Primer va ser la presentació de la plataforma CIUTADANS DE CATALUNYA (www.ciutadansdecatalunya.com) i ara la presentació de VEÏNS DE CATALUNYA (www.veinsdecatalunya.com). Hi ha una possibilitat real que aparegui un nou partit polític a Catalunya? ja sigui des de les dues plataformes de forma separada, ja sigui des de la unió d’ambdues…? Aquí teniu els manifestos de presentació dels dos grups (CLIQUEU SOBRE "SEGUEIX").
[@more@]
MANIFEST DE VEÏNS DE CATALUNYA (www.veinsdecatalunya.com)
Els signants del manifest de VeïnsdeCatalunya.com (VdC) definim aquesta organització, amb la que simpatitzem, com a una formació liberal de compromís social, sense cap tipus de sucursalisme i des de la nostra voluntat profunda de defensar el manifestat aquí:
1. El nostre veïnatge implica una ciutadania de compromís. La nostra definició de veí es correspon amb la definició més àmplia possible del concepte de ciutadà. El bon veïnatge implica uns valors cívics d’inquietud respecte al que ens envolta, per això ens considerem una organització que viu, connecta, avalua i transmet les inquietuds, problemes i anhels de la societat on actua. Ens sentim profundament implicats en el progrés social que dóna sentit a la història d’homes i dones. Progrés d’allò més proper i d’allò més llunyà, començant pel primer, d’aquí que parlem de veïnatge. Tots som VeïnsdeCatalunya i volem abanderar el veïnatge com un nou valor de compromís humanista.
VdC vol adquirir el discurs del carrer, som gent real d’una Catalunya plural que no en té prou amb assistir a espectacles mediàtics i polítics que acaben deixant enrere coses importants. La qualitat democràtica, els veïns el primer, les llibertats individuals sobre tot, la gestió austera i transparent dels recursos, la seguretat, el progrés econòmic, el civisme, els pactes fonamentals en ensenyament i sanitat, l’habitatge, la família, el transport, el medi ambient, la pobresa, la immigració, tots ells sense excepció són per a VdC, temes d’interès que necessiten polítiques que no entorpeixin la llibertat, la creativitat i el progrés de tots i per a tots els catalans.
Tenim voluntat d’agrupar tota mena de reivindicacions veïnals, respectuoses amb la convivència, desig d’articular la seva participació política i social per a fer-les arribar a les autoritats competents amb l’objectiu que aquestes siguin escoltades més enllà de la xerrameca que caracteritza a molta de la classe política. Reclamarem fets amb celeritat que acabin amb greus problemes veïnals a les nostres ciutats i pobles que generen un descontent visiblement creixent. Hem d’elevar el nivell d’exigència ciutadana sobre el polític que ens administra perquè acostuma a oblidar per a què va ser escollit i quina és la seva funció, de la que a vegades compleix la seva antítesi.
2. Defensem un compromís des de la llibertat, tenint clar que la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre. Això és un bon veïnatge, expressat en una senzilla i popular frase però d’un gran contingut per a la convivència. Considerem que el lliure acord entre veïns és preferible a una intervenció forçosa de l’administració per a aconseguir un pacte, ningú millor que un veí per a saber el que li convé. Aquesta intervenció de l’autoritat ha de limitar-se per quan un dels veïns necessiti d’un àrbitre imparcial que reconegui, empari i fomenti les llibertats personals i drets ciutadans. Ens oposem cívicament a la construcció de virtualitats polítiques, que conculquin la llibertat individual, per mínim que sigui el intent.
VeïnsdeCatalunya.com expressa la seva fatiga davant la utilització dels sentiments personals, socials, religiosos i els anomenats d’identitat per part de la classe política en recerca de rèdit electoral. Considerem l’abús del discurs sobre identitat l’origen d’una de les més grans lacres de la societat, la discriminació. Per això rebutgem tota mena de nacionalismes i es que ens molesta que ens jutgin com a societat i no com a ciutadans i que per això es desestimin les nostres capacitats individuals. La llei està al servei dels individus per a protegir els seus drets i llibertats, regular la seva convivència i no per a interferir en el que considerem és el més íntim i particular de les persones, que és la seva manera de sentir. Ens és sobrer que la classe política es doti del discurs de la identitat per a crear problemes artificials que no existeixen al carrer i no preocupen a quasi ningú i que s’utilitzi aquest mateix discurs com a discurs incendiari per a ocultar darrere una cortina de fum les greus carències democràtiques del sistema polític i els errors i abusos comesos per la classe política. Considerem excessiu el debat sobre la identitat que s’està produint a la nostra societat per rebaixar les aspiracions civilitzadores de la política. Reivindiquem urgentment una regeneració ètica davant l’evident connivència entre totes les formacions polítiques de Catalunya, amb l’únic objectiu de la permanència en el poder, enrotllats en la bandera de torn. Per tot això i amb base en la defensa de les llibertats individuals, defensem també la llibertat lingüística i demanem que l’administració respongui a aquest principi.
3. VdC vol contribuir, des d’una postura molt crítica amb l’actua sistema de partits, a la regeneració democràtica del nostre context polític actual. Considerem necessari refrescar, renovar uns fatigosos discursos polítics i augmentar l’existència de ciutadans exigents cap als nostres empleats públics. Per això VdC en aquest impuls regeneracionista, després de quasi 30 anys de democràcia, es posiciona a favor d’un canvi substancial del nostre sistema electoral. Els errors, vicis i males maneres assumits i comesos pels partits polítics tradicionals deriven directament d’un sistema electoral que institucionalitza la partitocràcia. Així que, considerem imprescindible i condició inexcusable la reforma del sistema electoral.
VdC defensarà i iniciarà accions polítiques, legals, propagandístiques i cíviques amb l’objectiu de promoure les llistes obertes per circumscripcions electorals més petites, tant pel que fa als processos d’eleccions generals com pel que fa a les eleccions al Parlament de Catalunya. Perquè tenim dret a escollir qui ens governa més enllà del partit que ho fa. Recordem que davant l’absència d’una llei electoral de Catalunya, impulsar en aquest sentit una iniciativa és del tot necessari.
Hem d’avançar en qualitat democràtica. Avui els partits polítics s’han convertit en plataformes opaques de servilismes personals en pro d’interessos interns que res tenen a veure amb el deure del polític cap al ciutadà. Els veïns quan votem la llista tancada d’un partit no sabem realment a qui votem, per no conèixer els membres de la llista i el motiu, en moltes ocasions obscur, per el que hi són. En un sistema electoral de llistes obertes, l’exigència sobre el polític escollit augmenta respecte al compliment dels compromisos adquirits. Prou d’obscurantisme en la vida dels partits! Per a això és necessària una rebel·lió cívica sense precedents que tingui com a objectiu descobrir situacions de dubtosa pràctica democràtica en el si de formacions cada cop menys respectables als ulls de tots. La opacitat s’ha institucionalitzat. Si els partits no promouen un sistema de llistes obertes és per l’ànsia de control i perquè la nostra democràcia es va vertebrar durant la transició a partir d’uns partits rígids, centralitzats i de poder. Si avui falta convicció política en ells és perquè la mediocritat està instal·lada a la classe política. Els polítics diuen cada cop menys els que pensen per a no arriscar i complir el seu gran objectiu: romandre i mantenir el sou que tots paguem. No volen suportar l’augment de demandes ciutadanes entorn a l’eficàcia que implicaria un sistema de llistes obertes. A vegades els polítics simplement estan a les llistes dels partits perquè són recompensats pels seus líders pels serveis donats.
VdC es manifesta decebuda i crítica respecte al resultat actual del sistema de partits en general. No respecte a la política que com a disciplina pot ser sana i ha de dispensar els impulsos que necessita la nostra societat. Dubtem seriosament de si els partits són avui maquinàries servibles per a la transformació social. Reivindiquem com a VdC una dignificació de la política després del que veiem cada dia a través dels mitjans de comunicació i creiem que la ciutadania percep i manifesta en el seu dia a dia amb frases com “tots els polítics són iguals”. Es demostra amb aquesta afirmació que és real i existent una profunda crisi de confiança en els nostres representants polítics.
Instem des de la nostra posició a una mobilització cívica i ciutadana en pro d’una política transparent i radicalment diferen
MANIFEST DE CIUTADANS DE CATALUNYA (www.ciutadansdecatalunya.com)
Després de 23 anys de nacionalisme conservador, Catalunya ha passat a ser governada pel nacionalisme d’esquerres. No ha canviat res de substantiu. N’hi ha prou de dir que l’actual govern ha fixat com la seva principal tasca política la redacció d’un nou Estatut d’Autonomia. Molts ciutadans catalans creiem que la decisió és conseqüència de la incapacitat del govern i dels partits que el componen per enfrontar-se als problemes reals dels ciutadans. Com totes les ideologies que reten culte als símbols, el nacionalisme confon l’anàlisi dels fets amb l’adhesió a principis abstractes. Tot sembla indicar que, a l’elegir com a principal tasca política la redacció d’un nou Estatut per a Catalunya, els símbols han desplaçat una vegada més les necessitats.
La tàctica desplegada durant més de dues dècades pel nacionalisme pujolista, en la qual insisteix avui el Tripartit, ha consistit a instal·lar el conflicte permanent entre les institucions polítiques catalanes i espanyoles i, fins i tot, entre els catalans i la resta dels espanyols. Cada dia és més escandalosa la pedagogia de l’odi que difonen els mitjans de comunicació del govern català contra tot allò que es considera “espanyol”. La nació, somiada com un ens homogeni, ocupa el lloc d’una societat forçosament heterogènia.
El nacionalisme és la resposta obsessiva del govern actual a qualsevol eventualitat. L’única cosa que se li resisteix són els problemes, cada cop més vigorosos i complicats. Per exemple, el de l’educació dels nens i els joves catalans. La política lingüística que s’ha aplicat a l’ensenyament no ha impedit que els estudiants catalans ocupin un dels nivells més baixos del món desenvolupat en comprensió verbal i escrita. Aquest és tan sols un dels resultats més estridents de dues dècades de gestió nacionalista. Dues dècades en les quals el poder polític ha renunciat, a més, a aprofitar l’importantíssim valor cultural i econòmic que suposa la llengua castellana, negant-ne el caràcter de llengua pròpia de molts catalans.
La decadència política en què el nacionalisme ha sumit Catalunya té un correlat econòmic. Des de fa temps la riquesa creix en una proporció inferior a la d’altres regions espanyoles i europees comparables. Un bon nombre d’indicadors crucials, com la inversió productiva estrangera, o les xifres d’usuaris d’internet, ofereixen una imatge de Catalunya molt llunyana del paper de locomotora d’Espanya que el nacionalisme s’havia autoproposat. La seva reacció ha estat la de costum: atribuir els problemes de la decadència econòmica catalana a un repartiment de les finances públiques suposadament injust amb Catalunya. Convé recordar que una de les acusacions tradicionals de l’esquerra a l’anterior govern conservador havia estat, precisament, la de no saber gestionar amb eficàcia els recursos de què disposava i practicar una política victimista que ocultés tots els seus fracassos de gestió. El govern tripartit ha necessitat poc temps per adherir-se a aquesta reacció purament defensiva, que, a més a més, ha incorregut amb freqüència en la immoralitat. Algun dels seus consellers no ha tingut cap inconvenient a afirmar que mentre el nord espanyol treballa, el sud dilapida. No sembla pas que el creixent distanciament econòmic de Catalunya respecte a Espanya i que la seva visible pèrdua de prestigi entre els ciutadans espanyols hagi contribuït a pal·liar aquesta decadència.
En canvi, el nacionalisme català sí que ha estat eficaç com a coartada davant la corrupció. Des del cas Banca Catalana fins al més recent cas del 3 per cent (que passarà a la història per haver provocat una de les sessions més humiliants que hagi viscut mai un parlament espanyol) tota acusació de frau en les regles del joc s’ha camuflat darrere el consens. Un consens que no tan sols es manifesta en els escenaris del parlamentarisme, sinó que forma part del paisatge. Es pot dir que a Catalunya actua una corrupció institucional que afecta qualsevol ciutadà que aspiri a un lloc de titularitat pública o que pretengui beneficiar-se de la distribució dels recursos públics. En termes generals, el requisit principal per ocupar una plaça, rebre una ajuda, o beneficiar-se d’una legislació favorable és la contribució al mite identitari i no els mèrits professionals del candidat o l’interès pràctic de la societat.
Com que les forces polítiques representades avui al Parlament de Catalunya es mostren insensibles davant d’aquest estat de coses, els sotasignats no se senten representats pels actuals partits i manifesten la necessitat que un nou partit polític corregeixi el dèficit de representativitat del Parlament català. Aquest partit, identificat amb la tradició il·lustrada, la llibertat dels ciutadans, els valors laics i els drets socials, hauria de tenir com a propòsit immediat la denúncia de la ficció política instal·lada a Catalunya. Oposar-se als intents cada cop menys dissimulats de trencar qualsevol vincle entre catalans i espanyols. I oposar-se també a la destrucció del raonable pacte de la transició que fa poc més de vint-i-cinc anys va tornar a situar Espanya entre els països lliures. La millor garantia del respecte de les llibertats, la justícia i l’equitat entre els ciutadans, tal i com es conceben en un Estat de Dret, resideix en el ple desenvolupament de l’actual règim estatutari de les Autonomies, emmarcat en la Constitució de 1978.
És cert que el nacionalisme unifica transversalment la ideologia i la pràctica de tots els partits catalans fins ara existents; precisament per això, està lluny de representar el conjunt de la societat. Cridem, doncs, els ciutadans de Catalunya identificats amb aquests plantejaments a reclamar l’existència d’un partit polític que contribueixi al restabliment de la realitat.
