A vegades em pregunto com és possible, en aquesta societat on vivim, que no senti el futbol tal i com senten milers i milers de persones. Sé que hi ha molta gent com jo, però observant tots els mitjans de comunicació a vegades et sents com si fossis l’únic que ni hi entens ni hi vols entendre d’aquest esport. Però fins i tot, els 20 minuts de durada que té la informació esportiva-futbol en un informatiu de 45 (increïble!) fa possible que una persona que no li agrada el futbol s’assabenti de tot el que passa en aquest món. Per això dic que en certes ocasions penso que com és possible que no m’agradi si a vegades t’ho fan “menjar” encara que no vulguis. Suposo que és perquè l’ambient a casa meva sempre ha estat d’anti-fubtol total i, a més, no em deixo influenciar pel que m’envolta.
Evidentment aquesta breu reflexió em sorgeix arran de l’esperat, per alguns, Reial Madrid – FC Barcelona d’avui dissabte. Sincerament, a mi aquest partit no em produeix cap tipus de sensació, sentiment, emoció, entusiasme. No m’interessa el que podrà arribar a passar aquesta nit i només desitjo, pels que els agradi el futbol, que puguin gaudir d’un bon partit i que guanyi el seu equip.
A vegades, per no sentir-te exclòs d’algunes converses, tot i que les intento evitar, doncs has de deixar anar alguna frase per sentir-te partícip d’aquestes. Doncs bé, la meva estratègia és dir que jo sóc d’algun dels equips que van a la cua de la classificació, per allò de la solidaritat. D’aquesta manera, faig saltar alguna rialla que altra i gaudeixo més d’una conversa en la qual no em sento còmode.
[@more@]
