La Lupa d’en Marc Vergés Ros, EL MEU NOU LLOC A INTERNET

A partir d’avui, 1 de març del 2008, aquest bloc deixarà d’actualitzar-se, tot i que es podrà seguir visitant.  A partir d’ara seguim el camí, junts,  a  http://mvergesros.wordpress.com

Moltes gràcies!

[@more@]



Comentaris tancats a La Lupa d’en Marc Vergés Ros, EL MEU NOU LLOC A INTERNET

A partir del dissabte 1 de març… nou camí a la xarxa ;-)

A partir del proper dissabte 1 de març, a les 21 hores, entrarà en funcionament el meu nou lloc a la xarxa.  D’aquesta manera, malgrat aquest bloc seguirà podent ser visitat, es deixarà d’actualitzar i quedarà com a document històric, situació que igualment “patirà” el meu bloc en castellà.  A partir d’ara, doncs, un únic lloc més dinàmic, amb més possiblitats i facilitats d’interactivitat, amb més facilitat d’actualització i amb un disseny senzill però més atractiu i actual.  Aprofito el darrer escrit en aquest bloc per a donar les GRÀCIES a qui ha fet i està fent possible BLOC.CAT que, malgrat els problemes tècnics (cada cop amb més freqüència), han fet créixer la xarxa de blocs en català a un ritme que segurament ni els mateixos impulsors s’esperaven.  GRÀCIES perquè estan oferint un servei gratuït per a promoure aquest gran nou mitjà de comunicació, donant cabuda a tot aquell que hagi d’explicar alguna cosa.  Els desitjo doncs, a tota la gent de Bloc.cat, molta sort!  Gràcies.   I a tots vosaltres, lectors i comentaristes habituals, puntuals, esporàdics, diaris, setmanals, mensuals, caldencs, maresmencs, catalans, espanyols i fins i tot algú de fora de l’Estat,  US ESPERO AL NOU LLOC EL DISSABTE 1 DE MARÇ, PERÒ A PARTIR DE LES 21 HORES 😉     El mateix dissabte us informaré aquí de la nova adreça.  Salut !

 [@more@]



Comentaris tancats a A partir del dissabte 1 de març… nou camí a la xarxa ;-)

Torna Ralph Nader a les presidencials dels Estats Units

 

El polític nord-americà Ralph Nader, de 73 anys, ha anunciat que tornarà a presentar-se com a candidat a la Presidència dels Estats Units a les eleccions del novembre d’enguany.  Molts sabem que hi haurà un candidat demòcrata i un candidat republicà, però Nader es presentarà, un cop més, per un altre partit, per un tercer partit que entrarà a formar part del gran espectacle de la ja emocionant carrera a la Casablanca.   Nader es va presentar el 1996 i el 2000 amb el partit Green Party (Partit Verd) i el 2004 amb el Reform Party (Partit Reformista). Aquesta vegada encara no se sap sota quines sigles ho farà, però això és el de menys ja que “ell” ho és “tot.”  De fet, la candidatura de Nader va ser decisiva per restar els suficients vots a Al Gore perquè Bush acabés arribant a ser President.   Els experts, però, diuen que aquesta vegada és difícil que pugui tornar a captar l'atenció mediàtica, popular i financera que va aconseguir els anys 2000 i 2004. Tot i això, a casa dels demòcrates no deuen haver rebut amb massa satisfacció aquesta noticia, ja que es dóna per fet que qui més pot sortir-ne perjudicat amb aquesta tercera opció  és, precisament, el candidat demòcrata.   Us deixo amb un enllaç a la referència de Nader a l’enciclopèdia d’internet Wikipedia, amb la seva biografia, carrera política i professional, anècdotes i enllaços a llocs webs relacionats amb el candidat “independent”  http://es.wikipedia.org/wiki/Ralph_Nader  A la fotografia podeu veure a Nader durant la campanya de les presidencials del 2004 amb el lema Declare Your Independence (Declara la teva independència).

[@more@]



Comentaris tancats a Torna Ralph Nader a les presidencials dels Estats Units

Davant el dubte sobre el guanyador i el “usted miente”: MÉS DEBATS

Un debat de 90 minuts no pot aprofundir en tot allò que afecta realment al ciutadà, tot i l’intent dels candidats (per exemple, Mariano Rajoy “cantant” els preus actuals dels ous, del pa o de la llet).  90 minuts només dóna peu a deixar anar “frases estrella.”  Inici del debat:  la introducció de Mariano Rajoy no va ser massa afortunada i la imatge de primer pla de la seva cara tampoc afavoria les primeres paraules del candidat popular.  Una cara de nervis inicials podien provocar fàcilment no escoltar el discurs i fixar-te més amb els defectes i/o expressions de la seva cara, sobretot tenint en compte que estava mirant fixament a la càmera.   Amb la introducció de Zapatero va passar tot el contrari.  El candidat socialista va mostrar tranquil·litat i control de la càmera amb mirades desafiadores cap al seu contrincant.  I evidentment no cal dir que Zapatero té millor imatge que Rajoy.  Bé, comença el debat i tots els blocs s’inicien amb la paraula de Rajoy i es tanquen amb la de Zapatero.  Discursos que parlen de dues Espanyes completament diferents: la caòtica, en crisi i problemàtica i la positiva, la més unida que mai i amb solucions als problemes.  Zapatero va fer bé a l’hora de comparar els 4 anys de govern socialista amb els 8 anteriors del Partit Popular, però crec que va abusar massa d’aquest recurs, situació que va provocar que Rajoy contestés amb un contundent “no em parli del passat i parlem del present i del futur”, un missatge fàcilment receptiu pel ciutadà.  Quantes vegades diem “el passat, passat està, preocupem-nos del present amb una mirada cap al futur?”  Això sí, l’expressivitat del candidat socialista, malgrat deixar anar algunes frases un pèl buides de contingut, feia creïble i convincent tot allò que deia.  A més, intentava explicar i parlar de tots els temes referents a cada bloc, malgrat Rajoy potser només li parlava d’un, fet que donava la imatge “d’interès per a tot” de Zapatero i no “obsessió” per a un tema en concret (cas de Rajoy). Un exemple d’aquest cas és el fet que, dins del bloc Política exterior i seguretat, Mariano Rajoy va parlar quasi únicament d’ETA, i Zapatero va contestar parlant d’ETA, de la política exterior, de la cooperació internacional, etc.  Zapatero va començar relaxat, però se li anava notant massa la indignació i la ràbia davant d’un Mariano Rajoy tranquil i segur de sí mateix.  Rajoy, tot i la seva manca d’expressivitat, va utilitzar un llenguatge i un discurs proper al poble davant de “grans titulars” de Zapatero.   A més de discurs proper, intentava treure temes, amb una llarga exposició i arguments, com Immigració i ETA, girant cada cop sobre els mateixos perquè Zapatero, com ja he dit, contestava sobre el que se li preguntava però deixant anar altres temes d’interès.  Rajoy estava massa obsessionat amb ETA, la immigració, la “desigualtat” entre espanyols i les reformes dels estatuts, després de fer un bon discurs de proximitat al ciutadà; i Zapatero volia parlar d’aquests temes, però també d’altres, cosa que va utilitzar el candidat popular per retreure-li al president que no li contestava al que se li preguntava.  I jo afegiria que el que no volia parlar de més temes, precisament, era Rajoy.  Zapatero no només contestava al que se li preguntava, amb més o menys encert, sinó que afegia tot allò que Rajoy ni li feia cas. El president explicava amb contundència i claredat tot allò fet (repeteixo, massa èmfasi al govern del PP i massa comparació del període 1996-2004 amb el de 2004-2008 )  Podria estar parlant molt més del debat, analitzant arguments i contrarguments, però em pregunto sí és necessari fer aquest anàlisi després d’haver escoltat, per part dels dos candidats i unes quantes vegades, retreure’s l’un a l’altre: “usted miente.”  Davant d’un “usted miente”, recurs més fàcil per no aprofundir massa amb arguments, què hem d’analitzar?  Fins i tot es negaven, l’un a l’altre, l’autenticitat de les dades oficials que portaven i explicaven!  L’endemà del primer “gran debat”, tenim opinions per a tots els gustos:  ha guanyat Zapatero, ha guanyat Rajoy, hi ha hagut empat o ni una cosa ni l’altra.  Solució al “dubte sobre el guanyador” i al “usted miente”:   més debats per aprofundir molt i molt més en tots els temes possibles, per a donar veu a les altres opcions polítiques i, en definitiva i el més important, per acostar-se al ciutadà.  Amb tots els seus defectes, tenim un exemple: els nombrosos debats que es fan a Estats Units.

[@more@]

Comentaris tancats a Davant el dubte sobre el guanyador i el “usted miente”: MÉS DEBATS

Preparat per a un anàlisi imparcial del debat Zapatero-Rajoy

Avui tenim el primer gran debat entre els dos candidats més ben posicionats per a ser el President del Govern espanyol de la legislatura 2008-2012. Zapatero o Rajoy, Rajoy o Zapatero. Un d’ells serà el proper president. Segueixo opinant el mateix que vaig comentar a l’article sobre el debat entre Solbes i Pizarro:  estem donant massa importància i èmfasi a un caràcter presidencialista d’aquestes eleccions, quan en realitat no ho són.  Però bé, cal analitzar el que estem vivint tot esperant un futur millor. I també com vaig comentar en aquest article Solbes-Pizarro, avui em comprometo a situar-me davant la televisió i deixar “aparcada” la meva proximitat ideològica i política amb un dels dos candidats. Demà dimarts, 26 de febrer, a partir de les 20 hores, podreu llegir, en aquest mateix Diari, un anàlisi que intentarà ser totalment objectiu, imparcial, constructiu i crític, del debat que, entre altres mitjans de comunicació, retransmetrà a partir de les 22 hores: Cuatro, La Sexta i TVE1 (Televisió) ; Cadena Ser, Cadena COPE, Onda Cero i Punto Radio (Ràdio) ;  i ADN.es, rtve.es, elpais.es, elmundo.es, publico.es  i telecinco.es (Internet) amb el senyal que oferirà l’Acadèmia de la Televisió.

[@more@]

Comentaris tancats a Preparat per a un anàlisi imparcial del debat Zapatero-Rajoy

Josep Palau i Fabre ens deixa i serà enterrat a Caldes d’Estrac, el poble que el va “adoptar”

L'escriptor, poeta i dramaturg Josep Palau i Fabre, caldenc d’adopció, ha mort a l’edat de 90 anys.  Segons s’informa des de la Fundació d’Art de Caldes d’Estrac que porta el seu nom, inaugurada l’any 2003, la cerimònia civil de comiat es celebrarà aquest dilluns al Palau de la Generalitat de Catalunya. La comitiva es traslladarà posteriorment a Caldes d'Estrac on, després d'una breu aturada i d'uns moments de silenci davant de la Fundació Palau, continuarà cap al cementiri del poble, on serà enterrat Josep Palau i Fabre.  Descansi en pau. Catalunya sempre el tindrà present i sabrà retre-li homenatge a la seva gran aportació a la cultura catalana. I a Caldes sempre hi haurà una cultura lligada amb el seu nom i la seva Fundació, una cultura que caldrà mantenir, reconèixer i ampliar.  Web de la Fundació Palau i Fabre de Caldes d’Estrac http://www.fundaciopalau.cat   I així donava la noticia l’informatiu de TV3:  http://www.3cat24.cat/video/279779/altres/Adeu-a-un-dels-referents-de-la-cultura-catalana [@more@]

1 comentari

Cordialitat entre el gran expert Pedro Solbes i l’actor principiant Manuel Pizarro

 

   Hi estava disposat.  Malgrat no compartir el tractament presidencialista d’aquestes eleccions, vull ser realista i per tant tenia la intenció de seguir el debat entre les dues persones més ben situades per a ser ministre d’Economia a partir del resultat de les eleccions del 9 de març.  Han de passar moltes coses abans que el president elegit pel Congrés esculli els seus ministres, però bé, la realitat és aquesta:  quasi amb tota seguretat Pedro Solbes (PSOE) o Manuel Pizarro (PP) ocuparan la cartera d’Economia del proper Govern espanyol.  A aquesta realitat s’hi va agafar Antena 3 i, tot i que les dues personalitats només són el número 2 dels seus partits per Madrid, tothom hi veu quelcom més al darrera.  Bé, el que comento, vaig asseure’m davant la televisió a les deu en punt de la nit del dijous passat.  I ho vaig fer amb la intenció de no deixar-me endur pels sentiments ideològics i obligar-me, d’aquesta manera, a fer una crítica posterior totalment objectiva i sense prejudicis establerts. I així ho compleixo.  Durant el debat va imperar la cordialitat entre ambdós candidats, els quals van fer esment que són vells coneguts des de fa molts anys.  Els dos van complir al 100% les regles pactades del debat i el temps que li pertocava d’intervenció a cadascun d’ells,  situació que fins i tot va provocar que el suposat “moderador”, en Matías Prats, passés a fer un paper de simple presentador, cosa que va agrair: “Seguramente he sido uno de los moderadores con menos trabajo y se lo agradezco”, va deixar anar el sempre irònic Matías.  Cordialitat i educació durant el debat, però tampoc va ser un massatge entre els dos polítics.  El tema a tractar, evidentment, era l’economia que, al cap i a la fi, és la protagonista imprescindible de tot el nostre sistema.  60 minuts són pocs per a parlar d’un tema tan ampli, però val més això que res. Pedro Solbes, actual vicepresident i ministre d’Economia, va transmetre confiança, experiència, claredat, tarannà tranquil però contundent, reconeixement d’allò que cal millorar, xifres clares i reals, capacitat de rebatre amb facilitat tot allò que li retreia i proposava el seu contrincant i sense anar-se’n per les branques, cosa que se li agraeix a un polític, i, sobretot, va transmetre molta seguretat.  Pedro Solbes volia explicar molt, però havia de resumir perquè no tenia temps, tot lamentant que Pizarro aprofitava les seves intervencions per parlar del mateix sense que ell (l’actual Ministre) pogués aprofundir perquè havia de rebatre’l.  Manuel Pizarro no es trobava còmode.  Semblava un actor principiant (i dolent) amb el seu primer guió que li havien acabat de donar feia un parell de dies.  L’expresident d’ENDESA deixava anar totes les frases que “li han ensenyat a dir encara que no toqui”, i això es notava molt.  La cara delatava inseguretat quan Solbes li parlava (el socialista ni s’immutava quan el popular tenia la paraula).  Pizarro no improvisava, només repetia i repetia. Li manca experiència i tocar de peus a terra i, a més, el seu discurs era extremadament superficial (és clar que molts ciutadans potser els crida l’atenció aquesta superficialitat).  Només un exemple per a demostrar-vos el que Pizarro havia de dir “encara que no toqués”:  havia de parlar d’ETA, és clar!  Pedro Solbes va preguntar-li, en un moment del debat, com s’ho faria el PP per augmentar encara més la despesa social del que ja s’està fent, referint-se al fet que haurien de “treure diners” d’un altre lloc.   Pizarro va contestar el següent (atenció amb el nivell de la resposta): “Suprimiendo el Ministerio de la Vivienda (Solbes va ironitzar dient que el PP no vol suprimir el Ministerio, sinó la política d’habitatge) y dejando de pagar a los terroristas (referint-se als regidors d’ANV o als diputats del PCTV que ocupen càrrecs a ajuntaments vascos i navarresos i al parlament de Vitòria, respectivament).  Ah, i aquestes paraules van anar acompanyades de molts “estamos iniciando una grave crisis y hay mucho paro.”  Solbes recordava dades dels governs del PP (1996-2004) i Pizarro contestava amb una altra resposta de nivell: “Yo entonces no estaba”.  Sense comentaris.  Sens dubte, si he d’escollir entre els dos, jo vull de Ministre d’Economia del meu país a Pedro Solbes.  Per si no vau veure el debat, aquí teniu un enllaç perquè pugueu analitzar-lo vosaltres mateixos:  http://series.antena3.com/visorGenerico1/ [@more@]

Comentaris tancats a Cordialitat entre el gran expert Pedro Solbes i l’actor principiant Manuel Pizarro

Per què tanta crispació ?

 

   Acaba d’iniciar-se una nova “campanya electoral de crits, promeses, crispació i lluita ferotge.” Per a qui n’estigui tip de tot això o per a qui hagi pensat alguna vegada quines han estat les causes d’aquest escenari força decebedor de la política espanyola, li recomano llegir el llibre “La lucha política a la española: tragicomedia de la crispación”, sobretot durant aquests dies de campanya.  Segur que en traureu més profit que no pas seguint 15 dies d’espectacle diari gratuït.  El llibre que us recomano va sortir a la venda el mes passat, justament poques setmanes abans de les eleccions del 9 de març.  Com es pot llegir a la presentació de la contraportada,  “Espanya pateix una malaltia política el pitjor símptoma de la qual és l'excés de crispació, una patologia que provoca en els ciutadans anticossos de rebuig, desconfiança i absentisme. Quin és l'origen d'aquest mal i quins agents infecciosos ho contagien? Existeixen síndromes anàlogues en els països del nostre entorn? Hi ha esperances de curació? L’autor ofereix un diagnòstic de la creixent conflictivitat que perverteix la nostra esfera pública, cada vegada més enfonsada en el fang del joc brut. Per això en el llibre es dur a terme una descripció de la situació amb les seves regles informals de joc, s’observa l'escenari mediàtic qüestionant la responsabilitat de la premsa, en teoria independent però partidista en la pràctica, i s’analitza l'estructura del sistema polític aportant algunes necessàries reformes que podrien millorar les coses. També es parla dels antecedents històrics de la crispació a partir de les fractures sense tancar heretades del franquisme i la Guerra Civil, i apunta al centre de la qüestió al preguntar-se per les segones intencions que oculten els polítics espanyols a l'extremar la seva crispació. Finalment, busca una sortida cívica a l’irrespirable clima de confrontació política, que haurà d'incloure a totes les parts implicades però el protagonisme col·lectiu de les quals pertany necessàriament a la ciutadania espanyola.”[@more@]

Comentaris tancats a Per què tanta crispació ?

¿ Es va tractar d’una “manca d’arguments” o més clarament va ser una “utilització per la via ràpida de la lògica del 6 a 5” ?

Dilluns passat hi va haver Ple Municipal de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac.  Des de l’inici de la legislatura he escoltat totes els sessions a través de Caldetes Ràdio.  No sempre s’han dut a terme el darrer dilluns de cada mes, tal i com es preveu, i per aquest motiu he intentat informar-me del “dia de Ple” com he pogut, cosa que a vegades no ha estat fàcil.  El web de l’Ajuntament de Caldes no funciona i, per tant, no informa. A les cartelleres municipals a vegades s’hi a penjat la convocatòria i altres no.  Potser fins i tot el mitjà més efectiu d’informació en aquest sentit ha estat la publicació Els Tr3s Micos i concretament la seva edició digital.  Però, oh sorpresa!, d’aquesta darrera sessió ni Els Tr3s Micos en va poder donar coneixement, m’imagino que pel caràcter “d’urgència” de la convocatòria, tot i que trobo que no és excusa per a no informar a la ciutadania.  Gràcies a la desinformació, doncs, m’he assabentat del desenvolupament del Ple a posteriori i per mitjà, precisament, d’Els Tr3s Micos.  Un mitjà que, per cert, és INDEPENDENT, IN-DE-PEN-DENT, malgrat alguns segueixin creient o veient una altra cosa que no s’ajusta a la realitat (uns sentiments segurament provocats per prejudicis sense massa sentit.)   Per aquest motiu m’he llegit detingudament i amb atenció el resum del Ple a través d’aquest mitjà de comunicació. I una pregunta per qui la pugui respondre: es va retransmetre aquest Ple per Caldetes Ràdio?  El Ple es va convocar pel tràmit d'urgència per a debatre l'aprovació de l'inventari de béns i material del poliesportiu local i el canvi del model de gestió, que passa de ser una concessió a tercers a ser d'administració directe per part de l’Ajuntament del nostre poble. Va durar uns 20 minuts, sempre segons informa Els Tr3s Micos, uns minuts que la portaveu del Grup Socialista, Rosabel Cantenys, va aprofitar per a exposar extensament i clarament la posició del PSC en aquest assumpte.   Ara bé, a mi m’ha cridat l’atenció un altre fet, més enllà de poder estar d’acord o no amb els arguments dels socialistes locals.  Trobo una manca de diàleg, de comunicació, d’explicació i d’aclariments, el fet que l’alcalde, tot just acabar la intervenció la Sra. Cantenys, prengués la paraula únicament per anunciar el vot favorable dels regidors de CiU (Govern) a la proposta i sense contra argumentar la posició socialista. I així va finalitzar la sessió.  Segur que molts deuen pensar que el Sr. Arnó té arguments per rebatre la posició socialista, i d’altres potser creuen que d’arguments no en té, però aquest no és el tema. Jo també crec que en pot tenir, malgrat es pugui estar a favor o en contra d’aquests possibles arguments, igual com els de la portaveu socialista.  El problema en aquest cas ha estat la no utilització, per part de l’alcalde, de la paraula, d’arguments per a respondre, siguin consistents o no, i això dóna una imatge poc dialogant i poc clara del principal cap institucional del nostre poble.  I no és excusa dir que era un Ple de pur tràmit o que els socialistes es repetien amb els mateixos arguments de sempre, o tampoc és excusa pensar que no calia tornar a contestar el mateix de sempre o simplement pensar que no valia la pena perdre el temps per acabar com sempre, amb 6 vots a favor i 5 en contra.  Sempre s’ha d’estar al peu del canó i respondre les vegades que faci falta, encara que un se senti “cansat”, “repetitiu” o “sense massa cosa a dir.”  Per això crec que més que per manca d’arguments, el que va funcionar, malauradament, és la lògica del 6 a 5 pel camí més ràpid (6 regidors de CiU i 5 del PSC).[@more@]

Comentaris tancats a ¿ Es va tractar d’una “manca d’arguments” o més clarament va ser una “utilització per la via ràpida de la lògica del 6 a 5” ?

Qui és el feixista ?

Feixista, feixista! cridaven “quatre gats” a la Universitat Pompeu Fabra, referint-se i dirigint-se a la candidata del PP per Barcelona, Dolors Nadal.  Ja ho he denunciat moltes vegades a través d’aquest Diari.  Per molt que no comparteixis les posicions, ideologia o objectius democràtics d’un partit polític, el que no pots fer és el que precisament feien els feixistes: fer callar, censurar, voler fer desaparèixer violentament a aquells que no pensen com tu.  És clar que de la Sra. Dolors Nadal i del seu partit em separen infinitat de coses, però en aquests moments he de sortir en defensa d’ella i del Partit Popular.  En aquest mateix Diari vaig transcriure un dia el significat de FEIXISME. Recordem-ho:   FEIXISME significa 1) Sistema polític implantat a Itàlia per Mussolini, poc després de la Primera Guerra Mundial, caracteritzat per un nacionalisme radical que esdevingué una autèntica dictadura amb partit únic, censura de premsa, tribunals militars per als delictes polítics, sindicats verticals, etc. 2) Ideologia política l'objectiu de la qual és la instauració d'un règim autoritari, de base corporativista, imperialista, racista, etc. 3) Actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc, amb què hom s'imposa a una persona o a un grup.       Què van fer la cinquantena de joves davant la conferència que anava a pronunciar la candidata popular a la Universitat Pompeu Fabra? (Comunicat de la UPF  http://www.upf.edu/grec/en/0708/0216.htm i vídeo de la vergonyosa acció http://www.youtube.com/watch?v=npjVgyhqYSw )  Sento vergonya com a ciutadà català cada cop que veig accions d’aquest tipus a la meva terra, però també quan succeeixen a la resta de terres de l’Estat.  Només eren 50, però és igualment condemnable.  Democràcia és llibertat d'expressió i dins del marc legal hi tenen cabuda totes les opinions i visions del nostre entorn, sense voler imposar a la força la ideologia d'uns sobre els altres. A un demòcrata se'l pot criticar de moltes maneres, però no se'l pot titllar de feixista, com s’ha fet en aquest cas amb el PP, però com s’ha fet moltes altres vegades amb ERC.  Ara bé, algunes actuacions sí que es poden titllar de feixistes.  Com ha dit avui el periodista Josep Cuní,  “es pot ser nacionalista català i feixista.”   Aquest grup reduït de joves ha boicotejat un acte amb plena llibertat d’un partit polític que defensa democràticament i sense violència unes determinades posicions, un acte al qual hi podia assistir qui volgués.  Sí algú vol anar en “contra” del PP i fer-li perdre posicions davant de la nostra societat, que ho faci democràticament.  Hi ha un munt d’eines democràtiques per aconseguir-ho.  I, per cert, el temps que han utilitzat aquests joves per manifestar-se violentament, millor que l’haguessin dedicat a estudiar i conèixer correctament i en profunditat què signifiquen paraules com “democràcia”, “feixisme” i “llibertat d’expressió”.  Afortunadament, i com a símbol de normalitat i defensa de la democràcia, tots els partits amb representació parlamentària han condemnat aquesta acció (PSC, CiU, ERC, ICV-EUIA, C’s i l’afectat directament en aquest cas, el PP) Us deixo amb alguns articles relacionats amb el tema escrits al meu Diari:  http://marcvergesros.bloc.cat/post/3040/210470  ;  http://marcvergesros.bloc.cat/post/3040/207033 ;  http://marcvergesros.bloc.cat/post/3040/104952 .[@more@]

Comentaris tancats a Qui és el feixista ?