Enric Sopena escriu el següent, avui, a El Periódico de Catalunya:
El president Pasqual Maragall ha reclamat repetides vegades per a Catalunya poder estar al pont de comandament on es prenen les decisions estratègiques d’Espanya. El paper de Catalunya en aquest sentit –i d’acord amb aquesta voluntat, que forma part de la millor tradició del catalanisme– es converteix en fonamental. Francesc Cambó ho havia intentat des de la perspectiva d’una burgesia –en determinats aspectes– molt diferent de la tradicional oligarquia espanyola. Va participar en el règim de la Restauració, però va procurar, lamentablement sense èxit, convertir un sistema de partits caciquils en una democràcia moderna.
En la conjuntura actual, Catalunya gaudeix, en relació amb la seva capacitat de coliderar Espanya, d’una situació privilegiada. Es pot afirmar que el tripartit influeix de forma decisiva a Madrid. I es pot afirmar també que, per a bé i per a mal, Catalunya amb l’Estatut s’ha situat en l’ull de l’huracà de la política espanyola. S’equivoquen els que sostenen que el rol de Catalunya és menor o subaltern.
I les coses estan anant de tal manera que de Catalunya pot dependre el futur d’Espanya. Si els partits que van votar sí a l’Estatut a Barcelona exhibeixen flexibilitat i seny als debats parlamentaris que s’acosten, de manera que la reforma estatutària tiri endavant sense més objeccions que les promogudes pels professionals del mal auguri, la caverna haurà perdut la seva opció de tornada i llarga estada a la Moncloa. Si no és així, hi haurà dreta per a dècades. La mateixa dreta que Cambó no va poder modelar.
[@more@]
una pregunta innocent que res té a veure amb aquest article (perdona la meua ignorància però sóc valencià i ací les coses són diferents): quina diferència hi ha entre EUiA i IC-V? gràcies 🙂
crec q alguna cosa he entés. gràcies!