Lliçons de Txernóbil

Avui fa 20 anys de l’accident de Txernóbil i El Periódico ho recorda a l’editorial:

A diferència d’altres aniversaris, el que avui commemora els 20 anys de l’accident de la central nuclear de Txernóbil (Ucraïna) no reflecteix cap tema tancat ni una qüestió ben aclarida. Encara no hi ha xifres indiscutibles del nombre d’afectats, ni dels que van patir el núvol tòxic inicial ni dels centenars de milers de treballadors mal proveïts que van participar després en la liquidació de la central. L’únic que coneixem és l’increment de persones mortes de càncer o que des d’aleshores pateixen malformacions. Les estimacions més versemblants apunten cap a 100.000 morts i 70.000 invàlids. Aquest horror clama contra amagar la informació, que a la llarga és tan perillós com la mala construcció de les centrals o el seu manteniment insuficient. És un avís nítid als que, a Espanya i fora d’ella, també practiquen la restricció informativa sobre aquest tipus de temes.

L’increment desmesurat de la demanda energètica i l’excessiva dependència d’un petroli que arriba a preus astronòmics està reobrint arreu del món el debat sobre la construcció de noves centrals nuclears. Però el precedent de Txernóbil i les seves lliçons ens inviten més aviat a estimular les energies alternatives.

[@more@]

Comentaris tancats a Lliçons de Txernóbil

Jo també em quedo amb Zapatero

Ahir, l’Albert Om va entrevistar al cantautor Joan Manuel Serrat a TV3. Serrat ha tret al mercat un nou treball discogràfic, però durant l’entrevista va parlar de molts altres temes, com de política i de futbol. Qui coneix a en Serrat sabrà que és un fanàtic barcelonista i un incondicional dels socialistes. Jo, que alguna vegada he anat al ja tradicional míting del PSC al Palau Sant Jordi, he vist a en Serrat intervenint i demanant el vot pels socialistes davant les 25.000 persones del Palau.

Doncs bé, ahir, a El Club de TV3, van fer-li tot un seguit de preguntes d’aquelles que tenen dues possibles respostes i que n’has de triar una. Una de les preguntes fou la següent: Maragall o Zapatero? Serrat, convençut, va contestar "Zapatero". Tot seguit va argumentar que el president espanyol ha significat un canvi autèntic en quant a polítiques i manera de fer política i, a més, la gent ha percebut, percep i valora aquests canvis. Per altra banda, el tripartit ha decepcionat a la gent i, a més, no ha significat un canvi important respecte els 23 anys de Convergència i Unió, cosa que també percep la ciutadania.

I jo afegeixo que no només ha decepcionat, sinó que no s’ha fet ni es fa res per solucionar els problemes que hagin pogut sorgir durant els primers mesos de la coalició d’esquerres, tot plegat amb l’ajuda de les sortides de to d’ERC i, a vegades, d’ICV. Ja no val l’argument que diu “som un país no acostumats a coalicions”. Pasqual Maragall, persona que respecto, admiro i que vaig recolzar en un moment en què l’esperança del canvi era necessària i viable, hauria de començar a pensar amb la seva retirada. Si no ho fa així, els ciutadans el retiraran a les eleccions previstes pel 2007. Temps al temps. Hem d’esperar la catàstrofe electoral per buscar un nou líder pel PSC? Hem de trobar el “nostre” Zapatero igual com va fer el PSOE, amb un Congrés extraordinari després de la debacle electoral del 2000 ?

Senyor Maragall, reconec la feina que ha fet i reconec també que els seus socis han posat força pals a les rodes. Després d’aquests 4 anys de Govern que han significat l’inici del canvi, sisplau, pensi amb el seu país i reconegui que per donar-li un nou impuls cal un canvi de lideratge dins el seu partit. A la pregunta que van fer ahir a en Serrat, jo també amb quedo, de moment, amb la resposta del Noi del Poble Sec.

[@more@]

1 comentari

Quart pilar del benestar: la llei de dependència és la principal contribució socialista per a la millora de l’Estat de benestar

Avui us recomano llegir l’editorial del diari El Periódico:

El Govern central va aprovar divendres passat posar en marxa el quart pilar de l’Estat de benestar, que complementa l’assegurança d’atur, la de malaltia i les pensions. És el sistema nacional de dependència (SND), que preveu ajudes públiques per a qualsevol ciutadà que no es pugui valer per si mateix per satisfer les seves necessitats bàsiques, amb independència de l’edat que tingui. La llei podria ser efectiva a partir del 2007. Som davant del projecte públic més ambiciós de les últimes dècades, que requereix un ampli consens polític i social, perquè els seus costos són, en aquests moments, difícilment calculables a llarg termini.

S’ha d’acabar amb la idea que les persones dependents –sobretot les que ho són per la seva edat– equivalen a malalts. La tendència a incloure’ls en el sistema públic de salut és una disfunció cada vegada més perjudicial: es col.lapsen els hospitals amb pacients que podrien tenir una atenció diferent si tinguessin cuidadors –siguin familiars o no– amb una retribució adequada al servei que presten. Crear l’SND defineix bé la intenció progressista del PSOE. Però només serà creïble si es detalla molt millor com i qui ho finançarà.

[@more@]

Comentaris tancats a Quart pilar del benestar: la llei de dependència és la principal contribució socialista per a la millora de l’Estat de benestar

El meu dia de Sant Jordi, entre la celebració i una trobada de gegants

Avui, dia de Sant Jordi, anem a Arenys de Munt amb la Colla de Geganters i Grallers de Caldes. Hem quedat a les 9 del matí, com sempre, a la Plaça de l’Ajuntament, on desmuntarem els gegants, els carregarem a la furgoneta juntament amb els nostres timbals i… amb cotxe direcció Arenys ! (avui ens toca un viatge força curt). La sortida d’avui és especial, perquè aprofitant que hi ha la Trobada de Gegants de la Festa Major del Remei d’Arenys de Munt, s’inaugura el passeig-parc de Can Jalpí, pel qual us recomano passejar.

El projecte del nou enjardinament i la recuperació de l’espai natural de Can Jalpí, encetat l’any 2002, veurà el seu punt àlgid aquest diumenge amb la inauguració del Parc de Can Jalpí, un acte que s’ha programat per aquest dia 23, coincidint amb la Diada de Sant Jordi, a partir de les 11 del matí. Per a l’ocasió, la Trobada de Gegants que se celebra anualment durant la Festa del Remei començarà a les 11.15 h. La sortida dels gegants es realitzarà des de la plaça de l´Església. Posteriorment hi haurà una cercavila pels carrers del poble fins al Parc de Can Jalpí. A les 12 h hi haurà la plantada de gegants a la zona de la pèrgola del Parc i finalment, a les 12.30 h, es farà inauguració oficial per part de l´Ajuntament del poble.

Després d’aquesta Trobada de Gegants especial, en la qual abans d’iniciar-la els geganters d’Arenys ens hauran servit un bon esmorzar, la família i jo mateix anirem directament a casa per treure’ns la roba de geganter i vestir-nos “de carrer” per a anar a celebrar el Sant Jordi (a casa en tenim dos de “Jordi’s”) en algun dels restaurants de la nostra vila o de rodalies (ja ho veurem!).

A la tarda – vespre suposo que relax a casa mirant alguna pel·lícula, tot i que hi ha la possibilitat que vagi a gaudir d’un concert de música folk que fan a la Sala Cultural de Caldes. Tot dependrà de les ganes que en tingui!

I a la nit, des de fa uns quants diumenges, toca veure Los simuladores, magnífica sèrie de Cuatro que fan de 22 a 23 hores. Us la recomano (si voleu més informació entreu al web de Cuatro http://www.cuatro.com .

Vinga, avui em venia de gust explicar-vos, resumidament, el meu dia de Sant Jordi! Bona diada!

[@more@]

1 comentari

L’últim pagès

Antoni Capilla escriu aquestes paraules a El Periódico d’avui:

Del medieval Rec Comtal que travessava el pla de Barcelona en queda ben poca cosa. Algunes ruïnes del subsòl al Mercat del Born i a penes un tram a cel obert del barri de Vallbona, allà on la ciutat perd el nom. I només un sol dels ponts de pedra originals que travessaven la sèquia, el que dóna a l’horta de la finca La Ponderosa, un total de nou hectàrees que cultiva Juan Ortuño, un agricultor murcià de 73 anys que presumeix de ser un dels pocs pagesos en actiu que queden a Barcelona, per no dir l’últim.

Ortuño viu de la terra com fins fa unes dècades van fer moltes altres famílies en una zona, la ribera del Besòs, en la qual abundaven les masies i els camps de conreu.

Aquest pagès és un home adust, colrat per les llargues hores a l’hort en companyia dels seus veterans jornalers, que mira el passat amb nostàlgia. "Estic en aquestes terres des que tenia 17 anys. L’agricultura ha sigut la meva vida. He cultivat al carrer d’Espronceda, a Sant Martí, al Bon Pastor, i ara només em queda la finca de Vallbona. I ja ho veurem".

Es tracta d’una finca que està envoltada pel progrés. De nom La Ponderosa, ha perdut part de les seves terres per la construcció del pont que, quan no inunda les seves terres per la barrera dels seus talussos, uneix els barris de Vallbona i de Torre Baró, al districte de Nou Barris, separats per la frontera d’asfalt i velocitat en què s’ha convertit l’avinguda de la Meridiana a la sortida de Barcelona.

La Ponderosa, no obstant, segueix sent una bona terra. Dóna patates, cebes, tomàquets, carbassons, mongeta tendra… Milers de quilos de productes hortofructícoles que els fills de Juan Ortuño venen a les parades que la família té al mercat de Sant Martí.

"És una bona terra, molt fèrtil, que només vol que se la respecti. La meva família sempre n’ha viscut, però cada vegada és més difícil tirar endavant", apunta Ortuño.

I té raó, el pagès. Envoltada de vies de tren, ponts i autopistes, La Ponderosa té un futur tan incert com el Rec Comtal, que durant nou segles va subministrar aigua a Barcelona, i avui, convertit en desaigua, es limita a alimentar les terres d’Ortuño.

[@more@]

Comentaris tancats a L’últim pagès

Ferran Mascarell, un dels necessaris nous consellers del Govern català

El Govern català treballava coix. Consellers com en Milà, la Mieras o en Carretero feien transmetre la imatge d’un executiu poc cohesionat, descoordinat i ineficient. El President Maragall ha fet uns bons canvis i en el millor moment possible, tot just a la meitat de la present legislatura i a punt d’aprovar-se el nou Estatut d’Autonomia. Aplaudeixo les persones que ocuparan els càrrecs de consellers i estic convençut que ajudaran a portar a terme l’impuls que necessita aquest Govern. Quan es canvia un Govern sempre és per anar a millor.

De tots els nous consellers em vull centrar amb el de Cultura, per dos motius: primer, perquè l’admiro com a persona cada cop que fa declaracions i perquè prové del món cultural i municipal. I segon, perquè és una de les conselleries, la de Cultura, que havia observat que anava més coixa quasi des del principi de la legislatura.

Ferran Mascarell, doncs, és l’home en qui ha pensat Pasqual Maragall per substituir Caterina Mieras al capdavant del Departament de Cultura. Mascarell és Llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i, fins ara, era portaveu municipal de l’Ajuntament de la capital catalana i president de la Comissió de Cultura del consistori que presideix Joan Clos. És un home molt vinculat al món cultural català ja que, per exemple, va ser director de la revista d’història L’Avenç i coeditor de la revista Saber, Art, Ciència i Pensament. També va ser director de Publicacions de la Diputació de Barcelona.

El 1999 va ser nomenat regidor de Cultura, regidor president de l’Institut de Cultura, regidor del districte de Gràcia i president de la Comissió Executiva del Consorci de Biblioteques de Barcelona. Cal destacar, també, que ha estat col·laborador i comentarista en les seccions culturals d’El País, Ràdio Barcelona, Ràdio 4 i COM Ràdio.

Està casat, té una filla i és un lector voraç. Li encanten els llibres vells i es declara seguidor incondicional dels Rolling Stones i de Bruce Springsteen. Aquestes aficions, però, les compagina amb la cançó melòdica italiana. Sempre que pot passeja i és que a aquest exjugador d’handbol li agrada mantenir-se en forma.

[@more@]

Comentaris tancats a Ferran Mascarell, un dels necessaris nous consellers del Govern català

Apunts sobre política local (part II): alcaldes ex franquistes de la democràcia i la desaparició de les formacions independents

A les eleccions locals de 1979, sobretot a molts pobles petits d’Espanya i també de Catalunya, la transició espanyola va tornar a evidenciar la seva singularitat al permetre que antics alcaldes franquistes es presentessin a la reelecció, però llavors ja democràtica. La Unió de Centre Democràtic (UCD) i Aliança Popular (AP) van ser les formacions que van tenir més candidats procedents del franquisme (el 75% entre els dos). Tot i que cal remarcar que la coalició de Convergència i Unió també va tenir un bon nombre d’ex alcaldes franquistes al capdavant. Algunes formacions independents també tenien al capdavant alcaldes de “l’antic règim”.

Les eleccions de 1979 van crear un escenari (i un futur) on la la competitivitat electoral es centrava entre els partits d’àmbit estatal, excepte on els partits nacionalistes o regionalistes tenien un pes important. La nacionalització de la vida política local, també va fer possible que anessin desapareixent coalicions i partits independents d’àmbit local, els qual eren força nombrosos a principis dels anys 80. La major part de membres de forces independents han acabat formant part de l’estructura dels partits tradicionals.

Els partits que més representants van presentar a les primeres eleccions van ser AP i UCD, i van ser també els que més vots van aconseguir. Però arran de pactes de govern entre el PSOE i el PCE, les esquerres van aconseguir governar a diferents municipis que no haurien pogut fer-ho sense pactar. És a dir, una mostra més de la nacionalització de la política local.

[@more@]

Comentaris tancats a Apunts sobre política local (part II): alcaldes ex franquistes de la democràcia i la desaparició de les formacions independents

Dos anys de bon Govern del PSOE

La Comissió Executiva del PSOE posa en marxa una campanya de més de 60 actes amb l’objectiu d’explicar la gestió del Govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero. El següent text es pot llegir al web del Partit Socialista Obrer Espanyol http://www.psoe.es

José Luis Rodríguez Zapatero intervendrá el próximo domingo, en el madrileño Palacio Vistalegre, en el acto con el que arranca la campaña explicativa de los dos años de Gobierno socialista, puesta en marcha por el PSOE. En total, la dirección socialista ha planificado la celebración de más de 60 actos en toda España, entre los días 23 de abril y 6 de junio.

El Secretario General del PSOE y Presidente del Gobierno participará, además de en Madrid, en otro mitin en Bilbao, coincidiendo con la tradicional celebración de la Fiesta de la Rosa, el domingo 21 de mayo. Por su parte, el Secretario de Organización, José Blanco, va a intervenir en 9 actos centrales, siendo el dirigente socialista con un mayor número de eventos programados, seguido de Alfredo Pérez Rubalcaba, que participará en 5.

Asimismo, la Vicepresidenta Primera del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, protagonizará tres actos durante el mes de mayo, en La Coruña, Cáceres y Barcelona. Diego López Garrido, propuesto por la Ejecutiva para ocupar la portavocía del Grupo Socialista, tiene previsto intervenir en otros 4.

Entre los miembros de la Ejecutiva Federal que participarán en esa labor explicativa de la acción del Gobierno en estos dos años, se encuentran el Secretario de Relaciones Institucionales, Alfonso Perales, la Secretaria de Relaciones Internacionales, Trinidad Jiménez y la responsable de Economía, Inmaculada Rodríguez-Piñero.

Por parte del Gobierno, a los ya citados actos del Presidente, la Vicepresidenta Primera y el Ministro del Interior, se sumarán los mítines que protagonizarán el resto de integrantes del Ejecutivo, hasta un total de 28, a los que cabe añadir los 4 en los que participarán las Secretarias de Estado de Cooperación Internacional, Leire Pajín y Asuntos Sociales, Amparo Valcarce.

[@more@]

2 comentaris

Tragèdies a la carretera: per desgràcia, cap novetat

L’editorail d’avui d’El Periódico fa referència als morts a la carretera durant aquesta Setmana Santa:

Al menys 101 persones –encara queda la jornada d’avui– no tornaran a casa després de les vacances de Setmana Santa, ja que han deixat la seva vida a la carretera. Segur que si haguéssim figurat entre els destinataris de la brutal pregunta amb què Trànsit intentava induir a la prudència –"¿Creu que vostè morirà a la carretera?"–, tots hauríem donat la mateixa resposta que el protagonista de l’enquesta fictícia: "Doncs no, és clar que no". No obstant, tot indica que la tràgica xifra del centenar de morts per Setmana Santa s’igualarà o se superarà.

Les campanyes dissuasòries són necessàries, encara que no serveixin ni per evitar barbaritats com les que han tingut lloc a Pontevedra o a Sant Joan Despí. En el primer cas, un noi sense carnet de conduir va acabar amb la vida de cinc persones, entre elles la seva pròpia mare, que l’acompanyava en el vehicle. A la localitat del Baix Llobregat, un altre jove va circular durant un quilòmetre en direcció contrària per l’autopista fins que es va matar després de causar dos ferits en dos accidents. És comprensible, davant fets com aquests, caure en el desànim, però la solució no és rendir-se, sinó ser conscients que es tracta d’un llarg combat.

[@more@]

Comentaris tancats a Tragèdies a la carretera: per desgràcia, cap novetat

3 anys !

Des d’APUNTDEPETAR, el programa independent, plural, sense censura i amb llibertat de Caldetes Ràdio, celebrem els 3 anys en antena. En Ramon de Clascà, la Mati López, en Toni Sánchez i jo mateix, estem molts satisfets de la tasca que hem anat portant a terme durant tot aquest temps, sempre amb ganes de passar-ho bé, d’anar millorant i, sobretot, d’informar i fer passar una bona estona als nostres oients. El nostre objectiu ha estat, i és, utilitzar un mitjà com Caldetes Ràdio per transmetre al poble de Caldes informació i entreteniment, tot aprofitant un canal de comunicació que moltes vegades penso, i pensem, que no se’l potencia tal com caldria i es mereix i que tampoc s’aprofita per mantenir-lo i fer-lo créixer.

Nosaltres, des d’aquesta tasca totalment voluntària, intentem fer el possible per aconseguir els objectius que us he descrit. Hem estat candidats als Premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona, hem fet un Apuntdepetar Especial de 12 hores, no hem deixat d’emetre el programa ni durant les festes de Nadal ni durant l’estiu, etc. Tot això, i ho repeteixo perquè és important, gràcies a 4 persones que, de forma voluntària, creiem amb Caldetes Ràdio i amb la feina que fem. Gràcies a aquest sentiment hem anat creant un bon equip que, més enllà de la tasca professional-voluntària, ha esdevingut un cercle d’amistat ben compenetrat que ens ha servit per recolzar-nos mútuament i donar el millor de cadascun de nosaltres per tirar endavant el programa setmana rere setmana.

El 16 d’abril de 2003 va néixer APUNTDEPETAR, un programa que actualment s’emet cada dijous, de 7 a 9 del vespre, a través de Caldetes Ràdio (92.3FM), l’emissora municipal de Caldes d’Estrac . El ressò que han anat tenint els continguts d’aquest innovador espai d’entreteniment, ha fet possible que cada dijous siguin més persones les que segueixen L’ACTUALITAT DE CALDES I LES ALTRES NOTÍCIES d’en Marc Vergés, LES NOTÍCIES MUSICALS I LA LLISTA DE VENDES d’en Ramon de Clascà, la SECCIÓ D’ASSUMPTES SENTIMENTALS de la Mati López i l’espai musical KALIMA’S DREAM d’en Toni Sánchez. En nom de l’equip del programa vull donar les gràcies a tots aquells que segueixen les nostres veus cada dijous i també a tots aquells nous oients que s’han anat i es van incorporant. Personalment vull donar les gràcies als meus companys d’equip i amics: Ramon, Mati, Toni… que sapigueu que el que fem serveix d’alguna cosa. Espero, també, que qui en sigui responsable no deixi morir un mitjà com Caldetes Ràdio, un privilegi per un poble tan petit com el nostre. Més informació a http://comemissores.cat/rcaldetes

[@more@]

3 comentaris