EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Article d’Eva Forn al diari AVUI:

Acabes d’arribar després de tres anys. No és perquè t’hagués destronat o et deixés d’estimar o et volgués canviar. És que durant aquest temps no vas arribar a entrar mai en la meva aleshores nova vida.

L’últim parent teu que vaig acollir el recordo mastodòntic i gris, ad hoc amb el pis compartit igual de mastodòntic i gris. Ara tens una imatge moderna, ets nou, esvelt, amb la cara ben plana i altament funcional. Fas la mida justa per encabir-te còmodament entre les dues grans finestres. La vida dins els teus ulls és de colors nítids i brillants.

Ocupes la tribuna del menjador, ets sobre la meva taula preferida i t’assentes sobre el teu únic peu. Rei de la casa, els teus ulls em miren quan sóc al sofà i et deixo mirar-me quan menjo a la taula.

Vaig conèixer un dels teus antecessors a casa dels meus pares. Era vell, petit i es veia en blanc i negre i ens aixecàvem del sofà per poder veure l’altra cadena. D’aquella època recordo l’1,2,3, el Barrio Sésamo i els festivals d’Eurovisió. Ens atrapaves després de sopar i regatejàvem minuts per posposar l’hora d’anar a dormir.

Tothom et critica però ets a totes les cases multiplicat per dos o per tres. T’has convertit en el més gran protagonista de les converses diàries, en mainadera de baix cost i en objecte de companyia per excel·lència. Ets el vehicle que permet anar al cine sense aixecar el cul de la cadira, jugar a la Play o veure les fotos com Déu mana. A través de la teva mirada viatgem en el temps i pels racons del món i de l’univers.

Presumeixes de tenir un alt poder d’atracció: seducció i hipnosi a parts iguals.

[@more@]

Tweet

Avui ha començat, oficialment, la Festa Major de Caldes d’Estrac 2006. Amb les finals del 10è Campionat de Futbol Sala, des de les 6 de la tarda al Poliesportiu, s’ha donat per iniciada la Gran Festa de la Mare de Déu del Remei. El Pavelló s’ha omplert de gom a gom per a gaudir de les emocionants finals, fins i tot per a aquells que no ens agrada el futbol. Han estat quinze dies intensos de partits i el desenllaç prometia un ja tradicional espectacle.

La cara negativa: Des d’avui ja es poden veure, col·locades als fanals de Caldes, les banderes catalanes que mostren que el poble es troba en plena festa major. Unes banderes que, malauradament, no arriben senceres al final de la festa perquè, ja sigui per gent incívica o per la debilitat material del format de les banderes, la imatge d’aquestes, el segon cap de setmana de festa major, acostuma a ser penós.

La cara positiva: de forma puntual hem rebut, com cada any, l’original programa de Festa Major a casa. També es pot consultar a les cartelleres municipals, demanar-lo a l’Ajuntament o consultar-lo a través d’internet a www.caldetes.cat . Malgrat el pressupost segurament no fa possible gaudir d’aquells espectaculars programes d’anys enrere, si que cal reconèixer que l’originalitat segueix sent la principal característica del disseny del programa de la Festa Major de Caldes.

Vinga, a gaudir dels primers dies de Festa Major ! El dissabte 2 de setembre: Campionat infantil de Petanca a les 5 de la tarda i exhibició esportiva a les 7, tot plegat al Poliesportiu. El diumenge dia 3: Ruta Literària “Caldes d’Estrac, perla de poetes” a les 11.30 des de la Fundació Palau; a les 18.30 Simulacre de Salvament de Nàufrags davant les Pistes de Volei Platja; a les 19 hores Sardanes a la Pèrgola del Parc Joan Maragall.

La Festa continuarà el dijous 7 de setembre i, a partir de llavors, comencen els “plats forts” de la Festa Major de Caldes d’Estrac d’enguany.

[@more@]

Tweet

Ja podeu llegir el meu article d’Els Tr3s Micos número 4, el qual gira al voltant de la Festa Major de Caldes d’Estrac. Aquí teniu l’enllaç directe: http://escomar.bloc.cat/post/4806/93629

Per cert, al web http://www.caldetes.cat teniu un enllaç directe al programa de la Festa Major 2006 que comença demà divendres dia 1 de setembre i que s’allargarà fins l’11 de setembre.

[@more@]

Tweet

Jordi García-Soler ha escrit el següent article, a Elplural.com, arran de l’anunci de qui serà el nou Ministre d’Indústria, Joan Clos, i el nou alcalde de Barcelona, Jordi Hereu:

Casi 9 años después de suceder como alcalde de Barcelona a Pasqual Maragall en septiembre de 1997, Joan Clos sucede ahora a José Montilla como ministro de Industria, Comercio y Turismo. El socialista Jordi Hereu será el nuevo alcalde de la capital catalana y todo apunta a que será también el candidato con el que el PSC encabezará su lista electoral en los comicios municipales del próximo mes de mayo.

Clos será el nuevo ministro de Industria Todo encaja a la perfección. Se confirma ahora que se está produciendo un giro muy importante en el conjunto de la política catalana, y muy en concreto en el seno del PSC. Se trata, sin duda, de mucho más que un simple relevo ministerial. Tras la reciente sucesión de Pasqual Maragall por José Montilla como candidato socialista a la Presidencia de la Generalitat, el todavía ministro de Industria ha sabido mover las piezas del tablero con gran inteligencia como máximo dirigente del PSC y, en una jugada política tan arriesgada como certera, con su inesperado relevo a cargo de Joan Clos –al parecer, pactado con José Luis Rodríguez Zapatero y desconocido hasta hoy mismo por casi todos los dirigentes del PSC-, Montilla ha resuelto el problema que su partido tenía planteado en la ciudad de Barcelona y ha hecho que uno de los representantes más cualificados de las nuevas generaciones del socialismo catalán y hasta ahora teniente de alcalde y portavoz del PSC en el Ayuntamiento de Barcelona, Jordi Hereu, se enfrente ahora al reto de suceder en la alcaldía barcelonesa a Clos, cuyo mantenimiento como candidato en las próximas elecciones municipales, según algunos dirigentes socialistas, podía restar votos al PSC, que desde las elecciones municipales de 1979 ha monopolizado la alcaldía de la capital catalana.

Joan Clos, en sus casi 9 años al frente del Ayuntamiento de Barcelona, ha demostrado una gran capacidad de gestión así como importantes carencias tanto en su estrategia política como en su capacidad de comunicación, en especial durante los tres últimos años de su mandato. Al acceder ahora a la cartera de Industria, el hasta ahora alcalde de Barcelona se enfrenta al reto de dar continuidad de la política industrial y energética diseñada y llevada a cabo hasta ahora por José Montilla, sin que quepan esperar grandes cambios en la composición de su equipo ni en los objetivos ya fijados. Tampoco se esperan grandes cambios en el Ayuntamiento de Barcelona, aunque Jordi Hereu, una vez haya sido ratificado ya como nuevo alcalde, a buen seguro imprimirá una carga mucho más política y comunicacional a su mandato, muy en sintonía con la línea seguida por el PSC en su conjunto.

A poco más de dos meses de las elecciones autonómicas del próximo 1-N, José Montilla confirma su poder en el seno del socialismo catalán, que ha cerrado filas con él. Todo encaja a la perfección y los nervios crecen entre los adversarios políticos del PSC, que siguen empeñados en intentar menospreciar a un José Montilla que sigue con su política de hechos.

[@more@]

Tweet

El Delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel,, que ha comparegut avui a la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya, ha insistit que una intervenció policial "precipitada" era perillosa en una pista aeroportuària i per tant s’havia d’evitar "una batalla campal amb conseqüències difícils de preveure".

Rangel ha defensat la gestió de l’Administració central davant la vaga "il·legal" del personal de terra d’Iberia que va causar el caos del Prat el passat 28 de juliol.

L’ex-alcalde de Caldes d’Estrac ha assegurat que l’actuació policial havia de ser "prudent" per evitar una "batalla campal". També ha destacat que existia un gran perill de seguretat si es desallotjaven precipitadament les pistes ocupades pels vaguistes, i ha volgut deixar clar que la solució havia de ser laboral i no policial.

L’actuació havia de ser "prudent, proporcionada i oportuna", ha remarcat, i ha afegit que era imprescindible que els vaguistes tornessin a la feina. A més, ha destacat "l’especialització necessària" del personal, i que per això els treballadors eren "insubstituïbles" a causa del gran nombre de personal de terra del Prat pertanyent a Iberia.

Joan Rangel ha defensat la seva actuació en la crisi a l’afirmar que en tot moment va estar "on tocava", parlant amb qui va fer falta, i que no va defugir les seves responsabilitats polítiques per intentar resoldre el conflicte.

De les declaracions de Rangel cal valorar, també, positivament, el reconeixement que en la resolució del conflicte "s’han pogut cometre errors", encara que ha recordat que aquest és un risc que existeix sempre que un governa i ha de prendre decisions. Totalment d’acord.

Davant d’algunes crítiques que ha rebut, Rangel ha recordat que no és una persona que acostumi a aparèixer als mitjans de comunicació, cosa que no significa, ha dit, que el mateix dia 28 de juliol no assumís la seva responsabilitat en el conflicte i prengués les decisions oportunes en cada moment, d’acord amb el que aconsellaven els responsables dels cossos de seguretat.

A principis d’aquest mes d’agost ja vaig escriure un article sobre què pensava de tot el que va passar el 28 de juliol i de l’actuació del Delegat del Govern. Un article, per cert, que es complementa i es reforça, perfectament, amb les declaracions d’avui de Joan Rangel davant del Parlament català, unes declaracions basades en la realitat, la lògica i el sentit comú.

[@more@]

Tweet

Fa temps que sona el nom de Solana com a possible candidat socialista a l’alcaldia de Madrid, una de les poques persones amb la qual es creu que es pot desbancar l’alcalde Alberto Ruíz Gallardón del poder. La següent noticia s’ha publicat al diari AVUI:

El representant de la política exterior i la seguretat comuna de la Unió Europea, Javier Solana, no va tancar ahir la porta a la possibilitat que acabi sent el cap de cartell del PSOE per a l’alcaldia de Madrid en substitució de Trinidad Jiménez. Tot i assegurar que fins al moment ningú del seu partit li ha ofert presentar-se de número u a les eleccions municipals del pròxim mes de maig, tampoc va rebutjar explícitament aquesta possibilitat. "No sé què respondria si m’ho oferissin. En aquests moments la meva vida està dedicada a una altra cosa i no m’he plantejat què faria en aquest cas", va assegurar, críptic.

Tot i que encara el PSOE no ha començat a discutir obertament la composició de la seva candidatura per Madrid, fa uns mesos van començar a circular alguns noms alternatius al de Jiménez, entre ells el de Solana. Segons fonts socialistes, des de la direcció de Ferraz s’interpreta que només es podria arrabassar l’alcaldia a Alberto Ruiz Gallardón amb algú amb prestigi europeu i internacional com és el de mister Pesc. Les mateixes fonts asseguren que el president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, tenia previst entrevistar-se durant aquest mes d’agost amb Javier Solana per sondejar-lo.

Un altre dels noms que sonen, en aquest cas per encapçalar la candidatura del PSOE a les illes Canàries, és el del ministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar. Si acceptés aquesta responsabilitat, el ministre no sortiria de l’executiu espanyol fins al gener.

[@more@]

Tweet

Article de Francesc Puigpelat publicat al diari AVUI:

Un estudi publicat aquesta setmana sobre els joves i el treball a Espanya dóna dades molt significatives. Per exemple, a igualtat de sou i condicions, el 65% dels joves preferirien ser funcionaris, i només el 21% optaria per una empresa privada. Altres dades: un 85% volen horari fix; un 75%, feina al lloc on resideixen (es donen casos de joves de Sabadell que no volen treballar a Terrassa, i viceversa), i només un 32% aspiren a tenir una feina que impliqui un repte.

M’he quedat d’una peça. Ara resulta que els valors de la nostra joventut són, en general, genuïnament conservadors: volen poca feina, nul risc, a prop de casa, responsabilitat mínima i creativitat zero. El progressisme queda per a la roba estrafolària, la música, els pírcings, les manifestacions contra la guerra a l’Iraq i les declaracions de cara a la galeria. A l’hora de la veritat, la filosofia juvenil és molt simple: viu dels pares fins que puguis viure de l’Estat.

Alguns analistes culpen de tot això les males condicions que ofereix el mercat laboral. Jo crec que es tracta d’una altra qüestió: d’una mentalitat acomodatícia. Els jovent està massa acostumat a viure bé (i de franc, a cals pares) i no vol esforçar-se. No hi ha il·lusió ni ambició, sinó cultura del subsidi. Un dia, Xavier Sala i Martín explicava que la majoria dels seus estudiants d’econòmiques a Colúmbia (als Estats Units) volen ser empresaris, mentre que els seus homònims de la Pompeu Fabra tenen com a màxima aspiració treballar en una caixa. L’exemple és il·luminador.

No van ser les caixes ni els funcionaris els que van aixecar la Catalunya industrial, rica, moderna i dinàmica de primers del segle XX, de les restes de la qual encara vivim ara. No. La riquesa de Catalunya tampoc no va ser fruit dels anarquistes, comunistes, catalanistes i altres istes de diferent pelatge que ara es volen canonitzar. No: Catalunya va arribar a tenir als anys 30 una renda per càpita 10 vegades superior (sí: 10 vegades!) a la d’Espanya gràcies a una classe burgesa i empresarial que tenia il·lusió, ganes de treballar, no feia horaris, assumia riscos, viatjava quan calia i es mirava amb malfiança els funcionaris.

I és el relleu a aquesta classe burgesa catalana de tota la vida el que, malauradament, no es veu entre el jovent. A Barcelona, el nombre de joves que aspiren a ser funcionaris és del 56,5%, només 8,5 punts menys que a Espanya. Una xifra que mostra que l’esperit emprenedor català agonitza. El 1961, Josep Pla escrivia: "Barcelona és una ciutat que en el terreny econòmic no dorm pas gaire […], una ciutat que conté molta gent que a les hores del matí van amb l’orella dreta i la pupil·la brillant: la quantitat de l’ambició servida per la mobilitat d’argent viu és aquí permanent i considerable". Quin contrast, oi? Les cares que es veuen ara per Barcelona son ara molt més somnambúliques i conformistes que les de fa quaranta anys. I, mentrestant, als pobles, tots els cabalers es barallen per aprovar les oposicions a mossos d’esquadra.

[@more@]

Tweet

Alegria és el que he sentit al llegir avui aquesta noticia publicada a El Periódico. Júlia Otero, exponent de la ràdio i de la televisió de qualitat, tornarà a compaginar els dos mitjans a partir de la propera temporada. La Columna i Las cerezas han estat les últims treballs televisius, i de gran qualitat, que ha dirigit i presentat Otero. A continuació us transcric la noticia apareguda al diari:

Després de la seva última experiència televisiva amb Las cerezas (TVE-1), Júlia Otero tornarà a la tardor a TV-3 amb un programa setmanal nocturn, en què els nens portaran la veu cantant. L’espai, del qual no ha transcendit el títol, és una versió del xou de la BBC What kids really think, que la cadena britànica va estrenar al setembre.

TV-3 torna a apostar per una de les cares més populars de la petita pantalla. Durant quatre temporades, la periodista gallega va presentar el magazín de tarda La columna, amb què va aconseguir un gran èxit d’audiència i diversos guardons, entre els quals hi ha un premi Ondas.

Ara, Otero canviarà de registre. El nou programa, que s’estrenarà al novembre, seguirà les pautes del seu homòleg britànic, que explora les opinions que els nens tenen sobre el món que els envolta. A partir d’una enquesta, cada entrega se centra en un tema específic, com el matrimoni, l’aparença física i, fins i tot, la família reial britànica. L’espai inclou el testimoni de vailets de tot el país i la presència al plató d’un famós, que respon les qüestions dels nens.

Aquesta no és la primera vegada que TV-3 ofereix un programa nocturn en què els protagonistes són els nens. El 1994 va estrenar El cangur, un espai creat per Francesc Escribano (actual director de TVC) i Joan Úbeda, en què els nens entrevistaven personatges populars.

Júlia Otero compaginarà el seu treball a la televisió amb el programa de Punto Radio “Protagonistas”, de Luis del Olmo, en què va començar a col·laborar al mes de gener. A partir del dia 4 de setembre, la popular periodista passarà a presentar les dues últimes hores de l’espai, entre les 10.00 i les 12.00.

Font: El Periódico de Catalunya 26/08/06

[@more@]

Tweet

“La Dormida”, any rere any, té un gran èxit. Enguany ja ens trobem amb la 13a edició i els Diables d’Estrac, organitzadors del festival, prometen festa de la bona !

A partir de les vuit del vespre de demà dissabte, 26 d’agost, a la zona de les pistes de volei-platja de Caldes, els qui vulguin participar-hi podran gaudir de tallers i animació infantil, carpes, servei de bar, paradetes i moltes més coses. A partir de les 9 de la nit hi haurà una botifarrada i després actuacions de tota mena: “La Pegatina Sound Sistem”, Punxa-discos de rumba “El Capità”, “Plouen Catximbes” (reggae català), “Kilombo” (malabars i batucada), “Fundación Convenio Latino” (hiphop), “Terroristes del son” (mestissatge i rumba), més música, espectacles improvisats i, a més, una sorpresa que els Diables del nostre poble no volen desvetllar.

Malgrat pugui semblar un festival només per a joves, cal explicar que aquí s’hi troba gent de totes les edats. Sent majoria els joves, igualment podeu trobar gent gran, nens i nenes, pares, mares… Us recomano que no us ho perdeu o, si més no, que hi passeu alguna estona per a viure l’ambient i la bona organització i feina ben feta dels Diables. Després de tanta feina, els Diables es mereixen que els recolzem des del poble de Caldes i des dels que ens visiten !

A continuació us transcric l’horari previst de cada espectacle del festival:

20.00 : Tallers i animació infantil.

21.00 : Sopar popular (botifarrada)

22.00 : punxa discos El Capità (rumba catalana)

23.00 : La Pegatina soun system (mestissatge i rumba)

00.15 : Malabars i batukada Kilombo (Diables d’Estrac)

00.45 : Plouen Catximbes (raggae català)

02.30 : Terroristas del son (mestissatge i rumba)

03.45 : Kilombo

04.00 : P.D. El Capità

Tot seguit: Obertura de carpes:

DJ Ponas + DJ Manel (música electrònica)

Fundación Convenio Latino (hiphop)

Per cert, us recordo que tots els concerts i actes són gratuïts i hi haurà servei de bar.

Visca la Dormida !

[@more@]

Tweet

Article de Josep Pernau a El Periódico de Catalunya d’avui:

Amb el bon temps, més problemes. La bonança assegura el guany creixent dels que trafiquen amb immigrants. El Govern tracta de contenir l’onada i anuncia l’increment d’ajuda als països emissors; les illes Canàries es veuen desbordades, i el PP denuncia l’allau humana com una de les causes del suïcidi d’Espanya. I el pitjor és que continuaran arribant, ja que les engrunes del banquet europeu estimulen les ganes de menjar de l’afamat. Europa la van fer així i la geografia fa més accessible l’entrada a la UE per les costes espanyoles. No sembla viable posar Espanya en un altre lloc. Està molt bé que s’augmenti l’ajuda perquè els que ara se n’han d’anar trobin aliment a la seva terra. Però no s’entreveu tanta generositat. Potser se li hauria de preguntar a Déu per què no va anar més amb compte al crear l’Àfrica. Una pregunta respectuosa, a l’estil de la que el Papa li va formular, fa uns mesos, durant la seva visita a Auschwitz. ¿Com va poder consentir l’Holocaust? El Gènesi parla de la creació del món, però no diu que es va preocupar molt d’Europa i Amèrica del Nord, i només una mica de la del Sud; que es va limitar a complir amb l’Àsia i Oceania; però que va ser un deixat amb l’Àfrica. La va deixar al seu aire i així va sortir. Sobre el continent van caure els tirans més salvatges, amb uns noms que, només de sentir-los, ja esborronen, com ara Idi Amin, Mobutu i Bokassa; els colonialistes més depredadors; els traficants d’esclaus; el bo i millor de la corrupció… ¿Per què, si diuen que és tot bondat? Déu està en deute amb ells. Mereixen una explicació. Els van dir que tots som iguals al néixer. Mentida. Uns som més iguals que uns altres. Espanya és una esperança per escapar de la misèria.

[@more@]

Tweet