Article de Josep Pernau a El Periódico de Catalunya d’avui:
Amb el bon temps, més problemes. La bonança assegura el guany creixent dels que trafiquen amb immigrants. El Govern tracta de contenir l’onada i anuncia l’increment d’ajuda als països emissors; les illes Canàries es veuen desbordades, i el PP denuncia l’allau humana com una de les causes del suïcidi d’Espanya. I el pitjor és que continuaran arribant, ja que les engrunes del banquet europeu estimulen les ganes de menjar de l’afamat. Europa la van fer així i la geografia fa més accessible l’entrada a la UE per les costes espanyoles. No sembla viable posar Espanya en un altre lloc. Està molt bé que s’augmenti l’ajuda perquè els que ara se n’han d’anar trobin aliment a la seva terra. Però no s’entreveu tanta generositat. Potser se li hauria de preguntar a Déu per què no va anar més amb compte al crear l’Àfrica. Una pregunta respectuosa, a l’estil de la que el Papa li va formular, fa uns mesos, durant la seva visita a Auschwitz. ¿Com va poder consentir l’Holocaust? El Gènesi parla de la creació del món, però no diu que es va preocupar molt d’Europa i Amèrica del Nord, i només una mica de la del Sud; que es va limitar a complir amb l’Àsia i Oceania; però que va ser un deixat amb l’Àfrica. La va deixar al seu aire i així va sortir. Sobre el continent van caure els tirans més salvatges, amb uns noms que, només de sentir-los, ja esborronen, com ara Idi Amin, Mobutu i Bokassa; els colonialistes més depredadors; els traficants d’esclaus; el bo i millor de la corrupció… ¿Per què, si diuen que és tot bondat? Déu està en deute amb ells. Mereixen una explicació. Els van dir que tots som iguals al néixer. Mentida. Uns som més iguals que uns altres. Espanya és una esperança per escapar de la misèria.
[@more@]
