EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Article del psicòleg Jaume Funes a El Periódico d’avui: S'acaba d'aprovar una modificació gairebé total de llei que regula la responsabilitat penal dels adolescents. En substitueix una altra d'aprovada fa cinc anys, que ha passat a millor vida sense que se'n conegui cap avaluació o raons de pes per liquidar una de les millors lleis de menors d'Europa.   Però aquesta vegada la desraó ha jugat una mala passada als legisladors. En la primera llei s'havia previst la possible aplicació de les seves mesures als joves d'entre 18 i 21 anys. Es pensava que, en determinats casos i situacions, era millor responsabilitzar el jove sense enviar-lo a la presó. Va ser un desig timorat, ja que es va ajornar l'entrada en vigor d'aquesta possibilitat fins al gener de 2007.   Ara resulta que la nova llei serà efectiva al febrer, i com que no té res a veure amb aquella filosofia, es va oblidar de la previsió legal de l'anterior. Durant un mes, doncs, l'atzar obligarà que es consideri si alguns joves que delinqueixen val la pena que es responsabilitzin treballant per a la comunitat, compensant les seves víctimes, posant en marxa nous projectes per a les seves desorientades vides. ¿Què faran els legisladors si funciona millor això que la presó a on enviarem tots els que ja delinqueixin al febrer?[@more@]

Tweet

PAU

[@more@]

Tweet

Us desitjo a totes i a tots, i especialment als lectors i comentaristes del meu Diari, el millor pel 2007. Sobretot us desitjo molt bona salut, per tal que a partir d’aquest requisit indispensable es puguin fer realitat alguns dels vostres millors desigs, o com a mínim intentar-ho.   Feliç 2007 ![@more@]

Tweet

D’aquí poques hores començarem l’any 2007.  Des de 1979 es celebren eleccions locals, cada quatre anys, en cadascuna de les poblacions espanyoles. Són les úniques eleccions “puntuals”, a diferència de les generals i catalanes, les quals depenen de la decisió presidencial i moltes vegades la legislatura no ha arribat a complir els 4 anys que pertoquen.  Les últimes eleccions municipals, doncs, varen ser l’any 2003.  A Caldes, la candidatura encapçalada per l’històric alcalde Joan Rangel, va obtenir els millors resultats en vots i regidors de la seva història:  7 regidors d’11.  Convergència i Unió va tornar a perdre unes eleccions que, un cop més, donava per guanyades (va mantenir els seus 4 regidors).   Enguany, el 27 de maig, els caldencs estem cridats a tornar a escollir als nostres representants.   El PSC ja no té de candidat al carismàtic Rangel, el qual molts el consideren l’autèntic i únic artífex de les victòries del PSC en un poble sociològicament convergent com és Caldes.  Per altra banda, es preveu que el candidat serà Josep Maria Freixas, actual alcalde i mà dreta des de sempre de Rangel, el qual ha provocat que CiU torni a pensar amb la tan esperada victòria.   Els resultats diran si veritablement Rangel era qui guanyava les eleccions o en realitat qui guanya és un projecte consolidat de poble format per un grup cohesionat de gent i que atrau a la majoria de caldencs.  Els resultats diran si, una vegada més, CiU de Caldes hauria de canviar d’estratègia a l’hora de fer oposició o l’estratègia que està duent a terme és l’adequada i la que els portarà a guanyar les eleccions amb la seva alternativa de govern.  Els resultats diran també si el poble decideix que entri una nova formació política a l’Ajuntament o es decantarà per la continuïtat del bipartidisme a la corporació local.   El resultats diran si, després de 15 anys de majories absolutes socialistes, seran necessaris pactes postelectorals i coalicions de govern per poder tirar endavant el poble.  Els resultats diran si l’alcalde podrà ser Josep Maria Freixas (PSC) o Joaquim Arnó (CiU)… o cap dels dos.  Els resultats seran la veu de Caldes que, diguin el que diguin, caldrà respectar.  Tindrem temps de parlar de tot plegat en els propers mesos… Això si, Caldes tirarà endavant gràcies a tots.  Així, doncs, bon any 2007 a tothom !

[@more@]

Tweet

Article de Josep Maria Espinàs a El Periódico d’avui:    El món està a punt d'acabar-se. Hi ha profetes per a tot.  Els que anunciaven fa segles i segles que el món s'acabava va arribar un dia en què es van morir, i el món va continuar vivint. L'expresident espanyol José María Aznar és un d'aquests incomptables catastrofistes que han existit. I se li ha de reconèixer molt valor per fer aquesta profecia: "Si continuen així les coses, l'Estat espanyol desapareixerà d'aquí a cinc anys".   Els pronosticadors antics eren més prudents, i l'Església catòlica mai s'ha atrevit a dir quan arribarà el dia del judici final. Fer profecies sobre el que passarà al cap de cinc anys és molt arriscat, com saben els economistes, els sociòlegs, els experts en política. No ho saben, en canvi, els pares que pensen en el futur dels seus fills, ni els fabricants de mòbils.   Però Aznar ho ha sentenciat: a l'Estat espanyol només li queden cinc anys de vida. "Si continuen així les coses", és clar. O sigui, no ens enganyem: si és que ell no torna al poder.   Aquest avís sobre la imminent mort de l'Estat no el va fer el senyor Adolfo Suárez quan va plegar de la Moncloa, ni tampoc el senyor Felipe González. Ni els senyors Josep Tarradellas i Jordi Pujol van fer declaracions augurant la desaparició de Catalunya quan van deixar de ser presidents. En general, les seves declaracions eren discretes, encara que poguessin ser, lògicament, crítiques amb els seus substituts.   Aznar diu que, des que ell no mana, l'Estat s'està quedant indefens, i que després de cinc anys de "desvertebració" desapareixerà. Els catalans hauríem de reconèixer que l'expresident ens guanya. Es fan molts debats sobre els problemes que pot tenir Catalunya en el futur, en relació amb la seva economia, la seva llengua, la seva integració social. Ens preocupa el futur. Però no pensem que Catalunya, amb la seva identitat més o menys consolidada, quedi destruïda d'aquí a cinc anys. Que és com dir demà mateix. D'aquí a 100 anys ja veuran, els que hi siguin, què està passant amb Catalunya, amb Espanya i amb Europa.   Però el senyor Aznar, endut per la passió, no s'adona del que està dient quan afirma que en cinc anys haurà desaparegut l'Estat espanyol. Si en només cinc anys es pot liquidar l'Estat, ¿no vol dir que aquest Estat, per un defecte de fabricació, ha estat construït amb molt poca solidesa?

[@more@]

Tweet

Jordi García-Soler segueix parlant, a ELPLURAL.COM, de la desorientació que CiU està patint des de les últimes eleccions catalanes i un cop es va constatar que es quedaria altre cop sense governar Catalunya:    Pasan las semanas y el desconcierto sigue imperando en el seno de CiU. La inesperada e indeseada perspectiva de la reedición de un gobierno de la Generalitat integrado por PSC, ERC e ICV, dejando de nuevo a la federación nacionalista en la oposición, ha dejado a casi todos los principales dirigentes de CiU sin capacidad de reacción, desorientados y sin saber qué estrategia política deben seguir ahora. No obstante, no es éste el caso de Josep-Antoni Duran Lleida, máximo dirigente de la democristiana UDC, secretario general de CiU y su portavoz parlamentario en el Congreso de Diputados.   En una larga entrevista publicada el pasado día 24 en La Vanguardia, Duran Lleida definía con claridad su posición. A modo de aviso a navegantes, señalaba, por ejemplo, que “el nuevo tripartito no tiene por qué ser breve, ni CiU confiar demasiado en que así sea”, advirtiendo que “Montilla va actuar con mano de hierro y con voluntad de perdurar”. Afirmaba también que “CiU debe jugar esta carta de futuro: la de gobernar en España aunque no lo haga en Cataluña”, añadiendo incluso que “si CiU sólo puede gobernar en Madrid si gobierna en Cataluña, limita sus posibilidades, en España y en Cataluña”. Más aún, remachando el clavo y hurgando en la herida, Duran Lleida afirmaba que “quizás valga la pena pensar qué hubiese sucedido si, antes de ganar en Cataluña, CiU hubiera estado ya en el gobierno de España: quizás hoy Artur Mas sería el presidente y no José Montilla”.   Tal vez se puede hablar más alto y fuerte pero no más claro. Duran Lleida ha explicitado de forma inequívoca su posición, que es la de UDC y que también es compartida por sectores minoritarios de CDC, en abierta confrontación interna con la cúpula dirigente encabezada por Artur Mas.   CiU se encuentra ante una encrucijada histórica, de la que depende su futuro no ya a corto o medio plazo sino a largo plazo. Ante un Govern d’Entesa que, con Montilla al frente, no parece dispuesto a repetir los errores del primer tripartito presidido por Maragall y que puede mantenerse en el poder incluso más allá de una legislatura completa, CiU puede enrocarse numantinamente en una oposición nacionalista radical, que en nada le facilitará el retorno al poder, pero también puede optar por el pragmatismo propugnado por Duran Lleida, que de prosperar sus tesis podría convertirse en ministro y ser entonces el dirigente de CiU con mayor poder político.

[@more@]

Tweet

Fa ja uns mesos, la revista “Els Tr3s Micos” va publicar que “la Demarcació de Costes de l’Estat a Catalunya ja ha tret a licitació l’execució del projecte i si tot va com ha d’anar, immediatament després començaran les obres. En qualsevol cas, és previst que abans d’acabar el 2006 tot estigui ja enllestit.”   Bé, com sempre passa amb aquestes coses, el retard en tot plegat ha estat una vegada més el protagonista. Després de tants anys esperant, no passava res fer-ho uns quants mesos més…  Però la bona noticia d’aquests últims dies del 2006, ha estat que el Butlletí Oficial de l’Estat, ara sí, ha publicat una resolució de la Direcció General de Costes que anuncia la "licitación de contrato de obra de acondicionamiento de la zona varada de Caldes d’Estrac”.  Ara si que podem dir que es troba en marxa la tan esperada remodelació d’aquest indret abandonat des de fa anys al centre de la costa de Caldes.  Esperem que no passi el 2007 sense haver inaugurat aquesta obra, necessària sobretot per millorar la imatge del litoral caldenc.

[@more@]

Tweet

TVE Catalunya i Ràdio 4 es troben davant els seus últims dies de “vida”, si ningú ho impedeix.  Primer s’havia fixat la data del 31 de desembre per deixar d’emetre la programació en català de TVE Catalunya i la totalitat de l’emissió de Ràdio 4 (Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya).  Es veu que ara s’ha parlat de donar tres mesos més de marge per tal de poder arribar a un altre tipus de solució.  En aquest sentit, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat ha realitzat una proposta imaginativa, de la qual en parla l’editorial d’El Periódico de Catalunya d’ahir:     El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ha fet una proposta imaginativa per donar continuïtat a la presència del català a les emissions de TVE i aprofitar el capital professional acumulat pel centre de Sant Cugat durant un quart de segle. Es tracta de destinar una de les freqüències de la TDT assignades a l'ens a un canal en català, amb una programació convencional, que es podria sintonitzar a tot Espanya.  El projecte de Tresserras és una possibilitat tècnicament viable, culturalment desitjable i humanament equilibrada per evitar que el ruïnós compte d'explotació de la televisió pública faci anar en orris més de 30 anys d'espais en català a TVE. Perquè tan cert és que a la televisió pública li competeix omplir determinats buits, com que no es pot convertir en una càrrega insuportable per als contribuents, com sens dubte ho ha estat durant decennis amb el dèficit desbocat. I una de les condicions per corregir aquesta situació és que la programació en català de Sant Cugat sigui alguna cosa més que merament simbòlica, com ha passat amb massa freqüència.  La societat de la comunicació global i multilingüe del segle XXI és molt diferent d'aquella altra en què van començar les emissions en català de TVE. En un primer moment, la programació autòctona, poca o molta, tenia assegurada una quota d'èxit, perquè seguir els seus passos era un acte de militància cultural i d'autoafirmació. Un cop superada aquella etapa i consolidada TV-3, tot ha conspirat perquè l'anomenada desconnexió hagi encadenat les crisis d'identitat. Normalitzar la presència del català a TVE durant 24 hores al dia seria un gest històric.[@more@]

Tweet

Sóc un del molts afectats per la «crisi» d'Air Madrid. Potser el meu cas no interessa a ningú, potser està ple de casos mes greus que el meu, però a hores d'ara a través del diari és l'única manera de fer escoltar la meva veu.  Tinc 26 anys, sóc de Caldes d'Estrac, i des de fa pocs mesos, visc a la ciutat de Concepción a Xile.  Em caso aquí per l'església el proper dia 19 de gener, i els meus pares i familiars més directes a hores d'ara no sé, ni saben, si podran venir al casament. Des de fa mesos van comprar els bitllets amb la companyia Air Madrid, encara que sabíem els seus retards (per pròpies experiències) vam trobar una bona oferta, i la van aprofitar.  Des que Air Madrid va decidir no tornar a volar, i la conseqüent retirada de la llicència de vol, saber si els meus pares i familiars podran volar s'ha convertit en una odissea.  El web de l'aerolínia va desaparèixer en pocs minuts, el telèfon de Fomento, quasi sempre comunica, i si aconsegueixes comunicar-te, et diuen que truquis a Air Madrid, o que posis una demanda per correu electrònic perquè et recol·loquin a altres vols, però això no serveix per a res: el correu electrònic no el responen, el telèfon no funciona, les agències d'Air Madrid han tancat, i ara no sabem què fer.  El govern ha posat vols d'emergència, excusant-se que són vols humanitaris, però és clar ho fa fins el 21 de desembre i en unes condicions increïbles, tan increïbles que ningú vola: és clar, qui volarà a un altre país si el govern et fa signar un paper dient que voles però en aquest vol no et garanteixen la tornada? Evidentment, ningú.  Ara deien que les agències tornarien els diners, i després diuen que no, que necessiten l'autorització d'Air Madrid! Increïble, veritat?  Però què aconseguirien, per exemple, els meus pares si els retornen els 750 euros de cada passatge? A hores d'ara, res. Les companyies van plenes i han aprofitat per apujar preus, si trobes una plaça estigues segur que en pagaràs com a mínim tres cops més.  Air Madrid no pot deixar milers de passatgers a terra, sense volar, i sense recol·locar-los en altres vols.  El govern no pot permetre que Air Madrid actuï així, i si ho permet, no es pot limitar a actuar fins el 21 de desembre, i si voles que només et garanteixen l'anada, perquè: com tornes?  No han pensat a utilitzar els avions d'Air Madrid, amb els seus pilots, hostesses i treballadors, per així temporalment solucionar el problema? No han pensant en això, tan difícil és embargar-los els avions?  No sé quina és la solució. L'únic que sé és que jo estic en una part del món i els meus pares a l'altra. No sabem què fer, no dormim, estem inquiets, desprotegits, desemparats i ningú ens fa cas. Juguen amb nosaltres com si fóssim mercaderia.  Senyors del govern i d'Air Madrid, han pensat que estan tractant amb persones?  Han pensat com solucionar els milers de casos de gent que vol volar? Que vol volar, per exemple, el mes de gener? Que si no solucionen milers de casos, destrossaran moltes il·lusions. Que si no solucionen el meu cas, em fastiguejaran el dia del meu matrimoni, un dia únic i irrepetible.  Espero que em donin una solució.[@more@]

Tweet

Després de la mort, fa uns dies, de la destacada militant del PP, ex ministra i ex comissària europea, Loyola de Palacio, la política espanyola torna a estar de dol per la mort del secretari de Política Autonòmica del PSOE a l’edat de 52 anys. Descansi en pau. Així ho explica el web www.telenoticies.cat des de les 14.20 hores. :   El diputat i secretari de Relacions Institucionals i Política Autonòmica del PSOE, Alfonso Perales, ha mort aquest dissabte al seu domicili de Conil, a la província de Cadis. Perales, de 52 anys, ha mort com a conseqüència d'una greu malaltia contra la qual lluitava des de feia mesos. La comissió executiva federal del PSOE ha traslladat el seu condol a la família i els amics de Perales i ha qualificat el dia de "molt trist per a tota la família socialista, que ha perdut un dels seus millors i més estimats membres". El PSOE també ha destacat que Perales va mantenir sempre "els seus ideals de pau, justícia i llibertat".  Perales va néixer a Alcalá de los Gazules, a Cadis, el 19 de juliol de 1954 i estava casat. Llicenciat en Història, va ser president del Consell Social de la Universitat de Cadis i va formar part de l'Equip d'Investigació d'Història Contemporània de la mateixa universitat. Militant del PSOE des de 1972, va ser membre de la comissió executiva federal de les Joventuts socialistes i secretari d'Organització regional del PSOE d'Andalusia.  El 1997 va ser escollit secretari de Política Municipal de la comissió executiva federal del PSOE. També va ser parlamentari andalús, regidor de l'Ajuntament de Cadis i president de la Diputació de Cadis entre 1983 i 1989. Després de les eleccions de l'any 2000, Manuel Chaves el va nomenar conseller de Governació de la Junta d'Andalusia.

[@more@]

Tweet