Cordialitat entre el gran expert Pedro Solbes i l’actor principiant Manuel Pizarro

 

   Hi estava disposat.  Malgrat no compartir el tractament presidencialista d’aquestes eleccions, vull ser realista i per tant tenia la intenció de seguir el debat entre les dues persones més ben situades per a ser ministre d’Economia a partir del resultat de les eleccions del 9 de març.  Han de passar moltes coses abans que el president elegit pel Congrés esculli els seus ministres, però bé, la realitat és aquesta:  quasi amb tota seguretat Pedro Solbes (PSOE) o Manuel Pizarro (PP) ocuparan la cartera d’Economia del proper Govern espanyol.  A aquesta realitat s’hi va agafar Antena 3 i, tot i que les dues personalitats només són el número 2 dels seus partits per Madrid, tothom hi veu quelcom més al darrera.  Bé, el que comento, vaig asseure’m davant la televisió a les deu en punt de la nit del dijous passat.  I ho vaig fer amb la intenció de no deixar-me endur pels sentiments ideològics i obligar-me, d’aquesta manera, a fer una crítica posterior totalment objectiva i sense prejudicis establerts. I així ho compleixo.  Durant el debat va imperar la cordialitat entre ambdós candidats, els quals van fer esment que són vells coneguts des de fa molts anys.  Els dos van complir al 100% les regles pactades del debat i el temps que li pertocava d’intervenció a cadascun d’ells,  situació que fins i tot va provocar que el suposat “moderador”, en Matías Prats, passés a fer un paper de simple presentador, cosa que va agrair: “Seguramente he sido uno de los moderadores con menos trabajo y se lo agradezco”, va deixar anar el sempre irònic Matías.  Cordialitat i educació durant el debat, però tampoc va ser un massatge entre els dos polítics.  El tema a tractar, evidentment, era l’economia que, al cap i a la fi, és la protagonista imprescindible de tot el nostre sistema.  60 minuts són pocs per a parlar d’un tema tan ampli, però val més això que res. Pedro Solbes, actual vicepresident i ministre d’Economia, va transmetre confiança, experiència, claredat, tarannà tranquil però contundent, reconeixement d’allò que cal millorar, xifres clares i reals, capacitat de rebatre amb facilitat tot allò que li retreia i proposava el seu contrincant i sense anar-se’n per les branques, cosa que se li agraeix a un polític, i, sobretot, va transmetre molta seguretat.  Pedro Solbes volia explicar molt, però havia de resumir perquè no tenia temps, tot lamentant que Pizarro aprofitava les seves intervencions per parlar del mateix sense que ell (l’actual Ministre) pogués aprofundir perquè havia de rebatre’l.  Manuel Pizarro no es trobava còmode.  Semblava un actor principiant (i dolent) amb el seu primer guió que li havien acabat de donar feia un parell de dies.  L’expresident d’ENDESA deixava anar totes les frases que “li han ensenyat a dir encara que no toqui”, i això es notava molt.  La cara delatava inseguretat quan Solbes li parlava (el socialista ni s’immutava quan el popular tenia la paraula).  Pizarro no improvisava, només repetia i repetia. Li manca experiència i tocar de peus a terra i, a més, el seu discurs era extremadament superficial (és clar que molts ciutadans potser els crida l’atenció aquesta superficialitat).  Només un exemple per a demostrar-vos el que Pizarro havia de dir “encara que no toqués”:  havia de parlar d’ETA, és clar!  Pedro Solbes va preguntar-li, en un moment del debat, com s’ho faria el PP per augmentar encara més la despesa social del que ja s’està fent, referint-se al fet que haurien de “treure diners” d’un altre lloc.   Pizarro va contestar el següent (atenció amb el nivell de la resposta): “Suprimiendo el Ministerio de la Vivienda (Solbes va ironitzar dient que el PP no vol suprimir el Ministerio, sinó la política d’habitatge) y dejando de pagar a los terroristas (referint-se als regidors d’ANV o als diputats del PCTV que ocupen càrrecs a ajuntaments vascos i navarresos i al parlament de Vitòria, respectivament).  Ah, i aquestes paraules van anar acompanyades de molts “estamos iniciando una grave crisis y hay mucho paro.”  Solbes recordava dades dels governs del PP (1996-2004) i Pizarro contestava amb una altra resposta de nivell: “Yo entonces no estaba”.  Sense comentaris.  Sens dubte, si he d’escollir entre els dos, jo vull de Ministre d’Economia del meu país a Pedro Solbes.  Per si no vau veure el debat, aquí teniu un enllaç perquè pugueu analitzar-lo vosaltres mateixos:  http://series.antena3.com/visorGenerico1/ [@more@]



Quant a marcverges

Em dic Marc Vergés Ros, o simplement Marc. Escric des de Caldes d\'Estrac i sóc politòleg. Si vols conèixer una presentació més extensa, només cal que entris a la categoria Breu Presentació. Aquest és un espai de reflexió, d\'opinió, de diàleg, d\'intercanvi d\'idees, de transmissió de sentiments, d\'informació i de comentaris personals. Et convido a donar-hi una passejada, tot esperant que gaudeixis d\'aquest camí ple de paraules. També desitjo que les teves paraules facin més llarg aquest camí. Gràcies per visitar-me.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.