EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

TV3 rep crítiques per “ser massa nacionalista” o per “ser massa espanyolista”.  Bona senyal.  Això significa que TV3 és una televisió independent, objectiu difícil quan es tracta de parlar de televisions públiques.  L’independentisme més extrem parla “d’espanyolització de TV3” i els sectors no nacionalistes, com PP o Ciutadans, parlen de TV3 com una televisió al servei del nacionalisme. Ara ha estat el socialista Joan Ferran que, en una entrevista a El Periódico, diu literalment que "cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores de la Generalitat" i que “els nacionalistes van crear les emissores i les van dirigir durant moltíssims anys amb l'objectiu no d'informar els catalans, sinó de construir la pàtria. Una pàtria nacionalista, evidentment. Però a Catalunya no tothom és nacionalista. Volem una televisió i una ràdio públiques en català, nacionals, però no nacionalistes.”  Bé, és evident que de crítiques en aquest sentit n’hi ha, n’hi ha hagut i n’hi haurà moltes. Així com de signe contrari.  Per exemple, aquesta és la introducció que fa Víctor Alexandre al seu llibre “TV3 a traïció: televisió de Catalunya o d’Espanya?”:  “La involució experimentada per TV3 d’un temps ençà ha estat espectacular. En donen fe les nombroses queixes que dia a dia apareixen als diaris denunciant la seva progressiva descatalanització i l’abandonament de la idea per la qual va ser creada: disposar d’una televisió pública que reflecteixi els valors que ens configuren com a poble, dotar la llengua catalana d’un espai que garanteixi la seva presència en un àmbit dominat abassegadorament per l’espanyola i crear consciència de pertinença a una comunitat nacional diferenciada. Aquests principis, els mateixos que els de totes les televisions públiques d’arreu del món, han desaparegut. Aquella emissora que el 10 de setembre de 1983 vam veure néixer amb llàgrimes als ulls ja no existeix. El plantejament catalanocèntric inicial ha estat substituït per la seva antítesi, quan és precisament contra ella que TV3 ens havia de protegir. La llengua catalana ha cedit bona part del seu lloc a l’espanyola, que penetra subtilment a través de programes d’aparença inofensiva, i la consciència de pertinença a la nació catalana per part de l’emissora s’ha transmutat en un prepotent sentiment d’espanyolitat.  Aquest llibre, diguem-ho clar, pretén despullar el missatge subliminar que TV3 amaga darrere de noms, paraules, frases, enunciats, conceptes i definicions d’aparença merament informativa i que abasta tots els telenotícies i també diversos programes.”  És evident que, amb aquestes visions extremadament oposades, només podem afirmar, i confirmar, clarament, que TV3 és una televisió lliure, independent i plural en tots els sentits. [@more@]

Tweet

Davant del referèndum per a la reforma constitucional veneçolana, impulsada pel president Chávez, i davant dels resultats de la consulta (pràcticament al 50% pel SÍ pel NO, amb un lleuger avantatge dels contraris), ara (val més tard que mai) caldria iniciar converses per buscar el màxim consens al país llatinoamericà. Una Constitució ha de ser de TOT el país i no d’una part. Tot i això, les paraules de Chávez no són massa esperançadores. Malgrat acceptar els resultats i, per tant, la derrota de la seva proposta, per mitjà de les seves sempre especials declaracions ha afirmat el següent:  “Per ara, no hem pogut”.  Em temo que el futur no serà la recerca del consens, sinó que molt probablement veurem la repetició d’un referèndum, i potser les vegades que faci falta, fins aconseguir que el SÍ superi mínimament el NO, deixant intacta la proposta actual, ignorant la meitat de la societat veneçolana o refent mínimament la proposta per fer veure que s’han introduït canvis que poden ser acceptats per un major nombre de ciutadans. Temps al temps.[@more@]

Tweet

Avui incloc noves categories al meu Diari:  Eleccions Espanya 2008 i Eleccions USA 2008 seran dues seccions en les quals es tractaran temes diversos relacionats amb la precampanya i campanya de les eleccions més importants, si més no mediàtiques, dels dos països. A Espanya tindrem eleccions el proper març i s’inicia ara una llarga precampanya que caldrà analitzar detingudament, juntament amb la posterior campanya electoral i resultats.  Per altra banda, Estats Units es troba en plena campanya per a les eleccions primàries que comencen el proper gener, en les quals s’escollirà el candidat a la presidència per part del Partit Demòcrata i del Partit Republicà.  Les eleccions nord-americanes seran el novembre de 2008.   Una altra nova categoria és Sistemes polítics del món, en la que regularment donaré a conèixer el funcionament, les curiositats i les diferències d’alguns aspectes dels sistemes polítics pels quals es regeixen cadascun dels països del nostre món.  I com que en el meu Diari hi trobo a faltar una mica d’humor, enceto la categoria I si dic que sóc del Reial Madrid?. Potser algú es preguntarà: “i això té gràcia?”  Bé, té una explicació.  A mi mai m’ha agradat el futbol, ni m’agrada, però al veure que moltes vegades m’he trobat immers en converses futbolístiques, un bon dia (o mal dia) vaig decidir començar a informar-me més o menys de tot el que envolta el món del futbol i, a més a més, “fer-me” del Reial Madrid. Això sí, fer-m’hi d’una “forma per fer la punyeta”.   En aquesta secció reflexionaré sobre el món del futbol, podreu llegir comentaris sobre aquest tema escrits per algú que no hi entén, cosa que pot ser divertida, i alguna vegada faré la punyeta, tot exaltant el meu fals sentiment “madridista”, cosa que potser alegrarà a d’altres persones.  Evidentment, tot això sense cap mala intenció.  I finalment, la categoria ja existent sota el títol El Cafè de Caldes , passa a ser un punt de trobada per a parlar de les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat del 2008.

[@more@]

Tweet

A continuació podeu llegir una carta que he trobat al web del diari La Voz de Asturias (http://www.lavozdeasturias.es), publicada a la secció d'opinió dels lectors.  Es tracta d’una senzilla exposició de sentiments per part d’un ciutadà que votarà a les properes eleccions generals del mes de març:   Señor Rajoy, me hubiera gustado votarle, pero lo que me ofrece no me gusta: eso de la bandera, del país, de sentirse español, es algo que me recuerda a regímenes felizmente pasados. ¿Por qué no habla de los derechos de los inmigrantes, de los de la tercera edad, de la igualdad de género, de la asistencia a discapacitados, de los derechos de gais y lesbianas, de las mejoras en la Seguridad Social, de las ayudas a esos enfermos que son una carga para sus familias y, en definitiva, de cosas mucho más importantes que la bandera o la patria? Usted estuvo mucho tiempo en el Gobierno, y por aquel entonces nunca le escuché que hablara de estos temas. ¿A qué viene ahora tanto patriotismo? ¿Es que quiere que demostremos si somos patriotas y que denunciemos a los que creamos que no lo son? Por suerte, estamos en un país libre y democrático.  (Autor: Simón Hernández, 17/10/2007).[@more@]

Tweet

Ja s’ha confirmat: “L'exministre de Defensa José Bono ha acceptat ser president del Congrés en cas que els socialistes guanyin les eleccions generals i encapçalar la llista del PSOE per Toledo.”  Bé, doncs sembla que el PSOE comença a exterioritzar massa la seguretat que sent a l’hora d’encarar les properes eleccions generals i la convicció de guanyar-les, segurament pel motiu de trobar-se davant d’un Partit Popular extremista, perdut, amb manca de projecte i, fins i tot, dividit.  Però aquesta imatge del PSOE, més o menys tranquil·la, li pot passar factura.  Si a tots els mitjans es publica que José Bono ha acceptat presidir el Congrés en cas de victòria socialista i anar de número u per Toledo, essent la primera part de la frase la més destacada per tothom, ens dóna a entendre que no només els socialistes es creuen que guanyaran, sinó també que tindran la majoria de diputats suficients (amb els socialistes o amb el recolzament d’altres) perquè José Bono sigui votat com a president del Congrés.  És més, mai al llarg de la història democràtica d’Espanya i de Catalunya, s’havia fet pública la presentació d’un candidat anunciant-lo com a “futur president del Congrés”.  Crec que ha estat un error d’estratègia per part del PSOE, malgrat és evident que l’objectiu era ressaltar la importància de la presència de Bono a les llistes dels socialistes, tot remarcant un paper futur protagonista. Però el sols fet d’anar de número u per Toledo ja hagués estat prou noticia per al PSOE, i suficient, sobretot després que l’expresident castellano-manxec dimitís com a Ministre de Defensa del Govern Zapatero, després de dir que es retirava de la primera línia política i després de no acceptar ser candidat a l’alcaldia de Madrid.  Dir que serà el futur president del Congrés no calia i és donar matèria fàcil per a la crítica dels altres partits i crear un rebuig inicial gens convenient per a futurs escenaris postelectorals.

[@more@]

Tweet

Aquests són els títols dels darrers articles escrits al meu bloc en castellà:   Más cultura democrática dentro de nuestros partidos políticos, ¡por favor! (3 novembre 2007);  Partido Demócrata: ¿un nuevo movimiento para una nueva democracia? (17 novembre 2007);  No es una democracia perfecta, pero… (22 novembre 2007);  Pedro Solbes "gana" al programa del PP (27 novembre 2007).  Podeu llegir-los a  http://lacomunidad.elpais.com/marcvergesros [@more@]

Tweet

Els mitjans de comunicació s’han fet ressò de dos fets polítics que van succeir ahir.  L’un, l’acceptació, per part de l’actual vicepresident econòmic del Govern, Pedro Solbes, per a ser el número 2 de la llista del PSOE per la província de Madrid de cara les properes eleccions generals.  L’altre, la presentació dels trets generals del programa de govern del Partit Popular.  És evident que, des d’un punt de vista totalment objectiu, és molt més important conèixer quines són les posicions polítiques i objectius del PP, que no saber que Solbes formarà part de la candidatura del PSOE per Madrid.  Doncs bé, després de fer un repàs d’uns quants mitjans escrits, digitals, audiovisuals, la noticia política del dia d’ahir la va protagonitzar Pedro Solbes.  Fins i tot algú segur que ni s’ha assabentat que el PP va presentar els principals punts del seu programa.  Solbes apareix a totes les portades dels diaris i a les imatges dels sumaris dels telenotícies.   Sens dubte, si els mitjans no donen importància a allò que veritablement interessa o hauria d’interessar al ciutadà, com volem que el poble cregui amb aquest sistema democràtic ? , quan pot observar, per exemple, que la “gran” noticia d’ahir va ser el fet que Pedro Solbes anirà a les llistes del PSOE i repetirà com a ministre d’economia en cas d’una victòria electoral socialista.  A vegades es tendeix a donar la culpa als ciutadans i als polítics pel seu distanciament mutu, però els mitjans de comunicació hi tenen un paper molt destacat. [@more@]

Tweet

Article de Lucía Etxebarria al diari ADN d’avui:  El miércoles recibo un e-mail de una amiga: "Recomiéndame un libro para un viaje en avión". Yo le respondo: "No sé si El viaje a ninguna parte está reeditado, pero yo con ese libro me reí muchísimo y me lo leí en un viaje de avión". Qué raro que recomendara un libro perdidísimo sobre todo yo, que voy a libro por semana.   El mail está fechado a las seis y diez de la tarde.   Fernando Fernán Gómez había fallecido a las seis.  El Euríbor ha subido del 3,7 al 4,6 en un año.  Entrevista para un puesto de trabajo, exigen diplomatura y una licenciatura, nivel alto de inglés. Sueldo: 450 euros al mes.   Un hombre que sustituyó la bandera monárquica por la republicana en un edificio público se enfrenta a seis años de cárcel. Chico que se cae con una moto, mujer que va a ayudarle, hombre que atropella y mata a los dos y da positivo en control de alcoholemia, 300 euros y a la calle.  Dos jóvenes que ondearon la bandera republicana ante los Príncipes. Detenidos, pasaron la noche en el calabozo.  Ante la Audiencia Nacional se han manifestado grupos de extrema derecha enarbolando banderas preconstitucionales y por tanto inconstitucionales: la rojigualda del águila y la de la falange. La Policía Nacional ni tan siquiera intervino y nadie les ha acusado de injurias a la bandera. Y para colmo su foto ha salido en numerosos medios.   Vivo instalada en lo inexplicable. Y lo terrorífico.[@more@]

Tweet

Avui ha quedat inaugurada la vuitena edició de la Trobada de Creadors Locals de Caldes d’Estrac.  Una trobada que, independentment de la bona feina feta per algunes entitats caldenques i persones a títol individual, crec que ha patit una notable davallada d’activitats i actes si ho comparem amb les darreres edicions. Havia estat tradicional, també en els darrers anys, convidar un altre municipi i fer-lo partícip de la Trobada per mitjà de la col·laboració entre els ciutadans de les dues viles. Això també ha desaparegut enguany.  No vull pensar que la Trobada d’aquest 2007 es celebra per “complir l’expedient”, per part del Govern actual (CiU), d’una activitat posada en marxa per un Govern socialista, el qual n’ha estat l’impulsor i el promotor durant tots aquests anys.  Recordo haver fet referència, en un article del Diari http://marcvergesros.bloc.cat/archives/3040/20061118 , a la no presència dels regidors de CiU a la inauguració de l’edició de la Trobada del 2006, realitat que podia fer-nos entreveure quina era i/o és l’opinió del grup convergent envers aquesta activitat que ens mostra la pluralitat de la cultura i la creació d’artistes locals.  No vull ni arribar-me a pensar que l’organització d’enguany es tracta d’una estratègia més o menys intencionada per anar reduint a no res la Trobada i així fer-la desaparèixer.  És evident que aquest cicle cultural necessitava innovació, un canvi cap a millor, amb l’objectiu de fer-lo créixer. Però enguany, veient el “programa”  d’activitats, personalment em queda una sensació de tristor davant d’una situació que no ens mostra un futur gaire esperançador per a la Trobada de Creadors Locals de Caldes d’Estrac.  Repeteixo, espero equivocar-me, però com ja he dit en altres ocasions i sobre altres temes, les primeres accions o actuacions, acostumen a marcar tendències.  La Trobada de Creadors és i ha de ser de tots, és CULTURA, i no perquè ho va impulsar un determinat grup polític s’ha de desprestigiar.  Millorar?, d’acord, però no donar aquesta sensació de desconcert com el que crec que sentim molts caldencs que hem viscut la Trobada de ben a prop i que podem fer-ne comparacions. Igualment, d’activitats n’hi ha! I demà no ens podem perdre la segona Baixada de Creadors (andròmines) a partir de les 14 hores, des del Carrer Major fins la Plaça de la Vila. És tot un espectacle! A més, us recomano visitar les exposicions del Local de Promoció Econòmica i Cultural (espectaculars treballs de Bonsais, Puntes, Quadres, etc.) Programa de la Trobada:  http://escomar.bloc.cat/post/4806/199535 ////  Aquest diumenge, els caldencs i caldenques tenim una cita a les 11.30 hores a la Plaça de la Vila, per manifestar-nos en contra de la violència de gènere i commemorar així el seu Dia Internacional, recordant però que aquesta és i ha de ser una lluita i condemna diària de tots els ciutadans. //// I també aquest diumenge, a les 12 del migdia, la família d’en Bartomeu Roig i Badia  li retrà un homenatge  a la Pèrgola del Parc de Can Muntanyà  http://marcvergesros.bloc.cat/post/3040/199332 [@more@]

Tweet

Aquest dilluns,  26 de novembre de 2007, tindrà lloc una nova sessió del Ple Municipal.  A les 20 hores a la Sala de Plens de la Casa Consistorial.  Recordeu que també es pot seguir per mitjà de Caldetes Ràdio (92.3 FM).[@more@]

Tweet