EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Comentari de la Teresa Roig (21/11/07) a l’article “Bartomeu, seguim tenint una cita pendent”, el qual vaig escriure el dia 19 de novembre:  Qui no coneix res no estima res.  Qui no pot fer res, no comprèn res.  Qui no comprèn res, no val res.  Però qui comprèn, també estima, observa, veu…  Com més gran és el coneixement inherent a una cosa, més gran és l'amor… Si algú creu que tota la fruita madura el mateix temps que les maduixes, no sap res sobre el raïm,    Paracelsus.[@more@]

Tweet

Els membres de l’equip del programa radiofònic “Apuntdepetar”  http://www.apuntdepetar.tk hem decidit posar punt i final al programa i tancar així una llarga etapa de quasi 5 anys d’una part de la història de Caldetes Ràdio,  davant la impossibilitat de continuar amb certa regularitat la nostra tasca.  Vam començar el 16 d’abril del 2003 i el darrer programa l’emetrem el 27 de desembre d’aquest 2007.  Sens dubte ha estat una decisió difícil, perquè malgrat la tasca totalment voluntària, d’il·lusió per seguir endavant no en faltava.  Però com passa moltes vegades amb aquestes tasques, altres que tenen prioritat obligatòria t’impedeixen seguir amb les voluntàries.  I aquest és l’únic motiu de la decisió i, per qui ho pugui arribar a pensar, diré que no hi ha intervingut cap tipus de decisió política externa ni la nostra posició té una motivació política.  Aquestes darreres paraules ni tenia intenció d’escriure-les, però en un poble com Caldes, on alguns intenten donar-li a tot una explicació sempre relacionada amb la política local, crec que és convenient avançar-se als possibles comentaris. Doncs res, quasi 5 anys i 5 són els programes que li queden a l’Apuntdepetar.  En un proper article ja faré una reflexió més extensa sobre aquests 5 anys fent ràdio.   [@more@]

Tweet

A continuació transcric l’article d'avui de Ferran Mascarell, a El Periódico de Catalunya, remarcant el fet que tornen a dominar l'ambigüitat i l'ambivalència en els discursos, després de llegir i escoltar la proposta de la Casa Gran del Catalanisme realitzada pel dirigent de CiU Artur Mas:   Llegeixo el discurs refundador. Ho faig amb tota la disposició. Crec que a Catalunya li convé reflexionar sobre el futur. Diu que el primer catalanisme va aconseguir allò que es va proposar (bé, mai ho havia dit): el catalanisme ens ha portat una Espanya democràtica, europea i pròspera (molt bé, és bo deixar d'enganyar-se). Ens proposa un catalanisme per arribar a una nació plena (sic), capdavantera, situada al món. Ens diu que el catalanisme s'ha d'ocupar de l'ànima de la nació (complicat, això de l'ànima), que és català tot aquell que se sent com a tal (rectifica Jordi Pujol), que cal estimar el país per sobre de les ideologies, que és necessari transformar el sistema educatiu (Ernest Maragall, sense citar-lo), ens incita a fer més fills, a construir una Catalunya global. Solemnement, ens recorda que tenim dret a decidir (¿insinua amb això la via Ibarretxe?) i explica la seva complicada recepta si el Tribunal Constitucional acaba tombant l'Estatut.   Intento trobar la novetat i la pedra filosofal del nou catalanisme. Intento no malfiar davant un discurs partidista. La veritat és que no me'n surto. Amb pesar, retrobo una musiqueta ja coneguda. No trobo la nova fundació. Torna a dominar l'ambigüitat del llenguatge. Són les mateixes ambivalències de sempre: el mateix estil, una de freda i una de calenta; la mateixa teranyina de conceptes, el sí però no; la mateixa falta d'autocrítica; la mateixa manca de claredat davant les qüestions cabdals; la mateixa voluntat d'apropiar-se el relat. Tot molt legítim en termes polítics, però poc indicat per refundar res.   La primera refundació haurà de ser la del llenguatge polític. Està massa contaminat. Es tracta de respondre: ¿quina Catalunya, en quin món?, ¿quin model d'Estat?, ¿quin model econòmic?, ¿com aprofundir en la democratització del país i dels partits polítics?, ¿com situar la societat civil en el centre de la societat? La segona refundació haurà de ser la del subjecte. El nou catalanisme ha de parlar de la Catalunya real i de la complexitat del món real; ha de tenir en compte els catalans i les catalanes, les seves vides i les seves preocupacions. O el catalanisme seguirà caminant a les palpentes. 

[@more@]

Tweet

Avui és un gran dia, i és que un bon amic i un caldenc conegut per molts ha decidit posar en marxa un bloc.  Ell és en Ramon de Clascà.  Qui no el coneix ? Bé, si hi ha algú que encara no, doncs només caldrà que vagi visitant el seu bloc i conèixer, com a mínim, el seu pensament.  Endavant Ramon i bona feina per Caldes 😉 ,  perquè ara ja tenim un “lloc caldenc” més a la xarxa  http://comptequevelaiaia.bloc.cat/ [@more@]

Tweet

L’activista cultural i investigador caldenc Bartomeu Roig i Badia, ha mort.  Com un cop molt fort i inexplicable he rebut aquesta noticia.  Em nego a creure que en Bartomeu ja no és entre nosaltres. Per mi, sempre seguirà aquí. A més, tenia una cita pendent amb ell perquè m'havia d'explicar encara un munt de coses.  Han estat moltes les converses que he mantingut amb en Bartomeu, algunes de molt profundes, sobretot relacionades amb la vida cultural i política de Caldes, de Catalunya i del món.  Algunes converses sobre Caldes en les quals s’han dit coses que només sabrem ell i jo, ara jo, i que sempre em guardaré perquè sé que en Bartomeu voldria que hagués estat així.  Les darreres paraules que ens hem intercanviat van ser durant la campanya electoral de les municipals del passat mes de maig.  Jo anava de número 6 de la candidatura del PSC i ell tancava la llista. Vam parlar molt durant aquells dies, del passat, del present i del futur de Caldes.  Després de les eleccions també vam parlar i molt, sobretot del futur, un futur que jo volia viure amb ell, ja que compartíem posicions en un 90% dels casos.  En Bartomeu, abans de tot, era amic, company, una font de cultura i coneixement i el considerava com un tercer avi i, al cap i a la fi, era l’avi de tots.  Em serà difícil viure sense creuar-me amb ell pel carrer, sense poder-li dir un “bon dia” seguit d’algunes paraules més (a vegades, moltes paraules més).  Bartomeu, tenim encara una cita pendent i la seguirem tenint.  Fins aviat.   http://www.artsilletres.org/  / http://caldesdestrac.socialistes.cat

[@more@]

Tweet

En aquests moments estem vivint la campanya per a les eleccions primàries dels dos grans partits dels Estats Units d’Amèrica: el Partit Demòcrata i el Partit Republicà.  Una campanya a l’estil de les convocades per a les eleccions i amb debats idèntics, amb l’única gran diferència que aquests debats són entre membres d’un mateix partit.  Demòcrates i republicans estan treballant per escollir els candidats, de cada partit, a la presidència nord-americana.  Debats oberts, que mostren punts de vista distants dins d’un mateix partit malgrat el gran projecte comú d’una determinada manera de veure la societat.  El fet d’existir diferències dins d’un partit no és exclusiu dels EUA.  A casa nostra també ho vivim dia a dia, però aquí no ho veiem com una riquesa de la democràcia o com una gran oportunitat de participació i debat plural. Ans el contrari, ho veiem com quelcom estrany, anormal, de desestabilització dels partits i, a més, s’intenta amagar per part dels mateixos.  És evident que la democràcia nord-americana té aspectes negatius, però no podríem “copiar” alguns dels aspectes positius?  Abans d’això, però, i com a repte principal i més complicat, cal un canvi de mentalitat dels nostres dirigents polítics, sobretot dels que porten anys i anys en aquest món i només han conegut una única fórmula de funcionament dels partits a casa nostra.[@more@]

Tweet

Dos dels comentaris escrits a l’article Coses de Renfe (2) del dia 17/11/2007. 1) SANDRA:  Últimament he agafat el tren sovint i per sort només he enganxat una vegada el tren nou. Per pujar no vaig tenir cap problema, però quan vaig arribar a Caldes feina vaig tenir per baixar, i això que no tinc pas les cames curtes ni sóc tan gran. Fins i tot una noia es va oferir a donar-me la mà al veure'm allà aturada, rumiant com baixar. Al final ho vaig fer sola, però em va costar perquè a més tampoc trobava on agafar-me. Només hi ha agafador a una banda?  2) CALDENCA: Jo també sóc de Caldes. A l'anar cap a Barcelona cap problema, però al tornar i voler baixar, impossible sense fer un salt! Jo sóc jove i fins i tot m'ho agafo amb humor, però és molt greu perquè també he hagut d'ajudar a altra gent. I sí Sandra, només hi ha agafador a una banda.  RENFE= VERGONYA i a Caldes també ho patim…  [@more@]

Tweet

Des de fa uns mesos ja tenim nous trens, més moderns, més còmodes, amb televisió, amb més espai, amb més informació sobre el recorregut i les parades, etc.  Ara bé, a RENFE se li va escapar un petit detall, que suposo que en el seu moment no se li va donar importància o, simplement, no s’hi va pensar.  Hi ha moltes estacions (parlo de la comarca del Maresme) que no es troben adequades als nous trens, la qual cosa significa, com a efecte immediat i que pateixen sobretot gent gran o altres persones amb dificultats diverses,  haver de fer un salt, a vegades increïble i surrealisme, per a poder sortir del tren o entrar-hi .  És un error vergonyós que es va cometre en el seu moment i que, a més a més, no s’hi realitza cap tipus d’actuació urgent.  Sabem que hi ha bones intencions futures, però l’acció no arriba.  Espero que no ens haguem de lamentar, per un fet greu, de la lentitud per solucionar aquest problema.  Jo, de moment, he ajudat a baixar a dues persones grans, a pujar a un pobre home que anava amb crosses i a un nen que ni tan sols fent un salt podia aconseguir pujar al tren.[@more@]

Tweet

Article del metge epidemiòleg Jordi Casabona a El Periódic d’avui:  Els primers casos de sida descrits als Estats Units el 1981 sovint eren de persones heroïnòmanes, homosexuals, hemofíliques o originàries d'Haití, i per això la sida es va anomenar "la malaltia de les quatre hacs". La prestigiosa revista nord- americana PNAS acaba de publicar un article que demostra que el VIH va arribar als EUA al voltant del 1966 provinent d'Haití. Diversos amics m'han trucat expressant-me el temor que això potenciï l'estigmatització dels haitians com a iniciadors de la pandèmia. L'article, però, també diu que el virus va estar circulant 12 anys pels EUA abans que s'estengués a la resta del món, i ningú ha pensat a culpar els nord-americans. Les bestioles causants d'epidèmies sempre han acompanyat l'home en aventures i desventures com les migracions, els desplaçaments, les guerres o les bases militars. No és estrany, doncs, que el VIH emigrés de l'Àfrica a Haití, d'aquest país als EUA i després a la resta del món. El que sí que ens hauria d'estranyar és la tendència que tenim a culpabilitzar els més febles, els diferents… comencin amb h o no.[@more@]

Tweet

L’article que vaig escriure ahir sota el títol “Partit Demòcrata: un nou moviment per a una nova democràcia? “ es va publicar, també ahir, a la pàgina principal de http://www.poliblocs.cat Aquí teniu l’enllaç a l’article publicat a poliblocs.cat, amb el seu corresponent resum introductori sota el títol “La nova democràcia necessita anar més enllà dels partits tradicionals europeus” http://www.poliblocs.cat/articles/la-nova-democrcia-necessita-anar-ms-enll-dels-partits-tradicionals-europeus [@more@]

Tweet