Imma Mayol, govern i oposició a la vegada

Després de l’aprovació necessària de l’Ordenança pel Civisme per part del Ple de l’Ajuntament de Barcelona, El Periódico fa un adequat retrat d’Imma Mayol, tinent d’alcalde i cap del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya, únic partit que votà en contra de l’Ordenança. El PSC, ERC i CiU hi varen votar a favor i el PPC va abstenir-se. El periodista Ángel Sánchez és qui fa el Retrat:

La regidora ecosocialista Imma Mayol Beltran (Palma de Mallorca, 1-2-1958), tercera tinenta d’alcalde de Barcelona, és la veu discrepant de la coalició tripartida en el tema de l’ordenança cívica. Mayol considera que "la regulació de la mendicitat i de la prostitució no pot aparèixer en una ordenança sancionadora". Si el PSC i ERC han arribat a un acord mínim, ICV no ha abaixat veles. El problema s’agreuja quan, per protestar contra la nova normativa, es produeixen manifestacions en què es pinten i s’embruten els carrers de la ciutat en una clara demostració d’incivisme.

Llicenciada en Psicologia i diputada autonòmica (1992-1999), Mayol va començar a militar com a comunista el 1976, dos anys abans de traslladar-se a estudiar a Barcelona (aquí es va afiliar al PSUC). El 1995, va donar aquest avís per a navegants: "No consentiria que se’m considerés un florero a la Mesa del Parlament". I certament que ni allà ni a l’ajuntament ha estat un objecte d’adorn, sinó tot al contrari. El que passa és que alhora que ostenta un important càrrec municipal, com succeeix en l’actualitat, sembla que formi part de l’oposició.

[@more@]

1 comentari

Malgrat tot, bon Nadal!

No m’agrada el sentit religiós que té el Nadal i, en els últims temps, tampoc m’agrada el sentit de consum compulsiu. Malgrat tot, la tradició em guanya en aquesta ocasió i us desitjo un bon dia de Nadal i una bona diada de Sant Esteve i si els podeu passar acompanyats dels vostres familiars, amics, companys i coneguts, doncs millor. Però en cas que no passeu per uns bons moments o simplement no feu cas d’aquestes festes, penseu que enguany els dies assenyalats cauen en diumenge, així que podeu realitzar tot allò que feu normalment un diumenge qualsevol sense sentir-vos estranys en una societat que no para de recordar-nos les dates que celebrem.

Bon Nadal a tots i especialment als lectors i comentaristes del meu Diari !

[@more@]

1 comentari

La 2 de TVE reviurà la història d’una carta perduda durant la guerra civil

La 2 de Televisió Espanyola, que fa el paper d’autèntica televisió pública, emetrà un documental on la protagonista és una carta.

Una carta enviada el 1937, però que no va arribar al seu destí fins a 67 anys després, és la base sobre la qual s’ha construït La última carta, documental de 27 minuts, que ha dirigit Manuel Lombao, director de Centres Territorials de TVE, i que La 2 emetrà demà dissabte (19.15 hores).

El 10 de juliol de 1937, un jove soldat de 21 anys, Anastasio Maqueda, va escriure a la seva dona, Amadora Morales, una carta en clau en què li deia que desertava de l’Exèrcit franquista, en què havia estat allistat forçosament, i es passava al de la República. La missiva es va perdre, Anastasio va ser detingut al final de la guerra i empresonat durant cinc anys. Al sortir en llibertat, va tornar amb la seva família i va sobreviure a Franco i al seu règim.

El document no va arribar al seu destí fins al 2004, quan un periodista el va descobrir a l’Arxiu Militar d’Àvila. En aquell moment, Anastasio havia mort i el missatge li va ser entregat a la seva viuda. A través dels testimonis de la família i de l’historiador Santos Juliá, el reportatge retrata una de les més fosques etapes de la història d’Espanya.

[@more@]

Comentaris tancats a La 2 de TVE reviurà la història d’una carta perduda durant la guerra civil

Neix un nou canal públic rus enmig dels recels que desperta el control mediàtic del Kremlin

Ja fa temps que tant des de dins com des de fora de Rússia proliferen les crítiques pel control que el Kremlin exerceix sobre els mitjans de comunicació, especialment la televisió. Per això ha despertat certes suspicàcies el naixement d’un nou canal públic que emet en anglès i està destinat sobretot al públic estranger. Els fundadors del nou canal, però, asseguren que la seva televisió no es convertirà en un mitjà de propaganda del Kremlin.

Rússia ha inaugurat aquest canal de televisió de notícies, via satèl·lit, que emetrà les 24 hores del dia en anglès. "Russia Today", que és com es diu la cadena, té l’objectiu d’informar de la realitat russa a les audiències d’Europa, l’Amèrica del Nord i Àfrica. El nou canal, de titolaritat pública, té en plantilla 344 periodistes i un pressupost que supera els trenta milions d’euros.

Els fundadors de "Russia Today" els preocupa els estereotips sovint negatius que els mitjans internacionals donen de la realitat russa. Amb tot, descarten que el nou canal es converteixi en un mitjà de propaganda al servei del Kremlin. Asseguren que els sorprendria molt "si en un mes o dos, o unes quantes setmanes, encara s’està dient que nosaltres som la veu de Putin".

El nou canal públic rus arriba quan el Kremlin controla pràcticament tota l’oferta televisiva russa i al president Vladímir Putin el preocupa, sobretot, la visió de baixa qualitat democràtica que té el seu règim entre l’opinió pública internacional.

Font: www.telenoticies.com

[@more@]

Comentaris tancats a Neix un nou canal públic rus enmig dels recels que desperta el control mediàtic del Kremlin

La Eurocámara reclama una moratoria urbanística en la Comunidad Valenciana

El dilluns passat (19/12/05) vaig transcriure l’editorial d’El Periódico que parlava del tema de la construcció salvatge a la Comunitat Valenciana, però per problemes tècnics l’escrit ha desaparegut del meu Diari, així que avui us recomano llegir un article més extens sobre el tema. L’article és d’ANA CARBAJOSA a EL PAÍS (14/12/2005) i parla sobre el toc d’atenció d’Europa a la construcció salvatge al litoral valencià. A Catalunya, la Generalitat està fent tot el possible per evitar la també construcció descontrolada al litoral català.

El urbanismo valenciano sufrió ayer un duro revés en Estrasburgo. El pleno del Parlamento Europeo aprobó el Informe Fourtou, que pide una moratoria para la recalificación de terrenos rústicos en la Comunidad Valenciana, hasta la promulgación de la nueva ley. Una mayoría de eurodiputados rechazó las enmiendas de los populares europeos; entre ellas, la que pretendía eliminar la moratoria. Poco después salía de la Comisión Europea un dictamen contra la ley urbanística valenciana vigente, porque no respeta las directivas comunitarias sobre adjudicación de contratos públicos.

La votación de ayer no tiene carácter vinculante, pero a juicio de algunos parlamentarios demuestra que existe la conciencia extendida de que se están cometiendo abusos urbanísticos y contra el medio ambiente en el Mediterráneo. El informe elaborado por la liberal Janelly Fourtou arremete contra las irregularidades urbanísticas cometidas en la Comunidad Valenciana, después de que el Parlamento Europeo recibiera cerca de 15.000 quejas de propietarios, afectados por lo que consideran "expropiaciones leoninas" y cuotas excesivas de urbanización. Muchos de los afectados son extranjeros que han fijado su residencia en España y que han visto cómo sus viviendas quedaban incluidas en programas de actuación integrada (PAI) y se veían obligados a pagar, según explican, elevadas infraestructuras de urbanización, además de tener que ceder parte de sus terrenos para las obras comunes. Otras quejas hacían alusión a la destrucción del paisaje y del medio ambiente.

El texto aprobado en Estrasburgo considera "evidente" que algunos propietarios han resultado perjudicados en ese proceso de urbanización y hace además hincapié en los efectos ambientales del modelo de desarrollo urbanístico del litoral valenciano. El informe pide una moratoria para "la aprobación de nuevos proyectos y planes de desarrollo urbanístico en suelo no urbanizable en tanto no entre en vigor la normativa revisada". El texto hace referencia a la modificación de la Ley Reguladora de la Actividad Urbanística (LRAU), aprobada en 1994 bajo Gobierno socialista y que será reemplazada por la Ley Urbanística Valenciana (LUV), ahora en tramitación y que se prevé esté lista en febrero. El comisario europeo de Servicios y Mercado Interior, Charles Mc Creevy, advirtió el lunes que la LUV "parece que no va a corregir" las deficiencias de la ley anterior.

Los servicios jurídicos de la Comisión Europea ya habían alertado de que la LRAU no se ajustaba a las directivas comunitarias en materia de contratación pública. Y ayer volvió a reiterarlo. El colegio de comisarios aprobó, según fuentes jurídicas, "un dictamen motivado" en este sentido. Si España no subsana en los próximos meses esta carencia, la Comisión llevará a España al Tribunal de las Comunidades Europeas.

El Informe Fourtou se aprobó por 550 votos a favor frente a 45 en contra y 25 abstenciones. Cinco eurodiputados del PP españoles votaron a favor del informe, aunque fuentes del grupo lo atribuyeron a un error. Una mayoría de parlamentarios rechazó todas las enmiendas presentadas por los populares europeos y la mayoría de las de los liberales. Los populares defendían que se suprimiera del texto la moratoria urbanística, así como el párrafo en el que se asegura que "los procedimientos de adjudicación de contratos públicos no se ajustan a los principios de Derecho Comunitario".

Las propuestas del PP cayeron en saco roto debido no sólo a los votos de los adversarios políticos, sino también de los suyos propios. Hasta 32 eurodiputados del grupo popular rechazaron la enmienda en contra de la moratoria. Al menos los conservadores británicos rompieron la disciplina y votaron en contra de las enmiendas presentadas por los suyos, según fuentes populares. Muchos de los afectados son ciudadanos británicos que residen en la costa valenciana.

Lo mismo sucedió en las filas liberales. El grupo socialista, Los Verdes y la Izquierda Unitaria europea, rechazaron en bloque las enmiendas populares. Los parlamentarios europeos aceptaron en cambio cuatro alegaciones presentadas por los liberales, que no introducen cambios sustanciales en el texto. Los liberales propusieron suprimir cualquier alusión a la jurisprudencia relativa a los derechos humanos, por considerar que las instituciones europeas no deben hacer recomendaciones generales de este tipo a las regiones.

La votación de ayer no obliga jurídicamente al Gobierno valenciano. La decisión sí es una llamada de atención ante los problemas que presenta la urbanización descontrolada en el litoral español.

[@more@]

Comentaris tancats a La Eurocámara reclama una moratoria urbanística en la Comunidad Valenciana

Des de la meva condició de laic felicito a l’Església de Caldes

Aquest 2005 que ja s’acaba ha estat motiu de celebració per part de la Parròquia Santa Maria de Caldes i per tot el poble en general. L’Església, indret d’oracions, misses, concerts, casaments, bateigs i enterraments, ha complert 200 anys tenint en compte la col·locació de la primera pedra.

Durant tot l’any s’han dut a terme tot un seguit d’actes i activitats socio-culturals, on un dels més destacats va ser la visita a Montserrat per part d’un bon nombre de ciutadans de Caldes, entre els qual hi era jo. L’últim dels actes, fins ara, ha estat la conferència que va realitzar l’historiador Albert Batlle sota el títol “Abans de la primera pedra”.

Jo, des de sempre, m’he considerat laic, tot i que tinc un gran respecta envers totes les religions, entre elles la més propera a nosaltres, la catòlica. Per aquest motiu celebro els 200 anys de la NOSTRA Església, perquè tot i que no comparteixi els seus ideals, les seves maneres de fer o de "treballar", considero que es tracta de quelcom molt arrelat a la nostra terra i tradició. No he estudiat mai religió a l’escola ni tampoc he anat mai a missa ni he fet la comunió, però si que m’han educat des del respecta, la tolerància i la comprensió i per aquest motiu no rebutjo ni insulto a la institució eclesiàstica.

Per això, FELICITATS PARRÒQUIA DE SANTA MARIA, i PER MOLTS ANYS !

[@more@]

7 comentaris

Les coses canvien al País Basc

Aquesta setmana hem vist com el Partit Socialista d’Euskadi (PSE-EE) i el Govern basc han arribat a un pacte per a aprovar els Pressupostos per al pròxim any. El secretari general dels socialistes bascos, Patxi López, ha dit que aquest principi d’acord "no persegueix ni pactes de legislatura ni aspiracions per ocupar cap lloc en el Govern i que el seu partit seguirà essent l?alternativa a l?actual executiu". Personalment crec que és una bona notícia per a redireccionar la relació entre govern i oposició a Euskadi, durant molts anys força crispada. El PSE-EE va retirar l’esmena a la totalitat que havia presentat al projecte de pressupostos del Govern basc després d’haver arribat a un principi d’acord per a incorporar algunes de les seves esmenes més significatives.

És la primera vegada des que els socialistes van abandonar el Govern basc, després de les eleccions autonòmiques de 1998 en les quals va guanyar Juan José Ibarretxe, que donen suport als comptes de l’Executiu de Vitòria. Després de la retirada d’aquesta esmena, el Ple del Parlament Basc va votar per separat les altres dues esmenes a la totalitat que es mantenien, la del PP i la de EHAK, i van ser rebutjades.

Els bascos estan cansats de tant conflicte artificial, tal i com va manifestar López. La vicelehendakari, Idoia Zenarruzabeitia, es va felicitar per l’acord arribat amb el PSE-EE entorn del pressupost i va declarar que és la demostració de la centralitat del Govern Basc. Des d?Eusko Alkartasuna, el seu secretari general, Unai Ziarreta, va apuntar que al seu grup no li va sorprendre la postura del PSE-EE, ja que els pressupostos són "progressistes". Evidentment, els dos partits extremistes de la Cambra, el PP i EHAK, han criticat aquest principi d?acord.

D?aquesta manera es tanquen anys de conflicte, perjudicial per a Euskadi, entre dos blocs ben diferenciats: el bloc nacionalista i el bloc anomenat espanyolista o constitucionalista que formaven el PP i el PSE de Nicolás Redondo Terreros. L?apropament entre socialistes i nacionalistes és una manera d?encarar un futur amb esperança, pau i estabilitat, on el diàleg sigui el principal protagonista davant posicions extremes com les que representen el PP i EHAK. Però atenció! Fins i tot aquestes posicions extremistes han de participar en l?esmentat diàleg, ans el contrari serà cometre un error. Com sempre, l?objectiu és difícil, però no impossible si tots posen la força de voluntat necessària i les ganes de solucionar els problemes latents des de fa anys en el poble basc. El PSE ja ha fet un primer pas.

[@more@]

5 comentaris

PROHIBIT FUMAR… JA ERA HORA!

Ha arribat la notícia que fa anys ja s?hauria d?haver fet realitat: el Congrés dels Diputats ha aprovat per consens la llei del tabac, que prohibirà fumar a la feina a partir de l’1 de gener, així com en aquells bars i restaurants de més de 100 metres quadrats que no tinguin una zona especial per a fumadors, un col·lectiu que a Espanya es troba al voltant del 30% de la població.

Aquesta llei, que regula la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac, reconeix en el seu preàmbul que el tabaquisme a Espanya és la primera causa aïllada de mortalitat i tots els grups polítics han estat d’acord a destacar que la norma defensa el bé jurídic de la salut i per això el seu total suport al "marc general".

La Ministra de Sanitat, Elena Salgado, s’ha felicitat perquè és una llei que "afavoreix a tothom i no va en contra de ningú" i suposa un "avanç fonamental" en la defensa de la salut pública.

A l’intervenir en el ple de la Cambra baixa per presentar la norma, Salgado ha considerat que s’han establert les bases perquè les noves generacions visquin com a normal el que "per a nosaltres ha estat una excepció". Així, ha dit, podran treballar en ambients lliures de fum i, a partir d’ara, els nens no veuran publicitat d’aquest producte al carrer ni en sentiran a la ràdio, i milers de menors gaudiran d’ambients lliures de tabac.

Per fi, doncs, els dos terços de la població que no fumem, podrem gaudir de l’aire lliure de tabac a la feina, l’oci, o al portar a terme gestions en qualsevol establiment públic.

Espanya s’incorpora al bloc de països que lideren la lluita contra el tabac, però aviat seran molts més els que ens acompanyaran, ha dit Salgado després d’insistir que el respecte a la salut és eix central d’aquesta llei i de felicitar-se pel que ha considerat una "fita fonamental" en la lluita contra el més greu problema de salut publica a què ens enfrontem.

Ara faltarà esperar quina és l?evolució de la implantació d?aquesta llei i fins quin punt la mateixa gent la complirà, així com fins quin punt serà de dura l?Administració Pública alhora d?aplicar multes i sancions. La ciutadania hauríem des ser el suficientment conscients per respectar la llei, però l?Administració també hauria de ser el suficientment dura i exigent perquè aquesta sigui respectada per aquells que no la compleixin.

[@more@]

3 comentaris

La falta d’una alternativa de govern responsable i creïble a Caldes és un aspecte negatiu en un sistema democràtic.

Joaquim Arnó tornarà a repetir com a cap de llista de CiU en les pròximes eleccions municipals del 2007. El comitè executiu local va ratificar per unanimitat la candidatura d’Arnó i la presidenta de la federació nacionalista local, Maria Dolors Comas, va ser l’encarregada d’anunciar-ho durant el tradicional sopar de Nadal de CiU, el passat dia 9 de desembre.

Joaquim Arnó va encapçalar per primera vegada la llista de CiU a les anteriors municipals del 2003, substituint l’històric Albert Batlle, que fou alcalde independent entre 1987 i 1991 i candidat de CiU el 1991, 1995 i 1999.

Joaquim Arnó només va poder mantenir els 4 regidors que CiU té des de l’any 1991. Caldes és un poble on en totes les eleccions guanya per majoria Convergència i Unió, és a dir, podríem dir que el poble de Caldes és sociològicament de majoria convergent. Però la realitat es transforma quan hi ha eleccions municipals, eleccions que guanya el Partit dels Socialistes de Catalunya. Molts han afirmat que les victòries del PSC de Caldes han estat gràcies al carisma del seu candidat Joan Rangel (alcalde 1979-1987, 1991-2004). Però també cal dir que l’oposició que ha dut a terme Convergència durant anys no ha estat massa exemplar i així ho ha percebut la ciutadania.

Cal una oposició constructiva a partir de la qual es mostrin alternatives i el projecte de poble que es té, a més de la necessària integració dels membres del partit a la xarxa socio-cultural del poble. Amb únicament denúncies i crispació no s’aconsegueix res. Bé, si que s’aconsegueix un aspecte negatiu en un sistema democràtic: la falta d’una alternativa de govern responsable i creïble envers el poble. Evidentment no estic dient, ni molt menys, que no s’ha de denunciar tot allò que calgui per tal de dur a terme un bon control de l’acció del govern, però el que no es pot fer és basar tota l’oposició al voltant d’això.

[@more@]

9 comentaris

La Colla de Geganters i Grallers de Caldes d’Estrac

Des de l’any 1991 formo part de la Colla de Geganters i Grallers de Caldes d’Estrac. Cada any fem més de 30 sortides arreu de Catalunya i som uns 50 caldencs i caldenques els que som membres de la Colla. Les Trobades de Gegants de Caldes es fan el dissabte més proper al 8 de setembre (Festa Major d’Estiu) i el diumenge més proper al 13 de desembre (Festa de Santa Llúcia). Des que vaig començar a la Colla he portat un capgròs, el gegant petit, El Nano, i des de fa més de deu anys toco la gralla, un instrument molt sorollós però bonic a la vegada. El Grup de Grallers i Timbalers, del qual sóc el Cap de Colla, ens reunim cada dissabte de 4 a 6 de la tarda per assajar les peces musicals que toquem a les sortides i per aprendre’n de noves.

Entre moltes altres activitats que organitzem els geganters, cada any portem a terme la ja consolidada Botifarrada Gegantera. La Botifarrada es tracta d’un sopar popular a la fresca obert a tothom qui vulgui participar-hi. Aplega més de sis-centes persones i esdevé a la fi una revetlla d’estiu, a l’Esplanada Can Muntanyà, amenitzada amb música en directe. Aquesta festa es celebra l’últim dissabte del mes de juliol i aquest 2005 hem arribat a la 10a edició.

Ara parlaré dels nostres gegants, els quals estan relacionats amb la llegenda del poble. En Busquets i la Fàtima, gegants de Caldes, representen els personatges d’una antiga llegenda segons la qual una pubilla del poble que es deia Leonor, fou feta captiva per una expedició mora que assetjà la població. Era tan gran la seva bellesa que ningú no va gosar maltractar-la i fou lliurada al príncep Zeirí, com si es tractés de la més gran de les relíquies. Passat el temps, Leonor es guanyà els favors de la Cort i se li encomanà la protecció de la princesa Fàtima, que patia la lepra.

La princesa anà empitjorant en la seva malaltia i veia frustrats tots els intents de savis i metges per guarir-la. La donzella Leonor li recomanà aleshores que prengués uns banys termals a la seva llunyana vila de Caldes i, efectivament, plegades iniciaren el viatge cap a terres catalanes. Mentre durà la seva estada a Caldes, la comitiva mora visqué en una torre dels afores de la població, coneguda popularment com la "Torre dels Encantats", nom que se li atribuí sens dubte per les misterioses expedicions als banys termals que diàriament els calia fer d’amagat.

El tractament fou un èxit i, amb poc temps, la princesa es va guarir de tan terrible mal, fet que va motivar que es tornés més generosa i benèvola, fins el punt que va concedir la llibertat a Leonor. Segons la tradició, tan joiosa i plena de vida es va tornar la princesa que fins i tot s’enamorà d’en Busquets, distingit ciutadà de Caldes, de qui pocs anys després, en tingué catalanets.

Els gegants de Caldes van ser construïts el 1981 i restaurats el 1987. La colla també té un gegant petit, El Nano, com a homenatge als pescadors de Caldes, a més de diversos cap-grossos.

El més important de participar en una entitat cultural com aquesta és el fet de relacionar-te amb la gent, tant de la mateixa Colla com dels pobles que visitem. Portar el nom del poble de Caldes d’Estrac per tot Catalunya és un honor i un orgull i intentem fer les nostres actuacions el millor possible. A més a més també hem sortit un munt de vegades fora de Catalunya: Holanda, Croàcia, Alemanya, Itàlia, Portugal, Andorra i França.

Bé, tindria moltes coses per explicar-vos sobre la Colla de Geganters, però crec que he resumit el més important, deixant els detalls per un altre moment.

[@more@]

2 comentaris