Des de l’any 1991 formo part de la Colla de Geganters i Grallers de Caldes d’Estrac. Cada any fem més de 30 sortides arreu de Catalunya i som uns 50 caldencs i caldenques els que som membres de la Colla. Les Trobades de Gegants de Caldes es fan el dissabte més proper al 8 de setembre (Festa Major d’Estiu) i el diumenge més proper al 13 de desembre (Festa de Santa Llúcia). Des que vaig començar a la Colla he portat un capgròs, el gegant petit, El Nano, i des de fa més de deu anys toco la gralla, un instrument molt sorollós però bonic a la vegada. El Grup de Grallers i Timbalers, del qual sóc el Cap de Colla, ens reunim cada dissabte de 4 a 6 de la tarda per assajar les peces musicals que toquem a les sortides i per aprendre’n de noves.
Entre moltes altres activitats que organitzem els geganters, cada any portem a terme la ja consolidada Botifarrada Gegantera. La Botifarrada es tracta d’un sopar popular a la fresca obert a tothom qui vulgui participar-hi. Aplega més de sis-centes persones i esdevé a la fi una revetlla d’estiu, a l’Esplanada Can Muntanyà, amenitzada amb música en directe. Aquesta festa es celebra l’últim dissabte del mes de juliol i aquest 2005 hem arribat a la 10a edició.
Ara parlaré dels nostres gegants, els quals estan relacionats amb la llegenda del poble. En Busquets i la Fàtima, gegants de Caldes, representen els personatges d’una antiga llegenda segons la qual una pubilla del poble que es deia Leonor, fou feta captiva per una expedició mora que assetjà la població. Era tan gran la seva bellesa que ningú no va gosar maltractar-la i fou lliurada al príncep Zeirí, com si es tractés de la més gran de les relíquies. Passat el temps, Leonor es guanyà els favors de la Cort i se li encomanà la protecció de la princesa Fàtima, que patia la lepra.
La princesa anà empitjorant en la seva malaltia i veia frustrats tots els intents de savis i metges per guarir-la. La donzella Leonor li recomanà aleshores que prengués uns banys termals a la seva llunyana vila de Caldes i, efectivament, plegades iniciaren el viatge cap a terres catalanes. Mentre durà la seva estada a Caldes, la comitiva mora visqué en una torre dels afores de la població, coneguda popularment com la "Torre dels Encantats", nom que se li atribuí sens dubte per les misterioses expedicions als banys termals que diàriament els calia fer d’amagat.
El tractament fou un èxit i, amb poc temps, la princesa es va guarir de tan terrible mal, fet que va motivar que es tornés més generosa i benèvola, fins el punt que va concedir la llibertat a Leonor. Segons la tradició, tan joiosa i plena de vida es va tornar la princesa que fins i tot s’enamorà d’en Busquets, distingit ciutadà de Caldes, de qui pocs anys després, en tingué catalanets.
Els gegants de Caldes van ser construïts el 1981 i restaurats el 1987. La colla també té un gegant petit, El Nano, com a homenatge als pescadors de Caldes, a més de diversos cap-grossos.
El més important de participar en una entitat cultural com aquesta és el fet de relacionar-te amb la gent, tant de la mateixa Colla com dels pobles que visitem. Portar el nom del poble de Caldes d’Estrac per tot Catalunya és un honor i un orgull i intentem fer les nostres actuacions el millor possible. A més a més també hem sortit un munt de vegades fora de Catalunya: Holanda, Croàcia, Alemanya, Itàlia, Portugal, Andorra i França.
Bé, tindria moltes coses per explicar-vos sobre la Colla de Geganters, però crec que he resumit el més important, deixant els detalls per un altre moment.
[@more@]
politització? et pots explicar una mica més sisplau? Gràcies
La colla de geganters està oberta a tothom i tothom qui vulgui entrar té les portes obertes i és benvingut, evidentment independentment de les seves idees o preferències polítiques. A la colla no es parla de política. Una altra cosa és que cadascú de nosaltres tinguem unes tendències o unes altres, però es respecta a tothom. I sobre la notícia del Maresme Confidencial, només dir-te que és vergonyós el que va fer aquesta persona que va arrencar el cartell. No hi ha paraules, simplement una pena i denunciable per la meva part.
gràcies per esrciure i opinar (el diàleg ens fa més humans!)