Las sandeces de un botarate

Aquest és l’article que ahir va escriure Antonio San José a Elplural.com:

José Manuel Soria es un político canario del Partido Popular que cuenta con un asombroso parecido físico a José María Aznar López, hasta constituir una especie de sosias que él asume con indisimulado orgullo. Su gestión como alcalde de Las Palmas se basó en el establecimiento de una política de ley y orden que incluía el pago de billetes a los mendigos, muchos de ellos inmigrantes, para que recalaran con su pobreza en Madrid y así dejaran limpio el centro de la ciudad.

Ahora asume la presidencia regional del PP en las islas y además ostenta la presidencia del Cabildo de Gran Canaria, cargos desde los que hace méritos emulando a su ídolo en la actividad de hacer declaraciones irreflexivas tan desmesuradas, torpes y fuera de tono, que las convierten en un conjunto de sandeces que parecen destinadas al consumo interno del núcleo duro del partido para que le tengan en cuenta en los momentos de gloria y esplendor electoral.

En estos días navideños de villancicos, turrón, concordia, fraternidad y buen rollito, el señor Soria declaraba en su tierra lo siguiente: “José Luis Rodríguez Zapatero va a pasar a la historia como lo peor que le ha ocurrido a la democracia española después de Tejero”, y añadía “Tejero se la quiso cargar con un golpe de Estado y el señor Zapatero se la quiere cargar dando pábulo a algunos para que la rompan por un lado y la rompan por el otro”.

Quizá este lindo olvide que aquel teniente coronel golpista llegó al Congreso de los Diputados con las armas en la mano y que Zapatero lo hizo aupado por los votos de once millones de ciudadanos y armado únicamente con sus ideas sometidas al marcaje democrático de la oposición. En cualquier caso declaraciones como ésta sitúan al personaje en un peligroso terreno de sinrazón que le alejan del sendero de centro que proclama, pero no practica, su líder Rajoy. Naturalmente que Soria puede y debe discrepar del presidente del Gobierno que milita en un partido que es su principal adversario político, pero todo tiene unas normas, unos cauces y un lenguaje que separa al político con mayúsculas del botarate aficionado. Y lo peor es que tras decir tales exabruptos nadie de la dirección nacional del PP le ha llamado al orden ni le ha instado a cambiar su lenguaje y la forma de hacer oposición. ¡Toma centrismo reformista!

Otrosí: Ya que hablamos de Canarias. Durante una hora, en la madrugada del 1 de enero, hay cientos de miles de ciudadanos, los residentes en las islas, que aún viven en el año anterior mientras los peninsulares celebramos la entrada en el nuevo. Tan sólo sesenta minutos después también cambian sus calendarios. Desde siempre, TVE había retransmitido, para toda España, las doce campanadas canarias como una forma de educada gentileza hacia un colectivo de ciudadanos que viven a 2.500 kilómetros de distancia. En este 2006 la televisión pública, que está, se supone, para hacer país, ha pasado olímpicamente de tal circunstancia y a la hora en que Canarias cambiaba de año, continuaba en pantalla, como si tal cosa, con su horrendo programa especial. La torpeza del equipo de programación de Prado del Rey sólo es comparable a la escasa sensibilidad autonómica que demostraron con su actitud. Y luego hablamos de cohesión territorial…

[@more@]

Comentaris tancats a Las sandeces de un botarate

50 anys de Televisió Espanyola (1956-2006)

El 1956 va començar a emetre la primera televisió d’Espanya: TELEVISIÓ ESPANYOLA (TVE). En ple règim franquista, TVE significà una revolució dins els mitjans de comunicació. La politització d’aquest mitjà, de caràcter públic, fou total i s’utilitzà per entretenir a la ciutadania i fer-los oblidar de les desgràcies i problemes del moment que patia el país i també fou utilitzat pel Govern dictatorial com a mitjà de propaganda, adoctrinament i informació totalment parcial, deixant ben demostrada la seva descarada manipulació, sobretot per mitjà dels informatius de la cadena. La censura, evidentment, també era present en tots els programes de la primera televisió d’Espanya.

L’arribada de la democràcia va significar un canvi de concepció del que havia de ser la Televisió Espanyola pública, una televisió que passà a ser més democràtica, plural i lliure. Tot i això, podem observar clarament que tota la història de la TVE de l’etapa democràtica també ha estat marcada per la denúncia de manipulació per part dels Governs de torn i per la denúncia també del poc paper de televisió pública i de qualitat, acostant-se cada cop més al prototip de televisió privada per tal de fer-se un lloc dins la dura competència televisiva que es produí a partir dels anys 90 amb l’aparició de les televisions privades. La 2 de TVE és una excepció, i aquesta si que fa el paper d’autèntica televisió pública; però La Primera, també pública, podria passar perfectament com una televisió privada més.

Actualment s’està debatent sobre el futur de TVE, el seu paper, la seva reestructuració i la necessitat de canvi per tal d’evitar la politització que encara es denuncia i per tal que l’objectiu no sigui augmentar l’audiència a qualsevol preu i sobretot en detriment de la qualitat que ha de prevaler a la Televisió Pública que paguem tots.

Us recomano visitar el web de TVE (trobareu un enllaç al meu apartat d’enllaços) i us informo que la mateixa cadena té un canal digital dedicat als seus 50 anys d’existència (CANAL TVE 50 AÑOS), a través del qual es recorden programes de la llarga història de la primera televisió d’Espanya.

[@more@]

Comentaris tancats a 50 anys de Televisió Espanyola (1956-2006)

Víktor Iúsxenko, president d’Ucraïna

Ahir, JOSEP M. CADENA va fer el retrat del president d’Ucraïna a El Periódico de Catalunya, en un moment on les relacions entre Rússia i el seu país veí s’han tornat més tenses del que ja eren arran del conflicte causat per l’augment del preu del gas que subministra Rússia a Ucraïna, la negativa de pagar per part d’aquest segon país l’exagerat augment i el tall del gas com acció de resposta per part de l’empresa russa que subministra el bé bàsic a Ucraïna:

Ningú es pot negar a abonar les factures que recullen el cost adequat i el benefici ben calculat. No obstant, en la posició del president d’Ucraïna, Víktor Iúsxenko (Khoruzhivka, 23-2-1954) no només hi ha l’oposició frontal del primer ciutadà d’un país que no vol un augment que quintupliqui el preu que fins ara es pagava a Rússia pel gas, sinó una afirmació política amb mar de fons.

Iúsxenko és un famós economista, premiat el 1997 per la revista Global Finance com a banquer. Calcula bé i, a més a més, sap que van intentar enverinar- lo. Per això se sent recolzat per la revolució taronja que el va portar al poder. Però Vladímir Putin, president de Rússia i mestre en operacions secretes, sap que pot fer-li llum de gas. ¿Qui guanyarà?

[@more@]

1 comentari

Els consells sectorials a Caldes d’Estrac, un canal de participació indispensable per a la necessària reformulació de la democràcia local

En una època en què la democràcia participativa és reivindicada per molts polítics, cal dur a terme diverses accions perquè aquesta reivindiació es faci realitat. La posada en pràctica de la simple democràcia representativa, on els ciutadans només votem a uns representants i ja no ho tornem a fer fins al cap de quatre anys, ha estat el que ha desincentivat a la ciutadania i l’ha convertida en un subjecte passiu i desconfiat envers la política.

El nou concepte de democràcia es basa en la participació dels ciutadans en la presa de decisions dels nostres representants i això encara és més possible portar-ho a la pràctica en aquells municipis petits. Un poble com Caldes, amb poc més de 2.500 habitants, és un indret on perfectament es podria dur a terme una bona experiència de Consells Sectorials de Participació Ciudadana. Consells com els de Comerç, Pressupostos participatius, Cultura, Joventut, Esports o Gent Gran, haurien d’existir amb una representació heterogènia de ciutadans i una representació plural políticament parlant, sempre amb l’objectiu de la millora del poble i del benestar dels seus ciutadans.

A més, els Consells de Participació són una fórmula per a cohesionar la ciutadania i perquè les decisions siguin més legitimades i més ben acceptades per la majoria. Evidentment que l’última decisió la té el Govern municipal, però seria bo que el diàleg i l’intent de consens es realitzés a partir d’aquests Consells.

És important que a Caldes es porti a terme aquesta necessària reformulació de la democràcia local, ja que amb uns Consells Sectorials realment representatius s’acabarien molts d’alguns problemes d’organització, funcionament i acció de diversos àmbits i, sobretot, seria un incentiu de cara a la ciutadania per fer-nos veure i creure que no només se’ns té en compte cada quatre anys.

[@more@]

1 comentari

20 anys d’Espanya a la Unió Europea (1986-2006)

L’1 de gener de 1986, Espanya va entrar oficialment a formar part de la Comunitat Econòmica Europea, ara Unió Europea. En aquells moments les expectatives no podien ser millors. L’ingrés a la UE significava un pas més en la modernització del país, ja que l’acostament a Europa incentivà a Govern i ciutadans a crear i respectar polítiques públiques que afectaven a tot el territori de l’Europa unida, unes polítiques clarament positives pel país i els seus ciutadans. Espanya i les seves Comunitats i municipis han anat rebent subvencions de la UE i el pes polític i econòmic del nostre país ha anat augmentant des de 1986. Ara tenim l’euro, institucions comunitàries força consolidades, polítiques comunes, tenim una Europa amb 25 països i un dels reptes més importants de cara al futur, la Constitució europea, la qual sembla que ha quedat una mica tocada davant el rebuig que rep per part de la majoria ciutadana de diversos països de la Unió. Espanya fou el primer país que votà en referèndum la Constitució, amb un clar decantament pel SI, malgrat que l’abstenció fou bastant elevada. L’entusiasme de 1986 topa amb l’escepticisme de 2006, però l’esperança no l’hem de perdre mai i cal mirar cap el futur amb entusiasme i optimisme i creure’ns que el millor per Espanya és el progrés de la Unió Europea i el seu desenvolupament com autèntic pes polític i econòmic a nivell internacional, situació que ens beneficiarà com a ciutadans.

Us recomano visitar el Web de la Unió Europea que podeu trobar al meu apartat d’Enllaços/ Institucions/ Unió Europea.

[@more@]

2 comentaris

Adéu 2005, hola 2006 !

Us desitjo a totes i a tots, i especialment als lectors i comentaristes del meu Diari, el millor per aquest any 2006. Sobretot us desitjo molt bona salut, per tal que a partir d’aquest requisit indispensable es puguin fer realitat alguns dels vostres millors desigs, o com a mínim intentar-ho.

Feliç 2006!

[@more@]

2 comentaris

Pinochet ya es un delincuente común y corriente

Avui us recomano llegir l’article d’Elena Martí a Elplural.com sota el títol "De frente y de perfil"

Ya es un delincuente común y corriente. El general Pinochet ha tenido que imprimir sus huellas y posar de frente y de perfil para engrosar con su ficha policial la lista de encausados por delitos mayores de Chile. En esta ocasión no se le ha perdonado el trámite y le han comunicado su imputación por “secuestro calificado” de nueve personas, la llamada “operación Colombo”. (per seguir llegint clica sobre "segueix")

[@more@]

El horror de los 17 años de dictadura, con revelaciones de torturas y desapariciones espeluznantes, se abaten poco a poco sobre las espaldas del anciano dictador.

Todos conocían en Chile su responsabilidad en las órdenes para el secuestro, detención y desaparición de opositores a su régimen. El jubilado juez Juan Guzmán ya le procesó por el caso de la “Caravana de la muerte” y ahora el juez Montiglio le implica en otros nueve asesinatos. Además, su escasa gallardía a la hora de asumir responsabilidades que hacía recaer en sus subordinados no consiguió alterar su “honrada” conciencia ni le hizo percibir el desprestigio que ello le acarreaba.

Con todo, lo que realmente le costó al general golpista el distanciamiento de sus seguidores y la desaparición de sus apoyos fue la revelación de la existencia de sus cuentas secretas en la banca Riggs de Washington: el general era un ladrón, un defraudador, un “chorizo”.

En la escala de valores de los pinochetistas, los 3.000 asesinatos, y los 35.000 casos de tortura acreditados por el informe de la “Comisión prisión política y tortura”, se resolvían con el argumento de los “excesos”aislados o “las responsabilidades individuales”, pero la existencia de una trama ideada para apropiarse de 13 millones de dólares con sociedades fantasmas en Bahamas, ha sido superior a la capacidad de absolución de sus partidarios, que le han abandonado definitivamente.

Los funcionarios que acudieron a la residencia de la Dehesa quisieron explicarle al ex dictador la razón y objeto de su fichaje, pero el general “senil” dijo no entender de qué se trataba. ¿Es posible que siga sin saber de qué se trata?

1 comentari

El Pla de les Escoles, un nou projecte aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Caldes sense cap vot en contra

El 7 de novembre de 2005, el Ple de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac va aprovar l’anomenat Pla de les Escoles amb el vot favorable del PSC i l’abstenció de CiU.

L’objectiu d’aquest Pla és una actuació de reordenació dels espais i usos dels terrenys de l’entorn de les escoles de Caldes, aprofitant la proposta dels propietaris d’aquests terrenys d’edificar 39 habitatges, d’acord amb la normativa vigent al Pla General d’Ordenació de 1984.

Quasi el 47% de la superfície passarà a ser de titularitat municipal i serà d’ús públic i se’n podrà aprofitar l’Escola Sagrada Família i l’Escola Bressol. Així doncs, es bo dir que en aquesta ocasió han coincidit en un projecte la iniciativa pública i la privada, cosa difícil en els temps que corren. A partir d’aquí les finalitats bàsiques del projecte seran: la millora de l’accés a les escoles; es respectarà tot l’espai destinat a zona verda; es crearan tres zones noves d’equipaments; i el 10% serà destinat a habitatges de promoció pública.

Caldes guanya així 14.985, 63 metres quadrats d’espai públic, amb els quals en sortirà beneficiat el municipi en general a partir de l’aprofitament, com deia, de l’espai per part de les escoles, així com també a partir dels habitatges de promoció pública. És una gran oportunitat per reordenar un dels indrets més privilegiats de Caldes i on s’hi situa el centre d’educació del municipi on hi hem après i ens hem educat molts ciutadans i ciutadanes de la vila.

Serà un orgull per a mi veure com aquest pulmó verd de Caldes segueix essent verd però amb les infrastructures necessàries per fer créixer, tant quantitativament com qualitativament, la zona i les nostres escoles, les quals seguiran gaudint d’un entorn privilegiat però amb una millora evident.

[@more@]

4 comentaris

La SEXTA, la nova cadena de televisió d’Emilio Aragón i Andreu Buenafuente

La nova cadena de televisió privada ja pot sintonitzar-se a Madrid, a través del canal 33, i a Barcelona, a través del canal 63.

Aquesta cadena de televisió privada analògica ha iniciat les seves emissions de sintonització després de la signatura del contracte de concessió del canal adjudicat per l’Administració en concurs públic el passat mes d’octubre.

Segons informa la nova cadena en un comunicat, les emissions s’han iniciat des de l’Imagina Audiovisual, on s’està construint el Centre de Control i Emissions de la cadena, a Esplugues de Llobregat (Barcelona).

Per a facilitar la sintonització del seu senyal, La Sexta iniciarà un pla d’adaptació d’antenes en ambdues ciutats del que informarà properament a la seva pàgina web (www.lasexta.com), amb els telèfons i adreces de correu del centre d’atenció als usuaris.

Aquestes emissions de sintonització en analògic se sumen a les quals ve emetent la companyia des del 12 de desembre en digital, que es van iniciar amb motiu de l’acte d’enlairament de tots els canals de TDT i que tenen cobertura estatal.

El president de la nova televisió analògica privada en obert és Emilio Aragón i també hi participa la productora d’Andreu Buenafuente. Més concretament, les empreses participants en aquesta nova cadena són: "Arbre", d’Emilio Aragó; "Bainet", de Karlos Arguiñano; "Drive", de José Manuel Lorenzo; "El Terrat", d’Andreu Buenafuente; "Mediapro" de Tatxo Benet i la mexicana Televisa.

[@more@]

Comentaris tancats a La SEXTA, la nova cadena de televisió d’Emilio Aragón i Andreu Buenafuente

Ampliacions del terme municipal de Caldes d’Estrac, una constant històrica

El 1715 Caldes d’Estrac s’emancipà i es convertí en un municipi independent, però tan petit que es limitava a l’església, el brollador d’aigües termals i els terrenys adjacents. Des d’aleshores, la reivindicació de territori ha estat una constant en la història de la vila.

L’any 1849 hi va haver una primera ampliació de terme cap a Arenys de Mar que, bàsicament, va afectar uns terrenys de la part baixa del municipi sobre els quals s’assentava la vila nova de Caldes i que incloïen els carrers de Sant Josep, Sant Pere, Santa Teresa i una part del Camí Ral, entre d’altres.

Posteriorment, l’any 1929, hi va haver una segona ampliació del terme de Caldes, de la zona de la Santema fins a Sant Pere Abanto, segons la qual el municipi adquirí els seus límits actuals de llevant.

Actualment, Caldes d’Estrac és el quart municipi més petit de Catalunya, amb 0,74 km2, després de Puigdàlber, a l’Alt Penedès, amb 0,40 km2, Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa, amb 0,68 km2, i el municipi de Badia, al Vallès, amb 0,70 km2. El seu terme municipal segueix essent escàs. La trama urbana s’ha estès més enllà del terme municipal i això dificulta la prestació de serveis a moltes famílies que, de fet, viuen a Caldes, però de dret són habitants dels municipis veïns de Sant Vicenç de Montalt o d’Arenys de Mar. Un exemple clar, entre altres, és la zona de la part alta de la Riera, on la part dreta pertany a Arenys de Mar i la part esquerra a Sant Vicenç de Montalt; un altre exemple és el tram final del Passeig de Mar que pertany al municipi d’Arenys.

Caldes vol que el poble de fet es reconegui com a poble de dret, una fita que segueix latent en els nostres temps.

Font: www.caldetes.org

[@more@]

2 comentaris