I en Fraga no es retira !

Manuel Fraga Iribarne serà senador després de ser rellevat al capdavant del PP de Galícia per Alberto Núñez Feijoo

El president d’honor i fundador del Partit Popular, Manuel Fraga, ha confirmat que acceptarà la seva elecció com a senador per designació autonòmica, càrrec des del qual confia col·laborar "a mantenir la unitat d’Espanya, per millorar-la" i aconseguir que la Cambra alta sigui una "institució de representació territorial".

Fraga ha fet aquest anunci als mitjans de comunicació quan ha arribat al Congrés del PP de Galícia, que se celebra al Palau de Congressos de Santiago, on ha estat rebut amb aplaudiments pels assistents.

La designació de Fraga com a senador requereix la dimissió prèvia com a membre de la Cambra alta de l’actual alcaldessa de Vigo, Corina Porro, que ahir va dir que estava d’acord amb l’elecció del dirigent popular com a representant de Galícia al Senat.

Fraga, que avui serà rellevat al capdavant del PP gallec per Alberto Núñez Feijoo, ha dit que la seva substitució no significa el seu comiat de la vida política.

D’aquesta manera, Manuel Fraga pràcticament haurà passat per tots els càrrecs polítics existents de més alt grau i haurà treballat en política tant durant el règim dictatorial franquista com durant la democràcia. Amb Franco va ser Ministre i Ambaixador, a més d’ocupar altres càrrecs i, ja en democràcia, fou candidat d’Aliança Popular, cap de l’oposició i diputat al Congrés i President de la Xunta de Galícia. És d’aquells que han sabut viure bé durant un règim caracteritzat per la repressió, la falta de llibertat i l’autoritarisme exagerat, però també durant la democràcia, essent respectat per molta gent. Malauradament molts polítics no poden dir el mateix, sobretot perquè durant el franquisme van haver de viure fora del seu país o bé totalment reprimits dins la seva terra. Llàstima, també, que tant en Fraga com altres alts càrrecs del règim franquista no hagin estat jutjats tal i com es jutgen als qui reprimeixen, intimiden i retallen els drets bàsics de tot ciutadà. Ara, en Fraga serà senador, tela marinera !

[@more@]

2 comentaris

CARTA A JOAN REVENTÓS

Carta publicada al diari EL PAIS pel periodista JORDI GARCÍA-SOLER

Querido y añorado Joan:

Desde que nos dejaste, el 13 de enero de 2004, han ocurrido muchas cosas en nuestro país. En estos dos últimos años hemos vivido todo tipo de acontecimientos políticos, que a buen seguro te habría gustado mucho vivir. Nos dejaste coincidiendo casi con el acceso, ¡al fin!, de un socialista a la presidencia de la Generalitat, algo de lo que el propio Pasqual Maragall te quiso informar personalmente. La formación de un Gobierno de la Generalitat como el actual, un Gobierno catalanista y de izquierdas, es el que te hubiera agradado poder formar en 1980, pero la primera victoria de CiU y la falta de disponibilidad de los aliados necesarios te impidió hacerlo. A pesar de los inevitables problemas que siempre implica todo gobierno de coalición, se han producido ya importantes cambios en Cataluña: no sólo se ha roto la inercia del casi último cuarto de siglo de los sucesivos gobiernos presididos por Jordi Pujol, sino que se han puesto en marcha ya políticas progresistas que atienden las nuevas demandas de la sociedad catalana.

Todo ello se ha hecho con un nuevo Gobierno en España, presidido de nuevo por un socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, que en las Cortes cuenta con el respaldo no sólo de los parlamentarios socialistas sino también los de otras formaciones políticas progresistas como IU, ERC, ICV, BNG, CHA… Ignoro si llegaste a conocerle personalmente, pero estoy seguro que te habría gustado mucho cómo gobierna Rodríguez Zapatero, lo que denominan su talante, muy cercano a tu modo de ser, sin aspavientos ni solemnidades, desde la moderación pero con la defensa radical de sus convicciones. Su triunfo electoral, el 14 de marzo de 2004 -esto es, un par de meses después de tu muerte-, se produjo tres días después de los brutales atentados del nuevo terrorismo internacional en Madrid, que el Gobierno del PP intentó instrumentalizar al servicio de sus intereses partidistas. La primera medida tomada por Rodríguez Zapatero como nuevo presidente del Gobierno fue ordenar la retirada inmediata de las tropas españolas desplazadas a Irak, haciendo así honor a su compromiso electoral al respecto. El respeto a la palabra dada ha sido la constante de Rodríguez Zapatero en sus primeros 20 meses al frente del Gobierno, y así, por ejemplo, anuló el Plan Hidrológico Nacional, reconoció plenos derechos civiles a homosexuales y lesbianas y dispuso el retorno de todos los documentos que habían sido incautados por el franquismo en Cataluña y que han permanecido como botín de guerra en Salamanca.

El PSC, que en el último ciclo electoral volvió a ser el partido que más votos obtuvo en todos los comicios, contribuyó de forma decisiva a la victoria del PSOE en las últimas elecciones generales. Tú, que sin duda fuiste quien más y mejor trabajó en la difícil construcción de este partido, estarías orgulloso al ver cómo se ha convertido en lo que ahora es, fiel reflejo y crisol de la realidad actual de la sociedad catalana, mucho más compleja y diversa de lo que muchos pretenden. Con Pasqual Maragall como presidente y Pepe Montilla como primer secretario -cargos que compatibilizan con los de presidente de la Generalitat y ministro de Industria, respectivamente-, con Manuela de Madre como vicepresidenta, con Miquel Iceta como viceprimer secretario, con Pepe Zaragoza como secretario de Organización, con todo un equipo de dirigentes de toda edad y procedencia, éste es el PSC que siempre soñaste. Un PSC que por vez primera gobierna no sólo en los más importantes municipios de Cataluña y también en el Gobierno español, sino también en el Gobierno de la Generalitat.

Y así, Joan, llegamos hasta la reciente aprobación del nuevo proyecto de Estatuto de Autonomía de Cataluña. Lo aprobó una muy amplia mayoría -120 síes de CiU, PSC, ERC e ICV frente a 15 noes del PP-, en ese Parlament que tu presidiste en tu último mandato como diputado. En poco más de año y medio del Gobierno tripartito de la Generalitat presidido por Pasqual Maragall se ha conseguido elaborar un proyecto de nuevo Estatuto, cuando en casi un cuarto de siglo de gobiernos de CiU ni tan sólo se intentó. Fue necesaria una larga y difícil negociación, que ha dado como resultado final un texto excesivamente detallado y prolijo, y por encima de todo muy polémico, puesto que en no pocos aspectos bordea e incluso puede que desborde los límites de la Constitución.

Ahora, Joan, nos encontramos ante una gran oportunidad histórica que no podemos desaprovechar. Difícilmente tendremos otra oportunidad similar en mucho tiempo, con un Gobierno español que quiere avanzar en la construcción de la España plural, de esa España federal que siempre defendiste. Si siempre se te encuentra mucho a faltar, tu ausencia es ahora mucho más clamorosa y dolorosa, porque tu experiencia política contribuiría sin duda a establecer los necesarios puentes de diálogo, a saber negociar y pactar sin tener que renunciar a lo irrenunciable, como pretenden desde las filas del PP y como exigen desde los altavoces desde el españolismo más rancio, en ocasiones incluso desde algunos sectores del PSOE. Tal vez tú podrías convencerles.

Esto es todo por ahora, Joan. Cuánto siento que mi carta no pueda tener ya tu respuesta. Un abrazo.

Si voleu llegir la biografia de Joan Reventós, cliqueu sobre "SEGUEIX".

[@more@]

BIOGRAFIA DE JOAN REVENTÓS (1927-2004)

Joan Reventós i Carner nació en Barcelona el 26 de julio de 1927. Casado con Josepa Maria Rovira i Ribas, con la que tuvo siete hijos, era hijo de Manuel Reventós, director general de Comercio y Política Arancelaria en el primer gobierno de la República, y nieto de Jaume Carner, ministro de Hacienda en el segundo de los gobiernos.

Entre 1945 y 1050 estudió la carrera de Derecho en la Universitat de Barcelona. Durante los primeros años del franquismo militó en organizaciones estudiantiles clandestinas de tendencia nacionalista y antifranquista hasta ingresar en el Movimiento Socialista de Cataluña en 1949, del que acabó siendo uno de los líderes.

Fue profesor de las facultades de Derecho y Economía, donde era el encargado de los cursos de Historia del Derecho, por el que pasaron Fabià Estapé y Angel Latorre, entre otros, y de Historia de la Economía Mundial. En 1958 fue expulsado por primera vez de la docencia, al ser detenido y acusado de propaganda clandestina y asociación ilegal como militante socialista.

Pasó tres meses en la prisión Modelo de Barcelona y en la de Caravanchel de Madrid, además de cumplir ocho meses de prisión atenuada. También se le retiró el pasaporte durante 14 años, aunque este hecho no le impidió cruzar la frontera en diferentes ocasiones de forma clandestina para mantener contactos políticos.

Tras ser readmitido en su cátedra, volvió a ser expulsado junto a otros profesores antifranquistas por firmar un documento en el que pedían la dimisión del rector de la Universitat de Barcelona y del Ministro de Educación de la épcoa.

En 1974, tras 25 años militando en el Movimient Socialista de Catalunya, pasó a militar en Convergència Socialista de Catalunya, que en 1976 se integró en el Partit Socialista de Catalunya. Partidario de la unidad del socialismo catalán, firmó el Pacto de Abril que permitió, en 1977 durante las primeras elecciones democráticas, la presentación de la candidatura Socialistes de Catalunya en coalición con la Federación Socialista Catalana del PSOE.

Esta coalición se convirtió más tarde en el Partit dels Socialistes de Catalunya, del que fue elegido primer secretario. Asimismo, fue impulsor de las instancias unitarias de finales del franquismo como la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, l’Assamblea de Catalunya y el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.

Amigo personal del ex presidente de la Generalitat, Josep Tarradellas, formó parte de su gobierno como conseller político en representación de los socialistas catalanes al restaurarse la Generalitat. Fue diputado en las Cortes Españolas durante las dos primeras legislaturas y formó parte de la comisión negociadora del Estatut d’Autonomia de Catalunya, que defendió en el Congreso de los Diputados. Fue diputado en el Parlament de Cataluña en la I, III, IV y V legislaturas. En 1980 encabezó la lista del PSC a la Presidencia de la Generalitat y fue presidente del Parlament en la V legislatura.

En marzo de 1983 fue designado embajador de España en Francia, cargo que dejó en 1986 para poder presentarse a las elecciones de ese año como candidato socialista al Senado por Barcelona. Elegido senador, fue reelegido en 1989 y presidió la Comisión de Asuntos Exteriores de la Cámara Alta. Como embajador de Francia, impulsó las negociaciones bilaterales con Francia para la entrada de España en la Comunidad Económica Europea (CEE).

Reventós también fue autor de varios libros, entre los que destacan la tesis doctoral "El Movimiento Cooperativo en España"; "Dos infants i la guerra", libro de recuerdos escrito en colaboración con su primo Jacint Reventós; "Missió a París", "Amics i Mestres", "Amb un altre nom" y "Petjados", entre otros. Además, publicó bajo pseudónimo dos libros de poemas en catalán.

3 comentaris

Pedro Piqueras, un bon professional que ha canviat Radio Nacional d’Espanya

La directora general de RTVE, Carmen Caffarel, va comunicar ahir al consell d’administració de l’ens el relleu de Pedro Piqueras com a director de Ràdio Nacional. La decisió, que ha estat presa de mutu acord, està relacionada amb la intenció del periodista de tornar a Antena 3 TV, a l’acabar-se el 31 de març vinent l’excedència professional que li va concedir la cadena privada.

El seu lloc serà ocupat per Javier Arenas, director d’informatius de l’emissora estatal. En un comunicat públic, la direcció de RTVE va reconèixer la tasca desenvolupada per Piqueras en els 20 mesos que ha estat al capdavant de RNE. En aquest temps, afegeix la nota, l’emissora "ha recuperat plenament la pluralitat informativa i d’opinió, plasmada cada dia en programes amb una credibilitat que ha estat reconeguda públicament pels oients i per diferents analistes independents".

Piqueras va declarar a Europa Press que deixa el càrrec amb un balanç "molt gratificant i intens", i va explicar que després de sortir de RNE pensa agafar-se un període de descans abans de reincorporar-se a la plantilla d’A3TV. També va subratllar que el seu perfil no és de gestor i que va acceptar la direcció de l’emissora "com un projecte limitat en el temps".

Per la seva part, Arenas va assenyalar a aquest diari que la seva gestió no serà diferent de la del seu antecessor, "sinó la segona fase de la mateixa etapa". I va afegir: "El camí emprès per RNE és irreversible, al marge de com es plantegi el seu futur, que serà complicat, perquè tot depèn de l’aprovació d’una llei i d’un pla de sanejament".

També va reconèixer que els dos últims anys han estat inèdits per la falta de pressions de tota índole. "Sota la direcció de Pedro Piqueras s’ha fet una feina col.lectiva que seguirà ara sense ell". Finalment, va valorar positivament que el relleu sigui un professional de RNE.

FONT: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA 13/01/06

[@more@]

Comentaris tancats a Pedro Piqueras, un bon professional que ha canviat Radio Nacional d’Espanya

Però exactament què vol el Partit Popular ?

José Zaragoza exigeix a Mariano Rajoy que faci dimitir el diputat del PP que defensa les declaracions anticonstitucionals del tinent general José Mena

El Secretari d’organització del PSC denuncia una campanya orquestrada per Aznar, consistent en l´emissió de missatges contraris a la reforma de l’Estatut a través de personatges públics que van ser col·locats en empreses i institucions pels governs del PP.

José Zaragoza ha reclamat la “dimissió immediata” del diputat del PP per Albacete, Héctor Esteve, que ha defensat les “declaracions anticonstitucionals” del tinent general José Mena contra l´Estatut (concretament Mena va advertir d´una possible intervenció de l´Exèrcit en funció de com evolucionés la reforma). “El PP ha de prendre mesures amb els polítics que incentiven la intervenció dels militars en la vida pública, com ha fet el senyor Héctor Esteve en declaracions als mitjans de comunicació. Rajoy ha de fer dimitir aquest senyor de manera fulminant”, ha sentenciat Zaragoza.

Amb qui va parlar del PP?

D´altra banda, el secretari d´Organització socialista ha apuntat que “seria molt interessant saber amb quins representants del PP va parlar el tinent general Mena abans de fer les seves declaracions”.

Sobre això, José Zaragoza ha criticat que “en les darreres setmanes hem escoltat intervencions incendiàries sobre l´Estatut per part de personatges influents de diversos àmbits de la vida pública que en el seu moment va col·locar el Govern del PP”. "És el cas de Jaime Caruana, governador del Banc d´Espanya, Manuel Pizarro, president d´Endesa o, més recentment, de Francisco José Hernando, president del Tribunal Suprem", ha recordat.

El guió d´Aznar

“Tot fa pensar –ha afegit el dirigent del PSC- que aquests influents homes públics parlen al ritme que els marca José María Aznar, que és qui els va posar on són ara i que també sembla ser el redactor del guió que tots ells segueixen” .

Així mateix, José Zaragoza ha assenyalat que altres veus del PP han justificat les “inadmissibles declaracions” del general Mena, com és el cas de l´eurodiputat Aleix Vidal-Quadras, que va dir que el Govern hauria de prestar “l´atenció que es mereixen” a les paraules pronunciades pel militar cessat.

[@more@]

Comentaris tancats a Però exactament què vol el Partit Popular ?

Zoquete

Elvira Lindo ha escrit aquest article avui al diari EL PAIS:

Al reportaje sobre lo difícil que es borrarse de una empresa de telefonía en España podría añadirse una página en la que bajo el título: "Yo también quise darme de baja", aparecieran los nombres de todas aquellas criaturas que hemos pasado horas rogándole a voces enlatadas de señoritas que nos dejaran abandonar la compañía. Vivimos en un país que hace pinitos en el gran sendero hacia el capitalismo. Podemos elegir compañías diferentes, recibimos continuas llamadas en las que otras señoritas (en este caso, reales) nos ofrecen el oro y el moro si aceptamos sus espléndidas ofertas. Una de ellas llamó a casa estas Navidades a las ocho y media de la mañana. Mi voz somnolienta le contestó: "Señorita, no son horas, que estamos de vacaciones". Y me dijo: "Pero yo no". En ese camino hacia el capitalismo nos quedamos a medias, porque si bien de la ferocidad del sistema americano todo lo que se cuente es poco, hace ya muchos años que surgieron como champiñones compañías de defensa del cliente. En España ya hay abogados especializados en el asunto. De momento, parecen ocupados en defender causas justas, pero con el tiempo se emocionarán, como ocurrió aquí, y andarán como lobos, dispuestos a hincarle el diente a cualquier empresa con tal de demostrar que el cliente siempre tiene razón. Aunque no la tenga, que eso es lo de menos. Una asociación americana de abogados premia los casos más extravagantes que se han ganado en el año. El ganador de 2005 no decepciona: se premió a un abogado que defendía a un tipo que había comprado una caravana con navegador por satélite incluido. El cliente, un zoquete integral, entendió que una vez que le metía al navegador la información del destino al que quería llegar, el navegador navegaba solo. Zoquete escribió en la pantallita, Indianapolis, y se fue a echar un pitillo a la parte trasera dejando al supuesto piloto automático hacer su trabajo y pensando, ¡esto es vida! En la primera curva la caravana se empotró contra un árbol. Natural. El abogado de Zoquete apelando a que en las instrucciones del navegador no se especificaba si el aparato navegaba solo o con ayuda de otros, consiguió una indemnización para su cliente, que sigue siendo un zoquete, pero henchido de orgullo y millonario. Y en esto se ha quedado aquello que llamábamos tan pomposamente la lucha contra el sistema.

[@more@]

Comentaris tancats a Zoquete

I ho va dir Federico Jiménez Losantos !

FEDERICO JIMÉNEZ LOSANTOS: “el artículo 8 de la Constitución es una chapuza”; “a mi me gustan los militares calladitos”; “muchos de mis oyentes de la derecha clásica estarán en contra de lo que digo”

Jiménez Losantos va fer aquestes declaracions ahir en el programa que dirigeix i presenta a la Cadena COPE, La mañana. Jo diria que en el 90% dels casos les declaracions de Losantos m’han produït un sentiment de rebuig i ràbia, però crec que ahir va encertar en algunes de les seves reflexions.

Veritablement l’article 8 de la CE és vergonyós, una conseqüència més de la situació tensa en la qual es vivia en el moment de l’elaboració de la Constitució de 1978. Losantos ha manifestat que cap militar ha de moure un dit per solucionar els “problemes” que pateix Espanya i que això només és patrimoni de la societat civil, el parlament, les manifestacions legals i pacífiques i els mitjans de comunicació. Evidentment Losantos ha aprofitat per carregar contra Zapatero i l’Estatut, però en part de les seves declaracions hi puc estar d’acord.

Quan ha parlat dels militars ha dit que aquests estan millor “calladitos” i ha reconegut que molts dels seus oients, i de la Cadena COPE en general, estan d’acord amb les declaracions del militar, però ell contundentment ha dit que no hi està d’acord i que les rebutja i que la manera de frenar “l’aventura” de Zapatero i companyia és amb la mobilizació de la societat civil.

Cal recordar que el general en cap de la força terrestre, el tinent general José Mena Aguado, va amenaçar el dia 6 de gener que si l’Estatut de Catalunya sobrepassa els límits de la Constitució l’Exèrcit haurà d’intervenir. «Si els límits infranquejables fossin ultrapassats, caldria aplicar l’article vuitè de la Constitució» i «garantir la sobirania i la independència d’Espanya i defensar la seva integritat i l’ordenament constitucional», va avisar Mena Aguado en el seu discurs de la Pasqua militar a la capitania general de Sevilla. El general es referia a l’article 8.1 de la Constiució, que exactament diu:

Artículo 8 CE 1978

1. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.

En definitiva, he trobat just fer referència a aquestes declaracions de Losantos, després d’haver escrit en aquest mateix Diari algun article criticant la manera de fer periodisme d’aquest senyor i a la Cadena COPE en general, crítiques que malgrat tot segueixo mantenint.

[@more@]

1 comentari

El futur de l’Esplanada de Can Muntanyà, un dels indrets més concorreguts del poble de Caldes

La Plaça Muntanyà, coneguda popularment com l’Esplanada de Can Muntanyà, és un dels punts de trobada i de relació social més importants del municipi de Caldes.

Situada al bell mig del poble, té un emplaçament estratègic. És al costat de l’històric safareig municipal, quasi a tocar dels banys públics, i es troba a prop de la Casa de la Vila i de l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. Just al davant, a l’altra banda de la Riera, hi ha l’entrada al Parc Can Muntanyà i al Museu Fundació Palau.

La plaça fou creada el 1993 com a espai polivalent, ja que anteriorment era un simple terreny de sorra. Actualment té una part pavimentada, amb un enllumenat especial, ideal per a la pràctica de l’esport i per a activitats i celebracions diverses com ara revetlles, concerts, fires i actes populars. I una altra part enjardinada i amb mobiliari públic, que convida al passeig i a la trobada social. Actualment també hi ha una part dedicada a l’aparcament de vehicles.

Com a equipament esportiu, amb caràcter provisional, va acollir les competicions i els entrenaments de les diferents categories del Club Futbol Sala Caldes d’Estrac, així com el conegut Torneig de Festa Major de Futbol, fins que no es va construir el Poliesportiu situat al Barri de La Isla.

L’Esplanada de Can Muntanyà patirà un altre canvi arran de la construcció de l’Hotel Balneari que es farà al Canyer d’aquests terrenys. La urbanització de la zona, doncs, també afectarà l’Esplanada de Can Muntayà, la qual va ser cedida fa anys al consistori. En aquest indret, on ara també es fa el mercat setmanal dels divendres, està prevista la construcció d’un pàrquing subterrani per a 150 cotxes. «Inicialment d’una única planta, perquè estem molt a prop de la riera i el nivell freàtic ens condiciona», va dir fa poc l’alcalde Josep Maria Freixas. De fet, Urbanisme només ha posat dues condicions per admetre la requalificació: que el pàrquing conservi la titularitat pública i que es garanteixin uns bons accessos a l’hotel. Per tant, la necessària remodelació de la Plaça Can Muntanyà podrà dur-se a terme aprofitant les obres de la nova edificació i d’aquesta manera es deixarà enrere l’estat força millorable que tenim ara de l’Esplanada. Caldrà veure, però, cap on va aquesta remodelació i quan tardarà a dur-se a terme.

[@more@]

6 comentaris

«Els matins» de TV3, un programa de qualitat sense competència al mateix nivell

L’oferta televisiva dels matins només té un únic programa de qualitat : ELS MATINS DE TV3, presentat per Josep Cuní i Helena García Melero.

“Els matins” inicia la nova temporada amb una bona base. És el líder dels matins a Catalunya. En l’últim trimestre del 2005 va tenir una mitjana de 23,4% de quota de pantalla, una dada rellevant en un programa que va de 8.00 a les 13.00 hores. Un percentatge que és, a més a més, dos punts superior a la mitjana de l’última temporada (21,4%). "Hem consolidat la capacitat d’estar presents, en poc temps, allà on hi ha la notícia, una cosa que abans en televisió no passava", afegeix Josep Cuní, a l’explicar l’interès de l’audiència.

Entre les novetats d’aquesta nova temporada, destaca un espai fix d’informació laboral que, en col.laboració amb el Servei Català d’Ocupació, donarà a conèixer cada dilluns les ofertes i les demandes de feina a Catalunya i la seva distribució geogràfica. També hi haurà un lloc per comentar els beneficis de les herbes medicinals, a càrrec de Carme Espà, una mestressa de casa de la Garriga. Per alleujar els petits dolors i corregir les males postures un fisioterapeuta donarà consells pràctics.

També hi haurà altres novetats en la seva oferta informativa. El magazín prestarà més atenció a les notícies de l’àmbit econòmic amb un espai propi, a càrrec d’Aurora Masip, i obrirà una finestra a la dimensió social de l’esport, de la qual s’encarregarà Isabel Bosch.

Josep Cuní reconeix que en els dos casos es tracta de donar resposta a moltes de les preguntes que es fan els ciutadans. "En el cas de l’economia hem de desdramatitzar els conceptes i canviar la imatge que presentava aquesta mena d’informació com una cosa complicada", subratlla el periodista. Per això, a més d’ampliar algunes de les notícies del dia, la nova secció farà èmfasi en qüestions relacionades amb el consum i els serveis als quals accedeixen els ciutadans.

Una qüestió semblant es planteja amb la nova franja esportiva. "El món de l’esport és més popular del que reflecteixen els grans mitjans", afegeix Cuní. La proposta servirà, per tant, per col.locar a un mateix nivell estrelles del futbol i activitats d’entitats d’aficionats, a través de diferents gèneres: reportatges, entrevistes, directes i debats.

Enllaç directe al web d’ELS MATINS: http://www.tvcatalunya.com/ptvcatalunya/tvcPrograma.jsp?seccio=tvcat&idint=145947628

Font: El Periódico de Catalunya 8/1/06

[@more@]

1 comentari

El paper més lamentable, un cop més, ha estat el del Partit Popular

El general en cap de la força terrestre, el tinent general José Mena Aguado, va amenaçar ahir que si l’Estatut de Catalunya sobrepassa els límits de la Constitució l’Exèrcit haurà d’intervenir. «Si els límits infranquejables fossin ultrapassats, caldria aplicar l’article vuitè de la Constitució» i «garantir la sobirania i la independència d’Espanya i defensar la seva integritat i l’ordenament constitucional», va avisar Mena Aguado en el seu discurs de la Pasqua militar a la capitania general de Sevilla. El tinent general haurà de comparèixer avui a la seu del Ministeri de Defensa després que ja ahir el cap de l’estat major de la Defensa, Félix Sanz Roldán, proposés a José Bono destituir-lo. CiU, ERC i ICV van qualificar d’«inadmissible» i dirigents del PSC i del PSOE també rebutgen aquestes declaracions. Ara bé, el paper més lamentable, un cop més, ha estat el del Partit Popular.

Les paraules de l’alt comandament militar van provocar la indignació de gairebé tot l’espectre polític, a excepció del PP. Gabriel Elorriaga, secretari de Comunicació del PP, va interpretar el discurs del general com un "reflex de la situació que estem vivint" per la reforma de l’Estatut. Segons va dir, en aquest context, resulta "inevitable que es produeixin tota mena de pronunciaments". I el socialista Alfonso Perales va criticar el PP per fer un "ús partidista" del cas, sense jutjar les paraules del general.

El PSOE considera "vergozosa" la justificación del PP al general Mena (ELPLURAL.COM)

El PSOE califica de “irresponsable, partidista y vergonzosa” la actitud del PP ante las palabras del general jefe de la Fuerza Terrestre, José Mena Aguado. El secretario socialista de Relaciones Institucionales y Política Autonómica, Alfonso Perales, ha respondido así al secretario de comunicación del PP, Gabriel Elorriaga, quien vino a justificar lo sucedido como “reflejo de la situación que estamos viviendo”

“Nunca podríamos imaginar que un partido como el PP, que pretende ser alternativa de gobierno, utilizase de forma tan vergonzosa y lamentable unas declaraciones de este tipo”, ha afirmado Perales.

El dirigente socialista ha asegurado que “el clima de crispación en el que se haya inmerso el partido de Rajoy no tiene límite”, y ha denunciado que “la ola de injurias e insultos lanzadas desde Génova no parecen tener fin”.

“La irresponsabilidad de los populares alcanza unos límites que, o bien no se han leído la Constitución, o tal vez, nos encontramos ante un comportamiento que no me atrevo a calificar”, ha recalcado el responsable socialista.

Por último, Perales ha afirmado que “el Sr. Rajoy, con esta actitud tan irresponsable, se descalifica de manera definitiva como alternativa para gobernar este país”.

[@more@]

Comentaris tancats a El paper més lamentable, un cop més, ha estat el del Partit Popular

CATALUNYA PLURAL

Reconec que en un principi no m’acabava d’agradar la periodista que dirigeix i presenta Catalunya Plural a COMRàdio, la Sílvia Cóppulo. Però ara també reconec que a mesura que vaig escoltant el programa de les tardes de la COM, cada cop em va agradant més aquesta periodista, tot i que més que agradar-me ella són alguns continguts del programa que presenta els que m’atrauen i els que el diferencien dels demés magazines existents. El dia que puc l’escolto tot o alguna de les seves parts. A continuació us faig una mica de resum del que és Catalunya Plural i us animo a escoltar-lo algun dia a través de l’emissora COMRàdio (també es pot escoltar a través d’internet www.comradio.com) de dilluns a divendres de 16 a 19 hores.

Catalunya Plural amb Sílvia Cóppulo és el magazine de tarda de COMRàdio. Està produït per ECOS SL, que dirigeix Sílvia Cóppulo.

Catalunya Plural amb Sílvia Cóppulo és el programa degà i més premiat de COMRàdio. Hi ha qui diu que és un “programa d’autora”.

La 2005 – 2006 ja és la desena temporada de Catalunya Plural. El programa serveix l’actualitat informativa i analitza la realitat social amb sensibilitat, rigor i pluralitat. Van molt al fons de les coses mantenint un punt d’esperança i de bon humor. És per això que es diu que “la ràdio s’omple de vida” des que sona la seva sintonia.

Catalunya Plural amb Sílvia Cóppulo, que té una gran varietat de matisos, tons i sons, camina per tots els formats: entrevistes amb els personatges de primera línia, debats sobre les qüestions més polèmiques, reportatges sobre les qüestions que més preocupen, converses amb les veus més prestigioses o més desafavorides socialment, reportatge de grans descobriments científics i de situacions ben insolidàries, i música en directe i teatre, cinema, literatura… La vida passa i fa estada a Catalunya Plural amb Sílvia Cóppulo totes les tardes de la nostra vida, tal i com diu la mateixa descripció del programa al web de COMRàdio.

[@more@]

Comentaris tancats a CATALUNYA PLURAL