Ahir, el diari AVUI va publicar una entrevista a Joan Barril, antic conductor del programa matinal LA REPÚBLICA DE COMRÀDIO i actual director i presentador del programa de nit EL CAFÈ DE LA REPÚBLICA DE CATALUNYA RÀDIO. Barril parla de la seva sobtada sortida de COMRàdio. Aquesta és una part de l’entrevista de Vicenç Relats a Joan Barril:
Què ha notat sobretot en el canvi del magazine matinal La República, de COM Ràdio, a l’informatiu nocturn de Catalunya Ràdio, El cafè de la República?
El més essencial és que he notat que hi havia gent dolenta. Mai oblidaré la forma com vaig ser tret de la COM ni el desmembrament del meu equip, consolidat de cinc anys, que va quedar del tot dispersat. M’he tornat més desconfiat i potser fins i tot més mala persona. Ha estat la decepció més grossa: notar l’arbitrarietat, la mala educació, el maltractament a les persones… Mai més veuré la gent de la mateixa manera ni probablement tampoc la política, ja que era una empresa pública.
El retret té noms i cognoms…
Sí, esclar: Celestino Corbacho i la seva camarilla. Són gent que poden dir que les coses han de canviar però ha estat 20 anys d’alcalde.
S’ha dit molt que la COM es va crear com a contrapoder socialista a Catalunya Ràdio en època de govern de CiU.
Sí que s’ha dit molt això. Vols que t’ho confirmi? A la vista està. Jo no sóc un dirigent de la COM, ni l’inventor. A la COM no hi sóc, i més absolutament igual el què en facin. No sóc un abanderat de la causa de la COM com a idea. El que em preocupa són els seus treballadors, que són una magnífics professionals, mal dirigits. El que vulguin fer amb la COM ells ho sabran.
En què més ha notat el canvi de dial?
Ara m’escolten més i puc dormir, és veritat. Abans érem més, perquè teníem un programa de sis hores i m’havia de llevar molt aviat… Però els professionals de la COM eren tan bons com els que hi pot haver a Catalunya Ràdio.
Algú pot dir que li van fer un favoràs.
Poden dir-ho. Però els favors no són com queden les coses després. Això és com algú que roba i quan han descobert el robatori torna els diners. Aquí, però, hi ha un acte que és inoblidable: algú t’ha traït la confiança. Ara puc dir que un efecte col·lateral és que dormo, però, també n’hi ha d’altres.
Ara l’escolta més gent.
Que m’escolti més gent no m’importa. A l’empresa sí, però a mi no. Faig el possible per agradar i interessar al màxim la gent, miro de fer el programa de la millor manera que sé, però si em diguessin que la cosa perd audiència no canviaria, perquè tinc altres coses. La meva vanitat no ve d’unes xifres, ja està coberta. Sóc una persona privilegiada: amb una família esplèndida i amb motius per dir que ha estat bonic arribar fins aquí. La felicitat no me la dóna l’audiència.
El seu deu ser l’únic informatiu del món que no té contertulis. Per què?
No, d’això no en vull, tot i que n’he estat. De contertulis ja n’hi ha prou arreu i, a més, són una olla de grills. Quan tres persones intenten parlar alhora, l’oient es perd. Un contertuli és algú a qui se li demana què pensa en aquell moment d’una cosa que encara no havia pensat. Això vol dir improvisar, i el pensament a vegades requereix una mica de temps. El contertuli és l’espectacle d’un suposat pensament.
Els informatius de ràdio reforcen cada cop més els editorials. Les envestides de la caverna mediàtica hi porten?
La caverna mediàtica -el feixisme radiofònic- no és que s’hagi de combatre, però sí que s’ha de donar consol als que n’estan afectats. La societat catalana, per l’aparent elegància de "nosaltres no som com ells", ha estat molt temps una mica desarmada i ha deixat la gent desconsolada. Quan sento cada matí els editorials del Bassas m’alegren el dia. Em diu el que penso quan estic adormit.
[@more@]
