L’APUNTDEPETAR, de Caldetes Ràdio, en català i castellà

Aquests dies és noticia la troballa de 175 enquestes, estudis i informes en un magatzem de la Generalitat. Aquests documents, secrets, es van elaborar durant els Governs de CiU i al darrera hi havia clarament una estratègia d’adoctrinament nacionalista i de recerca d’objectius partidistes. Aquí no faré referència a tota la informació que ha sortit a la llum fins ara, però si que vull fer-ne esment d’una en concreta.

Tal i com ha publicat aquesta setmana El Periódico de Catalunya, d’un dels informes es dedueix que, d’una manera o una altra, la Generalitat va espiar en el si d’algunes emissores locals. I posa alguns exemples. A Ràdio Abrera "hi treballen unes noies que parlen en català, però que entre elles es relacionen en castellà". A Ràdio Vitamènia "tot és en català, a excepció de dues hores els dimecres al matí en castellà, ja que tenen un locutor que només parla aquesta llengua". A més a més, "no emeten sardanes perquè el noi que ho portava se’n va anar, ja que forma part del grup antiabocador, en l’oposició a l’ajuntament". A Ràdio Montgrí es va detectar l’amenaça que "al març incorporaran un espai de dues hores els divendres en castellà". Però no tot, en qualsevol cas, eren males notícies per als autors de l’informe. A Ràdio Súria, emeten "música catalana i sardanes a dojo".

Increïble, sorprenent, però cert. Aquests informes no van sortir al carrer en el seu moment, perquè evidentment eren escrits d’ús intern. Cal una investigació profunda, independent i seriosa, per aclarir l’origen de tot plegat, però també és just dir que no s’ha de culpar al conjunt del Govern de torn, de CiU, ja que un fet tan extraordinari com aquest podria estar perfectament planejat i desenvolupat per un petit grup de persones sense que altres se n’assabentessin. En tot cas, doncs, cal investigar i anar fins al fons de la qüestió per trobar als responsables d’aquestes barbaritats.

Ahir mateix, en el programa radiofònic que co-realitzo i co-presento a l’emissora local Caldetes Ràdio, APUNTDEPETAR, vam fer referència a aquest tema i vam denunciar públicament l’objectiu clarament partidista i d’adoctrinament nacionalista que perseguien aquests informes i vam remarcar, sense cap tipus de complexa, que dins del nostre programa s’utilitzen les dues llengües oficials de Catalunya, el català i el castellà, sense que la utilització d’una signifiqui un perjudici per l’altra. Precisament creiem que és una riquesa poder utilitzar dues llengües amb total normalitat i facilitat. Ja m’imagino la descripció d’un suposat informe sobre el nostre programa… quina pena!

[@more@]

1 comentari

Antonio Tejero Molina

Avui us transcric el retrat de Tejero que fa Ángel Sánchez a El Periódico i, per altra banda, també us transcric l’article de Josep Pernau, sota el títol “Tejero vol votar”:

EL RETRAT

Àngel Sánchez

"Un militar vestit amb gorra de torero ha ocupat el Parlament espanyol". Així va descriure, fa 25 anys, un executiu de Frankfurt el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Molina (Màlaga, 30-4-1932), que com el decimonònic general Pavía, tot i que sense cavall, va irrompre al Congrés cridant: "¡Quieto todo el mundo! ¡Todos al suelo!" Divuit hores va tenir segrestats els diputats elegits pel poble.

El 1978, el mateix Tejero havia planejat segrestar el Govern de Suárez, ja que en això va consistir la conspiració de la cafeteria Galaxia. Allò només li va costar uns mesos de presó. Anhelava un 23-F per acabar amb la Constitució, en la qual "faltava Déu i sobraven nacionalitats". Ara, amb l’Estatut a debat, el paisà Tejero no ha pogut més que rondinar. En alguna cosa s’ha avançat.

TEJERO VOL VOTAR

Josep Pernau

Avui es compleixen 25 anys de l’intent colpista del tinent coronel Tejero i em pregunto si en una data tan assenyalada per a alguns rebrà gaires testimonis d’adhesió. No totes constaran, perquè en aquest tipus de solidaritats es practica molt la dissimulació. Si poguéssim conèixer el futur i el que passarà fora de la competència dels del Club del Se Sienten Coño, alguns hi anirien en persona per deixar-s’hi veure. La prudència ensenya que és millor no exhibir-se, per això mateix l’adhesió postal ja constarà en alguna banda, si algun dia convé que s’airegi.

Feia anys que no en sabíem res, però ara ha reaparegut i segons sembla està en plena forma. Pel que han afirmat les notícies està ansiós de participar en el referèndum contra l’Estatut. Han passat 25 anys des d’aquella tarda dels trets a l’hemicicle, però se sent rejovenit. Deu ser que el clima polític de crispació i cridòria el fa revifar. Ja va deixar ben clar que no va tenir mai vel·leïtats democràtiques, ja que a ell li van les pistoles i no els vots. Però aquesta vegada vol votar i estamparà un no rotund a la papereta. Un no als que volen desmembrar Espanya, a l’Estatut, a la nació catalana i, de passada, al president Rodríguez Zapatero.

Els apassionats partidaris del referèndum, que recorren Espanya amb les urnes amunt i avall, potser van creure que la iniciativa de Tejero podia ser encara comprometedora. Podria ser que l’hi hagin agraït discretament. Davant l’opinió pública, no consta que hagin trobat in- oportuna la seva col·laboració. ¿Deu ser que consideren que el moment que vivim encara no és plenament favorable a persones de la mena del tinent coronel? Entre els líders de la consulta hi ha persones molt ben situades i el seu silenci és altament sospitós.

[@more@]

Comentaris tancats a Antonio Tejero Molina

Pel bé de Caldes, cal destensar les relacions entre CiU i el PSC

Una de les últimes notícies del web de Caldetes Ràdio (www.comemissores.com/rcaldetes) i extreta, en part, del diari El Punt, es titula “Es tensen encara més les relacions entre els grups municipals del Partit Socialista (PSC) i de Convergència i Unió (CiU) de Caldes d’Estrac”.

Com bé es diu a la notícia, i transcric textualment, el portaveu del grup municipal de CiU, Joaquim Arnó, ha fet saber als mitjans de comunicació locals i comarcals que CiU ha interposat una querella criminal contra l’ara delegat del govern, Joan Rangel (PSC), per suposada prevaricació i il•legalitats en les obres de construcció de la Fundació Palau, quan Rangel era alcalde del municipi. La denúncia, que s’ha presentat al jutjat d’instrucció de Mataró i que encara no s’ha admès a tràmit, també implica l’alcalde de Caldes i exregidor d’Urbanisme, Josep Maria Freixas (PSC), i l’arquitecte municipal Josep Maria Pujol. «Els denunciem per delictes de prevaricació de funcionari públic, activitats prohibides i abús en l’exercici de la funció pública», va especificar Arnó, que ho va relacionar amb el posterior esfondrament de la casa del costat de la fundació i va afectar l’estructura d’una altra, al carrer Santema, el gener del 2005. Pel portaveu de CiU, «el govern liderat per Rangel va vulnerar totes les lleis de contractació d’obra pública que hi ha per acabar la construcció de la fundació abans de les eleccions del 2003». Per determinar la responsabilitat del govern municipal, CiU ha de demostrar que l’equipament museístic és una obra pública i no privada, com sempre ha defensat l’alcalde Josep Maria Freixas. «Es va iniciar un tràmit públic i la fundació s’ha fet en edificis públics i amb diners públics», va afirmar Joaquim Arnó, que també hi va afegir que el centre museístic «no té llicència d’obertura ni d’activitats».

Per altra banda, el PSC de Caldes, a través del portaveu del Govern i primer secretari dels socialistes locals, Miquel González, ha denunciat que “al grup de CiU no l’importa desprestigiar a la Fundació Palau, un dels vaixells insígnies del poble, a canvi d’un rendiment polític no legitimat” i afegeix que CiU “utilitza la desgràcia i el desconcert dels afectats per l’esfondrament de les cases del costat de la Fundació, per atacar a l’Ajuntament amb acusacions i argumentacions que no tenen fonament de raó, sense que hi hagi cap document ni informe que determini les causes de l’esmentat esfondrament”. González recorda que “ja hi ha hagut dues sentències favorables a l’Ajuntament, després de denúncies de CiU, i que defensen el prestigi del consistori”. Les sentències favorables a l’Ajuntament són, una, la que fa referència a l’accés a la informació per part dels regidors de l’oposició i, la segona, la que deixa sense efecte l’anul.lació del ple del 30 de gener de 2004 en el qual el llavors alcalde Joan Rangel no va assistir. En el butlletí del PSC de Caldes “Opinions” (febrer 2006), Miquel González compara la política de CiU amb la de Franco, Zaplana i Acebes.

Bé, és més que evident que la situació és força tensa. Davant d’això, i malgrat ara és difícil a causa del punt al que hem arribat, caldria reconduir la situació. Però reconduir la situació, primer, pel bé del poble i dels seus ciutadans i, segon, per la bona salut de la democràcia local i de la confiança ciutadania envers els nostres representants. Els ciutadans són a qui veritablement els hauria de preocupar als polítics.

Sempre em repeteixo el mateix… ¿com és possible que en un poble tan petit no dialoguem? Jo, també com sempre, crec que cal voluntat per part de tots. Alguns pensaran que cal més voluntat per part d’uns que per d’altres, però en definitiva, CAL VOLUNTAT DE TOTES LES PARTS. Amb voluntat, responsabilitat i predisposició al diàleg pel bé de Caldes, estic convençut que no es produïrien ni les actuals accions d’uns ni les declaracions d’altres.

[@more@]

5 comentaris

Administració sanitària catalana: calen més mitjans i més bona gestió

Avui destaco l’editorial d’El Periódico, el qual tracta un dels temes que més ens interessa com a ciutadans:

La Conselleria de Salut va rebre l’any passat 34.500 queixes dels usuaris del servei públic de sanitat, de les quals el 61% van estar motivades per endarreriments en les operacions, en les consultes i en els serveis d’urgència, a més de pel tracte rebut.

En més de la meitat de les queixes presentades en els quatre grans hospitals públics de Barcelona –Clínic, Mar, Vall d’Hebron i Sant Pau– es va fer al.lusió a l’agreujament durant el temps d’espera entre el diagnòstic i la intervenció quirúrgica. Encara que és un fet l’augment de les sol.licituds d’ingrés als grans hospitals, fruit de la confiança que hi tenen els ciutadans i del creixement en el nombre de beneficiaris, no ho és menys que les deficiències en l’assignació de recursos són la causa immediata de moltes de les queixe

Les noves dades sobre el grau d’insatisfacció dels usuaris de la sanitat no es poden minimitzar per part de la Conselleria de Salut. S’han obtingut gràcies a la nova política de transparència informativa que a poc a poc s’imposa a l’Administració sanitària catalana. El diagnòstic és clar: acabar amb les llistes d’espera. I el tractament, també: més mitjans i més bona gestió.

[@more@]

Comentaris tancats a Administració sanitària catalana: calen més mitjans i més bona gestió

Amando de Miguel, quin personatge !

ELPLURAL.COM parla avui d’Amando de Miguel, un dels “intel·lectuals” més coneguts de la dreta més rància d’aquest país:

"Hace algún tiempo el presidente Maragall pronunció el famoso exabrupto de que Cataluña podría entrar en la francofonía. Seguramente fue una broma etílica", ha escrito Amando de Miguel en www.libertaddigital.com. Recientemente, la Audiencia provincial de Madrid admitió a trámite una querella presentada por Pasqual Maragall contra la COPE después de que se le tachara de bebedor en el espacio La Linterna.

El artículo de www.libertaddigital.com en el que Amando de Miguel insulta a el presidente de la Generalitat va encabezado con el título: "Sobre la lengua catalana". "En serio, ¿tan difícil es que entre los españoles recurramos a la lengua común, la única que todos dominamos, para asuntos oficiales?", se pregunta.

Este descalificativo tiene algunas similitudes con las coplillas que recitó Fray Josefo, uno de los personajes de La Linterna (Cadena COPE), espacio que presenta César Vidal. Frases del estilo de "la sensatez a veces me quiebra y es como consecuencia de la ginebra", llevaron al president a presentar una querella que ya ha sido admitida por la Audiencia provincial de Madrid.

Las declaraciones de Amando de Miguel siempre están envueltas en la polémica. Recientemente, en un artículo publicado por FAES en sus Cuadernos de Pensamiento Político, De Miguel sostuvo que "se puede sospechar el aumento de los casos de violencia doméstica contra las mujeres" en los próximos años debido a "la población foránea" y "las parejas de hecho".

Nuevamente provocó un escándalo durante una comparencia de la directora general de la Mujer de la Comunidad de Madrid, Patricia Flores. En aquella sesión Amando de Miguel se dirigió en tono despectivo hacia la directora general y llegó a preguntarle si tenia clitoris.

[@more@]

Comentaris tancats a Amando de Miguel, quin personatge !

Debats a Caldetes Ràdio: passarem d’un fet extraordinari a la tònica habitual ?

Ahir dissabte vaig poder seguir, en directe, una taula rodona entre membres de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’Escola Sagrada Família de Caldes d’Estrac (AMPA) i el regidor d’Educació Miquel González. La taula rodona, conduïda molt correctament per la presentadora Teresa Márquez, va girar al voltant del Pla de les Escoles promogut pel Govern local i que té la posició en contra, parcial, de l’AMPA de l’escola del poble.

Aquesta tertúlia es va poder escoltar en el programa El Magazín de Caldetes Ràdio (92.3FM) de 12 a 14 hores (es repeteix el dimecres de 19 a 21 hores). Personalment he de dir que el debat em va enriquir i des d’aquí felicito a totes les parts pel desenvolupament de la xerrada ja que, malgrat les posicions antagòniques, en cap moment es van perdre les formes.

Ahir, doncs, es va demostrar una part del que significa l’exercici democràtic a través d’un mitjà de comunicació local i públic. Ahir es va desenvolupar un debat dels molts que caldria realitzar per mitjà de l’emissora local Caldetes Ràdio, perquè precisament aquest fet demostraria que els mitjans locals no es troben totalment controlats pel govern de torn i que, per tant, s’incentiva el debat, el diàleg, la discussió i el dret a la confrontació educada entre diferents parts que puguin existir. Un mitjà PÚBLIC significa que és un mitjà de tots i, precisament pel bé de tots i per una bona salut democràtica, seria bo que el que acabo de comentar sobre aquesta taula rodona, deixés de ser un fet extraordinari en els mitjans públics locals i passés a ser la tònica habitual.

[@more@]

2 comentaris

FRANCISCO RUBIO LLORENTE

Us recomano llegir El Retrat que fa Ángel Sánchez avui a El Periódico de Catalunya:

El president del Consell d’Estat (òrgan assessor del Govern), Francisco Rubio Llorente (Berlanga de San Fernando, Badajoz, 25-2-1930), ha aclarit que al ple de dijous no es va tractar de l’Estatut de Catalunya, sinó únicament de la reforma de la Constitució en els supòsits presentats per l’Executiu. Tots els consellers van recolzar l’esmentada reforma menys el debutant José María Aznar, que es va quedar més sol que la una. Curiosament, el 1998, en els temps en què el PP governava sense majoria absoluta, va ser el mateix Aznar qui va proposar sense èxit Rubio Llorente com a candidat per presidir el Tribunal Constitucional, del qual aquest va ser magistrat els anys 80 i 90.

"Jo diré que sóc un home raonablement progressista", va confessar el veterà catedràtic de Dret Constitucional al ser catapultat per Zapatero al càrrec actual. I fa un any, quan Rubio Llorente va suggerir que el terme "nacionalitat" referit a Catalunya fos substituït pel de "comunitat nacional", l’aznarista Rajoy el va titllar de "còmic i desenraonat". ¿Per què el PP s’entesta a no avançar ni un mil.límetre?

[@more@]

Comentaris tancats a FRANCISCO RUBIO LLORENTE

Francino, Gabilondo, Sistiaga i Barceló

La cadena Cuatro està preparant un nou programa informatiu setmanal en què col.laboraran, entre altres, Carles Francino, actual director i presentador del magazín matinal de la cadena SER, “Hoy por hoy”, i Iñaki Gabilondo, presentador de Noticias Cuatro.

Segons avancen a la televisió en obert de Sogecable, està previst que a mitjans del mes de març s’estreni un espai, per al qual s’estudia el títol de “Cuatro por cuatro”, en què s’alternarien quatre periodistes de reconegut prestigi. Tot i que encara s’està negociant la participació amb algun d’ells, en aquests moments els principals candidats són Carles Francino, Iñaki Gabilondo, Jon Sistiaga i Àngels Barceló.

Així, una vegada al mes –l’espai s’emetria els dijous a la nit– es faria càrrec del programa un d’aquests periodistes, i cada un amb un gènere informatiu diferent. La idea és que Francino dirigeixi i moderi un espai de debat polític, que Gabilondo realitzi una entrevista en profunditat amb un personatge de gran actualitat –en la línia de la que va fer al president del Govern–, que Sistiaga presenti un reportatge d’investigació i que Barceló encapçali un programa obert sobre grans temes socials.

Font: El Periódico de Catalunya 17-2-06

[@more@]

Comentaris tancats a Francino, Gabilondo, Sistiaga i Barceló

Berlusconi i Prodi: qui ho té més difícil ?

“CITA EN ABRIL” és un dels escrits de l’editorial del diari EL PAIS d’avui, el qual fa referència a les properes eleccions generals italianes:

Pocos países europeos afrontan un año político más crucial que Italia. Las elecciones generales del próximo 9 de abril decidirán si Silvio Berlusconi y su coalición centroderechista, elegida en 2001, continúan en el poder o si el testigo pasa a la oposición de centro-izquierda que aglutina Romano Prodi, ahora con una ventaja menguante de cuatro puntos en intención de voto. El telón de fondo del duelo electoral son el imparable declive económico de Italia y la creciente impopularidad de un Gobierno que en cinco años ha hecho muy poco por reformar y modernizar el país, y mucho por hacer impenetrable el blindaje de su jefe ante la ley.

La cita de abril será de nuevo un referéndum sobre Berlusconi. El colorista magnate ha presidido un quinquenio que une al deterioro económico el resquebrajamiento del modelo social italiano, agravado por el envejecimiento de la población, y en el que los escándalos propios y de su entorno de amigos han marcado decisivamente el devenir del país transalpino. Su mandato acaba como comenzó, con una ofensiva en toda regla contra el sistema judicial. Es ahí donde el Gobierno italiano se ha mostrado realmente eficaz, en acelerar el trámite parlamentario de las leyes encaminadas a salvaguardar a Berlusconi de sus problemas legales y proteger los negocios de su familia. Y al conseguir aprobar, en octubre, una ley electoral a la medida de la coalición centroderechista que reintroduce el antiguo sistema proporcional.

En el campo de Prodi, las cosas no son de color rosa, pese a la ventaja inicial que reflejan los sondeos. Los problemas se suceden en una amorfa unión centroizquierdista que dista de ser un bloque compacto. Si el mes pasado el escándalo tocaba a los Demócratas de Izquierda, el mayor partido de la alianza opositora, al conocerse el papel central de su jefe, Piero Fassino, en las maniobras sobre las adquisiciones bancarias, ahora le llega el turno a Refundación Comunista. Su secretario general, Fausto Bertinotti, un incómodo socio de Prodi que contribuyó decisivamente a desalojarle del poder en 1998, tiene que apagar fuegos de irresponsables candidatos de su formación.

Prodi tiene recursos para batir a Berlusconi, pero el ex presidente de la Comisión Europea tendrá que poner orden aceleradamente en su propia casa. Il Cavaliere ha demostrado durante años conocer como pocos el manejo de los resortes capaces de hacerle grato a los italianos en los momentos decisivos.

[@more@]

1 comentari

El PP fa demagògia a l’equiparar la situació del castellà a Catalunya a la del català amb Franco

Avui l’editorial d’El Periódico fa referència a les declaracions que aquesta setmana ha fet Mariano Rajoy en una entrevista al programa de TV3 “La nit al dia”. Mònica Terribas, presentadora del programa i una de les millors periodistes d’aquest país, va conversar amb el president del PP amb un to distès però directe.

Malgrat les barbaritats que vaig poder anar escoltant, la meva atenció a l’entrevista durà des del principì fins al final. Però és que, sincerament, on vol arribar el PP? Amb manipulacions i mentides fan política? Entenc que Rajoy no conegui la realitat de Catalunya (per cert, no entén ni la realitat d’Espanya!), però no entenc que ningú li hagi explicat… Ai! em sorgeixen tantes preguntes, reflexions i dubtes…

La veritat és que ja cansa parlar cada dos per tres del PP i de les seves actuacions i accions, però és que a partir de que un partit utilitza el “tot s’hi val” per fer política, és impossible parlar de Política (amb majúscules).

Editorial d’El Periódico de Catalunya (15/2/06)

L’afirmació realitzada ahir per Mariano Rajoy al dir que a Catalunya "es fa amb el castellà el que en època de Franco es va fer amb el català", eleva la campanya del PP contra l’Estatut a un pla superior al que coneixíem. Només en el context del tot s’hi val hi ha lloc per a la barbaritat de frivolitzar amb finalitats polítiques sobre el fet que el català va ser bàrbarament assetjat per la dictadura. Amb aquesta visió confusa del que passa i del que va passar, Rajoy a més a més es contradiu. Perquè poques hores abans havia reconegut a TV-3 que "el castellà no està perseguit a Catalunya".

Hi ha pocs dubtes que el PP ha renunciat a tot allò que no sigui tensar la corda. Si no fos així, Josep Piqué hauria d’haver aconsellat al seu cap que no és just dir que el castellà comença a ser un idioma privat a Catalunya.

Pot ser que amb aquesta estratègia el PP galvanitzi a curt termini els vots espanyolistes a Catalunya. Així ho registrava el baròmetre que dilluns va publicar EL PERIÓDICO, on apareixia com l’única força amb ascens electoral. Però que ningú dubti que la fustigació injusta que pateix la societat catalana també està creant independentistes. Aquesta és una espiral que tindrà conseqüències imprevisibles.

[@more@]

12 comentaris