EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Fa temps que em vaig adonar que el meu Diari era una mica fred perquè, sota el títol El Diari d’en Marc Vergés Ros, els articles escollits o escrits per mi tenien l´única firma del meu nom, sense que potser molta gent no sàpiga ni qui sóc, ni què faig, ni què m’agrada, ni què penso… Per aquest motiu he decidit fer una petita presentació de mi mateix, és a dir, de la persona que escriu o transcriu cada dia algun article en aquest Diari perquè, d’aquesta manera, quan llegiu o comenteu algun escrit, sapigueu que darrera d’aquest hi ha més que un simple nom. La meva presentació (es troba sota el nom del meu bloc: El Diari de…) és breu i ni molt menys completa, però si que crec que us podeu fer una idea de qui sóc, què faig i què m’interessa.

[@more@]

Tweet

Elplural.com torna a treure a la llum, un cop més, la situació complexa i plena de contradiccions que està vivint el Partit Popular de Catalunya. Però, veritablement, quin és el problema del PP català? Aleix Vidal Quadras o Josep Piqué?

El eurodiputado del PP, Alejo Vidal-Quadras rechazó hoy la estrategia del presidente del PP de Cataluña, Josep Piqué, de hacer una campaña suave por el no en el referéndum del Estatut y aseguró que el líder de los populares, Mariano Rajoy, apoya una campaña "muy dura", "sin ningún tipo de concesión al adversario" y con un "perfil alto, valiente y claro".

El que fuera líder del PP catalán, Alejo Vidal-Quadras, ha criticado duramente a su sucesor en el cargo, Josep Piqué, por su intención de hacer una campaña “pedagógica” y “suave” ante el referéndum sobre el Estatut.

Durante una entrevista en la Mañana de COPE, Quadras ha asegurado que el presidente del PP, Mariano Rajoy ha pedido “echar el resto” y dedicar máxima prioridad en la campaña sobre Estatut. El eurodiputado ha añadido: “Quien no quiera participar [en clara referencia a Piqué], se puede ir de vacaciones”.

Quadras también ha afirmado: “El que diga otra cosa probablemente está mal informado" y ha añadido: “Ya se le informará, y ya se enterará”. El eurodiputado ha asegurado que adoptando un perfil bajo en esa campaña se estaría "colaborando con el adversario".

Josep Piqué había declarado hace unos días su intención de promover una campaña “suave” y “pedagógica” contra el Estatut, que evite movilizar el “sí” en el referéndum. Vidal Quadras se ha mostrado implacable con el líder del PP, y haciendo referencia al reciente viaje que éste ha realizado a Shangai afirmaba: “Puede que los aires de China tengan extraños efectos sobre la gente”.

Alejo Vidal Quadras ha hecho además un llamamiento a los ciudadanos para que combatan el Estatut, que ha calificado como un texto “letal”, ya que “liquida a España como nación”: “Cualquier español y cualquier catalán debe combatir ese Estatuto y poner un esfuerzo para que voten no”.

Quadras ha explicado que lo que hay que hacer de aquí a junio es abogó por "someter a los catalanes a un electroshock de aquí a junio para que reaccionen y para que se den cuenta de que ese Estatut les lleva a la ruina".

Por último, el eurodiputado popular ha vaticinado que la campaña del PP contra el “sí” al referéndum va a ser “durísima”, "fuerte" y "comprometida", y el Partido Popular va a “echar el resto”.

[@more@]

Tweet

Els interessos econòmics van impedir que a Curitiba creixessin els fons per tenir cura del medi ambient. És a dir, cap novetat positiva davant aquest tema i d’això en parla l’editorial d’avui d’El Periódico de Catalunya:

La conferència del Conveni sobre Biodiversitat, celebrada a Curitiba (Brasil) i clausurada dissabte, va acumular diversos fracassos, amb prou feines corregits per un acord mínim per protegir els recursos genètics. La decepció més important va ser la negativa dels països rics a incrementar els fons per finançar les regions protegides, moltes en països del Tercer Món, que necessiten ajuda internacional per mantenir-les sanes i estàlvies i garantir que no es redueix el nombre d’espècies.

Els Estats Units, a través de l’Organització Mundial de Comerç i del Canadà, Nova Zelanda i Austràlia, no només van impedir qualsevol acord en aquesta matèria, sinó que van bloquejar la creació de reserves de la biosfera en aigües internacionals i el control de les tales en zones prohibides. Per molts, era l’última oportunitat d’aconseguir la recuperació de pesqueries i boscos en perill greu.

També van ser decisives les pressions de la indústria farmacèutica perquè no es firmés un tractat contra la comercialització de medecines tradicionals. Com en els altres apartats, el nord desenvolupat va imposar la seva lògica desenraonada del creixement econòmic il·limitat, tot i que sigui a costa d’exhaurir el planeta fins a l’últim arbre.

[@more@]

Tweet

Aquesta noticia la publica avui el diari La Razón:

El presidente de la Junta de Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, no parece dispuesto a encajar las críticas a la televisión autonómica extremeña y ayer respondió a quienes aseguran que no se puede hacer una televisión de calidad con un presupuesto tan escaso, y para ello optó por criticar al resto de canales.

Así, afirmó ayer en Mérida que con nueve millones de euros «se puede hacer una televisión distinta, diferente, de calidad», que es lo que está buscando el Gobierno Regional. «Desde luego, para hacer una televisión al uso, como las que se hacen ahora, no hay ni para empezar, pero para hacer una televisión de “mamachicho”, yo no quiero una televisión, ¿para qué, si ya hay seis?», dijo.

Durante la inauguración ayer en Mérida de la XL Asamblea General Ordinaria del Consejo de la Juventud de Extremadura, Ibarra lamentó que la televisión autonómica extremeña «todavía está con la carta de ajuste y ya están diciendo que es sectaria. Si nada más que está en la carta de ajuste, ¿y ya es sectaria?, cuando empiece ya sabemos lo que van a decir».

De esta manera respondió el presidente extremeño a las críticas e insistió en que el objetivo es hacer una televisión diferente, alejada de los “Gran Hermano” y los “Salsa Rosa”, sino con calidad, «que no se parezca en nada a la bazofia que nos dan, y eso sí se puede hacer con nueve millones de euros».

Apostó Rodríguez Ibarra por que la televisión autonómica no la hagan los que saben hacer televisión de la misma forma que siempre, porque sino «ya sabemos lo que nos van a ofrecer, contrates a quien contrates te van a ofrecer un gran hermano», dijo. «He puesto nueve millones de euros para que me demuestren que efectivamente son capaces de hacer una televisión distinta», y en este sentido el presidente de la Junta mostró su convicción de que es posible hacerlo.

«Sólo hay que mirar a la juventud, a la gente que está estudiando en nuestras escuelas y en nuestras facultades, y seguro que son capaces de hacer programas maravillosos a un precios bastantes más baratos que lo te pueda vender el tipo que viene a hacer un Gran Hermano».

[@more@]

Tweet

Avui, l’article de Josep Maria Espinàs a El Periódico:

Un diputat del PP ha preguntat al Govern de la Generalitat quants diners havien costat les reformes dels despatxos d’alguns alts càrrecs. I el Govern ha donat les xifres corresponents. Això està bé: preguntar i contestar. Però pregunto: ¿per què sovint es reformen els despatxos quan els ha d’ocupar un nou càrrec?

¿Que potser els despatxos són com unes sabates, que han d’anar exactament a la mida de qui hi posa els peus? Jo entenc que si un sofà, per exemple, ja està tan gastat que fa pena, o la pintura de les parets s’ha embrutat, es faci el canvi o la restauració corresponent. Però aquestes modificacions de caràcter indispensable ja les ha de fer l’ocupant del despatx mentre té el càrrec. ¿Que potser els nous ocupants es troben amb uns despatxos que són una porqueria?

No m’ho crec. En bastants casos, almenys, el canvi de mobles i de decoració es fa perquè el nou ministre, a Madrid, o el nou conseller, a Catalunya, vol estrenar despatx. No els agrada heretar un lloc. Hi ha d’haver la dosi necessària de canvi per tenir la sensació que ell mana, almenys, en aquell petit espai.

En lloc de tanta reforma, ¿no n’hi hauria prou amb la introducció d’algun petit detall personal? Fa molts anys, quan Joan Guitart era conseller de Cultura, el vaig visitar al seu despatx, i en una lleixa hi tenia una petita fotografia del poeta cantant Georges Brassens. Jo també sóc un admirador de Brassens, i la foto em va sorprendre. Si estimes les cançons de Brassens vol dir que t’agrada la ironia i un cert relativisme, i en un alt càrrec això és d’agrair.

Però em sembla que els mobles eren els mateixos que tenia l’anterior conseller. Tinc la impressió que els anglesos no redissenyen ni remodelen gaire. Els alts càrrecs tenen uns despatxos d’un estil convencional i sòlid que passen d’un ministre a un altre. Si els mobles envelleixen, els restauren i ja està. Un bon alt càrrec és el que sap que ell no té un despatx, sinó que és el despatx el que, temporalment, el té a ell.

[@more@]

Tweet

La majoria del Congrés dels Diputats va donar ahir el SÍ al nou Estatut de Catalunya, el qual ara ha de passar pel Senat i, després de l’aprovació definitiva per part de les Corts espanyoles, es sotmetrà a Referèndum.

Reconec que encara no m’he llegit com ha quedat el text que ha votat el Congrés, però ja puc afirmar, quasi amb total seguretat i convenciment, que aquest és el millor Estatut que pot tenir Catalunya en aquests moments i per molts anys, sobretot tenint en compte la situació política i social que ens ha tocat viure i el seu context i també pel fet que en el Congrés han votat NO els dos extrems, el Partit Popular i Esquerra Republicana, a més de la diputada d’Eusko Alkartasuna, que és la còpia d’ERC al País Basc. Uns han votat NO perquè diuen que el text estatutari va massa lluny i els altres perquè es queda massa curt. Sisplau, una mica de serietat! No es podia aconseguir més! Des d’una visió objectiva, algú es pot creure que és un mal Estatut un text que ha rebut el SÍ per part de forces polítiques tan diverses?

Han votat a favor les forces del diàleg, de la moderació, de la responsabilitat, de la innovació i del seny, és a dir, el Partit Socialista, Iniciativa per Catalunya, Izquierda Unida i els nacionalistes moderats de Convergència i Unió, el Partit Nacionalista Basc, Coalició Canària i el Bloc Nacionalista Gallec, abstenint-se la Chunta Aragonesista i Nafarroa Bai.

Ara només demano que arribi aviat l’aprovació final a les Corts i el SÍ definitiu al Referèndum i que es visualitzi, d’una vegada per totes que: ni es trenca Espanya ni és un Estatut per una simple “Regió d’Espanya” més, tal i com va afirmar ahir en Joan Puigcercós. Per cert, un 10 per l’Alfredo Pérez Rubalcaba, portaveu del PSOE al Congrés.

[@more@]

Tweet

Ángel Sánchez fa El Retrat d’avui d’El Periódico de Catalunya referint-se a l’alcaldessa de Marbella:

Suborn, prevaricació (conscient resolució injusta) i tràfic d’influències són els delictes que el jutge imputa a l’alcaldessa de Marbella, Marisol Yagüe Reyes (La Línea de la Concepción, Cadis, 1952), detinguda ahir junt amb una vintena de persones més. Des que Jesús Gil va seure a l’alcaldia marbellí el 1991, les aigües de la corrupció ho han enterbolit tot. Tant el ja difunt Gil com el seu immediat successor, Julián Muñoz, van patir condemnes. A aquest últim el va substituir l’agost del 2003 –en una moció de censura auspiciada per Gil–, la regidora Yagüe, sense cap altre mèrit que no fos la docilitat requerida pel famós cap del clan. Va resultar premonitori que aquesta especialista en cors rocieros digués: "Sempre estaré a disposició de la justícia". Ara com ara té pendents 10 causes, i recentment li va ser embargat el seu xalet de 700 metres quadrats per impagament d’unes reformes milionàries (per a més escarni, un testimoni afirma que va intentar pagar amb fons municipals). Una dada de la fiscalia: Marbella acapara més del 80% de les irregularitats urbanístiques denunciades a la Costa del Sol.

[@more@]

Tweet

El “periodista” Federico Jiménez Losantos (director i presentador de LA MAÑANA – Cadena COPE) cada cop es troba més sol defensant les seves posicions extremistes. Ja no només ataca a l’esquerra, a Catalunya, als mitjans de comunicació de Polanco o als “PP suaus” Gallardón i Piqué, sinó que ja ha començat a criticar també al diari ABC, al PP en general, a totes les televisions generalistes, a la Corona…

Ja era hora que s’anés quedant sol aquest home, perquè un personatge com aquest, si té molts seguidors, pot arribar a fer molt mal al sistema democràtic i a les institucions que els espanyols hem creat per organitzar-nos i conviure. L’últim exemple sobre el fet que Jiménez Losantos s’està quedant sol: la crítica que li ha fet ni més ni menys que Manuel Fraga. En Losantos també ha tingut diverses picabaralles amb en Pedro J. Ramírez (director d’EL MUNDO) i Luis Herrero (periodista i actual eurodiputat independent pel PP). Sembla que aquest home té els dies contats a la Cadena COPE… temps al temps. Avui, us recomano llegir aquesta notícia que publica el diari digital ELPLURAL.COM:

La contestación no se ha hecho esperar. La recomendación de Manuel Fraga a la cúpula del PP de no escuchar a la COPE y recuperar la vocación centrista del partido no le ha gustado en absoluto a Federico Jiménez Losantos quien amenazó ayer al presidente fundador del PP con rememorar su pasado franquista y desvelar cómo se lleva "con Don Mariano y cómo apoya a Gallardón".

Éste era el "aviso a Génova" de Losantos. "En la COPE, a diferencia de otros medios no le decimos a Rajoy lo que tiene que hacer, ni siquiera le dijimos a usted que tenía que irse, a pesar de lo que sabía todo el mundo. Por su empeño de seguir en el poder como fuera el PP perdió las elecciones y ha perdido el poder", aseguró ayer el periodista en respuesta al comentario de Fraga en contra de la emisora episcopal.

Pero la crítica no quedó ahí porque acto seguido recriminó al presidente fundador del PP su pasado franquista. "Un ministro de la dictadura no puede dar muchas lecciones de democracia", dijo y más tarde añadió que no quería presiones "en un sentido ni en otro", porque de lo contrario, "vamos a empezar a hablar de lo que no hemos querido hablar en estos años, empezando por el ministro de Franco, Don Manuel Fraga Iribarne, a ver si va a resultar que los pájaros le disparan a las escopetas. ¿Queda claro? Y si no lo repetiré setenta veces. Que no nos mareen y no nos maree usted, D. Manuel, porque entonces tendremos que empezar a hablar de cómo se lleva usted con D. Mariano y como apoya a Gallardón", aseguró un ofendido Losantos.

Manuel Fraga no fue el único blanco de los excesos del periodista de la emisora de los obispos. Por tercer día consecutivo, Losantos arremetió contra Don Juan Carlos. Tras recordar que la Constitución otorga al Rey un papel moderador, se preguntó: "¿Está moderando a Zapatero en la liquidación de España? ¿Está moderando en la persecución a los católicos? ¿Está moderando en la persecución a los padres y a las familias? ¿Está moderando en todos estos proyectos bioéticos de Zapatero? ¿Está moderando en el pacto con los terroristas? ¿Está moderando en la eliminación de media España de la vida política?". Además recriminó al Rey que fuera al "unísono con el Gobierno", como si España fuera una "república presidencia".

En otro momento del programa también le recriminó que no hubiera hablado nada de terrorismo, ni sobre la reforma del Estatuto de Cataluña, pero sí sobre la presunta anorexia de la princesa de Asturias o de la noticia publicada en el periódico francés Le Figaro sobre la posibilidad de que abdicara en su hijo. "¿Es más importante si la Princesa de Asturias está gorda o flaca que si se cargan la Constitución o no? ¿Si se pacta con el terrorismo o no? ¡Pero esto que es! ¿La conjura de los necios o que es esto?", dijo.

Losantos, en pleno ataque de ira contra la Corona, se refirió al Jefe de la Casa Real, Alberto Aza como "la emanación maligna de lo peor de cierta tradición institucional". Y habló de la Monarquía como "rehen de esta especie de república sin declarar que preside Polanco. Desde luego Alberto Aza debe ser el más eficaz de los republicanos desde Riego, bueno y tan eficaz, pues Riego acabó fatal y Aza ahí sigue".

[@more@]

Tweet

Primer: és el típic soci irresponsable i el que inicia la majoria de picabaralles dins el tripartit; Segon: el NO a l’Estatut; Tercer: ara això… Cap on vas ERC ? Aquest és l’editorial d’avui d’El Periódico de Catalunya:

Injustificable peatge a ERC

Esquerra es va mantenir ahir tretze que tretze en la defensa del seu sistema de finançament, com si no es tractés d’un mecanisme aliè a la llei. Segueix ignorant que si per a l’opinió pública resulta de difícil comprensió que els empleats en l’Administració que militen en partits entreguin a aquests una part dels seus ingressos, ja que se suposa que els sous estan ajustats a les seves necessitats, és indefensable que ho hagin de fer els que no en són militants. ERC ha de buscar la seva solvència econòmica i "ser lliure dels poderosos" per una altra via.

Aquesta i altres raons d’ERC semblen defugir el fet que els alts càrrecs han vist millorats constantment els seus ingressos precisament per salvaguardar la seva independència. A més a més, els ciutadans confien que la designació de càrrecs es faci en funció de la seva idoneïtat i no de la seva disposició a desviar part del sou cap al partit que gestiona les conselleries on treballen.

La insensibilitat cap a aquestes crítiques és greu perquè compromet el tripartit, i obliga moralment Maragall a intervenir-hi. L’argument segons el qual això surt a la llum per la seva posició respecte a l’Estatut és, a més a més, un insult a la intel.ligència de la gent.

[@more@]

Tweet

Avui us parlaré de Caldetes Ràdio, un dels principals mitjans de comunicació de Caldes i en el qual jo col·laboro voluntàriament.

Caldetes Ràdio va sortir a l’aire el dia 9 de maig de 1998. L’emissora municipal emet en col·laboració amb COM Ràdio i es pot sintonitzar al 92.3 de la FM. El primer programa que va emetre la nostra emissora fou "L’Informatiu", de mitja hora de durada i presentat tots els dissabtes per la periodista Eva Vinyals. Les notícies de Caldes tenien el protagonisme en aquest espai informatiu. "L’Informatiu" es va emetre fins el 19 de febrer de l’any 2000.

El dissabte 26 de febrer de 2000 es va estrenar el programa "El Magazín", de dues hores de durada, que inclou un espai d’entrevista, un espai per a les entitats, futbol sala i cinema, entre d’altres temes, i el programa L’Informatiu es va transformar com un espai més de "El Magazín". El programa s’emet en directe cada dissabte, a partir de les dotze i fins les dues de la tarda, i es repeteix els dimecres, de set de la tarda a nou de la nit. La Teresa Màrquez, directora de Caldetes Ràdio, és la redactora i presentadora del programa. A la cabina de control l’acompanya Xavier Corominas. A més a més, El Magazín té un munt de col·laboradors que participen cada dissabte en el programa.

Per altra banda, el 16 d’abril de 2003 Caldetes Ràdio va estrenar APUNTDEPETAR. Actualment, aquest programa d’informació i entreteniment s’emet els dijous de 19 a 21 hores.

APUNTDEPETAR és un programa on s’expliquen les coses tal com són. Llibertat, pluralitat, sense censura, són les bases al voltant de les quals giren cadascuna de les seccions del programa.

En Ramon de Clascà, la Mati López, en Toni Sánchez i en Marc Vergés (jo mateix!) posem les veus al 92.3 de la FM cada dijous de 19 a 21 hores. Les Notícies de Caldes i Les altres notícies d’en Marc Vergés, Les notícies musicals i la Llista de vendes d’en Ramon de Clascà, la Secció d’Assumptes Sentimentals de la Mati López, i l’espai musical Kalima’s Dream d’en Toni Sánchez, omplen les dues hores d’APUNTDEPETAR.

De moment només són aquests dos programes els que s’emeten de producció pròpia, mentre la resta d’hores són ocupades pels programes que emet COMRàdio. Malgrat és evident que es podria fer un millor ús, aprofitament, manteniment i promoció de la nostra emissora, podem estar satisfets de comptar amb un mitjà com aquest en un poble de poc més de 2.500 habitants.

Si voleu saber i conèixer més sobre la nostra emissora… visiteu el WEB de CALDETES RÀDIO: http://comemissores.cat/rcaldetes

[@more@]

Tweet