EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Avui destaco una de les Cartes al Director del diari EL PAÍS. L’escriu Daniel Andrés Álvarez , de Bilbao:

¿Cuántas veces hemos oído aquello de que "todos los políticos son iguales", que la ideología no cuenta, y que unos y otros hacen lo mismo? La clase política da muchas razones para pensar así, es cierto. Sin embargo, ahora que medio país está de vacaciones, incluidos los políticos, puede ser un buen momento para analizar las cosas sin las estridencias.

Yo creo que es el poder lo que hace que los políticos se parezcan entre sí. Cuando están en el poder suelen acabar siendo igual de mediocres. ¿Para qué votar, entonces? Pues porque en un mundo tan poco edificante como el de la política, una pequeña diferencia entre un partido y otro ya es mucho. Pero hay otra cosa importante a tener en cuenta: cómo se comportan cuando están en la oposición. Y ahí la diferencia entre el Partido Popular y el resto de los partidos políticos (incluido el PSOE cuando estaba en la oposición) no es nada pequeña. Es enorme. Ningún partido ha llevado a cabo una estrategia de aniquilación contra el adversario tan alejada del interés general como el PP en la presente legislatura.

[@more@]

Tweet

Personalment he de reconèixer que el futbol no m’agrada. Però quan s’acosta el Torneig de Futbol Sala de la Festa Major d’estiu de Caldes, sembla que em transformi en un entusiasta d’aquest esport. Pocs són els dies que no em deixo caure pel Poliesportiu a gaudir de l’espectacle d’aquest torneig. I és que, sincerament, més enllà dels partits en si, el que m’agrada és l’ambient ja tradicional de festa que es viu. Allà et trobes a gent coneguda durant tota la tarda, tens un bar-restaurant al costat que t’incentiva a prendre’t un cafè o un refresc i tot l’ambient et convida a fer tertúlia amb qui et puguis anar trobant. És la combinació ideal d’un ambient esportiu acollidor i de germanor, un lloc de trobada i d’ambient de festa. Fins i tot, tot plegat fa possible que, personalment, arribi a viure alguns dels partits com un aficionat habitual del futbol ! (això si, sense entendre-hi res de res…).

Per altra banda, valoro positivament la part cultural que també considero que té l’esport, sobretot, en aquest cas concret, pel fet de reunir a persones de diverses edats, repartides en diferents categories, amb l’objectiu de fer gaudir del torneig, d’aprendre, de conèixer gent i d’intercanviar impressions.

Enguany, doncs, cal felicitar al Club Futbol Sala Caldes d’Estrac, organitzador del torneig, per aquests deu anys de campionat. Un campionat que ja és referent no només a Caldes sinó a tots els pobles veïns i de més enllà de la comarca, aspecte que s’observa per l’origen d’alguns dels equips participants.

Us ho recordo: a partir del dimecres 16 d’agost ens podrem trobar al Poliesportiu Municipal per a gaudir d’aquest campionat de festa. Hi haurà partits cada tarda fins l’1 de setembre i les finals tindran lloc dins el marc de la Festa Major d’Estiu. Jo hi seré, no només per tot el que us he explicat, sinó també perquè cal recolzar a una de les entitats que treballa més per l’esport a Caldes: el Fubtol Sala Caldes d’Estrac.

Felicitats Futbol Sala de Caldes per fer-nos gaudir d’aquest esport als que fins i tot no ens agrada el futbol. Felicitats també a tots els participants i per molts anys més del Torneig de Festa Major !

[@more@]

Tweet

Article de la Maria de la Pau Janer al diari AVUI:

Els telèfons mòbils ens faciliten la vida. Molts encara recordam aquells temps de cues a les cabines telefòniques, que sempre estaven o espatllades o brutes, i la sensació de no portar mai prou monedes. Els mòbils ens han donat ales, tot i que alguns assegurin que ens fan la vida més complicada. Hi ha gent que no suporta la impressió de ser interrompuda inesperadament quan menys ho desitja, la certesa de ser controlat a través del petit aparell que els acompanya sempre. Naturalment, els mòbils, a vegades, s’han de desconnectar. Cada vegada, els usuaris dels mòbils són més joves. És habitual que l’utilitzin els adolescents, que han inventat un nou llenguatge, sovint incomprensible per als profans, amb el qual es carreguen totes les gramàtiques, però es comuniquen amb rapidesa i eficàcia. Ara, però, hi ha molts nins que també tenen un mòbil. Segons un comunicat de la Unió Europea, el nombre de nins que disposen de telèfon propi augmenta d’una forma important. Del 36 per cent d’usuaris menors de divuit anys, un 70 per cent en tenen dotze o tretze.

Els riscos d’emprar mòbil creixen, a mesura que disminueix l’edat dels seus propietaris. És fàcil l’accés a continguts nocius o il·legals, a través de telèfons que es connecten a Internet. Pot afavorir-se l’assetjament psicològic, amb la distribució de missatges i fotos. Hi ha també la possibilitat de fer una despesa molt elevada. Ja sabem que molts al·lots no són capaços de controlar el temps que passen amb el mòbil a l’orella.

D’altra banda, els al·lots que no tenen mòbil són vistos com criatures estranyes pels seus companys. Es produeix una certa pressió social, afavoridora dels costums que es generalitzen. Els adolescents senten una gran necessitat de formar part del grup, de ser com els seus amics. La diferència pot ser entesa com una dissort. Els mòbils ens faciliten la vida, doncs, però també poden embullar-la.

[@more@]

Tweet

El Partit dels Socialistes de Catalunya de Sant Andreu de Llavaneres ha triat, fa poc, Carme Bastida com a cap de llista i candidata a l´alcaldia a les properes eleccions municipals, que se celebraran el 27 de maig de 2007.

La decisió l´ha va fer pública el Primer Secretari dels socialistes de Llavaneres, Antoni Jiménez, en el decurs d´un acte celebrat a la Biblioteca Municipal de la població maresmenca i que va comptar amb la presència de la candidata i de l´anterior cap de llista i actual primera tinent d´alcalde de l’Ajuntament, Pilar Arnau, la qual ja fa setze anys que és regidora.

Jiménez va destacar “la qualitat humana i la capacitat de gestió de Carme Bastida”, atributs que considera molt importants de cara a la consecució de l´alcaldia del municipi, i no ha dubtat en afirmar que Bastida “serà la nostra alcaldessa”.

Per la seva banda, Carme Bastida va manifestar sentir-se “emocionada” i va voler deixar clar que “l´entrada de noves generacions no implica el trencament amb els projectes que s´han realitzat fins ara”. En aquest sentit ha volgut deixar clar que el projecte socialista a Llavaneres “no és només de la cap de llista o de les persones que la precedeixen”. “Llavaneres la fem entre totes les persones que hi vivim i creiem en les seves possibilitats”. També va dir que representa “una nova generació que té una manera de fer diferent, però que manté els ideals dels candidats que l’han precedit”.

Bastida també va dir el següent: “El projecte que encapçalo des d´aquest mateix moment pertany a tots els llavanerencs i totes les llavanerenques. N´estic segura que al llarg dels propers mesos podrem convèncer la ciutadania que som la millor opció per fer de Llavaneres aquella població que tots i totes, alguna vegada, hem imaginat”.

Així, doncs, canvi històric a Llavaneres, on s’ha substituït a l’actual tinent d’Alcalde i Regidora de Cultura i Festes, Promoció Econòmica, Comerç i Turisme, Pilar Arnau, per aquesta noia de 26 anys, llicenciada en Dret i primera secretària de les Joventuts Socialistes de Llavaneres. De les declaracions del primer secretari del partit a Llavaneres, i també regidor, Antoni Jiménez, cal remarcar el que va dir sobre aquest canvi: “es tracta d’un canvi històric per al partit i per al municipi i un canvi generacional”. Molts n’haurien d’aprendre del PSC de Llavaneres. Des de les passades eleccions locals, el PSC llavanerenc té dos regidors a l’Ajuntament i governa en coalició amb el Partit Popular de l’històric alcalde Víctor Ros.

En definitiva, un bon exemple del necessari canvi generacional i de visió de futur que molts partits necessiten, tant a nivell local, com nacional i estatal.

[@more@]

Tweet

Abans de néixer, Els Tr3s Micos ja es descrivia com una publicació independent, plural, democràtica i respectuosa amb els drets de les persones i de les institucions, així com defensora i promotora activa del dret d’informació i de la llibertat d’opinió.

En el moment de la seva aparició ja vaig remarcar que es tractava d’una molt bona noticia per Caldes el fet de veure néixer una nova publicació, basada en la informació, la independència i la pluralitat. També recordo que vaig dir que el temps diria si aquesta descripció que es feia la mateixa revista s’adequava a la realitat, però que l’inici ja marcava un bon camí. Ara, després de tres números i de fer-ne un seguiment i anàlisi exhaustiu, opino que ja es pot deixar constància de la gran professionalitat i imparcialitat de la revista. El més important: en surt guanyant Caldes i el dret a la informació dels seus ciutadans.

L’últim exemple d’autèntica professionalitat ha estat el reportatge sobre l’esfondrament de les cases del carrer Santema, publicat al número tres d’Els Tr3s Micos. Totes les versions, les diferents opinions, una descripció cronològica impecable i sense fer bandera de sensacionalisme. En definitiva, informació, informació i informació, res més.

Personalment, com a caldenc i com a col·laborador d’Els Tr3s Micos, també em sento orgullós de l’èxit que està tenint aquesta revista i del seu tarannà.

A més a més, cal recordar que un altre tret característic i diferenciador d’aquesta publicació és que compta amb la seva edició electrònica, a través de la qual també es poden fer comentaris a totes aquelles notícies i articles de cada número de la revista. El web és http://escomar.bloc.cat i és un dels més actius dels blocs creats des de bloc.cat

Desitjo una llarga vida a Els Tr3s Micos…

[@more@]

Tweet

Avui, l’editorial d’El Periódico fa referència a l’entrada en vigor del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya:

Avui entra en vigor el nou Estatut, ratificat pels catalans el 18 de juny al final d’un llarg procés de discussió i aprovació a les Corts. Es tracta de l’herència política que el president Maragall llega al seu successor, que l’haurà de traduir en fets concrets mitjançant el corresponent desenvolupament legislatiu i les transferències que haurà d’acordar amb l’Administració central. I és, també, la norma bàsica que determinarà el desenvolupament de l’autogovern de Catalunya durant una generació.

Totes les forces polítiques que van recolzar la redacció d’un nou Estatut hi han deixat la seva empremta, fins i tot ERC, que al final va demanar el no en el referèndum. Per a totes, incloses les que van dur el pes de l’aprovació –PSC, CiU i ICV–, el procés va comportar costos polítics, però la tranquil·litat un cop passada la tempesta amb què ha estat acceptat el text a la resta d’Espanya ha subratllat la inutilitat dels esforços del PP per desacreditar-lo, vaticinar la ruptura de l’Estat i recórrer-lo davant el Tribunal Constitucional.

La utilitat del nou Estatut es posarà de manifest de seguida: en el pressupost de l’any que ve, el 18,8% de les inversions de l’Estat correspondran a Catalunya. Però aquesta no serà, és clar, la seva única virtut immediata: la tendència de totes les autonomies a tenir-lo com a text de referència provarà que res corre el risc de trencar-se, sinó que l’Estatut és el punt de partida de l’Espanya plural.

[@more@]

Tweet

La proximitat de la canalització de la Riera d’Arenys de Munt és una molt bona notícia pels arenyencs i pels visitants d’aquest municipi del Maresme, el qual millorarà considerablement la seva ja reconeguda qualitat de vida. Caldes d’Estrac encara espera poder fer la canalització i urbanització de la seva Riera, unes obres pendents des de fa anys. Ara per ara, només s’ha cobert el tram final de la Riera, i no amb pocs problemes posteriors.

Tal i com informa Els Tr3s Micos (número 3), des de que es van fer les obres de la Riera, l’Ajuntament de Caldes porta gastats més 15.000 € en neteges del tram final. “És una feina que no ens pertoca, però que hem de fer pel bé dels ciutadans que es queixen, amb raó, del mal estat i de la poca salubritat que té la zona després d’una rierada. Sempre avisem a l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) però com que no responen, llavors passem a l’acció ” – explica l’alcalde Josep Maria Freixas, sense poder amagar el seu disgust.

L’alcalde diu que el projecte que s’està enllestint, preveu canalitzar i asfaltar la sortida de la riera ben bé fins on trenquen les ones, “fins on ens deixi la Demarcació de Costes!!”- puntualitza, i també col·locar una bomba d’expulsió per treure l’aigua estancada, tot millorant els accessos per a fer possible la neteja amb maquines adequades després de les rierades.

També s’està pendent de redimensionar el sistema general de clavegueram, però aquesta és una qüestió que depèn exclusivament de l’ACA, que per la seva part, admet que aquest problema és comú a totes les rieres que s’han canalitzat i que hi està treballant per solucionar-ho, si bé reconeix que el principal problema és el pressupostar. Fonts internes de l’ACA diuen “no hi ha diners per a fer-ho tot, hi ha llocs on encara hem de canalitzar i llocs on ni tant sols tenen clavegueres que per a nosaltres són prioritaris”.

Per altra banda, com deia, el Ministeri de Medi Ambient va fer pública ahir l’adjudicació de les obres de canalització de la riera d’Arenys de Munt. L’empresa contractada és Copasa i el pressupost de l’actuació puja a 11.372.867 euros, amb un termini d’execució de 30 mesos. La minoritària, però evidentment respectable, plataforma Salvem la Riera manté un recurs contra el projecte de canalització.

El govern municipal farà el mes de setembre una consulta popular per decidir què es farà sobre la riera, un cop canalitzada. Tot i això, des de la Regidoria de Participació Ciutadana s’ha donat a conèixer l’avantprojecte als veïns amb l’objectiu de recollir les aportacions i els suggeriments. La consulta popular, tal com ha defensat l’alcalde, Andreu Majó (Arenys de Munt 2000) serà vinculant i el projecte que es presentarà a la consulta «haurà estat àmpliament consensuat».

A Caldes haurem d’esperar per viure una situació positiva com la d’Arenys de Munt. Esperem, però, no haver d’esperar molts anys més. Fins llavors, paciència.

Fonts: EL PUNT MARESME i ELS TR3S MICOS DE CALDES D’ESTRAC

[@more@]

Tweet

Editorial d’El Periódico d’avui:

Un estudi de l’oficina europea d’estadística, Eurostat, acaba de posar en xifres allò que molts es temien: el conjunt dels assalariats espanyols treballa una mitjana de 38,2 hores a la setmana, dues hores més que la mitjana dels 25 països de la UE i gairebé dues hores i mitja més que al conjunt de la zona euro. Pel que fa a jornades llargues només ens superen Letònia, la República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Hongria, Polònia, Eslovènia, Lituània i Grècia.

L’estudi aprofundeix en un problema que encara està molt lluny de ser resolt. El fet de treballar més hores per obtenir un producte igual o inferior trenca amb el tòpic de l’Espanya de la migdiada, però no resol el mal real de l’economia, que segueix sent l’ús inadequat dels recursos disponibles. La falta de convergència en la despesa en educació, en infraestructures, en investigació i en desenvolupament tecnològic expliquen la desigualtat en la jornada laboral, així com l’abús de les hores extraordinàries –amb molta freqüència no retribuïdes–, però les dues circumstàncies mostren que la qüestió no ha de ser quantes hores es treballa sinó com. I la prova és que la productivitat espanyola s’arrossega pel terra dels últims de la UE.

Una altra cosa és l’elaboració de les estadístiques, perquè si bé l’estudi conclou que Espanya té menys dies de vacances que altres estats de la UE, també és cert que disposa de més dies festius.

[@more@]

Tweet

Interessant informació publicada a ELPLURAL.COM:

La estrella de la COPE Federico Jiménez Losantos quiere comprar la emisora de los obispos, a ser posible con poco dinero. Por ello, intenta convencer al Banco Santander y el Banco Popular de que le financien la compra de un 10% de la COPE. La cadena de los obispos se valora en 180 millones de euros.

Según informa Hispanidad, los últimos intentos para adquirir la cadena COPE se registraron de Rizzoli-Corriere della Sera, la multinacional italiana propietaria de El Mundo. El director de El Mundo, Pedro J. Ramírez, insistía en que Rizzoli estaría dispuesto a comprar el 100% de la COPE, pero los obispos se negaron.

Además, el propio Losantos es consciente de que su inseparable amigo, Pedro J., podría dejar de serlo en cuanto no le necesite, por lo que no avalaba la operación del grupo italiano.

Es entonces cuando surge la oferta de Vocento, que ya estuvo en el accionariado de la COPE. La alianza acabó muy mal cuando la Conferencia Episcopal se negó a cederle el control de la emisora a José María Bergareche, el hombre fuerte de Vocento-ABC.

Fue en ese momento, cuando Losantos arremetió contra el diario ABC y contra su director José Antonio Zarzalejos, por su supuesta ambigüedad ante el llamado proceso de paz en Euskadi. Incluso durante una de sus emisiones, Losantos llegó a señalar con el dedo a Zarzalejos diciendo: “Tú lo que quieres es cerrarme la boca, comprarme”.

Lo anterior hizo que Losantos pidiera financiación a los bancos Santander y Popular, para adquirir la autocartera de la COPE que roza el 10%. Es decir, 18 millones de euros.

Según Hispanidad, el asunto no es broma, porque uno de los principales aciertos del nuevo presidente de la COPE, Alfonso Coronel de Palma, consiste en certificar el valor de la cadena, más que nada para desanimar a posibles compradores.

Lo anterior llevó a Losantos a acudir a su mentor político favorito, el portavoz en el Congreso, Eduardo Zaplana, del PP, señaló Hispanidad. Así, Zaplana, Pedro J. y Losantos forman un trío de buenos amigos.

No obstante, Zaplana tiene un problema para la operación COPE: los obispos no confían en él. Por ello, Coronel de Palma plantea una alternativa para hacerse con la COPE: una alianza con el grupo Gaceta de los Negocios. De esta manera, Gaceta compraría la autocartera de la emisora de los obispos -10%-, mientras que la COPE adquiere el 24,9% de Negocios.

Sin embargo, a Losantos no le gusta la alianza COPE-Gaceta. Por lo anterior, poco antes de hacerse pública la noticia, Federico Jiménez arremetía contra Gaceta de los Negocios acusándola de ser un híbrido de información general e información económica, y aconsejándole que volviera al salmón puro y duro.

Tanto Losantos como Pedro J. saben que la unión de ambas compañías supondrá el principio del fin de su regencia en la COPE, por lo que harán lo posible por ser ellos los dueños de las riendas de la emisora de los obispos.

[@more@]

Tweet

Molts vam pensar, en un principi, que es podria i s’hauria d’haver fet molt més durant el caos de l’aeroport d’El Prat, sobretot pel que fa a la intervenció de les Forces de Seguretat de l’Estat. Però posteriorment, quan reflexiones i t’estudies el tema en calma, observes que una acció més contundent hagués produït, quasi amb tota seguretat, un caos major. Cal tenir en compte, sobretot, que es tractà d’una situació extraordinària i, per aquest motiu, l’acció davant d’aquest fet havia de basar-se en la prudència i la calma, amb l’objectiu de no agreujar-ho tot.

El Delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, ha deixat clar, aquesta setmana, que "qui ha de rendir comptes és Iberia", després de la vaga de treballadors de terra de la companyia, que el divendres 28 de juliol va paralitzar l’aeroport d’El Prat durant hores amb un mètode salvatge i típic de delinqüents radicals. Segons Rangel, Iberia "no va fer el que havia de fer", ja que va presentar una oferta de handling "dolenta en comparació a la resta de propostes". Rangel remarca que això cal que ho expliqui la mateixa companyia.

En una entrevista a ‘El País’, Rangel ha qualificat de "salvatjada" la vaga dels treballadors, als que ha considerat "irresponsables" per "ocupar les pistes i fer malbé el material sota la seva custòdia". A més, ha destacat que els representants dels sindicats "van firmar un conveni que no han explicat als treballadors".

Joan Rangel ha rebut crítiques i acusacions i, fins i tot, peticions de dimissió. El Delegat del Govern a Catalunya ha contestat i ha atacat criticant a aquells que "haguessin enviat la Força Aèria a bombardejar les pistes; hi ha polítics que no pensen en l’interès general". I ha afegit que "en una crisi s’ha d’usar la neurona, no la testosterona".

Per altra banda, cal destacar que Rangel ha desmentit les declaracions de la consellera d’Interior, Montserrat Tura, que va assegurar que va oferir la intervenció dels Mossos d’Esquadra. Segons Rangel, "la consellera Tura no va oferir reforços policials. Sí que va trucar per donar el seu suport i oferir tot allò en el que té competències".

[@more@]

Tweet