Article de la Maria de la Pau Janer al diari AVUI:
Els telèfons mòbils ens faciliten la vida. Molts encara recordam aquells temps de cues a les cabines telefòniques, que sempre estaven o espatllades o brutes, i la sensació de no portar mai prou monedes. Els mòbils ens han donat ales, tot i que alguns assegurin que ens fan la vida més complicada. Hi ha gent que no suporta la impressió de ser interrompuda inesperadament quan menys ho desitja, la certesa de ser controlat a través del petit aparell que els acompanya sempre. Naturalment, els mòbils, a vegades, s’han de desconnectar. Cada vegada, els usuaris dels mòbils són més joves. És habitual que l’utilitzin els adolescents, que han inventat un nou llenguatge, sovint incomprensible per als profans, amb el qual es carreguen totes les gramàtiques, però es comuniquen amb rapidesa i eficàcia. Ara, però, hi ha molts nins que també tenen un mòbil. Segons un comunicat de la Unió Europea, el nombre de nins que disposen de telèfon propi augmenta d’una forma important. Del 36 per cent d’usuaris menors de divuit anys, un 70 per cent en tenen dotze o tretze.
Els riscos d’emprar mòbil creixen, a mesura que disminueix l’edat dels seus propietaris. És fàcil l’accés a continguts nocius o il·legals, a través de telèfons que es connecten a Internet. Pot afavorir-se l’assetjament psicològic, amb la distribució de missatges i fotos. Hi ha també la possibilitat de fer una despesa molt elevada. Ja sabem que molts al·lots no són capaços de controlar el temps que passen amb el mòbil a l’orella.
D’altra banda, els al·lots que no tenen mòbil són vistos com criatures estranyes pels seus companys. Es produeix una certa pressió social, afavoridora dels costums que es generalitzen. Els adolescents senten una gran necessitat de formar part del grup, de ser com els seus amics. La diferència pot ser entesa com una dissort. Els mòbils ens faciliten la vida, doncs, però també poden embullar-la.
[@more@]
