EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Un article més dels molts que us he transcrit de Carlos Carnicero (Elplural.com):    Están a disposición de quien quiera leerlas unas declaraciones de Patxi Zabaleta, líder de Aralar, que son profundamente esclarecedoras de la actual situación de ETA y de todo el entramado social y político que está en su orbita de obediencia. Dice Patxi Zabaleta, que procede de una escisión de Batasuna, de cuya organización fue cualificado dirigente, que ETA, con el atentado de Barajas, ha perdido toda credibilidad para ofrecer una tregua. Añade el líder de Aralar que ETA “solo puede abrirlo (un proceso de negociación) anunciando su cese definitivo y total (de la violencia) garantizado y unilateral”.    Las declaraciones de Zabaleta están llenas de sentido común y realizadas por quien conoce los entresijos de una ETA que no tiene ninguna voluntad de negociar si no son los contenidos políticos de sus pretensiones históricas. ¿Por qué no hacer caso a quien tan bien conoce las claves internas de la organización terrorista y ha apostado por una vía pacifica e institucional para lograr sus objetivos soberanistas?    El debate sobre el final dialogado de la violencia no tiene ningún sentido en este momento, porque los posibles interlocutores del mismo no tienen interés alguno en celebrarlo en las únicas condiciones posibles, que son circunscribirlo únicamente a la negociación técnica sobre la disolución de ETA y a la suerte de sus presos.    Dice también el dirigente de Aralar que en el proceso que se ha clausurado con el atentado de Barajas los presos no han sido en ningún momento objeto de preocupación de la organización terrorista y que en este momento existe confusión entre este colectivo, al que el atentado ha cogido absolutamente desprevenido.    A la vista de todas las señales que se siguen emitiendo desde el universo abertzale, incluidos los rebrotes de violencia callejera y las amenazas vertidas a raíz de la sentencia del Tribunal Supremo, sería conveniente sustraer del debate político los escenario posibles para una eventual rendición de ETA y centrarse en dar respuesta al nuevo contexto en el que la violencia promete reaparecer con especial virulencia. Es demasiado evidente que no hay margen para otra política que la de la firmeza y si un día hay que cambiarla, solo dependerá del cansancio de quienes hoy por hoy siguen apostando únicamente por la violencia. [@more@]

Tweet

Editorial d’El Periódico de Catalunya d’avui:    El resultat de les eleccions legislatives celebrades diumenge a Sèrbia ha donat una nova majoria al bloc europeista que es vol acostar a Occident i, al mateix temps, ha confirmat la divisió del país en dos bàndols antagònics: el dels que fixen l'ingrés a la Unió Europea com l'objectiu principal a llarg termini i el dels que, hereus del nacionalisme panserbi del difunt Slobodan Milosevic, se senten assetjats i víctimes de la incomprensió. Encara que la Unió Europea ha subratllat la victòria reformista i ha esquivat els resultats obtinguts pels seus adversaris, aquests representen un terç llarg d'una població minada en les seves més íntimes conviccions pel desmembrament de Iugoslàvia i la ruïna econòmica.    Per si això fos poc, són impredictibles en la fractura social sèrbia els efectes que pot tenir l'obertura del procés que ha de conduir a la independència de Kosovo o, a falta d'això, a alguna fórmula confederal gairebé idèntica a la secessió. És a dir: fins a quin punt la divisió confirmada a les urnes es pot agreujar encara més i engreixar les files de l'ultranacionalisme quan la província albanesa de Sèrbia s'escapi de l'autoritat de Belgrad. Només cal dir que està molt estesa la idea que la comunitat serbiokosovar ha passat de victimària a víctima amb el beneplàcit internacional.    Per no parlar de l'exigència de la UE que els governants serbis s'apliquin en la detenció dels criminals de guerra Radovan Karadzic i Ratko Mladic per portar-los davant la justícia internacional. Sense aquesta mesura, no hi ha acostament possible a Europa; amb aquesta, els reformistes han d'estar preparats per afrontar la previsible sacsejada política que desencadenarà.[@more@]

Tweet

Dissabte 20 de gener de 2007:  una Assemblea general de militants i simpatitzants socialistes ha escollit el nou candidat a l’alcaldia pel PSC a les properes eleccions locals del 27 de maig.   L’actual alcalde de Caldes d’Estrac, Josep Maria Freixas, ha rebut el 100% dels vots de la cinquantena llarga de militants i simpatitzants i serà, doncs, el candidat número u de la llista del PSC.  Freixas ha estat regidor de l’Ajuntament des de 1979 i és alcalde des del 2004.  El maig de 2004 va substituir a l’històric alcalde Joan Rangel (1979-1987 i 1991-2004), el qual va deixar el càrrec per anar al capdavant de la Delegació del Govern a Catalunya.  Ara, dins el PSC, s’obre un procés per a elaborar la candidatura amb la qual es presentarà Freixas, a més d’un període d’explicació d’accions portades a terme, un període també per a fer autocrítica amb l’objectiu d’encarar millor el futur, i un període per a presentar un bon programa electoral a la ciutadania de Caldes.   Ara, manquen 4 mesos per a les eleccions locals.

[@more@]

Tweet

Editorial d’avui del diari EL PAÍS:    No hay problema social más persistente en España que el de los accidentes laborales. Los muertos y heridos en el ámbito laboral siguen marcando una vergonzosa diferencia con los mercados laborales europeos. El año pasado murieron 977 trabajadores, apenas 13 menos que en 2005 y se contabilizaron más de 937.000 bajas debido a este tipo de accidentes, según Comisiones Obreras. Los límites de esta lacra se resumen en una sola comparación: en España hay que sufrir la pérdida de 6,3 muertos por cada 100.000 trabajadores; la media en la Unión Europea es de 4,1 muertos. A pesar de que esta diferencia se conoce y se lamenta desde varios decenios atrás, la pérdida de vidas humanas continúa sin pausa, sin que aparentemente surtan efecto las medidas y regulaciones de seguridad en el trabajo que los Gobiernos de turno escriben en el Boletín Oficial del Estado.    Para corregir una epidemia social de esta magnitud es necesario afrontarla como un problema de Estado. Eso significa que la Administración tiene que poner los recursos financieros y humanos necesarios para asegurarse de que las empresas y los trabajadores cumplen a rajatabla todas las normas de seguridad que figuran en las leyes y reglamentos laborales; y que esa red de supervisión aplicará la ley sin vacilaciones. Un primer paso podría ser la exigencia de nula siniestralidad laboral a las empresas que quieran firmar contratos con el Estado, sea central, estatal o autonómico. No es aceptable, por ejemplo, que en las obras de la M-30 madrileña, convertida durante meses en un laberinto angosto de curvas peligrosas, mueran trabajadores sin que se conozcan responsabilidades por tales muertes.    La pieza fundamental para acabar con la siniestralidad es, por supuesto, la inspección de trabajo. Casi todos los diagnósticos coinciden en que el número de inspectores es ridículamente bajo para un mercado laboral tan amplio, creciente e impregnado de los vicios de la cultura de la chapuza y de la economía negra; también indican al unísono que la preparación de los inspectores es insuficiente. Cuando el Gobierno decida declarar la guerra a la siniestralidad laboral, es decir, tratarla como un problema de Estado, tendrá que aumentar significativamente el número de inspectores y mejorar su preparación. Esa decisión tiene un coste, pero merecerá la pena pagarlo.[@more@]

Tweet

Alejandro Amenábar va reivindicar en el film Mar adentro el gest de Ramón Sampedro, que va estimar-se més la mort que la comdemna quotidiana de la tetraplegia.  El programa de La 2 de TVE “Crónicas” du avui a la pantalla (22.30 h) una visió antipòdica de la mateixa situació: Mar afuera explica el cas de Mari Mar García Garrido, que pateix des dels sis anys -ara en té vint- una malaltia desconeguda que li provoca la paràlisi progressiva del cos.  La noia, que només pot moure els músculs de la cara i el coll, mira de fer vida normal: assisteix a diari a classe a la Facultat de Ciències de la Informació de Madrid i també als seminaris i les conferències que s'imparteixen al centre.   A més, Mari Mar manté una activitat social intensa tant amb la família com amb els amics.  La protagonista de Mar afuera conviu amb una insuficiència respiratòria i amb uns dolors intensos, però, com afirma davant les càmeres, les malalties que pateix no li fan perdre les ganes de viure.  FONT: DIARI AVUI 19/01/2007

[@more@]

Tweet

Article del psicòleg Jaume Funes a El Periódico de Catalunya d’avui:     Els departaments d'Interior i d'Educació acaben d'entregar al Parlament un nou informe sobre la convivència i els conflictes a l'escola. Encara que torna a referir-se al que es va dir en l'informe anterior quantificant víctimes i agressors, sembla que aquest cop podria servir perquè els parlamentaris parlin de l'autèntic tema de fons: el clima educatiu, les relacions entre iguals i amb els seus adults a les escoles avui.     Només cal considerar dues de les dades que aporta. La primera: hi ha menor tensió i percepció de les diferents formes d'assetjament en les escoles on funcionen programes com ara la mediació. Més enllà del nombre d'agressions, els nois i noies perceben que existeix una manera diferent de gestionar els conflictes que els dóna seguretat. A més, se senten part de la gestió del que passa a la seva escola.     La segona: ells i elles encara confien en els seus mestres i professors i els posen bona nota. Confien que no només els importarà si aproven o suspenen i creuen que també estaran pendents de saber si pateixen, estan aïllats, passen per moments d'angoixa. Contrà- riament a les obsessions adultes, no semblen estar buscant més sancions sinó una preocupació raonable per la seva vida de cada dia a l'escola.[@more@]

Tweet

Noticia extreta de la pàgina web d’APUNTDEPETAR www.apuntdepetar.tk :   Com ja va fer el 1999 i el 2003, l’Ajuntament de Caldes d’Estrac informa sobre una enquesta, elaborada per ordre del mateix consistori, pocs mesos abans de les eleccions municipals (27 de maig de 2007).  L’enquesta, publicada al número 166 de la revista PORTADA, que edita el mateix Ajuntament, remarca el 90% de la gent que se sent satisfeta de viure a Caldes, el 36% que creu que Caldes ha millorat en els darrers anys, el 44% que creu que el poble millorarà, el 89% que creu que l’aposta pel termalisme és bona o molt bona, el 88% que creu que l’Ajuntament l’atent bé o molt bé i que la gestió de la corporació municipal treu una nota mitjana de 6,2.  Si voleu llegir informació sobre aquesta enquesta, entreu directament a l’adreça de l'Ajuntament www.caldetes.cat i cliqueu sobre l'apartat de la revista PORTADA (heu de llegir la número de gener 2007).  Cal remarcar que els enquestats han estat 175 persones d’una població d’uns 2.500 habitants.

[@more@]

Tweet

Editorial d’avui del diari digital E-NOTÍCIES:     L'experiència de l'anterior tripartit ha fet canviar Esquerra Republicana. I encara més després de l'atemptat d'ETA, que ha mogut aquest partit a deixar clares les seves distàncies amb Batasuna, tot sol·licitant als abertzales que aclareixin si estan disposats a demanar a ETA que abandonin les armes. Esquerra sempre ha condemnat la violència, i ara la seva petició a Batasuna que exigeixi aclariments a ETA sobre aquesta violència indica un clar desig de desmarcar-se no només de la violència, sinó d'una Batasuna que no la condemni. Des de l'excursió de Carod a Perpinyà fins a la presència d'Esquerra en l'actual Govern de Montilla, el partit ha recorregut un camí molt llarg. Ara, un dels seus principals objectius és demostrar que s'ha convertit en un partit respectable.   No és casualitat que la petició d'Esquerra a Batasuna arribi quan el PP li està dient a Zapatero que no estan disposats a participar en un front antiterrorista en el qual figurin el PNB i ERC, després de l'atemptat de Barajas. La direcció d'ERC sap que una de les conseqüències aquest atemptat és la creació d'un clima poc propici a les forces polítiques nacionalistes en general i sobiranistes en particular. I també sap que un error en aquests moments i en aquest àmbit podria posar en greus problemes el Govern de Montilla i fins i tot el president Zapatero. Un error, per exemple, com el que va cometre fa dies Joan Riado, en dir que ETA havia fet més que el Govern de Zapatero per assolir la pau.   ERC és conscient que trepitja un terreny relliscós. Per això vol donar una altra imatge i convèncer la resta de partits i l'opinió pública que no hi ha la més mínima ambigüitat en els seus plantejaments. No serà fàcil, perquè són molts, i poderosos, els sectors amatents a aprofitar el moment per desqualificar políticament Esquerra. En aquest context cal inscriure el propòsit d'ERC de presentar-se com una força respectable. Qualsevol error engegaria a rodar tot aquest esforç.[@more@]

Tweet

El proper 27 de maig hi ha eleccions municipals a tot el país.  A la categoria EL CAFÈ DE CALDES-ESPECIAL ELECCIONS LOCALS CALDES D'ESTRAC 2007 del meu bloc, podeu començar a debatre sobre aquesta convocatòria electoral.  Podem parlar concretament sobre les eleccions a Caldes, però també de la resta de pobles i ciutats. Endavant amb el debat ![@more@]

Tweet

Avui es faran dues importants manifestacions en contra de la violència d’ETA i a favor de la resolució del problema terrorista.  Els dos partits extremistes, Partit Popular i Batasuna, no aniran ni a la manifestació de Madrid ni a la de Bilbao. Si els extremistes no hi van, és quelcom positiu ? potser si… Prou de lamentar-nos sobre la no assistència del PP, prou de dir que no tenim un centre-dreta responsable, prou de dir que no hi ha consens.   Hem de reconèixer, d’una vegada per totes, que el PP representa una dreta pura i dura, minoritària a la resta d’Europa, però força present al nostre país.  I lamentablement hem de conviure amb aquesta realitat.  Per primera vegada, els dos partits extremistes no assistiran a una manifestació en contra d’ETA. En aquest sentit, potser caldrà començar a canviar la denominació a l’hora de referir-se al PP i a començar a utilitzar els adjectius “ultra-conservadors” o “ultra-dretans” i deixar de banda les paraules no adequades a la realitat “centre-moderat”, “centre-reformista”, etc.  per referir-se a un partit tan poc responsable, amb tan poc sentit d’Estat com és el PP actual.  Afortunadament, malgrat el PP té força seguidors, la majoria d’espanyols som conscients del perjudicial que és per Espanya l’actuació del partit que pretén ser alternativa de Govern i que, a més, ha governat el país durant 8 anys.  Amb la consciència clara, doncs, la ciutadania donarem l’esquena, com es mereix, al PP de cara a les properes eleccions generals, perquè Espanya no es pot permetre que un partit amb aquestes característiques ens governi. Però és que ni ens els mereixem com a oposició!  És indignant i vergonyós el paper d’aquesta gent. Sé que no tot el PP és igual, però la veu oficial és la que compta en aquests moments, sense perdre l’esperança que, les veus de la racionalitat guanyin algun dia la batalla dins el partit conservador espanyol.

[@more@]

Tweet