EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Editorial d’El Periódico d’avui: Fa temps que la cultura i pràctica del reciclatge va calant en els costums del país. Recuperar, reutilitzar, reciclar són verbs que avui es conjuguen amb molta més familiaritat que anys enrere. Les campanyes d'informació impulsades pels poders públics i una creixent sensibilitat ciutadana han elevat notablement el nivell de responsabilitat davant un problema que no té espera. L'augment i l'acumulació de residus ha derivat en una irrenunciable necessitat d'encarrilar els esforços de l'Administració i de la ciutadania cap a un planeta més sostenible.   No obstant, la bona voluntat i la col.laboració cívica tenen els seus límits. L'Administració té el deure d'influir positivament en aquesta dinàmica i ha de posar els mitjans al seu abast perquè el reciclatge acabi convertint-se en una activitat normal i general, pròpia de països civilitzats. També és cert que està en l'obligació d'informar més i millor sobre els avantatges del reciclatge i sobre els beneficis econòmics i socials de la reutilització de residus. El contribuent necessita saber que el seu esforç té recompensa i que la seva humil acció local incideix de veritat en una millora global.   Però, de la mateixa manera que és positiva la presa de consciència en aquest aspecte, és cert que pot ser desmobilitzador arribar a extrems maximalistes. La capacitat dels pisos on vivim i la paciència del ciutadà són limitats. Pretendre, com es dedueix dels últims reglaments oficials, que el reciclatge de residus sigui intens i extensible al màxim pot derivar –per cansament, per un excés de normes per complir– en una deixadesa que ens allunyaria, segur, dels objectius mediambientals perseguits.[@more@]

Tweet

Les formacions polítiques independents i localistes van ser força presents a Catalunya, i amb cert èxit, durant els anys 80, tot i que posteriorment han anat desapareixent per la implantació local dels partits d’àmbit nacional o l’absorció dels mateixos partits independents per aquestes formacions.  Cal recordar, per exemple, que a Caldes d’Estrac han governat formacions independents fins l’any 1991 (Nova Gent per Caldes 1979-1983; Agrupació d’Electors per Caldes 1983-1987; Units per Caldes 1987-1991).  Els dos primers grups varen ser encapçalats per en Joan Rangel, posteriorment alcalde pel PSC; i Units per Caldes fou encapçalat per l’Albert Batlle, posteriorment candidat de CiU a l’alcaldia.  Si ens fixem amb l’evolució del nombre de partits independents a Catalunya, veurem clarament un descens des dels anys 80 fins avui.  Ara bé, enguany sembla que hi ha hagut un altre boom de formacions independents, sobretot si observem la comarca del Maresme.  Segurament l’abstenció creixent en les darreres convocatòries, el desencís de la gent envers els partits tradicionals i el paper que tenen aquests en l’àmbit nacional / estatal, i la visió d’un escenari on els polítics semblen cada cop més allunyats de la ciutadania, són exemples que poden explicar el que es podria descriure com “el ressorgiment de les formacions independents”.  Si els partits tradicionals no fan un autèntic exercici de reflexió sobre la seva situació i sobre la seva manca d’obertura envers una societat local cada cop més heterogènia i que demanda més proximitat, realisme, compromís, solucions, i menys “teatre”, menys ideologia, menys partidisme,  aquesta aparició de partits independents anirà creixent cada cop més arreu de Catalunya i aniran guanyant terreny als partits tradicionals, encara que aquests, actualment, es considerin com a columna vertebral del sistema democràtic i única fórmula viable de representació. Les coses, malgrat tot, poden canviar si la societat ho demanda cada cop més.  Aquesta és una lectura molt global i no massa treballada, però que es pot entreveure i entendre perfectament si donem una ullada al nostre entorn i context després de les passades eleccions municipals.  El temps dirà si veritablement hi ha un ressorgiment o no de les formacions independents.[@more@]

Tweet

Editorial d’El Periódico d’avui:  França i Espanya semblen tenir, junt amb Alemanya, un pla per treure la UE de l'empantanegament que pateix des que francesos i holandesos van dir no en els seus respectius referèndums a la Constitució europea aprovada pels 27 països membres fa tres anys. Nicolas Sarkozy, flamant president del país veí, havia anunciat que la seva aposta és un tractat "simplificat", que resolgui els principals problemes de funcionament del club europeu, però que perdi alguns apartats polèmics o grandiloqüents, com ara la Carta Europea de Drets o els símbols supranacionals. Seria la manera d'arribar a un consens bàsic –Regne Unit i Polònia serien els països que més pegues hi poden posar– que faci evolucionar la vella idea europea de manera eficaç i racional, tenint en compte les seves grans dimensions actuals. Per exemple, el president exerciria mandats més estables, en lloc de l'actual torn rotatori de durada semestral, i la majoria qualificada seria suficient per a més assumptes que ara.   El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va recolzar sense fissures les tesis de Sarkozy exposades dijous a Madrid. Així, el president que va impulsar el referèndum a Espanya –guanyat amb àmplia majoria pel sí, encara que amb una participació molt baixa– es mostra disposat a la marxa enrere que suposa que la Constitució europea quedi avortada a canvi d'aquest tractat resum, més realista i que pot superar l'escull de les opinions públiques de França i Holanda. Zapatero aconsegueix així tornar al primer pla de la política europea, curiosament amb dos líders, el president francès i l'alemanya Angela Merkel, que pertanyen a la dreta.

[@more@]

Tweet

Original carta del lector del diari EL PAÍS (escrita per Roberto Calzado Morán):   Hola. Soy un congoleño con nacionalidad zaireña que se ha casado con una argentina con nacionalidad chilena, y hemos celebrado nuestra boda en un barco de bandera australiana en aguas territoriales japonesas, siendo el capitán del barco de nacionalidad rusa. Tenemos residencia legal en España y hemos ido al Registro Civil Central a inscribir nuestra boda. Después de múltiples llamadas y de solicitarnos montañas de documentos que no hemos necesitado presentar, nos han dicho que la tramitación tardará como mínimo un año y medio hasta la inscripción definitiva.  Además, nos han dicho en el Registro que si en este periodo tenemos un hijo, para que figure como hijo de los dos debemos registrarnos como pareja de hecho y, posteriormente, inscribirlo en el libro de familia (cuando lo tengamos).   Pongamos que, hasta aquí, la complejidad del caso puede causar esta demora; ahora diré la verdad: soy español, con residencia en España, y me he casado con una mujer comunitaria, italiana, con residencia legal en España y NIE. Todo el trámite de la boda se ha realizado según los pasos solicitados tanto por el Arzobispado de Madrid, el Consulado de Italia, la Embajada española de Italia y el Ministerio del Interior. Obviemos el hecho de que cada cual pedía documentos contradictorios. La realidad es que nos han dicho lo mismo que al caso ficticio: un año y medio (¡como mínimo!) para inscribir nuestro matrimonio, y si tenemos un hijo, que nos hagamos pareja de hecho. ¿Qué vamos a hacer? Casarnos por lo civil en España, porque ya que parece que les gusta el esperpento, continuémoslo.[@more@]

Tweet

Article de l’activista cultural Lluís Marrasé a El Periódico:  Els mitjans audiovisuals, sovint, per dissort, són capaços de fer rendibles propostes infumables, però no saben com posar l'enginy perquè la cultura arribi a l'audiència. Els mitjans públics –els privats, ni ho intenten– no se n'han sortit mai. La televisió, malgrat els bons programes que hi dedica, no s'arrisca a desplaçar-los dels espais minoritaris. És encoratjador l'afany del conseller Tresserras a aplicar, en aquest cas a TV-3, un contracte programa que la democratitzi, garantint la presència cultural, tam- bé, per què no, en prime time. Impulsada per Oleguer Sarsanedas (en calen molts com ell), iCat fm –ràdio i internet– és un bon model de servei cultural públic amb vocació popular. Amb imaginació, agilitat i sense complexos mescla cançons en diverses llengües (30% en català), magazíns, espais musicals i actualitat. Amb només un any d'existència, l'avalen diversos premis i un revelador, per progressiu, augment de l'audiència. La ràdio està demostrant que es pot oferir cultura no només per a les elits, sinó també per obrir-la a nous públics.[@more@]

Tweet

Com a membre de la candidatura del PSC de Caldes,  vull tornar a donar les gràcies als 461 ciutadans caldencs que ens heu donat la confiança a les passades eleccions municipals.  També vull donar les gràcies a tots els ciutadans que vau votar, exercint així el vostre dret a decidir.  Malgrat aquest gran recolzament que ha rebut la candidatura socialista, ens hem quedat a quasi 50 vots de la victòria.  Tot i aquesta dada, no ens hem d’oblidar que el PSC ha perdut quasi 200 vots si ens fixem amb els resultats de l’any 2003, i ha passat de tenir majoria absoluta (7 regidors) a l’oposició (5 regidors).  Alguna cosa ha passat i ara és moment de reflexionar pausadament les causes i les conseqüències, els possibles errors i les solucions.    Caldes ha de seguir avançant, i per això encoratjo, al que serà el nou Govern, a treballar el millor possible per Caldes i per tots els caldencs;  i a l’oposició, que faci un bon ús de les seves tasques, amb un caràcter constructiu amb l’únic objectiu de vetllar perquè les coses es facin ben fetes i perquè l’interès general es respecti.  Per cert, també felicito a ERC i PP, que per pocs vots no entren a l’Ajuntament.  En definitiva, Caldes ha de ser l’objectiu, amb les necessitats i inquietuds de les persones que hi vivim per damunt de tot. Ànims a tots i endavant !

[@more@]

Tweet

Article de Josep Maria Espinàs a El Periódico d’avui:   Baixo amb ascensor d'un despatx, surto al carrer i llavors m'adono que encara hi toca el sol a la part alta de les cases. Quan això passa són les vuit del vespre. Els dies s'han anat allargant de mica en mica, però jo no me n'havia adonat de debò fins avui, i ho he vist de sobte.   Els balcons més alts i els coronaments de les cases –tots desiguals– recullen la calidesa de la llum de la posta. ¿Quant de temps ens passem els barcelonins sense veure una posta de sol? És probable que alguns dels que surten en cotxe els caps de setmana vegin alguna posta de sol des del camp. Però és probable que, en aquella hora, a la televisió facin un  programa interessant. Fins i tot pot ser que el Barça s'estigui jugant la Lliga. Les raons per no veure una posta de sol són infinites i raonables, mentre que només hi ha una raó per contemplar una posta de sol: tenir-ne ganes.   La immensa majoria de barcelonins –si no vivim en terrasses o altures estratègiques– no veiem les postes de sol des de dins de la ciutat, només, i rarament, un sol baix, d'esquitllentes, al final d'un carrer. Però observar un sol baix no és veure una posta de sol. Per veure-la es necessita una mica de temps, i aturar-se a contemplar el procés de baixada sobre l'horitzó, que si som al camp és molt lent, i lentíssim en aquesta època de l'any.   Catalunya és, en general, més una terra de llevant de sol que no pas de posta. És un país ondulat, amb serres i muntanyes, i el sol s'amaga massa aviat, quan encara no s'ha inflat com una taronja que l'horitzó va retallant.   Això ho vaig veure, com una mort inacabable, en l'infinit erm de Castella. El sol no acabava de des- aparèixer, la lluminositat resistia minuts i minuts, i el procés de desaparició tenia una lentitud que gairebé es feia angoixant. Una altra posta de sol inoblidable: la del cap de Finisterre. La immensa planúria del mar, com la planúria de l'erm, fan pensar que el sol acabarà caient, allà baix, en un precipici.   D'aquí a ben pocs dies tindrem el dia solar més llarg de tot l'any. Serà un dijous. Ja sé que no és el mateix que viure la posta de sol sense cap tipus d'intermediaris, però se m'ha acudit que potser TV-3 ens podria oferir la posta de sol en directe. Podrien ser els últims cinc minuts, i sense interrompre la transmissió del descens amb anuncis. I, per descomptat, sense els comentaris de cap narrador.   Seria tota una notícia, en parlaria tothom.[@more@]

Tweet

Aquest és el meu primer escrit després de les eleccions d’ahir diumenge.  A Caldes ha guanyat Convergència i Unió, a qui felicito i a qui desitjo, pel bé de tots, que faci bona feina sempre pensant amb el poble, amb el seu interès general i amb una visió de futur raonada, coherent, amb sentit comú i responsabilitat, tot mantenint allò que ha funcionat i funciona bé. Per la meva part m’agradaria donar les gràcies als 461 ciutadans que heu donat confiança a la candidatura del PSC. També desitjo als 5 regidors socialistes molt bona feina durant aquests quatre anys. Ara, com sempre, el PSC ha de seguir treballant de valent per Caldes, perquè tot el que es faci sigui pel bé comú. Tots fem Caldes i hem de treballar plegats, uns des del Govern i els altres des de l’oposició, perquè el poble segueixi mirant endavant. Enllaç als resultats: http://escomar.bloc.cat/post/4806/167484

[@more@]

Tweet

L’editorial d’El Periódico de Catalunya d’avui dissabte se centra en un tema que podríem descriure com “l’assignatura històricament pendent del nostre país: l’aprenentatge de l’anglès”: El Departament d'Educació de la Generalitat va exposar ahir un ambiciós pla d'impuls de l'aprenentatge de l'anglès amb objectiu –a l'horitzó de l'any 2015– que els alumnes dels centres públics acabin els estudis obligatoris amb un coneixement que els permeti poder demanar feina i comunicar-se en aquesta llengua, i que els que acabin Batxillerat o Formació Professional siguin capaços de moure's amb desimboltura utilitzant l'idioma de Shakespeare. L'objectiu també és vàlid per als que optin per l'alemany o el francès com a tercera llengua.   El deficient coneixement d'una llengua estrangera és un dels principals dèficits del nostre sistema educatiu i suposa una greu rèmora per millorar la competitivitat de l'economia en un món globalitzat. El Govern català destinarà més de 221 milions d'euros a aquest pla, que preveu formar d'aquí al 2010 uns 15.000 docents (una quarta part de la plantilla) perquè un terç d'ells estiguin en condicions d'impartir una assignatura no lingüística (matemàtiques, ciències…) en llengua estrangera, preferentment en anglès; la meitat aproximadament la pugui fer servir a l'aula encara que no sigui de forma sistemàtica, i la resta pugui exercir com a professors especialistes en aquestes llengües. El pla contempla promoure l'ensenyament de l'anglès a les facultats de Ciències de l'Educació i elevar l'exigència del seu coneixement en el cas d'oposicions als cossos de mestres i professors.   La Generalitat, no obstant, no aclareix quin tipus d'incentius oferirà als docents que voluntàriament decideixin reciclar-se, imprescindibles en un cos professional desmotivat i cremat per les dificultats derivades de la posada en pràctica d'una reforma educativa en bona part fracassada, aplicada sense mitjans suficients i en plena crisi de falta de disciplina a les aules.   Els experts adverteixen, per altra banda, que no n'hi ha prou de millorar l'ensenyament d'una tercera llengua a l'escola (escoltar-la, familiaritzar-s'hi i fer molta pràctica oral) perquè el seu coneixement es consolidi i s'estengui. És necessari que estigui present als grans mitjans de comunicació, que se senti al cinema i la televisió, reduint la nefasta pràctica de doblar les pel·lícules i sèries de televisió, i potenciant la subtitulació. Potser així superarem el ridícul percentatge del 15% de catalans capaços de comunicar-se còmodament en una tercera llengua.[@more@]

Tweet

Manquen poques hores perquè finalitzi la campanya electoral per a les eleccions municipals. Els caldencs i caldenques amb dret a vot podrem decidir, el diumenge, els regidors que formaran part de la Corporació Local durant els propers 4 anys i, doncs, més o menys indirectament, al Govern i l’alcalde del nostre poble. La candidatura del PSC farem el tancament de campanya amb una Gran Festa a la Sala Cultural, demà divendres a partir de les 8 de la tarda.  Els parlaments d’alguns dels candidats es complementaran amb música i un gran piscolabis per a tothom.  A més a  més dels parlaments d’alguns dels candidats i del candidat a l’alcaldia de Caldes, Josep Maria Freixas, també hi ha prevista l’assistència i intervenció de l’ex-alcalde i candidat del PSC fins les darreres eleccions, Joan Rangel.  Com bé es diu al web del PSC, “l’objectiu de l’acte és fer caliu juntament amb la candidatura del PSC. Serà un acte públic diferent, amb un caràcter més festiu i amb breus parlaments d’alguns dels candidats.” [@more@]

Tweet