EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Editorial d’El Periódico de Catalunya sobre un assumpte que hauria d’avergonyir a la classe política i judicial d’aquest país i, de rebot, a la societat en general:  L'esgarrifós cas de la Claudia, la nena de set mesos que es troba molt greu a l'hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, presumptament pels maltractaments rebuts d'un adult, ha tornat a mostrar la falta de diligència, o fins i tot la desí- dia, dels diversos organismes que han de vetllar pels menors. La criatura ja va ser ingressada al mes d'abril en un hospital de Tarragona amb una fractura de fèmur. Els doctors que van atendre la nena ja van veure –i en van informar la jutge i la Generalitat– que la lesió era fruit de maltractaments. La jutge de Tarragona va cridar immediatament els pares del nadó i els va interrogar com a imputats. Però es va creure la versió d'aquests i no els va retirar la custòdia. El fiscal no va assistir a les declaracions. Tampoc hi va fer res la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat, al considerar que si la jutge no havia constatat maltractaments, és que no n'hi havia.   Però sí que hi eren. I van seguir. Fins que la nena va haver de ser hospitalitzada una altra vegada, ara amb fractura craniana. El pare ha tornat a ser interrogat, va ser conduït ahir a presó –dimarts va quedar en llibertat amb càrrecs– i la custòdia ha estat retirada. Però potser sigui massa tard. Com ho va ser el març de l'any passat en el cas de la nena Alba, de 5 anys, que difícilment es recuperarà dels danys cerebrals ocasionats per una pallissa dels seus pares que s'hauria pogut evitar. Ara no hi valen laments. La justícia ha de castigar amb contundència qui va maltractar Claudia. I les autoritats polítiques i judicials han de buscar responsabilitats pel que sembla ser una cadena de negligències intolerables quan havíem d'haver escarmentat per l'escàndol anterior.[@more@]

Tweet

Aquest dissabte tindrà lloc el Ple d’investidura del nou alcalde de Caldes d’Estrac. Joaquim Arnó, amb tota probabilitat, serà elegit alcalde amb el recolzament dels 6 regidors que Convergència i Unió va aconseguir a les passades eleccions locals del 27 de maig.  Per primer cop, CiU ha guanyat unes eleccions locals a Caldes i ho ha fet amb majoria absoluta.  El convergent Joaquim Arnó serà el quart alcalde que haurà tingut Caldes, fins al moment, i des de les primeres eleccions democràtiques locals després del franquisme.  El primer alcalde de la democràcia va ser en Joan Rangel (1979-1983, com a independent), qui va repetir en el càrrec entre 1983-1987, també com a independent, i entre 1991-2004, llavors ja com a candidat del PSC.  El segon alcalde ha estat Albert Batlle (1987-1991), llavors del grup independent Units per Caldes, partit que va pactar amb CiU per aconseguir l’alcaldia, malgrat fou el PSC qui va guanyar les eleccions.  El tercer alcalde ha estat en Josep Maria Freixas (2004-2007), també del PSC, qui agafà el relleu de Joan Rangel el maig de 2004, quan aquest hagué de deixar l’alcaldia al prendre possessió del càrrec de Delegat del Govern a Catalunya.  Ara, doncs, el primer alcalde de la federació nacionalista de CiU, que tindrà Caldes, es diu Joaquim Arnó.  Més endavant, ja comentaré, reflexionaré, explicaré, com es desenvolupa aquesta nova etapa per Caldes.[@more@]

Tweet

Editorial del diari EL PAÍS:   Una marea azul ha inundado la política francesa con los arrasadores resultados logrados en la primera vuelta de las legislativas por la UMP, el partido de Sarkozy. Los franceses, aún más que en 1981 tras la victoria de Mitterrand, han querido darle al nuevo presidente una rotunda mayoría para gobernar sin trabas, lo cual puede generar problemas de falta de contrapoderes. Tras la segunda vuelta el domingo próximo, la UMP podría acaparar en la Asamblea Nacional entre 383 y 501 de un total de 577 escaños, frente a entre 60 y 170 para los socialistas, lo que con la desaparición de los extremos a la derecha y a la izquierda puede resultar en un sistema bipartidista, aunque desequilibrado. La elevada abstención, de casi un 40% -frente a una participación de un 85% en las presidenciales-, matiza la situación. La desmovilización del electorado ha dañado más a la izquierda que a la derecha, como suele ocurrir.   Estos resultados son una consecuencia lógica de la victoria de Sarkozy, pero también de lo mucho que ha cambiado la política francesa. La marea azul no es una mera marea del centro-derecha. El político más popular hoy en Francia es el ministro de Asuntos Exteriores, Bernard Kouchner, fundador de Médicos sin Fronteras, que anteriormente ya sirvió en Gobiernos socialistas. Visto como un traidor por algunos de sus antiguos colegas, su nombramiento indica el acierto de Sarkozy al integrar un Consejo de Ministros, bajo el mando de François Fillon, que abarca desde la derecha hasta la izquierda socialdemócrata, con el que parece sentirse satisfecha una ciudadanía más conservadora -a la izquierda del Partido Socialista poco queda-, pero que a la vez se ha alejado de los extremos, tanto del Frente Nacional, con un mero 4,3% y sin representación, como del Partido Comunista, reducido a su mínima expresión por debajo del 5%. Sarkozy le ha robado a Le Pen no sólo sus votos, sino algunas de sus banderas, especialmente la reticencia ante la inmigración.[@more@]

Tweet

Gustavo Duch, director de Veterinaris Sense Fronteres, escriu el següent a El Periódico de Catalunya d’avui:   L'evolució està produint mutacions que ja es perceben en alguns espècimens humans. Els reconeixeran molt fàcilment. Són éssers palmípedes, és a dir, amb peus d'ànec o d'oca. Feixucs a l'hora de caminar i cançoners davant el camí. Substitueixen la seva força motriu muscular per aparells de quatre rodes amb dipòsits de petroli. Són capaços de menjar sense gana. I mengen quan les etiquetes ho indiquen. No mengen menjar menjar, però s'atipen de menjar escombraries. No van al metge, les prescripcions que segueixen les dicta la televisió. Són resistents a velles malalties com és ara la "bogeria d'amor". En canvi tenen predisposició a l'obesitat i la cleptomania. Els seus ulls no distingeixen "meravella de la naturalesa" de "meravellós apartament dúplex amb piscina i golf, en plena naturalesa". Els hem de contrarestar com proposa la festa del Comerç Just que se celebra aquest cap de setmana a tot Catalunya. Ho deia Gandhi: "La Terra proporciona recursos suficients per a les necessitats de tothom, però no per a la cobdícia d'alguns".[@more@]

Tweet

L’Agrupació és una de les entitats més nombroses i amb més activitat de Caldes. Realitza tota mena d’activitats recreatives, formatives, divulgatives, culturals i artístiques, però sempre obertes a tothom. Molts caldencs ho hem pogut comprovar i gaudir al llarg dels anys.  L’Antoni Comas n’és l’actual president i enguany, com sempre per aquestes dates, ha organitzat, amb la Junta que presideix, el tradicional dinar anual, un dinar que es fa avui diumenge 10 de juny.  Des d’aquí, els desitjo un bon profit i molt bona feina de cara al futur perquè Caldes, un dels pobles amb més gent gran del Maresme, segueixi tenint marxa i empenta essent un dels protagonistes els mateixos membres de l’Agrupació. La nostra gent gran és un col·lectiu molt apreciat al nostre poble, els necessitem i els hem de fer costat. Salut i endavant !  Podeu trobar més informació de l’Agrupació de la Tercera Edat a l’apartat d’Entitats del web www.caldetes.cat  [@more@]

Tweet

L’Agrupació és una de les entitats més nombroses i amb més activitat de Caldes. Realitza tota mena d’activitats recreatives, formatives, divulgatives, culturals i artístiques, però sempre obertes a tothom. Molts caldencs ho hem pogut comprovar i gaudir al llarg dels anys.  L’Antoni Comas n’és l’actual president i enguany, com sempre per aquestes dates, ha organitzat, amb la Junta que presideix, el tradicional dinar anual, un dinar que es fa avui diumenge 10 de juny.  Des d’aquí, els desitjo un bon profit i molt bona feina de cara al futur perquè Caldes, un dels pobles amb més gent gran del Maresme, segueixi tenint marxa i empenta essent un dels protagonistes els mateixos membres de l’Agrupació. La nostra gent gran és un col·lectiu molt apreciat al nostre poble, els necessitem i els hem de fer costat. Salut i endavant !  Podeu trobar més informació de l’Agrupació de la Tercera Edat a l’apartat d’Entitats del web www.caldetes.cat  [@more@]

Tweet

TV3 ha sabut observar, com sempre, la realitat plural del nostre país. Un nou exemple és que, a partir d'ara, subtitularà programes en àrab i castellà. Així és com ho explica El Periódico d’avui:  Segons les estadístiques, Catalunya alberga en l'actualitat més de 800.000 estrangers. Atenta a aquesta nova realitat, Televisió de Catalunya iniciarà a partir de dilluns que ve la subtitulació de programes en àrab i castellà a través de la televisió digital terrestre (TDT). Un dels espais emblemàtics de la cadena, El cor de la ciutat, i el divulgatiu gastronòmic Karakia seran el banc de proves d'aquesta experiència, que és pionera a Espanya.   L'elecció d'aquestes dues llengües no és casual. Els ciutadans magribins i els llatinoamericans són les comunitats estrangeres més nombroses a Catalunya. A principis d'any s'havien empadronat 200.000 persones del Magrib –bàsicament del Marroc– i 300.000 de països sud-americans. "Ens hem de posar les piles per reflectir millor la societat actual i per contribuir a la cohesió social", va explicar ahir Miquel Garcia, president de la Comissió de la Diversitat de TVC. Aquesta comissió la integren professionals de la cadena que vetllen perquè les emissions es facin ressò d'aquest nou mapa demogràfic.   TV-3, que des del 1990 ja subtitula programes a través del teletext per a persones amb problemes auditius, treballa ara per ampliar el servei en altres franges horàries i llengües, com el xinès i el romanès. "Aquest és un primer pas experimental, perquè representa un esforç enorme i la traducció no és fàcil", va reconèixer Garcia.   Entre les iniciatives de la Comissió de la Diversitat, creada al setembre, destaca un curs de formació per a treballadors de la cadena –que començarà dimarts que ve–, amb l'objectiu de reflexionar sobre el tractament informatiu de la immigració. A més a més, TVC negocia l'adquisició de drets de futbol per oferir resums de lligues hispanoamericanes i del Magrib.   La iniciativa de TV-3 està en la línia de la BBC: la tele britànica va anunciar ahir el pròxim llançament de nous canals informatius (a BBC World) en 33 idiomes. L'experiència s'inaugurarà amb un canal en urdú per als pakistanesos i un altre en hindi per als indis. FONT: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA 09/06/2007[@more@]

Tweet

Escrit del periodista Fabricio Caivano a El Periódico d’avui:   A les pel.lícules, el xèrif talla d'un tret la soga del que serà linxat. El poble no pot fer justícia pel seu compte. L'Estat de dret li garanteix que el delinqüent, emparat per les lleis, rebrà el que es mereix. La ira s'haurà de contenir, ajornar-se.   Però no pot passar gaire temps entre el delicte i la sentència final. L'exemplaritat de la justícia depèn de la seva aplicació ràpida: contràriament, es promou el difós estereotip popular que la justícia, per si de cas arriba, ho fa molt tard. Un exemple: el pla urbanístic de la saquejada Marbella ha trigat 12 anys a ser declarat il.legal. Però la corrupció urbanística continua sota l'empara de prestigiosos gabinets jurídics i de molt honorables màfies. Mentrestant, la Constitució proclama, al seu article 47, "el dret a una vivenda digna i adequada", i afegeix que "la comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics". Fa pena. Com sempre, els grans principis són tendra lírica; les plusvàlues, prosa dura. La justícia ha de ser ràpida per ser justa.

[@more@]

Tweet

Escrit del periodista Fabricio Caivano a El Periódico d’avui:   A les pel.lícules, el xèrif talla d'un tret la soga del que serà linxat. El poble no pot fer justícia pel seu compte. L'Estat de dret li garanteix que el delinqüent, emparat per les lleis, rebrà el que es mereix. La ira s'haurà de contenir, ajornar-se.   Però no pot passar gaire temps entre el delicte i la sentència final. L'exemplaritat de la justícia depèn de la seva aplicació ràpida: contràriament, es promou el difós estereotip popular que la justícia, per si de cas arriba, ho fa molt tard. Un exemple: el pla urbanístic de la saquejada Marbella ha trigat 12 anys a ser declarat il.legal. Però la corrupció urbanística continua sota l'empara de prestigiosos gabinets jurídics i de molt honorables màfies. Mentrestant, la Constitució proclama, al seu article 47, "el dret a una vivenda digna i adequada", i afegeix que "la comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics". Fa pena. Com sempre, els grans principis són tendra lírica; les plusvàlues, prosa dura. La justícia ha de ser ràpida per ser justa.

[@more@]

Tweet

Aquesta setmana he començat a llegir l’interessant i profund llibre d’Eduard Punset “El alma está en el cerebro”.  Aquí en teniu cinc cèntims que he extret del mateix llibre:  Emociones, ideas, temores, deseos, espiritualidad… y tantos otros aspectos de nuestra vida que nos caracterizan como seres humanos dependen de las complejísimas operaciones de nuestro cerebro. Cuando nos interrogamos acerca de nosotros mismos, son muchas las preguntas que surgen: ¿es el alma el resultado de reacciones químicas y eléctricas, tan sólo?, ¿depende un aspecto tan relevante de nuestra existencia como el amor de unas meras conexiones neuronales?, ¿se puede manipular el pensamiento de otros?, ¿los artistas tienen un cerebro distinto?, ¿lo que sugiere nuestro inconsciente es lo que somos?, ¿nos engañan nuestras percepciones?, ¿tenemos el mismo cerebro que nuestros antepasados de la Edad de Piedra?   La cantidad de interrogantes que suscita el cerebro y su manera de funcionar es infinita. Científicos, filósofos, artistas… todos los grandes pensadores se han sentidos atraídos a lo largo de los tiempos por este misterio, pero en el siglo XXI el cerebro sigue siendo aún el gran enigma que el hombre intenta desvelar. Este libro, que plantea las preguntas que todos nos hacemos, nos permite acercarnos, conducidos por Eduardo Punset, a las reflexiones de los investigadores más relevantes y adentrarnos, desde una posición privilegiada, en ese gran secreto que es el cerebro.   Us recomano que el llegiu i també podeu donar una “passejada” pel web de l’escriptor i divulgador científic Eduard Punset: http://www.eduardpunset.es/ [@more@]

Tweet