EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Ja podeu llegir i comentar el meu nou article d’Els Tr3s Micos.  Aquí teniu l’enllaç http://escomar.bloc.cat/post/4806/173060 .  M’agradaria remarcar que aquest article l'hagués escrit pràcticament igual si els resultats de les eleccions del 27 de maig haguessin estat uns altres, malgrat els obligats canvis que hagués hagut d’introduir provocats precisament per aquests resultats.[@more@]

Tweet

Ahir tocava revetlla de Sant Joan i, com és habitual, a Caldes es va rebre la flama del Canigó i es va viure l’encesa de la foguera a la popularment anomenada “Platja del Bassiot”, dos actes acompanyats amb els petards de tot tipus que feien esclatar grans i petits.  Personalment no m’agraden gens els petards, però entenc i respecto aquesta festa. Al cap i a la fi és un cop l’any, malgrat sentim petards per arreu més d’un dia, dos i tres, ja sigui abans o després de la Diada.  A vegades penso, però, que més que els petards, el que no m’agrada és l’ús que se’n fa durant aquestes dies, res comparable, per exemple, a l’ús que en fan els Diables durant el popular correfoc de la Festa Major, un ús responsable i controlat.  I bé, avui és el dia de Sant Joan (felicitats als “Joans” i “Joanes”) i, a part, també és l’inici de la segona edició del Festival Poesia i + de Caldes d’Estrac.  Fins al 29 de juliol es podrà gaudir de tot un seguit d’actes que, com transmet el mateix nom del Festival, seran de Poesia i +, molt més.  Podeu consultar tots aquests actes a l’enllaç que trobareu al web de l’Ajuntament de Caldes (http://www.caldetes.cat).  Avui, doncs, s’inaugura el Festival amb l’obra "L'Alfa Romeo i Julieta", un text breu i original de Palau i Fabre.  El podrem gaudir a Plaça de les Barques, a la una del migdia i a dos quarts de set de la tarda.[@more@]

Tweet

Escrit de Carlos González Vázquez a la secció de “Cartes al Director” del diari EL PAÍS.  Dóna arguments per a reflexionar, sigui a favor o en contra de la posició d’aquest ciutadà:   Resulta que ahora lo que ocurre en León sí interesa a los medios informativos de escala nacional. Tras el incomprensible silenciamiento de la manifestación a favor de la autonomía para la Región Leonesa (Zamora, Salamanca y León) convocada por colectivos ciudadanos, que congregó en la ciudad de León a más de 12.000 personas de las tres provincias el pasado 22 de abril, el reciente pacto entre el PSOE y la Unión del Pueblo Leonés (UPL) que ha posibilitado el ascenso del socialista Francisco Fernández a la alcaldía de la ciudad de León sí ha trascendido los medios provinciales. Incluso Bono o el mismísimo Ángel Acebes se han pronunciado acerca del pacto, que recoge la puesta en marcha de los medios necesarios para que la Región Leonesa tenga su propia autonomía. Parece ser, que el tema le puede venir muy bien al PP en su labor de desgaste del presidente Zapatero, que es leonés, no lo olvidemos. Pero, este sorprendente nuevo interés por lo que ocurre en la Región Leonesa se circunscribe a la superficial batalla del poder político. Por debajo permanece la realidad y fondo de la cuestión que es mucho más compleja, y es la de un pueblo al que nuestra Constitución da el derecho de convertirse en autonomía y autogestionarse en los límites de su territorio. Deberá hilar fino el señor Zapatero que lo que reconoce para los navarros no lo tiene en cuenta para su tierra leonesa: que los leoneses decidan por sí mismos lo que quieren ser.[@more@]

Tweet

Aquest divendres s’ha inaugurat l’Exposició de Pintura del Taller d’en Jaume, un grup de caldencs i caldenques que elaboren autèntiques obres d’art durant tot l’any.  L’acte d’obertura ha tingut lloc al Local de Promoció Econòmica i Cultural, a partir de les set de la tarda.  Un bon grup de ciutadans hem assistit a l’acte.  Per qui no l’hagi pogut visitar durant aquestes primeres hores d’exposició, es podrà fer fins al dia 1 de juliol (de dilluns a divendres de 9 a 14:30 h i de 17 a 20 h. i dissabte i diumenge de 12 a 14 h i de 17 a 20 h.).  Caldes, com molts ja sabeu, té una gran tradició d’exposicions de tot tipus, d’artistes caldencs i de fora, però sempre es té la possibilitat de visitar quelcom que es troba exposat.  Tot just ara farà un mes, el 26 de maig, les Puntaires de Caldes també van mostrar els seus elaborats treballs en una exposició que ja s’espera cada any, a l’igual que la del Taller d’en Jaume.  Ambdues, al fer-se anualment, pot semblar que es puguin arribar a fer repetitives, però passa tot el contrari.   Cada any hi ha novetats i et pots arribar a quedar bocabadat del que poden arribar a veure els teus ulls. Aquests només són dos exemples. Que no pari, doncs, aquesta tradició d’exposicions a Caldes i, sobretot, dels caldencs ! Al web de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac, http://www.caldetes.cat , trobareu un enllaç a l’Agenda Cultural, per mitjà de la qual podeu informar-vos de totes les exposicions que es poden visitar al llarg de cada trimestre.  També us en podeu informar per mitjà del mòbil (veure instruccions a l’enllaç “Informació al mòbil Coneix Caldes” del web de l’Ajuntament) i per mitjà de l’apartat “Agenda” de la pàgina principal.  I canviant de tema… us desitjo una bona Diada de Sant Joan !

[@more@]

Tweet

A continuació teniu una carta que he pogut llegir a la secció de Cartes al Director del diari EL PAÍS d’avui:     Antes me levantaba por las mañanas, desayunaba un café con leche y un par de tostadas con mermelada y, al salir de casa, saludaba al vecino del tercero, con quien solía coincidir en el portal. Compraba el periódico en el quiosco de la esquina y lo hojeaba en el metro mientras iba al trabajo. Ya en la empresa, una multinacional de telecomunicaciones, me sentaba ante mi mesa y trabajaba en mi ordenador preparando instalaciones. En las pausas, con un café, hablaba con mis jefes y compañeros quizá de cine, de fútbol, de los hijos, de las vacaciones…   Ahora desayuno isoflavonas con fibra y ácidos grasos poliinsaturados. En la urbanización no hay vecino, ni esquina, ni quiosco, pero en la parada del autobús consigo un montón de papeles gratis e insustanciales. Tomo el autobús, el metro, el cercanías y luego otro autobús. Llego a mi compañía -la de antes- y, de mi pequeña taquilla, saco la foto de mi mujer y el resto de mis cosas. Me siento ante una mesa que esté libre y trabajo en servicios de valor añadido. En las pausas, que pasamos en una sala feng sui -con fuente y todo-, hablo con responsables y colaboradores de GPS, PDA, TDT, MP3, PDT…   Habiendo entrado en la modernidad, no sé de dónde me viene esta sensación de llevar colgado de la espalda un monigote de papel. (Manuel Hernández Vázquez – Madrid).[@more@]

Tweet

Aquestes són algunes de les impressions personals, i molt inicials, sobre els discursos del Ple de constitució del nou Ajuntament de Caldes d’Estrac.  S’observarà que intento ser el més imparcial possible. Cadascú, però, en pot treure les seves pròpies conclusions:  Convergència i Unió :  tant el portaveu de CiU, Sr. Àngel Rusiñol,  com el nou alcalde, Sr. Joaquim Arnó, van fer un clar discurs políticament correcte, tal i com aquestes ocasions demanen. També van ser uns discursos esperats i sense sorpreses. Són d’aquells discursos que, si es fessin realitat, seria quasi la perfecció de la política (impossible?).  Així mateix vaig transmetre-li al Sr. Arnó quan vaig felicitar-lo un cop va prendre possessió del càrrec:  “espero que el que has dit, es faci realitat”.  Evidentment, aquí ha d’entrar en acció la responsabilitat i voluntat de tots, és clar.  Les paraules poden transmetre molt en un moment concret, però poden quedar-se en res ben aviat.  Les accions i el futur valoraran les paraules inicials del nou Govern. I, evidentment, algunes rectificacions d’actuacions i actituds passades caldrà fer.  Molta sort als nous governants i sentit comú, sisplau.  Partit dels Socialistes de Catalunya :  El discurs del Sr. Josep Maria Freixas, alcalde sortint i candidat del PSC, va ser el lògic i també quasi esperat d’algú que ha governat durant molts anys i que ha viscut en la seva pròpia pell el que ha passat a Caldes aquests darrers temps. De totes maneres, opino que per un ple d’investidura va ser massa dur i es van dir algunes coses que no tenia massa sentit dir-les en aquest primer ple de la nova legislatura. Alguns detalls els vaig trobar fora de lloc. Potser si que hagués tingut sentit d’aquí  3, 4 o 5 plens, si s’hagués cregut convenient.  Però bé, segurament és comprensible després de les denúncies, querelles i calumnies que ha rebut el Govern socialista des de fa un temps. De fet, 4 dels 5 regidors del Grup Socialista han estat regidors del govern aquests 4 anys (i alguns durant més anys) i, per tant, s’entén que hagin volgut transmetre aquest missatge. Sempre dic que no és el mateix veure-ho de fora que viure-ho des de dins. Però, repeteixo,  potser no era el moment de dir segons què, ni tampoc algunes paraules van ser les adequades. També desitjo sort als nous regidors de l’oposició i, sobretot, una bona estratègia d’oposició constructiva, però, atenció!, també amb una bona dosi d’autocrítica. (al bloc d’Els Tr3s Micos teniu els discursos; enllaç a la noticia dels discursos http://escomar.bloc.cat/post/4806/171741 )  En definitiva, i el més important:   Cal deixar governar a qui li toca governar, i després fer la crítica i control que convingui.  El poble ha parlat i no es pot dir que s’hagi equivocat. Diuen que “el poble mai s’equivoca” i, en tot cas,  el que fa es ratificar o rectificar al cap de 4 anys.  I se’m dirà que sóc utòpic però, l’Entesa per Caldes, malgrat algunes discrepàncies legítimes i dins el marc dels paràmetres democràtics, crec que és possible.  Més ben dit, ha de ser possible, si no, no anem enlloc com a col·lectivitat.     [@more@]

Tweet

El periodista Fabricio Caivano fa una reflexió, a El Periódico, sobre la nova assignatura d’Educació per a la Ciutadania:   L'educació cívica entra a les aules. El seu objectiu és ensenyar a reflexionar sobre la complexitat de les relacions socials i els valors d'una convivència respectuosa. La cúpula catòlica promou l'objecció de consciència contra ella. El laïcisme és condició inherent de l'Estat democràtic. La formació religiosa s'ha de donar en l'àmbit familiar i en les institucions de cada comunitat de creients.   L'escola laica és dels pocs espais públics que queden per aprendre a conviure. Les religions tenen el seu propi àmbit; l'Estat, també. L'home construeix les seves creences interiorment, allà on la religió flueix assossegadament.   Un laïcisme tranquil sap respectar les creences que alleugen el des- assossec de molts homes. Devocions legítimes, però que no poden ser doctrina pública a les aules. Fernando Savater, laic i voltairià, descriu l'arrelament dels sentiments de transcendència i d'allò sagrat. No són percepcions exclusives de cap religió, sinó que constitueixen un anhel íntim de l'ésser humà, l'únic animal que sap que ha de morir. [@more@]

Tweet

El Govern veneçolà no ha renovat la llicència a Radio Caracas Televisión, i ja se saben els motius: Llibertat d’expressió !!! Aquí teniu un enllaç de l’acomiadament de RCTV, amb una cançó que transmet força clarament el motiu del tancament. Després de la cançó també podeu veure els últims minuts amb parlaments i crides a la llibertat d’expressió: http://www.youtube.com/watch?v=qczaRKhKF_8  Us recomano que observeu el vídeo fins al final, moment en el qual la senyal de televisió és ocupada per la nova cadena Televisora Venezolana Social. El nom del nou canal ja ho diu tot. Sense comentaris.

[@more@]

Tweet

Avui dissabte, 16 de juny, l’AMPA de l’Escola Sagrada Família de Caldes, la nostra Escola, ha preparat la tradicional festa de final de curs.  El curs 2006-2007 s’acomiada amb un sopar al mateix pati de l’Escola i amb música i ball a càrrec del conjunt Sinerasco, tot plegat a partir de les nou de la nit.   L’Escola de Caldes es troba actualment més activa que mai i la qualitat de l’educació va augmentant any rere any, amb el privilegi afegit de comptar amb un nombre reduït d’alumnes per professor.  Segons dades oficials, l'Escola Bressol té actualment més de 40 nens i la Sagrada Família uns 135 alumnes matriculats en aquest curs 2006-2007.  L’aspecte positiu és que aquesta tendència cada cop va a més, símbol, doncs, de la qualitat dels nostres principals centres educatius i del seu entorn. Un entorn, per cert, que té o hauria de tenir una previsió de millora en els propers anys, una millora que ja estava preparant el Govern socialista sortint.  L’escola actual gaudeix d’una ubicació envejable i privilegiada, i no hauríem de perdre aquesta ubicació.  Es poden i cal fer millores, però respectant un dels trets que ha caracteritzat la nostra escola: el seu entorn.  I més enllà de les millores en infrastructures, que són importants, també cal tenir en compte les millores en la qualitat de l’educació, un assumpte bàsic perquè cal tenir una visió global i clara del projecte educatiu caldenc, amb la participació de TOTS els agents protagonistes. L’educació dels fills i filles de Caldes és quelcom massa important com per no dedicar-hi tot el temps que faci falta, malgrat les discrepàncies que puguin arribar a sorgir entre els diferents agents.  La discrepància, però, no ha de ser excusa ja que aquest tema, més que cap altre, necessita consens. Per tant, calen esforços per part de tots. Amb l’educació no s’hi pot jugar. I com ja he dit en altres ocasions, tota inversió en educació és poca (i no em refereixo únicament a inversió econòmica…).  Per molts anys Escola de Caldes ![@more@]

Tweet

Avui fa 30 anys que els espanyols i els catalans vam poder tornar a votar, després de 40 anys de dictadura. Bé, més ben dit “van”, perquè a mi encara em faltaven 2 anyets per néixer. Avui, amb una visió retrospectiva, cal remarcar que la lluita a favor de la democràcia ha de continuar.  Cada cop hi ha més persones que se senten allunyades de la política i del sistema democràtic que la sustenta i, per tant, caldria reflexionar-hi seriosament, amb fets i no només amb paraules, perquè correm el perill de que la crítica arribi a tocar al sistema democràtic i no només als polítics.  Malgrat tot, hem de deixar clar que la democràcia, tot i poder tenir aspectes millorables, ha de ser el sistema que regeixi la nostra societat.  No podem realitzar la crítica fàcil en contra dels polítics, de la política i del sistema, tot i que a vegades, algunes situacions, ens facilitin aquesta crítica.  El preocupant augment de l’abstenció és un símptoma de rebuig al funcionament del sistema i, per tant, cal fer-ne una reorientació, però una reorientació cap a un millor sistema democràtic, perquè en cas contrari poden sorgir defensors d’altres sistemes que hauríem de preferir no tastar. Així que, ara i sempre, visca la democràcia ! i gràcies a tots aquells que a finals dels 70 van lluitar per unes terres d'Espanya democràtiques, plurals i lliures.

[@more@]

Tweet