EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Divendres 7 de setembre:  el primer ball de festa major normalment sempre és el més fluix en quant a assistència de gent, però deu n’hi do els que hi érem.  Tot i que pot costar-nos acostumar-nos a alguns canvis, la decisió de fer un dels quatre balls al Parc Joan Maragall tampoc podem considerar-la d’errònia.  Va ser una manera diferent, en un lloc diferent, de gaudir-ne. I molt bon paper el de La Tasqueta de Caldes, que podríem dir que va fer dignament de “substituta” del Bar dels Geganters.  Dissabte 8 de setembre:  gran èxit com sempre de la Xeringada i Escumada.  Després d’uns dies de confusió i canvis previstos, finalment va tornar a ser la Plaça de la Vila el lloc que va aplegar a centenars de persones amb xeringues.  Ahir era 8 de setembre, Dia de la Mare de Déu del Remei, motiu de la nostra Festa Major, i la Missa amb la posterior ofrena a la Capelleta de la patrona de Caldes van centrar els actes més tradicionals.  A la tarda, el campionat de Petanca Infantil va tornar a deixar clar que “petanca i només gent gran” no és una combinació que s’adeqüi a la realitat.  Gran feina també la del Club de Petanca, perquè a més del torneig infantil, avui han tingut el torneig sènior. Ahir a la tarda, no podia faltar la gran cercavila de gegants i que no va decepcionar als presents.  Nens, nenes, pares, mares, petits i grans, omplien els carrers del recorregut sense que quedés un indret buit.   El moment més emocionant, per mi, fou quan els grallers i timbalers ens vam col·locar sota el túnel de la via del tren, com fa molts anys fem, hi vam tocar mentre passaven tombats els nostres tres gegants amb una gran aglomeració de gent acompanyant-los.  Com sempre, la festa va finalitzar a la Plaça de les Barques amb els balls dels gegants i el lliurament de records per part de la Cap de Colla i del Regidor de Cultura de l’Ajuntament.  Després, tots els geganters a sopar a Can Muntayà un bon pernil amb pa amb tomàquet!  Cap a les 22.30 l’orquestra Costa Brava va oferir un concert a l’Esplanada Can Muntanyà i a partir de les 12 de la nit el ball popular que tocava.  Molts vam comentar que es tractava d’una orquestra fluixeta, però és cert que a Caldes cal intentar portar orquestres que toquin una mica de tot, perquè entre el públic també hi ha de tot.  Ara bé, per orquestra bona, la d’avui.  L’orquestra Girasol segur que no deixarà indiferent a ningú, sobretot després del gran Correfoc que ens espera aquesta nit.  A més a més, aquest matí, l’Associació de Puntaries “Els Gramenets” ha tornat a aconseguir deixar bocabadats a tothom amb la presència d’unes 500 puntaires al Parc Joan Maragall.  Una xifra que impressiona encara més si fas una visió global del Parc.  Aquesta tarda, el Brindis de Festa Major al carrer de l’Església, igual que l’any passat. Però bé, de la resta d’actes d’avui ja en parlaré en el proper article sobre la Festa Major.   La segona cara negativa:  cal no confondre  als ciutadans amb els canvis d’horari i de dia d’uns actes que ja es troben programats i que així s’especifica en el Programa de Festa Major repartit pel propi Ajuntament.  Això és el que ha passat amb la Xeringada i Escumada.  Tot i que s’agraeix que el canvi no s’hagi arribat a fer realitat, cosa que confirma que no hi havia cap argument consistent que ho justifiqués, el que si que cal afirmar és que la manca d’informació i la dificultat d’arribar a tothom, hagués perjudicat el mateix acte i la imatge dels qui volien fer el canvi.  Primer s’havia de canviar dia i lloc (diumenge a l’Esplanada de Can Muntanyà), informació que va ser un rumor primer i una confirmació després, però que només vam conèixer uns quants.   Aquests darrers dies es va confirmar que no hi havia canvi de dia, però en alguns mitjans seguia posant que es feia a Can Muntanyà, informació que personalment no vaig poder detectar que era errònia fins dissabte mateix.  I és més, fins i tot en cas d’haver-se canviat dia i lloc, hagués estat molt difícil fer arribar la informació del canvi a tothom.   I jo aquí no critico el canvi en si, el que si que cal criticar és canviar de dia i hora un acte central i rellevant com la Xeringada quan, a més, el programa ja diu on es farà i quin dia.   Així que, els canvis, millor preveure’ls abans de portar a impremta el Programa, perquè en cas contrari després sempre seria un problema pel motiu que sigui.  La segona cara positiva:  fa goig veure com la gent de Caldes i de fora es llença al carrer a gaudir dels actes a l’aire lliure.  La participació a Caldes és insuperable i la marca diferenciadora d’altres festes majors d’altres poblacions. [@more@]

Tweet

Malauradament no he pogut recuperar el primer article sobre la Festa Major de Caldes que vaig escriure el passat 2 de setembre i que, inexplicablement, va desaparèixer del Diari.  Tampoc he pogut recuperar els comentaris.  Disculpeu les molèsties.  En aquest primer escrit feia esment de l’inici de la Festa Major el passat divendres 31 d’agost amb les ja tradicionals finals del Torneig de Festa Major de Futbol Sala.  El dissabte dia 2 hi havia una novetat d’enguany: Aeròbic a la platja.  Era tan novetat que ni sortia en el programa que puntualment va repartir l’Ajuntament de Caldes.  La sessió d’aeròbic era prevista que es realitzés durant el matí i durant la tarda.  La meva sorpresa, i m’imagino que la d’altres ciutadans, fou quan vaig decidir-me traslladar al lloc on suposadament feien aquesta activitat per tal de gaudir-ne.  Ho vaig fer a la tarda.  Doncs, oh sorpresa!, allà no hi havia ni aeròbic ni res de res. La platja de les Pistes de Volei sense cap tipus de moviment fora de l’habitual.  Fins i tot hi havia dos cartells de l’acte enganxats als fanals de les Pistes, els quals recordaven l’horari del mateix.  Evidentment hi pot haver molts motius per haver suspès la sessió de la tarda, com per la manca de gent que ja hi va haver al matí o per un imprevist de darrera hora.  El que no pot ser és que fins i tot els que ens vam decidir acostar-nos-hi, doncs no tinguéssim cap tipus d’informació ni al mateix lloc de celebració.    A la nit hi va haver cinema a la fresca (ara cinema sota les estrelles) al Parc Joan Maragall.  Malgrat l’indret podia fer pensar que no es podria seguir massa bé la pel·lícula, la veritat és que no era tan complicat estar-hi atent.  Només una baralla entre uns joves, al mateix parc, va trencar una mica l’ambient de festa i harmonia.   L’endemà, a part del simulacre de salvament organitzat per la Creu Roja i les sardanes al Parc Joan Maragall, també hi va haver l’esperada presentació del vídeo dels Diables d’Estrac, en commemoració dels 10 anys de la Colla.  Un munt de gent ens vam aplegar a la Plaça de la Vila, on una pantalla gegant presidia l’indret.  Ens vam esperar una bona estona perquè es fes de nit del tot i així poder gaudir més de la pel·lícula.  Per cert, va valer la pena l’espera.  Una magnífica pel·lícula va fer possible donar a conèixer, encara més, qui són els diables, què fan i com ho fan, què senten, amb una posada en escena impecable, amb veus i música immillorables.  Cal felicitar a tots els qui van fer possible aquest gran resultat, un document que sense dubte, al llarg del temps, esdevindrà històric.  Vinga, a seguir gaudint de la nostra Gran Festa, perquè avui divendres comencen els plats forts!   La primera cara negativa: Igual que l’any passat, des de fa uns dies ja es poden veure col·locades als fanals de Caldes, les banderes catalanes que mostren que el poble es troba en plena festa major. Unes banderes que, malauradament, no arriben senceres al final de la festa perquè, ja sigui per gent incívica o per la debilitat material del format de les banderes, la imatge d’aquestes, el segon cap de setmana de festa major, acostuma a ser penós.   La primera cara positiva: de forma puntual, i més aviat que mai, hem rebut, com cada any, l’original programa de Festa Major a casa. Cal destacar la referència que fa l’alcalde sobre el fet que ha estat un programa elaborat pel Govern anterior i que, a més, és un bon programa.  Al cap i a la fi, si alguna cosa ens ha d’unir, per començar, ha de ser la nostra Festa Major.[@more@]

Tweet

Per un problema aliè a la meva voluntat, l'article FESTA MAJOR DE CALDES D'ESTRAC 2007 (1) ha desaparegut del meu Diari. 

Intentaré solucionar-ho el més aviat possible.

Disculpeu les molèsties.  Gràcies.

[@more@]

Tweet

Sempre s’ha dit que, sobretot a Espanya, qui perd les eleccions són els partits que es troben al govern, ja que els ciutadans acostumen a apostar per l’estabilitat i la moderació.  La societat espanyola és molt conservadora en aquest sentit i només hi ha hagut, fins ara, canvis en situacions considerablement extraordinàries.  El 1982 davant d’una UCD a la deriva, el 1996 amb un PSOE amb la corrupció per a tot arreu i el 2004 davant el que tots ja sabem.  Evidentment són moltes les circumstàncies que han provocat aquests tres importants canvis en el color polític del govern espanyol, però sempre han girat al voltant d’un o dos motius de gran pes.  Doncs bé, de cara a les eleccions del proper mes de març, i malgrat el PP ens vulgui fer creure el contrari, Espanya no viu un moment extraordinari que faci preveure un canvi a curt termini.  Les enquestes, tot i que no són del tot fiables, preveuen un empat tècnic entre PSOE i PP però amb un lleuger avantatge dels socialistes, essent el President Zapatero el líder més ben valorat.  A més a més,  els resultats en un sistema pràcticament bipartidista depenen dels encerts i errors del partit del Govern, però també dels encerts i errors del partit de l’oposició.  El Govern pot haver comès errors, segur, però l’oposició del Partit Popular n’està cometent un rere l’altre, fet reconegut fins i tot per alguns dels seus votants i dirigents.  Durant aquestes darreres setmanes, per més mal de cap del PP, ha sorgit alguna que altra picabaralla entre dirigents populars pel tema de la confecció de les llistes electorals i possibles successions futures.  Davant d’aquest panorama no podríem dir que l’oposició gaudeixi de massa bona salut.[@more@]

Tweet

Article de Carlos Carnicero a El Periódico d’avui:   Els que coneixen el món del flamenc saben quines són les bromes, manies i expressions dels cantaores. Envolten els seus actes d'una litúrgia accessible per als iniciats. Quan una nova obra assajada ja està preparada i madura per al públic utilitzen una expressió sincera: "Esto ya está 'pa cobrar'".   Per a les eleccions, els assajos ja pràcticament sobren. Tots els que són a l'escenari haurien de convenir que el resultat està sentenciat, pendent de saber si la campanya electoral donarà al PSOE una majoria suficient per governar amb tranquil.litat o bé si haurà de seguir buscant un lloc en les minories que avui li donen suport.   Cada dia hi ha una nova dada sobre l'enorme dificultat amb què s'enfronta Mariano Rajoy. Manuel Fraga ha envidat més a favor que Alberto Ruiz Gallardón estigui a la pista de sortida per a una successió que ell estableix com a inevitable. A les crítiques que van sobrevenir les seves primeres manifestacions ha respost Fraga amb tossuderia recordant que la seva primera designació d'Antonio Hernández Mancha va haver de ser rectificada amb la de José María Aznar. Però la debilitat de Rajoy no s'apuntala només en la desconfiança que demostra el president fundador. La metodologia de la crispació necessita escenaris que suportin una contestació al Govern. Actualment, interrompuda qualsevol possibilitat de negociar amb ETA, amb una cartera de detencions de terroristes que no para d'incrementar-se, amb gestos de fermesa indiscutibles del Govern, tancada l'aixeta que podia haver disgregat vots des de Navarra, ¿què li queda al líder del PP per seguir predicant l'Apocalipsi?   L'economia permet al president repartir bons perquè els espanyols cobrin diners per tenir criatures, promet duplicar la mitjana del creixement de les pensions més baixes i té superàvit fiscal per buscar alguns conills més al barret de copa. Si totes les bateries que presenta Rajoy davant d'aquests eficaços gestos de populisme són les seves diatribes contra l'Educació per a la Ciutadania, està sentenciant l'expressió gitana que aquestes eleccions, senzillament, estan pa cobrar.[@more@]

Tweet

Comentari d’Antoni Puig Sole (29/08/2007, 08:39h) a l’article “ROSA DÍEZ, COHERENT” (29/08/2007):   La coherència és important, però no és un element distintiu entre dretes i esquerres. Hitler va ser bastant coherent amb les seves idees, però la seva conducta és detestable. Rosa Díez s'ha convertit en l'última època, en un element distorsionador que no ha fet altra cosa que justificar les posicions del PP, quan el que feia falta era desmuntar-les. Ha situat com enemics a tots aquells que reivindiquen (amb més o menys encert) els drets de les nacionalitats perifèriques, oblidant-se en canvi, de combatre a tots aquells que per les esquerres són els autèntics adversaris: la dreta. Ha defensat la Llei de memòria històrica?. Ha combatut el nacionalisme espanyol?. Ha lluitat en contra de la precarietat laboral?. Ha dedicat la seva energies a denunciar la invasió de L'Iraq?. No, el seu bàndol ja fa temps que és un altra.[@more@]

Tweet

La teva opinió és una nova secció d’aquest Diari.  Aquells comentaris que els visitants escriviu en els escrits que penjo cada dia, són llegits per mi detinguadament.  Doncs bé, aquell comentari que em cridi més l’atenció, ja sigui pel contingut, per la forma d’explicació, pel seu interès, serà “penjat” com un article més del meu Diari, per així incentivar el debat i la participació sobre un tema concret.  Us animo, com sempre, a deixar comentaris a l’apartat corresponent de cada post i, ja sabeu, si l’elaboreu bé pot arribar a ser el protagonista un dia d’aquests.   Aprofito per informar-vos que avui he afegit un enllaç nou a l’apartat d’Enllaços:  es tracta del bloc d’en Ramon Villaplana, dirigent murcià del recent creat partit del Centre Democràtic Liberal, web del qual també enllaço. També he afegit els enllaços a Ciutadans de Catalunya (Associació), Reagrupament.cat (plataforma impulsada pel republicà Joan Carretero), i la CUP.[@more@]

Tweet

La Colla de Diables del nostre municipi, els Diables d’Estrac, es va crear l’any 1996, tot i que es formalitzà com a tal i amb uns estatuts l’any 1997. És a dir, ja fa una dècada que els caldencs i els visitants podem gaudir d’aquest grup, de la seva marxa i del seu objectiu de muntar festa i gresca per a totes les edats.  I subratllo “per a totes les edats”. Moltes vegades, encara avui, hi ha algú que pensa o pot arribar a pensar que una colla majoritàriament formada per joves només pot organitzar activitats per a joves. Però això no s’adequa a la realitat i es pot comprovar fàcilment si un mateix participa en alguna d’aquestes activitats.  Si ens fixem amb dos dels actes anuals més importants de Caldes i que organitzen els Diables, la Dormida i el Correfoc de la Festa Major de la Mare de Déu del Remei, s’observarà clarament que no són únicament joves els qui participen i gaudeixen d’aquestes dues festes.  El Grup de Diables sempre prepara aquestes festes pensant en tothom, no en ells i en la franja d’edat juvenil exclusivament.      La Dormida, que durant 14 anys ha animat els darrers dies d’agost, comença amb una festa infantil seguida d’un sopar popular i amb música de diferents tendències, exemples de festa oberta a tots els públics, gustos i edats.  Allà hi trobes nens i nenes, joves, pares i gent gran, tothom participant d’una festa cada cop més coneguda i reconeguda a Caldes i més enllà de les nostres fronteres.  Cal reivindicar, sempre que sigui necessari, que aquesta festa és de tots i per a tots, cosa que cal agrair a la colla de Diables, sobretot per la seva visió oberta de crear i consolidar un acte popular, variat, innovador i creatiu.      És el mateix que passa amb el Correfoc.  La bona organització d’aquesta també consolidada trobada de la Festa Major del nostre poble, fa possible que grans i petits, cadascú des del lloc i posició que cregui convenient, puguin gaudir d’un gran espectacle de llum, foc i aigua poques vegades vist al nostre país.       En definitiva, es tracta d’una Colla de joves però dirigida a tots els públics, un grup que s’ha fet un nom en el món dels Diables i que això, precisament, possibilita portar el nom del nostre poble ben lluny. Com a caldencs i caldenques, i com a visitants, hem d’agrair la gran i dura feina que fan aquests veïns de Caldes, sobretot en uns moments en que la tasca voluntària es troba en declivi i poc valorada.  Hem de ser conscients que segurament, malgrat els grans esforços i la rebuda d’alguna crítica que altra, ells estan satisfets perquè els ciutadans que els seguim i recolzem també ens sentim satisfets, orgullosos i partícips del seu èxit. Un sentiment, per cert, que segurament té la gran majoria del poble caldenc, perquè recolzar a la Colla de Diables no vol dir recolzar un grup reduït de joves perquè muntin la seva festa.  Recolzar als Diables vol dir recolzar al poble de Caldes i uns moments d’oci per a tothom.      Felicitats als Diables per aquests 10 anys, felicitats als Diables per anar reactivant constantment l’entitat i, doncs, el poble de Caldes, dia a dia,  i felicitats per innovar i crear. Que per molts anys puguem gaudir d’aquesta entitat, cosa que no només depèn d’ells, sinó també de tot el poble, des de la societat civil fins a l’administració pública. Per cert, aquest diumenge, 2 de setembre, els Diables presenten el vídeo dels 10 anys d’aniversari (20 hores Plaça de la Vila). I demà comença la Festa Major! així que, com vaig fer l’any passat, en faré un seguiment especial i articles monogràfics sobre alguns dels actes.  Bona Festa Major ![@more@]

Tweet

La històrica dirigent socialista basca ha decidit, finalment, abandonar la seva condició de militant del Partit Socialista.  Sense dubte, una decisió coherent.  Ella, des de la seva posició, ha intentat que la majoria del PSOE seguís les seves idees i les de segurament un bon nombre de militants i votants socialistes, unes idees que, segons ella, ja havia fet seus el PSOE però que amb el temps, aquest partit, el seu partit, se’ls ha tret de sobre. En aquest sentit, doncs, i tenint en compte la trajectòria de la Rosa Díez, la seva més enèrgica repulsa a la política antiterrorista desenvolupada pel Govern socialista espanyol, entre altres temes, ha fet prendre aquesta decisió a la política basca, a més a més de sumar-hi el fet de la propera creació d’un nou partit polític d’àmbit espanyol amb l’objectiu de regenerar la política nacional, així com intentar fer una formació que es mogui entre el camí del PSOE i del PP. La Rosa és una de les impulsores d’aquest nou partit. Jo he estat gran seguidor i admirador de la Rosa Díez, encara que potser en aquests darrers anys he discrepat amb algunes de les seves posicions i opinions.  Malgrat això, segueixo creient que és una persona enèrgica, coherent, competent, compromesa i fidel a les seves idees i segur que seguirà tenint un paper destacat dins la vida política espanyola.[@more@]

Tweet

Bé, uns quants temes se m’acumulen i he decidit tornar a escriure uns dies abans del que havia promès.  Començaré amb alguns temes de Caldes, el meu poble. I especifico “alguns”, perquè més endavant ja parlaré d’altres.  Després d’haver-se celebrat la 14ª edició de la Dormida de Caldes d’Estrac, no puc més que felicitar a la Colla de Diables del nostre poble per haver organitzat, en la meva modesta opinió, la millor Dormida celebrada fins avui.  No sabria pas què destacar-ne, perquè el conjunt és el que fa gran la festa. Si que em va sorprendre positivament el grup de rumba flamenca i la cada cop millor organització dins la Colla de Diables per tirar endavant aquesta llarga tarda-nit.  La veritat és que això de la bona organització es veu des de fora, perquè tots els que hem organitzat o participat en alguna activitat sempre sabem que es veu tot plegat millor des de lluny que no pas de dins. Però bé, la imatge exterior és el que té importància de cara al bon desenvolupament de la festa amb l’objectiu que els assistents ho trobin tot o gairebé tot de forma correcta.. Per cert, un any més s’ha confirmat allò que no em cansaré mai de dir: la Dormida és una festa dirigida a tots els públics.   Canviant de tema i per alguns despistats que ja he sentit que diuen que els Diables van deixar bruta les platges pels banyistes de l’endemà, només dir que només faltaria que la Colla, a més de preparar durant mesos aquest festival i estar-se al peu del canó durant tota la nit, haguessin de netejar la platja.  Tinc entès que directament és responsabilitat de l’Ajuntament la tasca de la neteja de la platja, així que a qui li correspon haver deixat aquest espai en condicions, sigui directament o indirectament per mitjà de l’empresa de neteja, és al Govern Municipal.  Si algú té més informació per a poder confirmar o no el que afirmo, o en tot cas explicar amb detall el que va ocórrer, sense cap problema ho acceptaré i ho pot escriure a l’apartat dels comentaris d’aquest article.  La brutícia de la platja és lògica després d’una festa d’aquestes característiques. També passa amb festes com el Sopar i Gresca dels geganters o els balls de festa major a l’Esplanada de Can Muntanyà, espai sempre netejat posteriorment. Rierades:  Dues importants tempestes hem patit a Caldes durant aquest estiu.  Independentment del moment de cadascuna d’aquestes tempestes, cal fer esment de les seves conseqüències, sobretot de dues.  L’una fa referència a la posterior neteja de la sorra acumulada a la riera per culpa de la pluja.  Com sempre, i de forma ràpida i eficient, la Brigada Municipal de l’Ajuntament va deixar la Riera sense acumulació de sorra, branques i altres objectes.  Però, a diferència d’altres ocasions, la sorra que malauradament  no es pot treure, es va convertir en pols que vam haver de patir durant uns dies alguns veïns de la Riera i de carrers pròxims a la principal via del nostre poble.  Recordo que en altres moments semblants, la mateixa nit després de la tempesta, un camió ruixava amb aigua la Riera per evitar precisament la creació de pols a partir de la sorra que quedava impregnada en el carrer.  Esperem que per una altra vegada es tingui en compte, perquè tinc constància que són uns quants els veïns que es queixaven del mateix els dies següents a les tempestes.  I un altre dels problemes ha estat la manca de llum pública en una part de dalt de Caldes i durant uns quants dies.  També hi ha hagut molts veïns molestos en aquest sentit i alguns també els ha perjudicat.  Devia ser molt greu la suposada avaria que es va produir, perquè en cas contrari no té cap mena de justificació estar-se tants dies sense llum.   Em van explicar que l’Ajuntament hi estava treballant de valent, però els veïns es mereixen, ens mereixem, una explicació més detallada que suposo que tindrem en el proper Portada, el butlletí d’informació de l’Ajuntament, ja que segons el nou Govern a partir d’ara ho explicaran tot, tot i tot. Esperem que així sigui i seria una bona manera de començar predicant amb l’exemple.   Torneig de Futbol Sala 2007:  Enguany, com sempre, està finalitzant el Torneig de Festa Major de Futbol Sala.  La novetat d’aquest estiu ha estat la celebració del torneig a Can Muntanyà, després d’haver-se realitzat durant un temps al Poliesportiu.  És a dir, el Torneig s’ha tornat a celebrar on originàriament es celebrava, cosa que ha agradat a alguns i a altres no tant.   Particularment a mi no m’ha preocupat massa el tema, tot i que sap greu que tenint un Poliesportiu com el que tenim, no s’hagi aprofitat també per a realitzar-hi un dels torneigs més importants que es celebren al nostre poble. A més a més, allà hi ha més espai perquè la gent s’hi pugui asseure (a Can Muntanyà feina tens a trobar un lloc!),  hi ha un marcador (a Can Muntanyà o estàs atent al 100% del partit i memoritzes el gol de cadascun, o bé has de preguntar constantment).  N’hi ha que diuen que hi ha més ambient a Can Muntanyà. Una part de raó tenen, perquè sobretot s’hi va acumulant gent que segurament no tenia intenció de veure futbol, però que en canvi passant per allà al davant s’animen a quedar-s’hi.  El positiu d’aquest any també ha estat el bar que han muntat els Diables (amb la matèria que tenien podies berenar o sopar sense cap problema!).  Per cert, de cara a l’any vinent, a part de valorar positivament les tanques protectores perquè no marxin pilotes cap a la Riera, també caldria tenir en compte l’espai perquè més gent pugui asseure-s’hi i, sobretot, un marcador, a part d’inventar-se alguna cosa perquè la catifa de closques de pipes no sigui protagonista de l’Esplanada.[@more@]

Tweet