El Partit Popular i el seu camí cap a una nova derrota

Sempre s’ha dit que, sobretot a Espanya, qui perd les eleccions són els partits que es troben al govern, ja que els ciutadans acostumen a apostar per l’estabilitat i la moderació.  La societat espanyola és molt conservadora en aquest sentit i només hi ha hagut, fins ara, canvis en situacions considerablement extraordinàries.  El 1982 davant d’una UCD a la deriva, el 1996 amb un PSOE amb la corrupció per a tot arreu i el 2004 davant el que tots ja sabem.  Evidentment són moltes les circumstàncies que han provocat aquests tres importants canvis en el color polític del govern espanyol, però sempre han girat al voltant d’un o dos motius de gran pes.  Doncs bé, de cara a les eleccions del proper mes de març, i malgrat el PP ens vulgui fer creure el contrari, Espanya no viu un moment extraordinari que faci preveure un canvi a curt termini.  Les enquestes, tot i que no són del tot fiables, preveuen un empat tècnic entre PSOE i PP però amb un lleuger avantatge dels socialistes, essent el President Zapatero el líder més ben valorat.  A més a més,  els resultats en un sistema pràcticament bipartidista depenen dels encerts i errors del partit del Govern, però també dels encerts i errors del partit de l’oposició.  El Govern pot haver comès errors, segur, però l’oposició del Partit Popular n’està cometent un rere l’altre, fet reconegut fins i tot per alguns dels seus votants i dirigents.  Durant aquestes darreres setmanes, per més mal de cap del PP, ha sorgit alguna que altra picabaralla entre dirigents populars pel tema de la confecció de les llistes electorals i possibles successions futures.  Davant d’aquest panorama no podríem dir que l’oposició gaudeixi de massa bona salut.[@more@]

Tweet