EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Pasqual Maragall ha parlat i parla molt del Partit Demòcrata i fins i tot va registrar l’any 1998 un partit amb aquesta filosofia sota el nom “Partit Català d’Europa”.  Com sempre, molts han pensat que es tracta d’una utopia sense futur real. Però el moviment demòcrata està arrelant amb força a Itàlia i França a partir de la creació del Partit Demòcrata Europeu.  La nova democràcia necessita quelcom més enllà dels partits tradicionals europeus, els quals s’han anat allunyant a marxes forçades de la ciutadania.  I Catalunya no se n’ha quedat al marge.  L’idea de partits tancats i rígids segueix essent present, malgrat els intents de reformes i modernitzacions des de dins dels mateixos partits.  Els ciutadans així ho constaten. Abstenció, ampliació de la divisió entre partits i ciutadania, debats superficials i electoralistes entre dirigents polítics, allunyament de la realitat de la societat actual, la continuïtat en voler emfatitzar la cada cop menys clara divisió entre dreta i esquerra i no voler parlar de polítiques concretes, les poc democràtiques llistes tancades i un llarg etcètera..  Cal afrontar la crisi de la democràcia començant per arreglar la crisi dels partits tradicionals.  Cal tornar a il·lusionar la ciutadania, cal tornar a creure amb al política i els polítics. La “política” és necessària per a l’organització social, però és evident que cal reformular els conceptes “polítics” i “política” i tornar a donar-li el prestigi que mai haurien d’haver perdut.  Potser és el moment d’afirmar que ens cal una gran formació, una nova formació, amb uns objectius clars de regeneració democràtica i de dignificació de la política, amb la finalitat de fer-ne partícip a tots els ciutadans sense excepció, que aglutini un ampli espectre de sensibilitats i que es dediqui a fer costat a les persones, als seus problemes i inquietuds.[@more@]

Tweet

Bona decisió d’Els Tr3s Micos ( http://escomar.bloc.cat ).  La llibertat d’expressió ha de ser utilitzada amb l’objectiu de dialogar, discutir, debatre, contraposar posicions amb més o menys èmfasi, però MAI, sota el concepte “llibertat d’expressió”, s’ha d’utilitzar l’insult o el comentari fals o extremadament ofensiu. Avui, l’edició digital de la revista d’informació local Els Tr3s Micos de Caldes d’Estrac anuncia que a partir de les 00.00 hores del dia 14 de novembre de 2007, el Bloc "Els Tr3s Micos" exercirà el seu dret a suprimir les opinions que es pengin als articles que siguin ofensives respecte a persones, entitats, institucions i empreses, així com les que no corresponguin a comentaris sobre els articles que fan referència.  A més d’afegir que d'acord amb la legislació vigent, a partir de la mateixa data es recollirà la procedència (ID) de totes les opinions expressades, a l'efecte de la seva identificació i responsabilització del seu contingut, si és necessari. Sense dubte una molt bona decisió de la direcció de la revista que, malgrat per alguns potser arriba tard i per altres no era necessària, servirà perquè el bloc oficial d’Els Tr3s Micos sigui utilitzat únicament com a mitjà d’informació i d'intercanvi d'opinions amb educació. Això no és censura, es tracta d'un bon ús de la llibertat d'expressió.[@more@]

Tweet

Dos nous webs al meu apartat d’enllaços:  http://www.pasqualmaragall.cat  

http://regeneraciodemocratica.bloc.cat  [@more@]

Tweet

Una carta del lector Pau Cabezón (Viladecans), publicada a El Periódico de Catalunya d’ahir dissabte:   I ara, fins al 30 de novembre. Un ja no sap què pensar, o més ben dit, ja no sap què fer. I això que jo em considero afortunat perquè només m'he de llevar 30 minuts abans del que ho feia habitualment per ficar-me en un embús abans de les set del matí i perquè tinc un lloc on deixar el cotxe a Barcelona. I ara, ¿què? A esperar que vulguin deixar-nos tornar a la nostra rutina, horaris i a la nostra vida.    I no deixo de pensar que no ens podem permetre que ens prenguin el pèl d'aquesta manera. En ple segle XXI, en un país integrat a la Unió Europea, tenim unes infraestructures dignes d'una república bananera. Però això no s'arregla amb bitllets gratis –un altre cafè per a tothom–. La gent n'està molt farta i jo no sóc capaç d'idear una manera de manifestar la nostra frustració. El caràcter català ens fa rebaixar la nostra qualitat de vida per arribar a temps a la feina, i el nostre seny ens fa llevar abans d'hora per no saturar unes entrades a Barcelona autènticament tercermundistes.   S'ha d'agrair que certs polítics alabin el comportament de la ciutadania, però és necessari que aquesta demostri que una cosa és el nostre sentit de la responsabilitat i una altra de molt diferent que siguem un ramat de bens. Potser la solució és manifestar-nos als nostres ajuntaments per intentar estar presents en l'actualitat informativa i que aquesta situació eventual –havien de ser 10 dies– no es converteixi en habitual i es perdi en l'oblit. Però vull fer una última anotació: al març hi ha eleccions i no hem d'augmentar l'abstenció, perquè no anar a votar no canviarà les coses. No ens podem permetre que tot ens sigui igual.[@more@]

Tweet

Avui dissabte, 10 de novembre, la Colla de Geganters de Caldes ens traslladem a la vila veïna d’Arenys de Munt, amb l’objectiu de participar com a padrins dels nous gegants arenyencs.  Aquesta trobada especial s’iniciarà a la Plaça de l’Església d’Arenys de Munt a partir de les cinc de la tarda. Així que, si voleu gaudir de la festa, ja sabeu el lloc i l’hora!  Aquesta serà la darrera sortida de l’any que realitzem els geganters de Caldes.  I el diumenge 16 de desembre, finalitzarem “temporada” amb la Trobada de la Festa de Santa Llúcia de Caldes d’Estrac.[@more@]

Tweet

La periodista Susanna Romero parla d’immigració en el seu darrer article d’Els Tr3s Micos de Caldes d’Estrac. Sota el títol “Parlem d’immigració?”  http://escomar.bloc.cat/post/4806/197353 , Romero fa una reflexió al voltant d’aquest assumpte, traient novament a la llum un tema del qual, malgrat costi, se n’ha de parlar, i molt.  I si no ho fa la classe política del país, qui ho farà?  Romero diu que “la immigració és un problema”.  Jo no descriuria la immigració com un problema, sinó com una nova situació a la qual ens hi hem d’adaptar.  És evident, doncs, que se n’ha de parlar. Però més que parlar-ne, s’ha d’actuar per trobar les millors solucions possibles per mitjà d’un gran Pacte Nacional, seriós i adequat a la realitat, que sàpiga afrontar eficientment la nova situació.  No és fàcil, perquè tothom té dret a viure al nostre país i tothom té l’obligació de complir unes certes normes. Cal un equilibri. ¿ Però com ho fem, quan, de quina manera amb polítiques concretes i detallades, a qui cal tenir en compte ?  La veritat és que es fa difícil parlar seriosament d’un tema en aquest país, i aprofundir-hi,  ja que estem massa acostumats als debats polítics superficials i amb l’únic objectiu de treure’n rèdit electoral.  En definitiva, una mostra més de l’allunyament entre política/polítics i societat civil.[@more@]

Tweet

Article del professor honorari d’ESADE Luis De Sebastián a El Periódico de Catalunya d’avui: Ara que s'acosta la campanya electoral s'accelera la discussió sobre els impostos, especialment sobre el fet de rebaixar-los, que és el que més li agrada a la gent. I apareixen propostes innovadores com l'impost de l'IRPF amb un tipus únic –com el que avala l'economista Miguel Sebastián– que implicaria, d'entrada, una reducció d'impostos als grups de més ingressos i, de passada, suposaria la pujada d'impostos als que ara tributen per sota del futur tipus únic, fora que aquest es fixi al nivell més baix de l'escala. És cert que el tipus de cotització actual de l'IRPF és menys progressiu en la pràctica del que és en la teoria. Però perquè el nou sistema impositiu fos més progressiu, s'hauria de combatre, d'una manera molt més efectiva, l'evasió fiscal. Per tant, ¿per què no comencem per aquí, abans de posar-ho tot de cap per avall?   PER PARLAR de justícia fiscal no n'hi ha prou de parlar d'impostos, perquè el sistema fiscal complet consta de dues vessants: la recaptació i la despesa. Naturalment, sense recaptació no hi pot haver despesa pública, igual que sense despesa la recaptació no té sentit social i resulta una simple espoliació dels ciutadans (com solien ser els impostos en l'antiguitat). La fiscalitat, en les seves dues vessants complementàries, és un instrument de progrés econòmic i de des- envolupament social. Han d'anar juntes i la seva combinació determina el model de societat que es vol implantar i defensar.   Els que, per obvis motius electoralistes, promouen la reducció d'impostos, ho solen justificar amb l'augment de la productivitat, la màxima inversió i el creixement que genera. Però està suficientment demostrat que la reducció de tipus impositius no fomenta l'activitat empresarial, ni per tant la recaptació fiscal. Els països que tenen menys càrregues fiscals (menys del 10% del PIB, la majoria a Sud-amèrica i l'Àfrica) no compten amb més activitat empresarial. De fet, allò que garanteix l'èxit de l'activitat empresarial és l'augment dels béns públics: la llei i l'ordre, l'educació a tots els nivells, les comunicacions, el bon funcionament dels tribunals de justícia, etcètera. Totes aquestes coses proporcionen valuoses externalitats a les empreses i als individus que volen començar una aventura empresarial. La qüestió (dins d'un marc de justícia, que se suposa en una democràcia madura) no és el nivell dels impostos, sinó com es gasten. Els empresaris il.lustrats prefereixen que l'Estat creï externalitats més que no pas que se'ls rebaixin més impostos, ja que els seus beneficis es perden després per una mala administració i per les dificultats que troba la nova inversió. El millor, des d'un punt de vista estrictament personal, seria que "tots menys jo paguin per les externalitats de què jo gaudeixo". Seríem davant del fenomen del polissó (el que viatja sense pagar), però això no és possible si tothom intenta ser polissó.   PER UN ALTRE costat, la llista dels països més eficients i competitius a escala mundial (com la que ens proporciona cada any el World Economic Forum a Davos) no inclou els països amb menys càrrega fiscal. Més aviat inclou als primers llocs els països amb tipus impositius alts i una elevada càrrega fiscal –amb els Estats Units fora dels primers llocs del rànquing–, que produeixen uns béns i uns serveis públics que contribueixen a elevar la productivitat de les empreses i el benestar dels ciutadans. Contràriament, hem vist com la reducció d'impostos als Estats Units ha reduït al mateix temps la producció i el manteniment dels béns públics. La destrucció de Nova Orleans per l'huracà Katrina, l'enfonsament del pont sobre el Mississipí a Minnesota i els incendis que hi ha hagut recentment a Califòrnia són resultat de l'escassetat i precarietat dels béns públics en aquell gran país.  Sense anar més lluny, s'ha de recordar que l'augment de la càrrega fiscal a Espanya dels últims 30 anys ha anat paral.lel a l'augment de l'activitat empresarial i el benestar de la població. ¿Algú es pensa que sense el nivell d'impostos que hi ha l'economia espanyola hauria arribat a ser la vuitena o novena del món per volum del seu producte nacional? I si, a més a més, es paguessin tots els impostos que s'han de pagar i l'economia submergida pugés a la superfície, l'economia espanyola seria tan gran com la de França o la d'Anglaterra.   Deixem en pau els impostos. Cada vegada que es canvien les lleis s'obren nous forats que afavoreixen els litigis i l'evasió fiscal. Abans que canviar-los s'han de cobrar, tal com mana la llei vigent. És aquí on s'ha de posar l'accent de la reforma fiscal, per augmentar el grau de progressivitat del sistema i per augmentar la provisió dels béns públics que encara necessita la societat espanyola. La preocupació dels ciutadans i dels governants, en la pròxima campanya electoral, hauria de ser com es gasten els impostos en la producció i distribució de béns i serveis públics que facin el país més eficient i més just.[@more@]

Tweet

Ja podeu llegir, i comentar, el meu article de l’edició número 13 de la publicació local Els Tr3s Micos de Caldes d’Estrac. Enllaç a l’article de d’Els Tr3s Micos digital:  http://escomar.bloc.cat/post/4806/197352

[@more@]

Tweet

Ja podeu llegir, i comentar, el meu article de l’edició número 13 de la publicació local Els Tr3s Micos de Caldes d’Estrac. Enllaç a l’article de d’Els Tr3s Micos digital:  http://escomar.bloc.cat/post/4806/197352

[@more@]

Tweet

Avui, 6 de novembre del 2007, fa justament 2 anys que vaig posar en marxa aquest Diari. Gràcies a la constant actualització del mateix i, sobretot, gràcies a la vostres visites, comentaris i aportacions, aquest bloc ha agafat un ritme d’activitat que no m’esperava el dia que el vaig “obrir”.  Tenia clar que l’objectiu era transmetre opinions, reflexions, explicacions diverses, i compartir-les amb tots vosaltres, així com fer-vos partícipis també d’aquest Diari i permetent un debat obert sobre qualsevol dels temes que he anat exposant.   Aquest objectiu s’ha aconseguit.  Després de 2 anys puc dir que em sento molt satisfet del resultat del bloc i això m’anima a seguir endavant amb ell, mantenint el seu tarannà i anar-hi afegint tots aquells ingredients que el puguin millorar.  A tall de curiositat, us informo que des del 6 de novembre del 2005 s’han publicat 644 articles i s’han escrit, heu escrit, 2.470 comentaris.  A més, el Diari s’ha mantingut i es manté entre els 100 més actius i populars dels bloc.cat. MOLTES GRÀCIES A TOTS i, ara, A SEGUIR ENDAVANT!  [@more@]

Tweet