Mapa de la Padània, segons el partit independentista Lliga Nord. Com es pot comprovar, són les regions del Nord d'Itàlia.
Tancats dins del nostre país, observant els moviments independentistes i nacionalistes de casa, moltes vegades ens pensem que al nostre voltant hi tenim països units i sense cap tipus de dificultats de “convivència” nacionals o regionals. Avui deixem de pensar una mica amb casa nostra, i traslladem-nos a Itàlia. Parlem de la Padània. Padània és el nom que van donar els nacionalistes de la formació política Lliga Nord al territori del Nord d'Itàlia que volien independitzar de l’Estat italià. Per què Padània ? Doncs aquest nom prové de la vall del Po (llatí Padus), nom utilitzat sovint per a referir-se a la “pianura padana” en alguns textos de geografia. El terme va ser creat pel periodista Gianni Brera i popularitzat en els seus llibres per Indro Montanelli. La Lliga Nord va proposar-se dur a terme la secessió del ric Nord d'Itàlia. Va ser el líder de la força independentista i de dreta, Umberto Bossi, qui va donar a la regió el nom de Padània. El nou país tindria una bandera, un himne nacional, un parlament a Màntua i fins i tot es van arribar a organitzar unes eleccions per a un "Parlament del Nord", però sense cap reconeixement internacional, és clar. L'òrgan de comunicació de la Lliga és el diari “La Padània.” Cal dir que no hi ha massa acord sobre les fronteres exactes que “separarien” aquesta gran regió del nord d’Itàlia de la resta del país. La llengua oficial és l'italià estandaritzat, tot i que a les fronteres són reconegudes com a minoritàries el francès, el francoprovençal, l'occità, l'alemany, el furlà i l'eslovè. Però la Lliga Nord ha anat més enllà i lluny d’únicament reclamar la independència, i tot i que Padània no és un estat independent, el moviment polític va escollir com a himne nacional el "Cor dels esclaus hebreus" (Va pensiero) de l'òpera Nabucco de Giuseppe Verdi. El “govern” i el “Parlament” disposen de banderes específiques. Hi ha també una “Guàrdia Nacional Padana” i els anomenats Voluntaris Verds. Tot i aquest escenari que sembla que ens aboqui a una imminent independència del nord d’Itàlia, la realitat és una altra. La Lliga Nord controla només el 5 % de les províncies italianes on està establerta (Sondrio, Varese i Como a Llombardia, i Treviso i Vicenza a Véneto). A les eleccions regionals del 2005 va treure el 10 % dels vots populars al nord d'Itàlia (15,8 % a Llombardia, 14,7 % a Véneto, 8,5 % al Piemont, 4,8 % a Emília-Romanya, 4,7 % a Ligúria, 1,3 % a Toscana i 0,0 % a Marques, mentre que el 2003 va obtenir el 9,3 % a Friuli-Venècia Júlia i el 6,1 % a la Província de Trento). I cal explicar també que la Lliga Nord, independentista però també partit de dreta, ha arribat a presentar-se en coalició amb el partit de Silvio Berlusconi, així que també té representació al Parlament Nacional Italià. Sense deixar de banda el seu objectiu independentista, la Lliga Nord s’ha decantat darrerament per l’augment de l’autonomia i la defensa per davant de tot de la Padània. En definitiva, i sobre la secessió, tots els analistes i experts afirmen que en el cas hipotètic d'un referèndum sobre la independència de Padània, és molt probable que el resultat fos majoritàriament negatiu. Tot i que, mai se sap. Teniu més informació sobre la Lliga Nord, moviment de l’independentisme nord-italià, a http://www.leganord.org . “Lega Nord per l’indipendenza della Padania” és el lema que dóna la benvinguda al web. En aquest web trobareu ampliada tota la informació que us acabo de transmetre, així com els objectius, propostes i ideologia del partit de Bossi. Per cert, també hi teniu informació sobre les imminents eleccions legislatives italianes del 13 i 14 d’abril.
[@more@]
