Afortunadament acabarem anant cap a les llistes obertes

Navego per internet i investigo a cadascun dels candidats que es presenten per la província de Barcelona “amagats” sota les sigles del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), formació que en principi votaré el proper 9 de març.  D’alguns no he de buscar massa informació perquè ja n’he pogut fer seguiment al llarg d’aquests 4 anys, però d’altres necessito saber més coses, sobretot més de la feina que han realitzat al Congrés dels Diputats i fora d’ell en cas de ser candidats per primera vegada o de no haver estat escollits diputats l’any 2004.  Bé, em passa el de sempre:  hi ha a qui votaria molt convençut, d’altres tinc molt clar que no es mereixen el meu vot i de la resta puc tenir sentiments diferents i fins i tot contradictoris, segons el temps que porten al Congrés, la feina que hi han fet, etc.  Però és clar, al final això és important?, no té sentit perdre-hi el temps, ja que el que votaré serà una “papereta” amb una llista de noms que, al cap i a la fi, és igual que siguin uns o altres. Només puc decidir votar, o no votar, una P, una S i una C, i no puc escollir votar o no persones com la Carme Chacón, en Joan Clos, la Meritxell Batet, en Manel Mas o la Lourdes Múñoz, per citar només uns exemples.   Només és això: una llista de noms, malgrat s’intenta camuflar amb una frase poc aclaridora i prou confusa com “diferents però units per un projecte comú”, recurs molt utilitzat pels polítics. És igual el que hagis fet com a diputat, no cal atabalar-se massa perquè el ciutadà no podrà passar comptes amb tu directament, cara a cara, persona a persona, diputat a diputat, analitzant feina per feina.  Això només canviarà quan arribin les llistes obertes al nostre país, cosa que evidentment no volen els partits de tota la vida, perquè això significaria l’ “adéu” a la poltrona de polítics que fa anys i anys que “no els treu ni Déu” del seu lloc, així com la mala imatge d’altres als quals se’ls podria qüestionar la seva feina.  Més d’un s’enduria una sorpresa si, per exemple, els ciutadans poguéssim escollir quins candidats del PSC volem que ens representin al Congrés.  Bé, de sistemes de llistes obertes n’hi ha de moltes tipologies i totes elles amb diferents característiques, però l’objectiu principal és que un ciutadà pugui votar “el candidat” o candidats directament, i no unes sigles amb tot un llistat de noms. El ciutadà ha de poder comptar amb el “seu diputats” o amb els “seus diputats.” No és fàcil aplicar un sistema de llistes obertes, però cal pensar-hi i actuar en aquest sentit.   Cal “humanitzar” la política, fer-la més propera.  El mateix sistema hauria de fer-se realitat a les eleccions municipals. I potser precisament les eleccions locals haurien de ser les primeres que “estrenin” l’esperat innovador sistema al nostre país.  Cal acabar amb la forma de funcionar dels partits tradicionals, cal acabar amb la política dels partits i crear la política de les persones.  Vivim nous temps, la crisi democràtica actual ens demana que avancem amb accions que ens facin donar un pas endavant en quant a creixement democràtic, proximitat cap al ciutadà i qualitat política.  De moment, em toca votar “llista” i em conformo amb les llistes parcialment obertes que es presenten al Senat.  Ai, el Senat! Un altre tema del qual parlaré properament, un cop més.   *Aquest article ha estat publicat a la pàgina principal del portal poliblocs.cat:  http://www.poliblocs.cat/article.php?permalink=les-llistes-obertes-significarien-ladeu-dels-poltics-apoltronats [@more@]

Tweet