EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Article de Joan Tharrats al diari AVUI:

Podem dir que en termes humorístics, la sàtira és l’humor que ha perdut la paciència. En altres camps també es perd la paciència, però no dóna tants bons fruits com la mateixa sàtira. Per exemple, es comença a notar un considerable desgast en programes del cor. La fórmula està esgotada i els canvis no saben per on dirigir-se. Darrerament s’ha trobat una estratègia bastant patètica: recórrer als morts. El mort no es pot pronunciar en una tertúlia fent crits i abocant improperis. El mort no es pot defensar si no és a través d’algú conegut que, alhora, aprofita per fer negoci a costa d’ell. Els morts són una solució que sembla que han trobat els programes del cor que disposen de tanta imaginació com una liquadora.

Ja vam veure Aquí hay tomate (que té un presentador que va treure una puntuació de menys dos al test de lògica del Caiga quién caiga), exprement al màxim la mort de García Lorca. Altres morts que estan agafant quota de pantalla són Rocío Jurado, Encarna Sánchez, Ramón Sampedro (amb polígraf inclòs a En antena), Carmina Ordóñez, Paquirri i tants d’altres. És la tàctica de pressuposar, de llançar hipòtesis al vent, que no passaran de ser incògnites. Es tracte de xerrar, de fer veure que algú té dades importants sobre un tema referit al famós que està mort i que es queda en no res. Es tracta, en definitiva d’allargar com un xiclet o com una trama de culebró, un tema que no va enlloc però que porta afegit el complement del morbo.

Si els vips vius ja incorporen morbo de sèrie (com els airbags dels cotxes), els morts generen encara més expectació. Els morts sempre han estat motiu per treure’n rendiment (només cal veure els diners que costa un enterrament i tot el que l’envolta) i es veu que, en el món sensacionalista rosa, acaben de descobrir que és el seu gran salvavides, fins que l’audiència se’n cansi. És el món del rosa fosc.

[@more@]

Tweet

Passejant per la xarxa, fent recerca d’opinions després de les eleccions al Parlament de Catalunya de l’1 de novembre, he trobat aquest escrit del partit Democracia Nacional, el qual es presentava en coalició amb altres formacions sota el nom Adelante Cataluña (2.529 vots). L’escrit no té desperdici i tracta del fenomen de Ciutadans-Partit de la Ciutadania (89.567 vots i 3 escons):

Felicitamos a todos los "nacionales " que pretendiendo ir a caballo ganador han dado su voto a Ciutadans, a la COPE y su entramado Católico de comunicación. Que las vidas de los NO natos caigan en vuestras conciencias por vuestra cobardía, a El Mundo por la coherencia del porno star, por no habernos siquiera dejado asomar la cabeza. Ciutadans es lo que necesitamos. Más homosexualidad, menos moral, más inmigración masiva y menos españoles (liquidados mediante el aborto) y más liberalismo que “tan bién” está funcionando. A los que aún así tenéis la poca vergüenza de compararnos siendo nacionales, que os den por…

A los dos mil quinientos leales a España que quedan en Cataluña, enhorabuena. Adelante por Cataluña. Adelante por España. Para votar a estos, es mejor no votar.

[@more@]

Tweet

Bon escrit de Jordi Sans a la secció La Bústia del diari AVUI:

Fa uns dies, setmanes, mesos o potser fins i tot anys, que la Renfe no funciona bé. Retards, supressió de serveis, mala informació o falta total d’informació, en definitiva un pèssim servei. I darrere de tot això és possible que hi hagi un responsable. Tal vegada un alt càrrec molt ben remunerat. I per a més escàndol, molt ben remunerat amb els diners que paguen els soferts ciutadans que no tenen més remei que recórrer als desastrosos serveis de la Renfe. ¿Algú coneix aquest responsable? Segur que està ocult darrere el més absolut anonimat.

Abans, els viatgers encara tenien l’oportunitat de trobar a les estacions del tren un funcionari uniformat amb gorra vermella a qui dirigir-se per reclamar, almenys informació. Ara els ciutadans s’enfronten amb màquines parlants, la majoria de vegades, mudes, o amb informacions equivocades o falsejades.

¿Podríem arribar a imaginar-nos que aquest invisible responsable de la manca de servei del ferrocarril fos un càrrec electe i que depengués del vot dels ciutadans o dels viatgers? Ens podem arribar a imaginar en època d’eleccions el nostre personatge fent discursos prometent puntualitat, bon servei, netedat, amabilitat en el personal… donant la mà als usuaris, somrient a tothom…?

Només caldria que els líders polítics que aquests últims quinze dies ens han promès l’oro i el moro, incloguessin dins el seu programa una reforma de la llei electoral declarant càrrec elegible el responsable del transport ferroviari. I tots feliços.

[@more@]

Tweet

CiU ha obtingut 507 vots, 43,08% del total. El PSC, amb 245 vots es situa com a segona força més votada (20,82%). Els altres partits: ERC 164 vots (13,9%), IC-EV 90 vots (7,65%), PP 82 (6,97%). La novetat d’aquestes eleccions, com a tot Catalunya, ha estat el nou partit Ciutadans-Partit de la Ciutadania, que en la seva primera participació electoral a Caldes ha obtingut 37 vots (3,14%). També cal destacar la participació al nostre poble: 1.184 caldencs vam votar i la participació arribà al 62,45%, per sobre de la mitjana catalana.

Malauradament, la participació a nivell de Catalunya ha estat penosa, vergonyosa, ridícula. Prou de cridar a la reflexió sobre el tema! Calen fets, perquè no pot ser que, en una societat democràtica, més de la meitat de l’electorat es quedi a casa. Fem una mica d’autocrítica senyors de la classe política catalana ? Perquè aquí no han guanyat uns o han perdut els altres, aquí ha perdut la democràcia.

Per altra banda, independentment de l’abstenció, l’escenari que ens ha quedat permet la reedició del tripartit, un front nacionalista o una gran coalició PSC-CIU. Ja tindrem temps de parlar-ne. També cal destacar la gran irrupció de Ciutadans-Partit de la Ciutadania al Parlament de Catalunya.

[@more@]

Tweet

Independentment de l’opció que hem elegit cadascun de nosaltres, avui cal anar a votar. Hem d’exercir el nostre dret a vot amb l’objectiu de transmetre el que els ciutadans volem. Com més participació hi hagi, més representada tindrem la Catalunya real al Parlament durant la propera legislatura. Hi ha quasi una vintena de candidatures, l’opció del vot en blanc i el vot nul. El pessimisme i la desconfiança creixent que poden haver fet sentir-nos, en algun moment, els actuals polítics, han de transformar-se en una recuperació de la il·lusió, l’entusiasme i les ganes de participació per fer sentir la nostra veu. La democràcia té inconvenients, però actualment, malgrat és millorable, es tracta del millor sistema polític. Aprofitem els seus avantatges. Una elevada abstenció ens perjudicaria a tots, ara i de cara al futur.

[@more@]

Tweet

Article de Rosa Cullell a El Periódico d’avui:

Els nostres candidats confessen, orgullosos, que treballen 14 o 15 hores diàries. Descansen un dia o una tarda, quan poden. Si no em fallen els càlculs, això dóna una jornada setmanal d’entre 84 i 90 hores, una xifra més pròpia de l’Anglaterra d’abans de la revolució industrial que de l’Europa del benestar.

Tot i això, les seves dones diuen que ajuden en el que poden, que són afectuosos i considerats. No ho dubto, però em pregunto quan. Comencen a treballar a les nou i acaben gairebé a les dotze de la nit. No m’estranya que no vagin al cine, que a penes llegeixin i que encara tinguin menys temps per a les feines de casa. Després d’una setmana així, és normal caure rendit al mata- làs i deixar-se de literatura.

El Govern acaba d’aprovar un projecte de llei per fomentar la igualtat entre sexes. Amb un model de vida en què l’home dedica tantes hores innecessàries a l’oficina i als dinars de treball, la dona té difícil la seva promoció professional. O ni tan sols la compensa. Han canviat les lleis, però no la realitat: el 90% de les reduccions de jornada són femenines.

Fa uns anys, al Citibank, em van cridar l’atenció per fer més hores, un hàbit molt espanyol. "¿Té algun problema? Fa tres dies que surt tard". L’empresa comença a voler directius menys estressats, treballadors eficaços i amb temps per a la seva vida personal. Les dones necessitem homes que sàpiguen tornar a casa i que, amb el seu exemple, demostrin que una altra societat és possible. Espero que el nou president de la Generalitat vagi al teatre, faci deures amb els seus fills i surti de nit amb la seva senyora. Que sigui un president conciliador.

[@more@]

Tweet

Article d’Iu Forn al diari AVUI d’ahir dissabte:

Sisplau, agafi la calculadora, que avui toca sumar. ¿S’ha parat a pensar les entrevistes a candidats que vostè ha hagut de patir aquests dies per terra (diaris), mar (ràdios) i aire (televisions)? Fem l’agenda aproximada d’un candidat.

Comencem per terra: quatre entrevistes clàssiques als diaris catalans i un parell més de diferents (incloses les que no fan periodistes), dues o tres més en diaris comarcals, un parell als gratuïts, quatre o cinc als diaris espanyols, tres més a revistes i quatre a agències i mitjans digitals. Passem al mar: tres entrevistes a les cadenes públiques, quatre a les privades, tres a les locals i sumi’n cinc més en emissores espanyoles i autonòmiques. A l’aire en tenim un parell a TV3, la de Sant Cugat, tres o quatre en teles privades i locals catalanes i tres o quatre més en teles espanyoles. El resultat, així a ull, és que en dues setmanes vostè pot haver patit entre 46 i 48 aparicions de cada candidat.

Molt bé. Ara agafem el conversor de la calculadora, però no el de pessetes a euros, sinó el d’entrevistes a debats. Quin resultat li surt? Un, oi? Un únic i escarransit debat, en què les normes van ser imposades pels partits, enfront de 46 entrevistes. Això és una vergonya, un escàndol i una indignitat per a un país que es diu democràtic. I és indecent que això estigui passant perquè els candidats es neguen a fer debats i els seus partits fan l’impossible per impedir-los.

Fins quan ho continuarem permetent? Un cop s’ha demostrat que no signar les cròniques és totalment inútil, què us sembla una vaga d’informació? ¿I si a la pròxima campanya cap redactor cobreix cap acte, cap mitja entrevista, cap candidat; i cap articulista dedica al tema una sola línia? Ja sabem que la informació és una cosa massa important per deixar-la en mans de periodistes, però ja no li explico el que passa si permetem que continuï ens mans dels polítics.

¿Us apunteu a fer aquesta vaga, companys i companyes?

[@more@]

Tweet

A Caldes parlar de cultura és parlar d’ARTS I LLETRES i d’ARRELS CULTURA, dues entitats que treballen dia a dia pel coneixement, l’aprenentatge i la memòria històrica. L’objectiu d’aquestes dues entitats es basa en la promoció d’activitats que contribueixin a estudiar, conèixer i mostrar a tothom el patrimoni cultural de Caldes d’Estrac, un gran patrimoni malgrat ser un petit poble. Cultura és progrés i, per tant, una de les tasques més importants és donar a conèixer la cultura i la història estudiada a tota la ciutadania.

Manel Llanas i Bartomeu Roig (Arts i Lletres) i Núria Serra i Francesc Vila (Arrels Cultura) són els màxims representants d’aquestes dues entitats culturals caldenques. Al llarg dels anys, exposicions, conferències, publicació de llibres, estudis profunds, recopilacions… han estat protagonistes de la feina duta a terme per aquests grans activistes culturals que tenim al nostre poble. Ara, a més a més de les activitats puntuals que realitzen i dels estudis que duen a terme sense parar, els caldencs podem gaudir dels seus escrits a les revistes “Els Tr3s Micos” i “Les 3 Viles”, uns bons mitjans per no perdre mai el contacte amb la cultura que, gràcies a Arts i Lletres i a Arrels Cultura, es manté viva des del punt de vista més profund del fet històric i cultural.

[@more@]

Tweet

Aquesta és la noticia que ha publicat el diari AVUI (tindrem una sorpresa?):

Més de 42.000 catalans han decidit exercir el seu dret a sufragi en les eleccions de l’1 de novembre a través del vot per correu. Aquesta xifra suposa un increment del 30% respecte als anteriors comicis al Parlament, celebrats el novembre de l’any 2003. L’augment encara és més espectacular si es compara amb les eleccions de l’octubre de 1999, les últimes a què es va presentar Jordi Pujol, ja que aleshores l’increment és del 60%.

De les 42.033 sol·licituds presentades a les oficines de Correus, se n’han acceptat 41.409, segons va informar ahir la companyia d’enviaments a distància. El termini per emetre el vot per correu es tancarà el 28 d’octubre, després que dilluns es tanqués el termini per sol·licitar la documentació necessària per exercir el dret a vot. Els residents a l’estranger tindran tres dies més per emetre el sufragi, i l’hauran de fer per correu certificat.

En total, hi ha 108.851 catalans amb dret de vot que resideixen a l’estranger. Els que no van fer la sol·licitud de vot per correu van poder votar fins abans-d’ahir als consolats espanyols. França, Argentina i Andorra són els països que concentren la majoria de residents absents. L’octubre de 1999 van votar 15.510 persones, mentre que en les eleccions del novembre del 2003 en van votar 18.639.

L’augment del vot per correu, sobretot entre els més joves, obre noves incògnites només cinc dies abans de les eleccions, ja que podria indicar un rescalfament de l’electorat. Fins ara la majoria d’enquestes pronosticaven una participació relativament baixa en les eleccions, tot i que en l’última setmana algunes indiquen un lleuger repunt.

[@more@]

Tweet

Aquest és l’editorial d’El Periódico d’avui que, sota el títol “Alcaldable de Zapatero”, remarca l’error de l’elecció final de candidat per part del PSOE i treu l’esperança d’un possible canvi al capdavant de l’Ajuntament de Madrid:

La direcció del PSOE ha insistit en l’error al designar Miguel Sebastián, fins ara director de l’oficina econòmica del president del Govern, candidat a l’alcaldia de Madrid. Després d’un altre intent fallit amb la designació de l’exministre José Bono, que a última hora es va negar a encapçalar la llista socialista, i d’haver posat en el disparador el nom de la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega, l’elecció d’un dels assessors més pròxims al president Rodríguez Zapatero, sense més ascendent entre la militància de la capital, que no ha estat consultada, no fa més que traslluir la inseguretat amb la qual el PSOE afronta el pols polí- tic amb el popular Alberto Ruiz- Gallardón.

[@more@]

Tweet