EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Els qui apostem per una autèntica i profunda regeneració democràtica al nostre país, ens posem les mans al cap perquè des de fa massa temps les eleccions generals espanyoles es plantegen en clau de “votar en contra de”.  Votar PSOE perquè no governi el PP o votar PP perquè no governi el PSOE.  Això va més enllà del simple debat sobre el bipartidisme i és més preocupant. Enguany tornem a viure una campanya en negatiu.  Ens queixem dels ciutadans pels arguments que utilitzen a l’hora de decantar-se per una opció o una altra, però és que els mateixos partits polítics no ajuden massa a superar aquesta situació, juntament, és clar, amb els mitjans de comunicació. Em fixo amb el partit que, encara avui, m’hi sento més proper, el Partit dels Socialistes de Catalunya.  Aspectes negatius durant aquests 4 anys, n’hi ha. Però aspectes positius també, i molts.  El més lògic seria donar més importància a allò fet i a les propostes futures i amb uns missatges i mètodes propers al ciutadà.  És just dir que això s’està com a mínim intentant, però davant d’una societat ja mal acostumada amb missatges d’altres tipus, les formacions polítiques segueixen el joc de sempre i treuen al carrer missatges que sobrepassaven la superficialitat extrema. Objectiu: cridar l’atenció davant d’un poble cada cop més desencantat.   Ja no em va agradar un dels lemes que el PSC va utilitzar per a les generals del 2004: “Si tu vols, derrotarem el PP”.  Jo no vaig votar el PSC per derrotar el PP, jo vaig votar el PSC perquè creia que era la millor opció en aquells moments i perquè era la que presentava, des del meu punt de vista, un dels millors programes i persones per tirar-lo endavant.   Ara hi tornem.  El Partit dels Socialistes de Catalunya ha presentat la campanya amb la imatge que trobareu al final d’aquest escrit.   Una campanya de la qual no en dubto els seus efectes positius de cara a uns resultats espectaculars del PSC a les generals del 9 de març, però aquest tipus de campanyes no ajuden gens a donar-li a la política la categoria, el prestigi i la seriositat que hauria de tenir.  Jo, el 9 de març no votaré el PSC perquè no guanyi el PP. Si voto el PSC, és perquè crec realment que, ara per ara, és la millor opció per Catalunya i per Espanya. 

[@more@]

Tweet

Aquests són els títols dels darrers articles escrits al meu bloc en castellà, ordenats del més antic al més recent: “Opiniones socialistas sobre el canon” (29 desembre 2007); “Barack Obama: Lograré el seguro médico para todos en Estados Unidos” (5 gener 2008);  “España 2008: Por un debate en Internet entre Rajoy y Zapatero” (11 gener 2008); “El próximo presidente de los Estados Unidos: ¿ Hillary Clinton o Barack Obama ?”  (13 gener 2008); “Se ha intentado hacer un PP plural, pero por ahora no se ha logrado” (19 gener 2008); “Lo que estaba esperando Silvio Berlusconi, ha llegado” (24 gener 2008).  Podeu llegir-los a  http://lacomunidad.elpais.com/marcvergesros [@more@]

Tweet

El Govern Municipal de Caldes d’Estrac convoca a tots els ciutadans que ho desitgin a una sessió pública informativa sota el títol “2008: obrint pas cap al Caldes del futur.  On som, què fem, cap on anem” i la qual presentarà l’alcalde Joaquim Arnó.  Benvinguda sigui aquesta iniciativa que ja fa massa anys que no es realitzava (ni recordo la darrera sessió informativa d’aquestes característiques organitzada per un Govern Municipal, tot i que tinc constància que se n’han fet més).  El govern del municipi, el més proper al ciutadà, ha de ser capaç de portar o intentar portar el concepte “democràcia” al seu màxim desenvolupament.  La democràcia representativa està quedant enrere, essent substituïda per la democràcia participativa. I cap aquest sentit hem de caminar.  Comunicació, transparència, proximitat i participació, són alguns dels ingredients bàsics per a mantenir la bona salut de la democràcia, de la democràcia local en aquest cas.  La comunicació d’un Govern és cabdal per transmetre amb tots els mitjans possibles de proximitat allò que fa el poder públic del municipi, sigui aquesta actuació percebuda negativament o positivament pel ciutadà. Com a mínim s’ofereix informació per a poder rebatre, estar-hi d’acord o ni una cosa ni l’altra.  A més comunicació amb el poble i a més informació, més imatge de transparència, de proximitat, de confiança, i pots arribar a millorar la relació entre el ciutadà i l’Ajuntament que gestiona el dia a dia del municipi.   És primordial, doncs, una bona política de comunicació, ja que sense l’existència d’aquesta o amb l’existència d’una política de comunicació nefasta, pots arribar a perdre la credibilitat, la confiança dels ciutadans i, el que preocupa molt als partits polítics: perdre unes eleccions, malgrat realment s’hagin fet les coses bé o mitjanament bé.  Evidentment d’errors comesos per Governs locals n’hi ha, n’hi ha hagut i n’hi haurà, però utilitzant una bona combinació de comunicació-transperència-proximitat-participació, pots arribar a aconseguir fins i tot la comprensió dels errors per part del ciutadà (qui es mou, qui governa, qui pren decisions s’equivoca i cal entendre-ho.)  Comunicar, informar, ser transparent, també és un bon antídot que pot ajudar a realitzar rectificacions o a reconèixer errors per part del govern.  Per això són positius actes com el que organitza per a aquest dissabte el Govern local del poble on visc, perquè així el ciutadà compti amb informació addicional de la que ja té i en pugui treure les seves pròpies valoracions, reflexions, opinions, conclusions.  Jo, com a ciutadà caldenc amb el meu dret a la informació i a la participació, faré “ús” de l’acte públic que ens oferirà el Govern aquest dissabte, 26 de gener, a les 6 de la tarda, a la Sala Culural de l’Ajuntament.[@more@]

Tweet

Aquestes seran, sense dubte, les primeres eleccions generals espanyoles amb una gran importància d’Internet. A totes les novetats que van sorgint, s’hi uneix ara la posada en marxa de http://es.youtube.com/elecciones08 , a partir d’un acord entre Ràdio Televisió Espanyola (http://www.rtve.es)  i Youtube (http://youtube.com).   

[@more@]

Tweet

Nova Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i nous membres del seu Consell de Govern, els quals van ser "examinats" ahir, pels partits, a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya, uns partits polítics que precisament són els que han escollit i acordat els membres.  Hem avançat cap a una Corporació menys dependent del poder públic, però amb membres escollits pels partits i estretament vinculats a aquests, creieu que hem avançat prou?  Els candidats són l'exdiputada del PSC al Congrés Anna Balletbó; l'experiodista de TV3 Eduard Berraondo –l’únic que té un perfil estrictament professional i sense “origen polític”-; l'exsecretari general de Governació, Brauli Duart; l'exdirector general del Joc i ex membre del CAC, Xavier Guitart; l'ex també secretari general de Governació, Roger Loppacher; la membre del CAC Núria Llorach; l'exconseller d'Educació Juan Manuel del Pozo; l'ex Secretari de Comunicació del Govern Marc Puig; l'actual membre del consell d'administració Armand Querol; l'actual Secretari de Comunicació del Govern Albert Sáez; l'exap de premsa de Pasqual Maragall Àngela Vinent, i l'excap de premsa d'ICV Josep Viñeta.  A més a més, cal tenir en compte que l’acord no ha estat fàcil i hem viscut una lluita ferotge entre els partits que finalment han arribat a un acord: PSC, ERC, ICV i CiU.  Al final, evidentment, el pur tràmit parlamentari va transcórrer sense cap imprevist. Examen aprovat.

[@more@]

Tweet

El portal Poliblocs.cat (http://poliblocs.cat)  va escollir el meu article sota el títol “Alberto Ruiz Gallardón i Esperanza Aguirre, encara més protagonistes a partir del 9-M ?” (14/01/2008) per a publicar-lo a la seva portada del dia 15 de gener. Aquí teniu la referència: http://www.poliblocs.cat/articles/lestratgia-del-pp-i-psoe-de-cara-a-les-properes-eleccions [@more@]

Tweet

El divendres 18 de gener va començar l’edició 2008 de la Festa Major d’Hivern del poble de Súria, la Festa de Sant Sebastià.   Com explica el Web del seu Ajunament, http://www.suria.diba.es  , “Súria és un municipi situat a la vora del Cardener, al peu de la carretera C-55 que comunica amb Manresa i amb Cardona i Solsona. Comptant ja amb diverses fàbriques tèxtils en els anys vint, va començar l'explotació de les sals potàsiques, la més característica de les activitats econòmiques de Súria. Les crisis tèxtils i de la mateixa mineria potàssica han reduït els llocs de treball, que es procuren substituir amb activitats industrials alternatives.”  La Colla de Geganters de Caldes participem a la Trobada de Gegants 2008 de Súria que es celebra aquest diumenge, dia 20 de gener, al matí.  Amb aquesta sortida, els geganters de Caldes d’Estrac iniciem la temporada 2008! Aquí us deixo amb una imatge de Súria:

[@more@]

Tweet

Sens dubte Mariano Rajoy es creu que la decisió de prescindir d’Alberto Ruíz Gallardón, per a les eleccions del 9 de març, ha estat una bona i adequada estratègia de cara a presentar un Partit Popular més fort, més unit, amb un únic discurs, malgrat la imatge sigui clarament la d’un PP més conservador que mai.  Al Partit Popular, des de ja fa uns quants anys, li ha estat passant quelcom semblant al Partit Socialista, però el desenllaç ha estat diferent.  Les dues formacions polítiques tendeixen a ser partits catch all (en castellà “atrápalo todo”), el que col·loquialment anomenem “partits amb una tendència cap al centre polític.”  Tendir al centre polític és voler aglutinar la major diversitat de vots utilitzant unes sigles que, al cap i a la fi són només això, sigles.    El PSOE ha anat mantenint i augmentant aquesta tendència centrista, però sense explicar-ho a bombo i plateret.  Així ha aconseguit vots d’empresaris, obrers, estudiants, joves, catalanistes, espanyolistes, centristes, pensionistes, catòlics, agnòstics, laics. Fixeu-vos només amb qui presenten els socialistes a les properes eleccions:  José Bono serà cap de llista a Toledo, Alfonso Guerra a Sevilla, De la Vega a València, Chacón a Barcelona i un llarg etcètera de persones amb diferents estils i fins i tot amb diferents opinions segons quin tema, però totes elles dins d’un gran projecte de CENTRE-esquerra com és el Partit Socialista Obrer Espanyol.   El Partit Popular va iniciar una operació de “camí cap al centre” a partir de la refundació del partit a principis dels 90.  Aquest camí al centre no només havia de ser “de discurs”, sinó també de fets i de persones.  El PP més o menys centrista hauria d’haver estat un equilibri entre Acebes, Zaplana, Aznar, Rajoy, Rato, Fraga, Piqué, Núñez Feijoo, Matas, Villalobos, Pimentel.   I això no ha passat.  Piqué i Matas han deixat la política.  Gallardón ja ho hem vist.  A l’ex ministre Pimentel me’l van fulminar. Celia Villalobos segueix per aquí però li han tret protagonisme, igual que al president del PP gallec Núñez Feijoo.  I aquests només són els noms més coneguts.   El Partit Popular volia passar de discurs únic, pur i dur al centrisme.  Ho va intentar, però no ho ha aconseguit fins ara.  Ja veurem què passa a partir del 9 de març ja que, potser, el retorn al centre haurà de ser obligat a causa dels resultats electorals.  Una enquesta recent diu que més del 19% dels votants del PP canviarà el seu vot  i això suposaria un cost de més d’ 1,8 milions de vots.  Es pot criticar molt al PSOE perquè dins del partit hi ha massa diferències, però com ja vaig dir fa un temps en aquest Diari, ara per ara el PSOE és el partit que s’assembla més a Espanya.  El PP només podrà guanyar unes eleccions quan comenci a veure i entendre la realitat espanyola i, doncs,  s’assembli cada cop més al país que pretén representar.[@more@]

Tweet

El reconegut periodista Luis María Ansón posarà en marxa un nou projecte, però aquesta vegada digital.  El proper 21 de gener (21 hores) neix El Imparcial,  un diari generalista que pretén competir amb Elmundo.es i Elpais.com.  El diari el dirigirà el periodista Joaquín Vila, exdirector de La Razón.   Segons informació facilitada pels  promotors, El Imparcial vol adaptar a internet els continguts d’un diari en paper, amb entrevistes i reportatges en profunditat, i comptar  amb suports propis com àudios, vídeo i última hora.  A partir d’avui l’incloc a l’apartat d’enllaços del meu Diari.  L’adreça és  http://www.elimparcial.es [@more@]

Tweet

Avui us recomano el llibre que estic acabant de llegir-me.  Es titula “RUSIA DINAMITADA. TRAMAS SECRETAS Y TERRORISMO DE ESTADO”. L’ha escrit Yuri Felshtinski amb les informacions que li va facilitar l’ex agent Alexander Litvinenko abans de ser enverinat a Londres.  Es desvetllen, amb tot tipus de detalls, els moviments dels serveis secrets russos i el seu ús del terrorisme d'Estat per a fer-se amb el poder. Apassionant document que, sens dubte, és imprescindible per entendre la Rússia del passat, del present i del futur i el funcionament del món en general.  Per cert, aquest llibre està prohibit a Rússia.

[@more@]

Tweet