EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Avui, dijous dia 7, el candidat a la presidència del Govern pel Partit Popular, Mariano Rajoy, serà entrevistat a “casa de l’enemic”, és a dir, a la cadena CUATRO i pel periodista “estrella” Iñaki Gabilondo.  Sens dubte s’haurà de veure. Cal recordar que Gabilondo es caracteritza per la seva elaboració de preguntes no massa còmodes, especialment comprovat quan ha entrevistat en altres ocasions al candidat Rajoy.  És com si José Luis Rodríguez Zapatero fos entrevistat pel director de La Mañana de la COPE, Federico Jimenez Losantos.  Però amb una gran diferència:  el primer cas és possible, ja ho hem pogut veure i ho tornarem a veure i no sé si el segon cas l’arribarem a viure alguna altra vegada.  Qüestió de llibertat d’expressió i pluralitat dels mitjans ? Haurà convidat Losantos a Zapatero darrerament? O no?  Serà que Zapatero no vol anar més a la cadena COPE ? Bé, no nego que m’agradaria que es fes realitat aquest cara a cara Losantos-Zapatero.  De moment, però, em conformo amb “l’altre cara a cara”, el d’avui a les 21.30 hores.  (Fotografies:  Losantos, de la COPE, va ser el primer que va entrevistar al president Zapatero quan aquest va assumir el càrrec l’any 2004 /// Gabilondo entrevistant al candidat Rajoy a CUATRO)[@more@]

Tweet

El diputat de Ciutadans pel Canvi al Parlament de Catalunya, Josep Maria Balcells, explica al seu bloc, http://jmbalcells.blogspot.com ,  que la decisió de Pasqual Maragall de votar en blanc, el proper 9 de març, és el procés transitori d’un canvi d'opció política.   Com diu Balcells, els sociòlegs electorals afirmen que el canvi d'un vot fidel en el passat no passa mai automàticament a un altre partit sense haver votat, abans, en blanc.  Pasqual Maragall, doncs, demana el vot en blanc esperant que s’acabi de configurar el Partit Demòcrata a Catalunya sota el nom de Partit Català d'Europa.   El diputat del Grup Parlamentari Socialista-Ciutadans pel Canvi també diu, referint-se a Maragall, que “Jo el comprenc. Jo voldria i vull també que les coses vagin d'una altra manera” i afegeix que "Tot està per fer i tot és possible."  El “ciutadà pel canvi” opta per votar el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Al cap i a la fi és diputat gràcies a aquest partit i el que no seria lògic és votar una altra opció des de la seva posició.   Estic d’acord amb una part que diu en Balcells i amb una part que diu en Pasqual Maragall.  Jo, a l’article d’ahir parlava, ben convençut, de la necessària posada en marxa d’un Partit Demòcrata a Catalunya, del Partit Català d’Europa, i en aquest sentit crec que s’ha de caminar: regeneració democràtica des d’una nova política.  Tot i aquest convenciment,  el meu recolzament a les generals serà altre cop pel Partit Socialista, simplement per una qüestió històrica del meu sentit del vot i per una qüestió de tant per cent d’afinitat d’idees, de pensament i de projecte, que supera la que tinc amb els altres partits existents.  Ara bé,  si el projecte de Partit Demòcrata acaba anant per bon camí, i així ho intentarem tots els que ens ho estem proposant, segurament quedarà en el record el fet que les generals del 2008 van ser les darreres eleccions que vaig votar socialista.   [@more@]

Tweet

Article que vaig escriure el dia 01/02/08, però actualitzat: Bé, repeteixo el que vaig dir després que l’expresident Maragall deixés anar la seva intenció d'intentar presentar el ja registrat Partit Català d'Europa (el Partit Demòcrata de Catalunya) a les eleccions generals espanyoles del 9 de març.   Fou una noticia que molts vam rebre amb sentiments contradictoris.   Bona noticia perquè un nombre elevat de ciutadans apostem per la profunda regeneració democràtica de la nostra societat i del sistema polític vigent.  Apostem per una autèntica regeneració democràtica amb fets, no amb paraules.  Això només és possible dur-ho a terme des d'una realitat política diferent, des d'una manera de fer diferent, des d'uns dirigents diferents i des d'una formació política radicalment diferent, amb una visió real, i tocant de peus a terra, del nostre entorn.  Cal construir i fer política des de la societat civil, des de cadascun de nosaltres com a ciutadans amb uns drets, unes obligacions, unes necessitats, uns problemes, unes dificultats. Pasqual Maragall, excalcalde de Barcelona, expresident de la Generalitat i expresident del PSC, per sobre de tot és una gran font d'idees, i encara de noves idees, malgrat la seva retirada parcial de la política activa.  Cal construir una Catalunya de ciutadans amb una mirada cap a Europa, la nostra gran pàtria.    Som molts els que voldríem trobar-nos i intentar treballar al capdavant d'aquest projecte i molts els ciutadans que el voldrien o el voldran seguir, n'estic convençut.  Maragall ha llançat el debat de la "nova política" amb un anunci d'intencions que ara caldrà anar-li donant forma, fer-lo créixer i consolidar-lo entre tots els que ens hio sentim identificats.  En aquest sentit, i per dur a terme una bona feina, ha estat finalment una bona decisió la de no presentar candidatures de cara a les eleccions generals espanyoles del 9 de març, ja que només manca un mes i mig per a anar a votar els diputats i senadors i ahir dilluns, 4 de febrer, es va tancar el termini de presentació de llistes.  Tot plegat, potser massa precipitat.   Malgrat, o gràcies, a aquest anunci de Maragall, ara comença una etapa plena d'esperança, d'il·lusió i d'intentar fer retornar la confiança envers la política i els polítics per part dels ciutadans, si és que aquesta confiança, en general, ha existit algun dia.  Però és bàsic fer molta feina per crear aquesta "nova manera de fer" que inicia el seu camí posant èmfasi a les paraules Regeneració Democràtica en tots els sentits.  Com diu l’expresident per mitjà de l’article publicat ahir a LA VANGUARDIA “Això no obstant, reafirma la meva aposta per crear des de Catalunya una força política de vocació europea i ara el que fa falta és un projecte a la vegada catalanista i europeista que s'anunciï a les eleccions de març i es consagri definitivament en les europees de l'any vinent".   Per cert, he llegit aquests darrers dies que Maragall "vol, però no té prou recolzament."  No és veritat.  Maragall i el projecte que planteja té molt recolzament, segurament més del que molts es poden arribar a pensar (més endavant us explicaré el motiu d'aquestes paraules tan contundents.)  Però el cas és que la majoria d'aquest recolzament ha cregut o creu, o creiem, que ara no és el moment.  El Partit Demòcrata a Catalunya és possible i, sobretot, necessari.  El camí s'inicia ara i no ha de tenir marxa enrere. 

[@more@]

Tweet

 Sayed Pervez Kambaksh és un jove de 23 anys, estudiant de periodisme a l’Afganistan, que ha exercit el dret a la llibertat de pensament i d'expressió que gaudim, per exemple, al nostre país.  Doncs bé,  Sayed Pervez Kambaksh ha estat condemnat a mort per un tribunal islàmic de Balkh (Afganistan). L’han declarat culpable del “delicte” de blasfèmia per haver criticat les interpretacions coràniques que justifiquen la discriminació de les dones.   Cal intentar fer tot el possible per a salvar Sayed Pervez Kambaksh i quin millor mètode que utilitzar la xarxa per a aquest objectiu.  Expliqueu el cas d’aquest jove, denuncieu-lo per mitjà de la xarxa.  Molts així ja ho hem fet.  Visca la llibertat d’expressió!  NOTA: Poliblocs.cat es fa ressò d'aquest article:  http://www.poliblocs.cat/articles/solidaritat-blocaire-amb-en-sayed-pervez-kambaksh

[@more@]

Tweet

Aquest proper dimarts, 5 de febrer, serà un dia clau per a les primàries demòcrates i republicanes als Estats Units, amb l’objectiu d’escollir els candidats a la presidència. No serà el final d’aquest procés, però sí un dia força clarificador de la situació.  Alguns estats ja han votat, però el Supertuesday el protagonitzaran les primàries de 22 estats nord-americans.  Es tracta de la tradicional “gran jornada” de les primàries que se celebra cada quatre anys.  El Súperdimarts no té data fixa, però ha de ser sempre un dimarts de febrer o de març del mateix any que se celebren les eleccions presidencials. El que té data fixa és el dia de les eleccions: sempre és el primer dimarts de novembre de cada quatre anys.  Bé, doncs, els favorits d’aquest Súperdimarts són John McCain per part republicana i Hillary Clinton per part demòcrata.  Malgrat des d’uns inicis semblava més clara la victòria demòcrata de Clinton i la incògnita republicana, amb el pas dels dies ara sembla més clara la victòria republicana de McCain i la incògnita demòcrata entre Clinton i Obama.  Dimarts vinent sortirem de dubtes. A la imatge que us adjunto avui: McCain i Clinton. I recordeu que teniu el web  http://americadecide.blogspot.com per estar informats al minut, i amb profunditat, sobre tot el procés electoral nord-americà.

 [@more@]

Tweet

Ja podeu llegir el meu nou article publicat a l’edició digital d’Els Tr3s Micos de Caldes d’Estrac i a l’edició impresa número 14 del mateix mitjà de comunicació. Enllaç a l’article:  http://escomar.bloc.cat/post/4806/210768

[@more@]

Tweet

Pasqual Maragall va escriure un “article bomba”, publicat dijous passat al diari ADN.  Entre moltes veritats i realitats, Maragall va deixar anar la seva intenció d’intentar presentar el ja registrat Partit Català d’Europa (el Partit Demòcrata de Catalunya) a les eleccions generals espanyoles del 9 de març.   Fou una noticia que molts vam rebre amb sentiments contradictoris.   Bona noticia perquè un nombre elevat de ciutadans apostem per la profunda regeneració democràtica de la nostra societat i del sistema polític vigent.  Apostem per una autèntica regeneració democràtica amb fets, no amb paraules.  Això només és possible dur-ho a terme des d’una realitat política diferent, des d’una manera de fer diferents, des d’uns dirigents diferents i des d’una formació política radicalment diferent, amb una visió real, i tocant de peus a terra, del nostre entorn.  Cal construir i fer política des de la societat civil, des de cadascun de nosaltres com a ciutadans amb uns drets, unes obligacions, unes necessitats, uns problemes, unes dificultats. Pasqual Maragall, excalcalde de Barcelona, expresident de la Generalitat i expresident del PSC, per sobre de tot és una gran font d’idees, i encara de noves idees, malgrat la seva retirada parcial de la política activa.  Cal construir una Catalunya de ciutadans amb una mirada cap a Europa, la nostra gran pàtria.    Som molts els que voldríem trobar-nos i intentar treballar al capdavant d’aquest projecte i molts els ciutadans que el voldrien o el voldran seguir, n’estic convençut.  Maragall ha llançat el debat de la “nova política” amb un anunci d’intencions que ara caldria anar-li donant forma, fer-lo créixer i consolidar-lo entre tots.    En aquest sentit, i per dur a terme una bona feina, seria finalment una bona decisió la de no presentar candidatures de cara a les eleccions generals espanyoles del 9 de març, ja que només manca un mes i mig per a anar a votar els diputats i senadors i dilluns vinent es tanca el termini de presentació de llistes.  Tot plegat, potser massa precipitat.   Malgrat, o gràcies, a aquest anunci de Maragall, ara comença una etapa plena d’esperança, d’il·lusió i d’intentar fer retornar la confiança envers la política i els polítics per part dels ciutadans, si és que aquesta confiança, en general, ha existit algun dia.  Però és bàsic fer molta feina per crear aquesta “nova manera de fer” que inicia el seu camí posant èmfasi a les paraules Regeneració Democràtica en tots els sentits.   Per cert, he llegit aquests dos darrers dies que Maragall “vol, però no té prou recolzament.”  No és veritat.  Maragall i el projecte que planteja té molt recolzament, segurament més del que molts es poden arribar a pensar (més endavant us explicaré el motiu d’aquestes paraules tan contundents.)  Però el cas és que la majoria d’aquest recolzament ha cregut o creu, o creiem, que ara no és el moment.  El Partit Demòcrata a Catalunya és possible i, sobretot, necessari.  El camí s’inicia ara i no ha de tenir marxa enrere.  [@more@]

Tweet

Em sembla molt bé que el portaveu de les JERC a Barcelona, Gerard Gómez del Moral, hagi manifestat la seva "disconformitat amb el procés endegat per l'estat espanyol", que el considera "feixista i antidemocràtic", referint-se al procés d’il.legalització d’Acció Nacionalista Basca i del Partit Comunista de les Terres Basques. Em sembla molt bé que les JERC es solidaritzin amb aquests partits.  Em sembla molt bé que les JERC diguin que el  "PSOE està seguint els passos del PP”.  Tot em sembla respectable, acceptable com una posició més d’un grup polític democràtic i, per tant, jo, com a demòcrata, sóc i seré tolerant amb les posicions de les JERC, independentment que d’algunes d’elles em pugui sentir molt allunyat, d’altres més o menys proper i de la resta, doncs ni una cosa ni l’altra.  Ara bé, el que em sembla una manca de tarannà democràtic, una manca d’educació, una negació de la llibertat d’expressió i una intolerància envers altres opcions polítiques i posicions, és el fet d’interrompre un acte d’un polític que simplement defensa unes idees diferents a les seves.  L’acte que han boicotejat les JERC el protagonitzava el Ministre de Justícia del Govern espanyol, Mariano Fernández Bermejo, el qual impartia la conferència amb el títol "El nuevo modelo de enjuiciamiento criminal y la reforma de la justícia",  organitzat pel Departament de Dret de la UPF i que ha tingut lloc a l'Auditori del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.[@more@]

Tweet

Si us he de ser sincer, la promesa de 400 euros “per a tothom” que va prometre el President Zapatero, no em va provocar cap tipus de sensació / reacció, ni positiva ni negativa.  Deducció / devolució de 400 euros a tots els treballadors i pensionistes que paguen l'IRPF, va dir el candidat socialista.  Només cal conèixer el context i s’entén perfectament aquesta proposta descaradament electoralista.  El mateix passa amb la “bateria” de promeses del PP aquest cap de setmana passat, amb l’objectiu de beneficiar ciutadans i empreses amb una reducció d’impostos.  Davant d’aquest panorama amb propostes extremadament electoralistes, com no pot ser de cap altra manera, de moment, en una societat com les que ens hem construït, ha estat el comissari d'Afers Econòmics i Monetaris de la Unió Europea, Joaquín Almunia, candidat del PSOE l’any 2000, qui ha aconsellat a tots els partits que calculin el cost que suposaran aquestes rebaixes, en clara al·lusió a les propostes realitzades pels dos grans, el PSOE i el PP. Almunia no ha dit res de l’altre món, però on no hi ha sentit comú, cal dir coses lògiques. Clar que, davant de la proximitat d’unes eleccions tan disputades, cal cridar l’atenció i superar a l’adversari en quant a notorietat de les propostes.  Així, doncs, malauradament, la paraula “seny” s’utilitza i es practica poc.  Qui farà cas a Almunia un mes i mig abans de les eleccions generals ? 

[@more@]

Tweet

Aquest dilluns,  28 de gener, tenim una nova sessió del Ple Municipal.  A les 20 hores a la Sala de Plens de l’Ajuntament.  Recordeu que també es pot seguir per mitjà de Caldetes Ràdio (92.3 FM).  [@more@]

Tweet