EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Un simple espai en blanc, perquè sobren les paraules, serveix per recordar a totes les víctimes directes i indirectes d’aquell horrible atemptat, quan tot just avui han passat 3 anys d’aquella barbàrie.[@more@]

Tweet

Article de Josep Pernau a El Periódico d’avui:    Classes d'urbanitat. És el que fa falta a Espanya. Poc li va faltar recomanar-la als senadors al president de la Cambra, Javier Rojo, en el debat d'escalfament de la manifestació d'avui. Amb energia i autoritat, el pobre va mirar de calmar la fera insultant i cridanera del Partit Popular. Això sí, sense que en les seves paraules hi faltés el tractament de senyories. Si això ha de durar, ¿quan tindrà lloc la supressió d'una forma respectuosa que sembla no tenir res de sincera i que a vegades sona més a broma de mal gust i a hipocresia que a una altra cosa? Si sembla excessiva la supressió, a manera d'assaig, quan un debat puja de to, el president hauria de disposar de facultats per deixar el tractament temporalment en suspens. De vostès i gràcies.   Arriba el dia de les manifestacions per tot Espanya –es preveu grandiosa la de Madrid–, precedides pel debat d'escalfament. La sessió del Senat ha demostrat que els dirigents populars, almenys, estan en plena forma. Aixequen la veu, insulten i escridassen. Un diria que s'excedeixen en la crispació. Però, sense voler justificar-los, els comprèn. És la primera vegada que el PP convoca una manifestació. Fins ara s'havien sumat a les organitzades pels seus companys de viatge. Han de quedar bé i no volen que se'ls noti la falta d'experiència.   ¿I si els agrada, com li ha passat a Aznar, que fa quatre anys malparlava contra els "pancarters"? Si s'hi acostumen, amb més crispació i més sessions insultants d'escalfament, es farà imprescindible el manual d'urbanitat per a adults. Dimecres passat, els senadors van donar un mal exemple als seus fills i als seus néts. Era només una mostra del que pot ser la cridòria d'avui.[@more@]

Tweet

La precampanya electoral a Caldes ja ha començat:  candidats, projectes i equips comencen o començaran en breu a presentar-se.   Segons informa el web de la candidata del PP a l’alcaldia de Caldes, Marta López Paytubí, Caldetes Ràdio ha preparat una programació especial de cara a les properes eleccions del 27 de maig, tal i com ha dut a terme durant les eleccions locals de 1999 i de 2003.  Una primera ronda consistirà en una entrevista als candidats dels partits que es presenten a les eleccions (PSC, CiU, PPC i ERC) per tal de conèixer a cadascun dels caps de llista.  Demà dissabte, 10 de març, a les 12 hores, serà precisament la cap de llista del Partit Popular de Caldes d'Estrac l’entrevistada al programa "El Magazín" de Caldetes Ràdio (92.3 FM).   Segons informa la mateixa candidata, l'entrevista tindrà una duració d'uns 30 minuts i l'objectiu d'aquesta serà donar a conèixer la persona que encapçala el PP caldenc.  Aquesta se suposa que serà la dinàmica d’entrevista als altres candidats durant les properes setmanes.  La segona ronda d’entrevistes serà per conèixer equip i projecte de cada formació política.   Per altra banda, el dissabte 12 de maig i el dissabte 19 de maig hi ha previstos els dos debats entre els 4 candidats.   Ja ho sabeu, doncs, sintonitzeu el dial de Caldetes Ràdio, el 92.3 FM, cada dissabte a les 12 h i cada dimecres a les 19 h.

[@more@]

Tweet

Editorial d’El Periódico d’avui:  Les xifres sobre els suspensos dels estudiants universitaris durant els primers cursos van més enllà de l'anècdota o dels límits de la normalitat i es converteixen en un problema analitzable des d'un punt de vista estructural. ¿Com és possible que hi hagi tants abandonaments, tant fracàs escolar, en l'entorn universitari?   ¿Podem parlar de desmotivació, de falta de perspectives professionals, d'una deficient programació, de l'escassa informació amb què arriben a la universitat els estudiants de secundària? La falta de sintonia, de diàleg entre els estrats d'ensenyament, és notable. Funcionen gairebé com compartiments estancs, excepte quan s'acosten els dies en què els alumnes han d'optar per una carrera. Aleshores, l'allau d'informació és fins i tot desproporcionat. Els joves es perden, sense excessiu criteri o per falta de vocació explícita, en aquest mar d'ofertes que lluiten per una demanda a la baixa.   En un altre ordre de coses, hi ha universitats que han percebut un dèficit de coneixements entre els estudiants que arriben als seus primers cursos. Per a això han implantat cursos bàsics, amb l'objectiu d'igualar el nivell a partir del qual han d'afrontar les titulacions universitàries per reduir els riscos d'abandonament.   És d'esperar que, en aquest panorama, el nou Espai Europeu d'Educació Superior tingui efectes positius. Per la remodelació de les titulacions, per les seves noves exigències i perquè els nous plans d'estudi preveuran sortides més racionals i curtes (els graus), amb la qual cosa el sistema es pot esponjar i donar oportunitats reals als que avui abandonen el seu recorregut universitari per alguna de les causes esmentades.[@more@]

Tweet

Article de Carlos Carnicero a ELPLURAL.COM d’avui:   La brusca polémica suscitada por la modificación de la situación penitenciaria del sanguinario terrorista José Ignacio de Juana Chaos está sepultando debates profundos y necesarios que se aplazan ante la algarabía de la respuesta del Partido Popular. Mariano Rajoy está desperdiciando cualquier posibilidad de ejercer la oposición a la política del Gobierno en todos los asuntos que tienen que ver con los intereses directos de los españoles y condensa todo el desgaste del Gobierno en el terrorismo.    Es curioso que el eje central de los discursos de Batasuna y el PP sean los mismos: "ETA ha doblegado al Gobierno". Incluso en el caso de que se considere inadecuada y equivocada la medida adoptada por José Luis Rodríguez Zapatero, el sentido de la responsabilidad debería conducir a interrumpir la respuesta al comprobar que objetivamente esta fortalece a Batasuna y a ETA.    Hay algunos temas de la agenda política que no debieran demorarse en obtener una respuesta. El Estado Mayor del Ejército está recabando un refuerzo de las tropas españolas en Afganistán no para mejorar nuestra capacidad ofensiva sino para mejorar la seguridad de nuestro contingente. En medio del ruido ensordecedor de la respuesta del Partido Popular no queda espacio para un debate sereno sobre ningún tema.    Es difícil pensar que la situación de crispación se pueda reconducir pero sería hora de hacer una llamada activa a que tanto el Gobierno como el Partido Popular reconduzcan un enfrentamiento que está dividiendo en dos a la sociedad española, que objetivamente fortalece las posiciones de la organización terrorista ETA y que además tiene secuestrado el debate político para circunscribirlo a la defensa numantina que tiene que hacer el Gobierno ante el asalto del Partido Popular. Puede que sea inútil, pero parece razonable insistir en una petición sosegada que enfríe el clima de confrontación que solo favorece a la extrema derecha y a la organización terrorista. [@more@]

Tweet

Article de Toni Mollà a El Periódico de Catalunya d’avui:     ¿No es produirà, algun dia, una reacció a favor del silenci?", es preguntava Joan Fuster fa anys en un article titulat Contra la música. El dubte fusterià és de màxima actualitat, submergits com estem en el carnaval faller, la cristal.lització ritual de l'excés in- dígena. Els dies que precedeixen a les Falles de sant Josep avancen tota mena d'acompanyaments sorollosos: la despertà, la mascletà, el tret ininterromput de tota mena d'artefactes pirotècnics a la via pública o la música ambiental –de Luis Aguilé i Camilo Sesto a Paquito, el chocolatero, en versió impune de King África.    Nosaltres, els valencians, hem fet de la por del silenci un acusat signe d'identitat col.lectiva. "Sospito que l'home d'avui produeix soroll per no quedar-se sol amb ell mateix, per no veure's obligat a pensar", va deixar escrit Néstor Luján, tan directe i diàfan. Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, els meus paisans han seguit al peu de la lletra un mestre català. L'adaptació al dur decibel marca la nostra posició en l'escala evolutiva de Darwin. Certament, els durs d'orella resisteixen més bé en aquest medi local tan agressiu. Schopenhauer assegurava, per la seva part, que la capacitat de resistència al soroll és inversament proporcional a la intel.ligència. No em sento reconfortat per l'elogi. No obstant, cada dia suporto més malament la histèria ambiental d'aquestes festes, cada any més allargades en el calendari. Manu Leguineche, un altre militant de la causa de la tranquil.litat, afirma en algun dels seus llibres, que "els nòrdics ens han ensenyat a parlar més fluixet, però no hem volgut aprendre la lliçó".    Però, a la millor terreta del món, la rosa dels vents cadascú la situa com li sembla. El 1963, el mateix Joan Fuster va ser acusat d'"heterovalencià" i cremat en efígie en un acte de fe faller a les portes de l'Ajuntament de València. Anys més tard, l'"heterovalencià" silenciós confessava que si un dia es perdia, que el busquéssim a Florència. No és una mala destinació. Però aquests dies jo prefereixo Lucca, que a més té enllaç de low cost amb l'aeroport de Manises.[@more@]

Tweet

Ahir dissabte, a les 7 de la tarda, es va dur a terme la presentació de l’actual alcalde de Caldes d’Estrac, Josep Maria Freixas, com a nou candidat socialista a l’alcaldia de cara a les eleccions del 27 de maig.  Una Sala Cultural plena de gom a gom, jo vaig calcular unes 200 persones, ha viscut l’acte oficial de presentació del candidat del PSC.  Abans de la intervenció de l’actual alcalde del nostre poble, ha obert l’acte el regidor Ricardo Pérez, després de gaudir d’unes imatges del candidat Freixas, amb música d’ambient, i que ens han donat a conèixer els seus últims 25 anys al servei de Caldes.   Després ha parlat el primer secretari del PSC local i també regidor, Miquel González, la diputada al Parlament de Catalunya, Consol Prados, i l’exalcalde, excandidat del PSC a l’alcaldia de Caldes i actual Delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel.  Tots han remarcat les qualitats de Josep Maria Freixas, qualitats com la proximitat, el diàleg, el servei al poble durant les 24 hores del dia els 365 dies de l’any, la coneixença de cada racó de Caldes i de la seva gent…    I l’alcalde ha parlat d’algunes de les actuacions ja realitzades al poble i de futures.   Aquest només era l’acte de presentació del candidat, tot un èxit tenint en compte que encara manquen tres mesos per a les eleccions i la gent no acostuma a mobilitzar-se massa en dates relativament llunyanes.  Per altra banda,  Josep Maria Freixas, regidor des del 1979 i alcalde des del 2004, destaca, a la carta que hem rebut a casa nostra per a convidar-nos a l’acte d’ahir, “que assumeixo aquest repte amb ganes, il·lusió i molt de respecte per als ciutadans i ciutadanes de la vila que, per a mi, són el principal actiu de la nostra comunitat.”

[@more@]

Tweet

Millennium 23.15 H dissabte 3 març 2007 CANAL 33:    El programa de conversa que condueix el periodista Ramon Colom parla avui de l'extrema dreta, una realitat sociopolítica que ha guanyat legitimitat des que, aquest mes de gener passat, va quedar formalment constituït al Parlament Europeu un grup que l'aglutina i que té un registre de vint diputats: és, en certa manera, un reconeixement tàcit de l'auge de la ultradreta que s'està produint tant a Catalunya com a Europa.     Per comentar aquesta qüestió, Millennium convoca Joan Antón Mellón, catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona; Xavier Casals, historiador; Manuel Florentín, periodista, i Ferran Gallego, professor d'història de la Universitat Autònoma de Barcelona.    Com a il·lustració del col·loqui, que és el nucli del programa, s'emetrà el reportatge Patriotes al descobert, en què el seu director, el periodista Paul Theroux, conviu amb un seguit de grupuscles que formen part d'una subcultura en la qual el recurs a les armes és un tret característic. FONT: DIARI AVUI[@more@]

Tweet

Llegeixo avui, als diaris, que el Col.legi de Periodistes de Catalunya ha expressat el seu rebuig al cas de "censura prèvia" practicada a Televisió Espanyola, a l'emetre només uns pocs minuts “escollits” de l'entrevista de Jesús Quintero amb el periodista José María García. Totalment d’acord amb el rebuig del Col.legi i és que, després d’haver vist l’enquesta a través de l’edició digital del diari EL MUNDO, la proliferació d'insults i injúries en les respostes de García, que suposadament van ser la causa de la censura per part de TVE, són clarament inexistents.  Jo, repeteixo, he vist l’entrevista sencera i, malgrat no es parla massa bé de molta gent, no s’arriba a insultar ni a injurià ningú.   En el comunicat del Col.legi, aquest afirma que TVE "escull els seus col.laboradors, formats i convidats" i "Són elements suficients per complir les seves obligacions amb els ciutadans. Les actituds o paraules inconvenients per a determinades persones i institucions no han de ser excusa per a cap retallada equiparable a una censura prèvia".  Que hom en tregui les conclusions que cregui oportunes.  Aquí teniu l’enllaç a l’article que vaig escriure sobre el tema, amb un enllaç directe a l’entrevista sencera: http://marcvergesros.bloc.cat/post/3040/142189 [@more@]

Tweet

Editorial d’El Periodico de Catalunya d’avui:     El síndic de Greuges, un càrrec de la Generalitat equivalent al Defensor del Poble, denuncia l'existència d'una creixent doble xarxa escolar, amb escoles públiques gueto en què els alumnes immigrants són la immensa majoria, enfront de les escoles concertades, encara que també públiques, on es concentren els escolars del país. El síndic, Rafael Ribó, alerta del perill que això suposa per a la igualtat d'oportunitats educatives i per a la cohesió social.   El cercle viciós resulta infernal: els immigrants, generalment pobres, van a l'escola pública del   barri perquè la concertada o els rebutja o resulta molt cara –continua sent una fantasia que aquests centres que reben subvencions públiques siguin tots gratuïts–, els pares dels alumnes natius fugen d'aquestes escoles, per por d'un deteriorament del nivell educatiu, i porten els seus fills a la concertada o a la pública de zones o barris amb menys concentració d'immigrants. Com a conseqüència, el percentatge d'alumnes immigrants augmenta –pot arribar en algun cas al 80%, com passa en un centre de primària d'un barri de Santa Coloma– i la qualitat d'aquests centres públics entra en crisi, cosa que dispara el nombre de fugits.   Resulta hipòcrita culpar-ne únicament l'escola concertada. Ribó denuncia que la mateixa Administració és, a vegades, responsable d'aquesta situació. És el cas d'una escola del Poblenou, a Barcelona, que concentra un elevat nombre d'immigrants. Les administracions local i autonòmica van atendre la petició de diversos pares espanyols que no volien portar els seus fills a aquella escola i per aquesta raó es van ampliar les places en altres centres que ja estaven plens.[@more@]

Tweet