Abandonament universitari

Editorial d’El Periódico d’avui:  Les xifres sobre els suspensos dels estudiants universitaris durant els primers cursos van més enllà de l'anècdota o dels límits de la normalitat i es converteixen en un problema analitzable des d'un punt de vista estructural. ¿Com és possible que hi hagi tants abandonaments, tant fracàs escolar, en l'entorn universitari?   ¿Podem parlar de desmotivació, de falta de perspectives professionals, d'una deficient programació, de l'escassa informació amb què arriben a la universitat els estudiants de secundària? La falta de sintonia, de diàleg entre els estrats d'ensenyament, és notable. Funcionen gairebé com compartiments estancs, excepte quan s'acosten els dies en què els alumnes han d'optar per una carrera. Aleshores, l'allau d'informació és fins i tot desproporcionat. Els joves es perden, sense excessiu criteri o per falta de vocació explícita, en aquest mar d'ofertes que lluiten per una demanda a la baixa.   En un altre ordre de coses, hi ha universitats que han percebut un dèficit de coneixements entre els estudiants que arriben als seus primers cursos. Per a això han implantat cursos bàsics, amb l'objectiu d'igualar el nivell a partir del qual han d'afrontar les titulacions universitàries per reduir els riscos d'abandonament.   És d'esperar que, en aquest panorama, el nou Espai Europeu d'Educació Superior tingui efectes positius. Per la remodelació de les titulacions, per les seves noves exigències i perquè els nous plans d'estudi preveuran sortides més racionals i curtes (els graus), amb la qual cosa el sistema es pot esponjar i donar oportunitats reals als que avui abandonen el seu recorregut universitari per alguna de les causes esmentades.[@more@]

Tweet