EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Segons una enquesta d’El Periódico de Catalunya, Ciutadans-Partido de la Ciudadanía podria quedar-se fora del Parlament català si es celebressin ara les eleccions.  No seria estrany, després de l’aparició d’una formació que semblava que realment apostava per la regeneració democràtica, però que s’ha vist, ja des dels seus inicis,  que el seu discurs únicament es basa amb la llengua, amb el model del nostre país i amb discursos superficials que no interessen ni preocupen als ciutadans.  Estic convençut que molts votants de Ciutadans van sentir-se enganyats o s’estan sentint enganyats, sigui pel motiu que sigui. Fins i tot aquesta divisió entre els votants s’ha traslladat al segon Congrés que el partit va celebrar fa pocs mesos.  A Ciutadans li han sortit corrents internes, crítics i desercions, quan encara és una formació política jove.  Molts votants van donar-li suport sense veure que és un partit amb poca base i poc projecte i que no connecta amb la realitat del país.  Manca regeneració democràtica, però està clar que aquesta regeneració no té res a veure amb Ciutadans.  Doncs el que comento, segons una enquesta que publica El Periódico, la formació d’Albert Rivera es quedaria per sota del 3% amb només un 2% dels vots i, per tant, perdria la representació parlamentària.  Pel que fa a la resta de formacions, l’escenari seria pràcticament el mateix.  Però si es preveu que tot segueixi igual, l’abstenció seria igual de dramàtica que la de les eleccions del 2006? . El que dic, regeneració democràtica autèntica és el que ens manca en aquest país.

[@more@]

Tweet

El dia 20 març de 2006 vaig escriure el següent article sobre la innovadora sèrie televisiva Numbers:  NUMB3RS és una sèrie nord-americana que, produïda pels germans Ridley i Tony Scott, ha arribat a Espanya avalada pel seu èxit als Estats Units, Suècia, Austràlia, Alemanya, Holanda, Regne Unit, Israel i Islàndia. 'Numb3rs' és un drama policial basat en la tasca d'un agent especial del FBI que recluta al seu germà petit, un prodigi de les matemàtiques, perquè l’ajudi a resoldre tot tipus de crims ocorreguts a Los Àngeles.   La sèrie, que treballa amb la premissa que "Els nombres no menteixen, les persones sí", demostra com la confluència del treball de la policia i les matemàtiques proporciona revelacions inesperades i dóna resposta als més complexos casos criminals. '*Numb3rs' inclou, a més, diversos capítols inspirats en casos reals que el FBI va resoldre amb ajuda de les matemàtiques.  A més de la trama policial, també es posa molta atenció a la relació entre els dos germans i el seu pare , vidu des de fa poc i que viu amb el fill petit, el matemàtic. Una relació basada en la unió, la complicitat i la confiança. El germà gran, malgrat ja no viu amb el seu pare i el seu germà petit, es passa la major part del temps a la casa paternal. Aprofiteu per gaudir, ara, d'aquesta sèrie, els dimarts a les 23.00 h a Antena 3, perquè tal i com es tracta a tot allò que no té una "audiència acceptable" no m’estranyaria que la facin desaparèixer aviat de la graella.   Doncs bé, aquest darrer comentari es va complir. Al cap de menys de dos mesos, Antena 3 va fulminar la sèrie.  Ara ens trobem a l’octubre de 2007 i Antena 3 ha decidit recuperar aquesta sèrie per als diumenges a la tarda, abans de l’informatiu de les nou de la nit.  El mateix que vaig dir el març de 2006: aprofitem perquè em temo que poc durarà.   [@more@]

Tweet

Poseu atenció al vídeo que enllaça la següent pàgina web del diari digital EL PLURAL http://www.elplural.com/politica/detail.php?id=14718 . Es tracta d’una de les sempre contundents introduccions d’Iñaki Gabilondo en el seu informatiu de Cuatro (de dilluns a divendres a les 21 hores). [@more@]

Tweet

A l’apartat “Més informació” de la següent pàgina web de la Generalitat,http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/actualitat2/71010_Afectivitatsexualitatijoves.jsp , hi trobareu dos documents interessants que seran repartits a nens i joves del nostre país.  Un dels documents porta per nom "A mi també em passa. I a tu?" i s’adreça a joves d'entre 10 i 11 anys amb l'objectiu de facilitar elements per treballar el coneixement i la cura del propi cos, els sentiments i les emocions de la sexualitat, així com promocionar hàbits i conductes saludables.   L’altre document es titula "Fes-te'l teu!" i s’adreça a joves d'entre 12 i 16 anys, tenint com objectiu fomentar hàbits i conductes saludables entorn de la sexualitat així com també informar i sensibilitzar de la importància de la prevenció de les infeccions de transmissió sexual (ITS), entre elles el VIH/sida.[@more@]

Tweet

Carta de Santiago Zarapuz Rojas (Madrid) publicada a la secció de cartes al director del diari EL PAÍS d’ahir: Generaciones enteras de este país han estado luchando por los valores democráticos, pero hoy, instalados en pleno siglo XXI, siguen aumentando las desigualdades sociales. Mi abuelo, y mi padre, que lucharon ambos por esos valores, han recibido como compensación, uno, la represión franquista nunca reconocida por ningún Gobierno y otro después de 42 años como agricultor asalariado, 500 euros de pensión de jubilación por los "servicios prestados". Y ahora estoy yo, formando parte de una de las generaciones mejor preparadas de este país, y a las que este Gobierno y los anteriores, nunca tienen en cuenta en sus mal llamadas "reformas sociales". Reformas que nunca afectan a los sectores más productivos, la mayoría mayores de 35 años, que aceptando empleos precarios durante años, y sin llegar a ser ni mileuristas destinan más de un 60% del salario al pago de su vivienda, la mayor parte de las veces de alquiler, pues es imposible pagar una hipoteca y a lo que se añade la exclusión del mercado laboral, por no tener suficiente experiencia, o por ser demasiado mayores para dejarnos explotar. Con viviendas asequibles, salarios y prestaciones dignas y empleo estable es como se consigue la igualdad social, todo lo demás es demagogia electoral.[@more@]

Tweet

Article de Josep Pernau a El Periódico de Catalunya:  A l'Espanya dels freqüents conflictes per les banderes, el principal fabricant d'ensenyes espanyoles opina que no són més que un producte industrial, sense cap significat especial. ¡Bravo! L'home que treu profit del fervor que desperten unes combinacions de colors dessacralitza el que altres han posat en un altar. Per decidir si la bandera espanyola havia de ser la de dos colors o la de tres, aquest país va tenir un milió de morts fa set dècades i va estar ocupat pel seu propi Exèrcit durant 40 anys.   M'he decidit per aquest tema per la singularitat d'aquest ciutadà, al qual l'informatiu de la BBC a internet dedica un ampli espai. El seu nom és José Luis Sosa-Días. Es tracta d'un immigrant uruguaià, ara amb papers, que merescudament ostenta el lideratge mundial en metres de bandera espanyola que han passat per les seves mans: dos milions de metres quadrats a l'any. Entre ells, els que es van necessitar per a la macrobandera que Federico Trillo va fer col.locar a la madrilenya plaça de Colón. Ell no mitifica. És un agnòstic de les banderes. Les proporciona als creients en el símbol. És com un ramader de toros, que no sent res per les corrides.   Perdó, la comparació potser no és del tot exacta. Es pot ser contrari a les corrides i, en canvi, s'ha d'acceptar la bandera que té el reconeixement de ser l'oficial. Ara mateix, el popular Ángel Acebes anuncia que presentarà denúncies contra l'incompliment de la llei de banderes. En fi, que és un tema molt complicat, i que som nosaltres els que l'emboliquem encara més. L'únic que el veu transparent és el ciutadà que les fabrica.   Dit amb tot el respecte, són uns draps de colors més o menys vistosos.[@more@]

Tweet

Ja han passat els primers 100 dies del nou Govern de Caldes. Convergència i Unió porta 100 dies governant, els seus primers cent dies després d’una etapa de 16 anys consecutius de majoria absoluta del PSC.  En aquests cent dies no han passat poques coses, tot i que és impossible valorar tota una acció de govern havent passat tan poc temps, malgrat es pugui entreveure alguna tendència i tota una sèrie d’intencions.  Això sí, el que clarament s’ha vist és el que no ha canviat:   la tensió entre les dues formacions polítiques amb representació a l’Ajuntament de Caldes.   Ho hem vist per mitjà de les notes de premsa elaborades per l’equip de Govern, per mitjà de la nova Portada, ho hem vist per mitjà del web del PSC i dels dos primers butlletins de la seva etapa a l’oposició, ho hem vist en els primers Plens Municipals i, fins i tot, durant el desenvolupament de la darrera Festa Major.  No valoraré ara aquests 100 primers dies de govern (i d’oposició) perquè prefereixo esperar que en passin uns quants més, tot avançant que, evidentment, hi ha coses que s’han fet bé, d’altres que clarament no les trobo correctes i algunes que es podrien haver fet millor. És a dir, el que pot sentir qualsevol persona.  Però a mi, com a ciutadà caldenc, el que veritablement em preocupa no és si alguna cosa m’agrada més o menys, si estic més o menys a favor d’una determinada acció o si puc criticar amb més o menys intensitat com es governa el meu poble.  El que veritablement em preocupa és que aquesta tensió extrema entre grups polítics no pugui arribar a tenir un final més o menys proper, acompanyat d’un principi bàsic: treballar pel que realment interessa i preocupa al ciutadà.  Evidentment s’haurien de donar tota una sèrie de circumstàncies i accions, de coincidències i voluntats, de canvis i actituds, que ara per ara veig impossible.  Pessimisme o realitat ?  Jo crec que realitat, perquè l’optimisme, l’esperança i la confiança no s’han de perdre mai.  Temps al temps. [@more@]

Tweet

Aquesta setmana ha mort el conegut periodista Carlos Llamas, director i presentador del programa de nit Hora 25, de la Cadena SER, des de l’any 1992.  El setembre de 2006 va deixar temporalment la ràdio per lluitar contra un càncer, però va tornar el passat mes de maig de 2007, aparentment recuperat.  La recaiguda va tornar-lo a apartar dels micròfons no fa massa i ha mort aquesta setmana.  Aquí teniu un emocionant document, el de la seva tornada el 7 de maig: http://www.youtube.com/watch?v=ogJeoo-RQYo  I un altre document: el coneixement de la noticia explicada per en Carles Francino a Hoy por Hoy i un resum amb declaracions d'en Carlos Llamas i d'altres.  http://www.youtube.com/watch?v=MfSS1VWq0Fk

[@more@]

Tweet

El proper Ple Municipal serà el dilluns 8 d’octubre a les 8 del vespre, segons he pogut llegir avui mateix en una cartellera municipal.  Com sempre, tindrà lloc al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac. També el podeu escoltar a través de Caldetes Ràdio, al 92.3 FM.

[@more@]

Tweet

Editorial d'El Periódico d'avui:   Resulta injust que estudiants procedents d'altres països de la Unió Europea o d'escoles estrangeres en territori espanyol tinguin més fàcil l'accés a les universitats espanyoles que els estudiants del sistema educatiu espanyol, perquè als primers no se'ls exigeix des d'aquest any superar les proves d'accés a la universitat (PAU) i als segons sí. I no és el mateix obtenir una nota mitjana amb o sense selectivitat. Les PAU tendeixen a rebaixar la nota mitjana del batxillerat.   La implantació de l'espai europeu d'educació superior, que ha d'estar en ple funcionament el 2010, permet que la mobilitat d'estudiants i professors sigui la norma en el territori de la Unió. Però no s'havia previst aquest efecte pervers, o més ben dit, no s'han pres a temps les mesures per evitar-lo.   Les facultats de Medicina són les que primer han detectat aquest problema, pel fet que és on el numerus clausus és més estricte i la nota de tall més alta. Els degans d'aquests centres han comprovat un augment desproporcionat d'alumnes estrangers o procedents d'escoles estrangeres radicades a Espanya.   Ara bé, resulta discutible que el remei passi per implantar una prova de coneixement de llengua als alumnes estrangers, castellà a Andalusia, i castellà i català a Catalunya. Les universitats andaluses ja ho han decidit, i les catalanes estudiaran una proposta en aquest sentit de la comissionada d'Universitats del Govern de la Generalitat, Blanca Palmada. Possiblement anirà en contra de la lletra i l'esperit de l'espai europeu abans citat, i en segon lloc resultarà discriminatori que s'exigeixi acreditació en català a un francès i no a un val.lisoletà.

[@more@]

Tweet