EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Com a usuari habitual de la RENFE i patidor, en certa mesura, d’algunes de les seves perles, tot i que he de dir que aquests darrers mesos i anys tampoc he patit massa (sort?), avui inicio tot un seguit de comentaris, clars i curts, que faran referència a algunes de les anècdotes, curiositats, situacions surrealistes amb les que em trobo durant el meu viatge entre Caldes d’Estrac i Barcelona (Arc de Triomf) o entre Barcelona (Arc de Triomf) i Caldes d’Estrac.  Avui, sense anar més lluny, just quan estàvem a punt d’arribar a l’estació d’Arc de Triomf, i davant unes cares serioses de gent mig adormida, sento el “ting tang tong” (el so de la megafonia) que hauria d’haver anat seguit d’un simple “Propera estació: Barcelona – Arc de Triomf”.  Doncs bé, després del “ting tang tong”, avui hem pogut escoltar: Propera estació:  Arc de Triomf, Cornellà de Llobregat, El Papiol, Molins de Rei, Clot Aragó, L’Hospitalet de Llobregat, Vilassar de Mar, Premià de Mar, Sant Vicenç de Calders, etc.”  En aquest moment s’ha iniciat un atac de riure col·lectiu rere del qual segur que hi havia el pensament de “només li faltava això a la RENFE”.[@more@]

Tweet

El web de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac segueix tenint la situació de “fora de servei”.  Però us heu fixat què passa si hi entreu per mitjà de les dues possibles adreces, les quals en teoria ens haurien de portar al mateix lloc ? Podeu provar-ho: http://www.caldetes.cat i http://www.caldetes.org  Bé, malgrat aquesta curiositat, esperem que aviat tinguem una situació normalitzada.

[@more@]

Tweet

He pogut llegir i escoltar desenes i desenes de comentaris de ciutadans sobre la situació de RENFE a Barcelona-Catalunya.  Entre tots ells us transcric el de Fulgencio Navalón, de Sant Pere de Ribes. Es tracta d’una opinió publicada a la secció de cartes dels lectors d’El Periódco d’avui.  Jo no sé si és la Ministra la que ha de dimitir, però no pot ser que no dimiteixi ningú en un afer intolerable, inacceptable, ridícul, mal portat i penós. I no em refereixo únicament a la situació d’aquests darrers dies. Sabem que no som un país amb massa cultura de la dimissió, però és increïble que el Sr. Bargalló volgués dimitir del seu càrrec de director de l’Institut Ramon Llull, després d’un anunci que finalment es va saber que no s’adequava a la realitat, cosa que va preocupar i afectar a poca gent,  i en canvi no tingui la més mínima intenció de dimitir ningú en un assumpte que perjudica molta gent.  Escrit del Sr.Navalón:  El servei que patim els usuaris de Renfe des de fa més d'un any ha arribat a uns extrems intolerables. És per això que demano que es faci tot el que sigui possible per tornar a la normalitat i reclamo la dimissió de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, com a responsable política dels desastres d'aquest últim any, perquè si bé és cert que la xarxa estava en un estat lamentable en el moment en què el PSOE va entrar al Govern, també és cert que ella no ha sabut estar a l'altura de les circums- tàncies. Aquesta dimissió, a més a més, s'hauria de donar per una qüestió de dignitat política, per demostrar que en aquest Govern no passa el mateix que en el del PP. Senyora ministra: vostè no pot dir que el 15 de setembre millorarà el servei i després desentendre-se'n. A vegades, val més callar.[@more@]

Tweet

Article de Ramon Folch a El Periódico d’avui:  Aquest cap de setmana se celebra a Sitges la Quarta Trobada per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca dels Països Catalans. Moltes persones ni saben què és la pedra seca. He fet la pregunta: més cares d'estupefacció que no pas de complicitat. Això demostra que aquesta trobada és oportuna: ultra el patrimoni, correm el risc de perdre la memòria.  Sense pedra seca no hi ha paisatge agrari català. Quasi no hi ha paisatge agrari mediterrani. La pedra seca es perd perquè el paisatge tradicional desapareix. La història és una successió de pèrdues descrites a posteriori, certament. Però sap greu viure-les. El present és el passat del futur i el passat és memòria en curs d'oblit, admetem-ho. Però el futur és projecte i no està pas prohibit construir- lo amb retalls de passat. De fet, el futur amb sentit té sempre brins d'antigor que li donen contrast i fondària.  A la Mediterrània hi ha més rocs que terra campa. Segles de llaurada han sollevat pedruscall a dojo. Fent de la necessitat virtut, el pagès ha bastit marges i ha aixecat barraques. Amb el que tenia: pedra i destresa. Sense morter ni ciment, milers de quilòmetres de murada dibuixen les corbes de nivell als rostos camps de la Mediterrània. La pedra seca és l'espinada del nostre món rural ancestral. I "qui perd els orígens perd la identitat", cantava Raimon.  Arreu dels Països Catalans, i més enllà, neixen grups que redescobreixen, inventarien i rescaten tota aquesta fabulosa manifestació arquitectònica popular. Se'ns desdibuixa per moments, però encara la tenim. És el romànic pagès, un art humil i magnífic, sòlidament coral i anònim. "Venim d'un silenci antic i molt llarg", Raimon també ho cantava. Em pregunto si, més aviat, no hi estem anant. [@more@]

Tweet

Han  passat poques hores després d’escriure el meu darrer article d’aquest Diari, en el qual parlava de l’abandonament de la militància del PSC per part de Maragall, i m’assabento ara que l’expresident pateix Alzheimer.  Ell mateix ho ha dit avui, públicament.  L'expresident de la Generalitat, de 66 anys, també ha explicat que mentre estigui en condicions dedicarà part de la seva activitat a la lluita contra aquesta síndrome neurodegenerativa. Aquestes declaracions les ha fet a l'Hospital de Sant Pau, amb la unitat d'Alzheimer amb el qual col·laborarà en la recerca de recursos econòmics i suports socials a la investigació.  Segons explica El Periódico de Catalunya “Fa alguns mesos que Maragall i els seus familiars i amics més pròxims havien advertit alguns símptomes preocupants que van aconsellar a l'expresident sotmetre's a proves mèdiques. Aquesta primavera va anar a un centre mèdic de la ciutat nord-americana de Boston, on li van practicar un examen que va confirmar el diagnòstic. La malaltia es troba en fase inicial.”  Tot el meu recolzament, des d’aquí, a Pasqual Maragall, enviant-li tota la força que ell ja té i recordant que la lluita contra aquesta malaltia ha de ser constant i creixent.[@more@]

Tweet

Algú segurament voldrà passar pàgina, ràpidament, a aquests dos fets que, pesi a qui pesi, són molt significatius.  La dimissió de Pla no prové únicament de la nova derrota socialista valenciana a les darreres eleccions autonòmiques, sinó que ha estat una notícia difosa per mitjans del Grupo PRISA, la que ha fet avançar la ja esperada dimissió del dirigent del PSPV.   Una noticia que, davant un clar sistema de mitjans de comunicació clarament partidista, ha sobtat que precisament la difongués PRISA.  Però bé, algú ha parlat de complot, d’estratègia per derrotar a Pla abans d’hora, etc.  I jo m’ho crec, independentment de la gravetat i/o realitat de la noticia. Una altra noticia bomba del dia d’ahir fou l’abandonament de la militància socialista de Pasqual Maragall, un altre dirigent que ha estat l’únic capaç de millorar els resultats del PSC en unes eleccions catalanes i fins i tot ostentar la presidència de la Generalitat amb el carnet socialista.  L’acomiadament de Maragall no va poder ser pitjor segons les darreres declaracions del mateix expresident.  Innocent de mi, en un primer moment vaig pensar que havia pres ell solet la decisió de no presentar-se novament.  El PSC ha pagat d’aquesta manera els serveis prestats per un personatge únic amb ganes, encara, de reformes.  Cada cop entenc menys al PSC, cada cop es fa més difícil defensar les seves posicions, moltes vegades contradictòries i/o ambigües. A més, tot això és una petita part dels milers d’exemples que fan que els ciutadans cada cop se sentin més allunyats dels polítics i de la política.  La paraula “política” comença a estar massa “bruta” i al final no podrà ni “netejar-se”.  Haurem d’inventar nous conceptes.  Per cert, us recomano llegir l’article “Dol. Carta oberta a Pasqual Maragall.”, escrit per la socialista Joana Torres avui, 20 d’octubre de 2007, http://joana6.blogspot.com/ i l'article de Laure Gutierrez, del PSC de Sentmenat http://www.jscsentmenat.org/blogs/lauregutierrez/ per posar dos exemples de reaccions socialistes.

[@more@]

Tweet

Llegeixo, a l’edició digital d’Els Tr3s Micos, la noticia sota el títol “La veritable situació dels comptes de l'Ajuntament, segons el Govern Municipal”.  Molt correctament s’ha remarcat “segons el Govern Municipal”, ja que per mitjà d’una nota de premsa del Govern Local de Caldes d’Estrac, se’ns dóna a conèixer als ciutadans alguns dels resultats d’una auditoria encara no finalitzada i que està duent a terme una empresa independent. Realment, doncs, al tractar-se d’una nota de premsa del mateix Govern, és fa difícil creure que aquesta primera valoració, d’alguns dels resultats, sigui prou objectiva com per creure-la del tot fiable, tot i que no dubto de la fiabilitat dels números donats. Al cap i a la fi seran publicats en el futur. Però una cosa són els números i el text, i l’altra la valoració, i ja sabem que tothom sempre intenta “escombrar cap a casa”. Ara no és moment de valorar les opinions que es transmeten des del Govern Municipal, però jo em quedo amb el missatge del punt número 13 de la nota de premsa: “Prometem a tots els caldencs i caldenques la publicació del resultat final de l'auditoria”.  És bo que tots els ciutadans tinguem accés als resultats de l’auditoria, però cal esperar que aquest accés tingui en consideració l’auditoria sencera, sense opinions, sense tergiversar els resultats, ni manipular-los amb més o menys bona tàctica.   Perquè qualsevol ciutadà ha de poder extreure’n una conclusió objectiva, cal rebre la informació també de forma totalment objectiva.  Esperem que així sigui. [@more@]

Tweet

A Barcelona tenim motius de queixa sobre el funcionament de RENFE, però no és l’únic indret.  Vergonyós. A continuació us transcric una carta al director del ciutadà Carmelo Corral González (Ciudad Real) al diari EL PAÍS:  Tengo la sensación de que Renfe, una empresa que debería dar a los ciudadanos un servicio de transporte bueno, barato y que comunique cuando menos todas las capitales de provincia, hace tiempo que ha adoptado criterios demasiado comerciales, ignorando que es también un servicio publico.  Durante años he viajado por lo menos una vez al mes de Ciudad Real a Huelva. Hoy ya no puedo hacerlo. El tren en el que me desplazaba ha sido suprimido sin más ni más y, como no tengo otra alternativa, tengo que viajar en coche, lo que me supone más gasto y mayor riesgo e incomodidad. No tengo conocimiento de que los sindicatos de Renfe hayan protestado por esta situación ni que la alcaldesa de Ciudad Real y los alcaldes de los pueblos afectados hayan protestado, al igual que lo han hecho los alcaldes de la zona de La Mancha por la supresión de otros trenes que circulaban hacia Andalucía.  En todo caso, señor director, deseo que mi protesta conste públicamente. Espero que sirva para algo.[@more@]

Tweet

Actualment és difícil trobar un municipi de Catalunya sense que cap dels regidors membres del consistori tingui un web, un bloc o un web-bloc per interactuar amb la ciutadania, intercanviar opinions, reflexionar mútuament sobre els temes d’actualitat municipal, donar explicacions sobre les posicions dels grups que representen, etc.  És veritat que tenir un bloc representa dedicar una estona, majoritàriament del temps lliure, per a actualitzar-lo i contestar o rebatre aquelles aportacions més o menys constructives, i també tens el risc de rebre crítiques sense massa fonament.  Però tot plegat va lligat al càrrec públic i segur que el poble i els mateixos regidors en traurien profit.  Animo, doncs, als 11 regidors que formen el Ple Municipal de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac, o a alguns d’ells, a que posin en marxa aquesta nova eina de comunicació que s’està fent indispensable per a qualsevol activitat d’un polític, sobretot si es tracta d’un polític de proximitat, és a dir, un polític en l’àmbit local.  És una bona i positiva experiència, s’aprèn molt, et pots arribar a sentir més proper a la gent, dones imatge de transparència i claredat i és una fórmula per donar una empenta al necessari creixement de la democràcia participativa i de la proximitat política.[@more@]

Tweet

Avui, el portal http://www.poliblocs.cat ha escollit esmentar el meu article, d’ahir diumenge, a la seva pàgina principal.  Aquesta és la segona vegada que aquest web polític remarca un dels meus articles.  L’anterior va ser quan vaig parlar dels 30 anys de democràcia a Espanya.  Aquí teniu l’historial: http://www.poliblocs.cat/articles/molts-votants-de-ciutadans-sestan-sentint-enganyats

[@more@]

Tweet