Per qui encara no ho sàpiga, CiU està formada per dos partits, força diferents per cert: Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Primer, CiU es feia anomenar coalició i actualment federació, però en tot cas, la fórmula “diferents però junts per Catalunya” els ha funcionat durant molts anys i han aconseguit ser la força hegemònica de Catalunya i governar a la Generalitat durant 23 anys, a més de tenir certa influència al parlament espanyol i un poder important a les poblacions petites catalanes.
CDC i UDC, durant tot aquest temps d’unió, han tingut les seves picabaralles més o menys intenses i més o menys visibles : disputes ideològiques, discussions per la formació de candidatures locals (quin % corresponia a cada partit i l’ordre de les persones a les llistes, i sobretot de quin partit havia de ser el candidat. Cal tenir en compte que alguns conflictes locals han acabat amb la presentació de llistes separades dels dos partits). Algunes picabaralles han estat força visibles, com per exemple quan Duran i Lleida (UDC) tenia la intenció de ser el substitut natural de Pujol (CDC) i no ho va aconseguir i, a més, va dimitir com a conseller per aquest desacord i d’altres. Però clar, tot aquest clima sempre ha estat bastant camuflat a causa del poder que ha sostingut aquest “bipartit” durant molts anys, un poder polític, social, mediàtic, molt arrelat. I la intenció de seguir-lo mantenint ha fet possible la continuïtat de la unió dels dos partits, malgrat els conflictes interns.
Ara, però, ens trobem en una realitat diferent. CiU ha perdut molt poder: la Generalitat, la influència a Madrid, poder municipal. Quan el tripartit va formar govern, potser era el moment en què molts pensàvem que CDC i UDC es separarien, ja que la pèrdua del seu valor més apreciat i nucli del seu poder, la Generalitat, podria significar un augment de la visibilitat i intensitat de la diferència entre els dos partits. Als inicis de la legislatura 2003-2007 semblava que anàvem per aquest camí, però el desgavell del tripartit i les seves crisis, segons CiU, ha fet possible mantenir la unió de CDC i UDC per seguir mantenint l’estratègia “diferents però junts per Catalunya” i presentar-se davant la ciutadania com els salvadors dels país, argument que han rendibilitzat durant tants i tants anys.
Ara bé, què passarà quan CiU torni a quedar-se a l’oposició després de les properes eleccions catalanes? S’intensificaran les diferències ideològiques entre els dos partits? Sortiran a la llum les desavinences reals entre els líders dels dos partits? Davant la impotència de seguir presentant-se com els salvadors de Catalunya, es separaran per tal d’articular un projecte propi i més sòlid davant la ciutadania? Temps al temps.
Us recomano que visiteu amb atenció i profunditat els webs de CDC i UDC (trobareu l’enllaç al meu apartat d’Enllaços) i jutgeu vosaltres mateixos les profundes diferències entre aquests dos partits.
[@more@]
