Article de Josep Pernau a El Peródico:
Dins d’una gran urbs coexisteixen diverses ciutats i així, si hi ha un Madrid que repudia Rubianes, hi ha un altre Madrid que s’hi solidaritza i que li brinda un local perquè representi el seu muntatge Lorca eran todos, que uns no han volgut veure i que, per la seva culpa, altres no han pogut presenciar. Vázquez Montalbán va recollir en un llibre l’existència de diverses ciutats en els límits d’una de sola, al qual va posar l’eloqüent títol de Las Barcelonas. Cada una amb la seva imatge i unes idees inconfusibles. Juntes conformen la gran urbs.
S’han complert 25 anys de l’arribada a Madrid del Guernica. La fama de Picasso i la celebritat del quadro poden haver dissimulat el rebuig d’alguns cap a l’artista i la seva obra, però, si ha ocorregut aquest fenomen, no ha estat fruit d’una evolució, sinó perquè l’autor de la denúncia de la barbàrie feta art és mort. Formen part del Madrid, l’Espanya i el món de la intolerància. Rubianes havia d’evocar a l’escenari la tragèdia de García Lorca. El poeta té presumptes admiradors que diuen que aprecien la seva figura. Perquè és mort. En el seu moment, els primers haurien estat al costat dels que van llançar les bombes i dels que els ho van permetre, i, en el segon cas, es disfressen de tolerants els que el 1936 haurien pres partit amb els que empunyaven les armes contra el poeta.
No ha estat Madrid en abstracte el que ha silenciat Rubianes. Ha estat el Madrid repressiu i intolerant. Totes les generalitzacions són perverses. Hi ha un Madrid transigent i obert amb el qual és fàcil l’entesa. S’ha de desconfiar de les persones que no volen parlar de certs temes perquè ja queden molt llunyans. De García Lorca i del Guernica, per exemple.
[@more@]
