Avui us recomano l’editorial d’El Periódico de Catalunya:
L’estabilitat és fonamental en un àmbit com el de l’educació, on les decisions polítiques i administratives donen resultats a mitjà i a llarg termini. Així estan pensats els cicles educatius, que transcorren paral.lels a les principals etapes de la pubertat i adolescència.
Però l’assoliment de l’estabilitat en els programes docents no és l’únic objectiu. Garantir la pau escolar o contribuir a conciliar la vida laboral amb la familiar també ha de ser possible amb tot aquest conjunt de reformes que pretenen assolir un ensenyament de més qualitat. No podem passar per alt que en aquest curs 20.000 alumnes encara estudiaran en aules prefabricades, una manca de previsió inacceptable en un país avançat com el nostre. Igualment, el ritme de creixement de l’oferta de places públiques de guarderies és exasperantment lent. Tampoc es pot obviar el caos amb què algunes escoles han aplicat la sisena hora lectiva diària, o que aquesta mesura encara no s’ha implantat en les poblacions de menys de 10.000 habitants.
Polítics i educadors han de ser conscients que, com va passar fa una dècada amb la sanitat, la consolidació d’un bon sistema farà augmentar l’exigència de la societat respecte a l’escola. Una institució que en els últims anys ha estat sobrecarregada de tasques que possiblement no li pertoquen, però que ha de recuperar els seus compromisos bàsics. Si fa uns anys el repte principal era la universalització de l’ensenyament i la seva adaptació als nens i nenes amb necessitats especials, avui creix la preocupació pel rendiment. Un debat plenament vigent a Europa que Catalunya no pot eludir.
[@more@]
