Molt bon article i molt bona descripció de la realitat de Joan-Pere Viladecans a El Periódico d’aquest dissabte:
Els nens ara aprenen molt més ràpidament, estan més desperts al món, són molt permeables a tot el que els envolta i assimilen amb facilitat el que se’ls ensenya. Les criatures freqüenten les noves tecnologies, s’inicien aviat en el coneixement d’idiomes i reben grans dosis d’informació a tots els nivells. Per tant, és evident que aguditzen abans l’enginy i que la majoria de població infantil occidental té a la mà més arguments culturals, de coneixement i de formació que anys enrere. Però, ¿això vol dir que la humanitat millorarà? ¿Podem predir un futur més benigne quan aquests nens siguin adults? ¿Som davant d’uns futurs ciutadans millors, més sensats i solidaris? ¡Uf! Per l’horitzó planen múltiples incògnites.
Per un costat, els pediatres adverteixen d’un increment dels trastorns psicològics: estrès infantil, depressió, hiperactivitat, autisme i múltiples desordres emocionals. Les consultes a psicòlegs i psiquiatres augmenten i seria bo dilucidar si això és degut a una més bona informació dels pares, que a vegades gairebé és superprotecció, i als nous avanços en medicina preventiva, o bé a altres raons: ambientals, socials o evolutives. Per un altre costat, els nens d’ara aviat seran les figures d’un paisatge que els lleguem bastant malmès. Ells seran els usufructuaris d’un panorama agre i hostil, ni més ni menys que el que hem dibuixat per a ells. Aquests nens tan espavilats ben aviat creixeran i els conflictes emocionals s’agreujaran amb l’adolescència, i després ja ho veurem. I aviat la societat els exigirà que siguin útils, pràctics, que arraconin les seves il.lusions i que s’incorporin a un món globalitzat i en permanent estat de guerra. Alguna cosa ens falla. ¿Què ens està passant?
[@more@]
