Com sempre, bon article de la periodista Mònica Terribas a El Periódico d’avui:
El Govern de Zapatero aprovarà demà una norma que desregularà una mica més encara el negoci de les televisions: podran decidir què ens ofereixen amb només 72 hores d’antelació. Cada vegada més, les obligacions dels operadors són menors i les mesures per garantir que el servei que ofereixen tingui algun marc, a part de l’econòmic, són menys visibles. Quan Zapatero va arribar al poder va anunciar que en milloraria els continguts i crearia un consell estatal de l’audiovisual. De tot allò no se’n sap gairebé res, però, en canvi, la visita a
¿Quin avantatge té per a l’espectador que les televisions només tinguin l’obligació de presentar les programacions amb tres dies d’antelació? Anar de bòlit per saber què se’ls ha acudit a última hora a les cadenes per continuar jugant a competir pel lideratge d’audiència. Contraprogramar o modificar les graelles en funció de la competència és un esport econòmic. Que no ens enganyin les televisions quan asseguren que la mesura vigent fins ara dels 11 dies, que respecten més o menys la majoria de països europeus, és en benefici dels diaris i els suplements especialitzats. Aquest és un detall menor.
El que realment es ressent de la imprevisibilitat de la programació és la coherència i l’esperit de servei d’un mitjà que corre el perill de convertir-se en una màquina escurabutxaques en benefici d’uns quants i en una capsa de sorpreses per a una majoria que encara pretén utilitzar-lo com a servei.
[@more@]
D’acord amb tu Gemma. Tenim una televisió quef a pena i, a més, la gent s’ho mira. Però la veritat és que, si saps buscar i escollir, pots trobar programes, documentals, reportatges, que siguin interessants. Ara bé, com a mínim la televisió pública hauria d’oferir programació de qualitata al 100%. I això no passar a Televisió Espanyola, per exemple, una TV que paguem tots.
Vinga, benvinguda una altra vegada i espero més comentaris teus!