Avui, després del dia del Referéndum, estic totalment d’acord i em sento identificat amb l’editorial d’El Periódico de Catalunya. L’abstenció obligarà els partits a reflexionar, però no treu legitimitat a l’aprovació del text:
L’abstenció de mig Catalunya en el referèndum de l’Estatut celebrat ahir ha de moure a reflexió els partits, que no han aconseguit mobilitzar els ciutadans en la mesura que la importància de la consulta ho feia desitjable, però és una dada que cap d’ells pot capitalitzar perquè cap d’ells va demanar l’abstenció. En canvi, és indubtable que les urnes han donat guanyadors –que van promoure el sí– i perdedors –que van demanar el no–, amb un resultat que ha quedat bastant lluny de la mitjana de la seva incidència electoral.
EL FRACÀS DEL ‘NO’. El 20,76% obtingut pel no és un fracàs en tota la línia d’ERC i sobretot del PP. Per als republicans significa certificar el divorci entre el seu electorat tradicional i l’aparell del partit, intuït des de fa temps per uns dirigents, que van desenvolupar una campanya de baixa intensitat. Als populars els obliga a dubtar de l’eficàcia electoral del seu alarmisme sense treva. Fins i tot el 5,34% de vots en blanc es pot atribuir en part a la desorientació sembrada pels promotors del no. En qualsevol cas, queda clar que dels ciutadans afectes als partits del no, una part substancial dels que van anar a votar ho van fer per dir sí.
L’ÈXIT CONTINGUT DEL ‘SÍ’. Cometrien un greu error d’apreciació PSC, ICV i CiU si es limitessin a subratllar el 73,90% de sís. Els partits de l’esquerra, que van passar pel tràngol de veure com el seu suport a l’Estatut acabava amb el tripartit, han de reflexionar sobre la part de culpa que els correspon per no haver mobilitzat l’electorat. Però tampoc poden escudar-se els nacionalistes en la fractura de l’Estatut per explicar la baixa participació electoral. Més adequat és que el tripartit del sí mediti fins a quin punt s’han allunyat de la sensibilitat del carrer, preocupada per la política de les coses abans que per entelèquies indesxifrables.
COMENÇA EL FUTUR. Fetes totes aquestes consideracions, ningú pot dubtar de la legitimitat de l’Estatut. Es tracta de la llei fonamental dels que l’han aprovat, dels que l’han rebutjat i dels que han preferit no pronunciar-se. I a les urnes no pesen més uns vots que uns altres, ni valen més les abstencions –la Constitució europea es va aprovar amb uns vuit punts menys de participació de la que hi va haver ahir– que els votants actius. El que ara importa és girar full, aplicar el text aprovat i demostrar amb els fets que el nou Estatut està a l’altura de les necessitats. Potser així es reconstrueixi la connexió entre els polítics i una part molt important de la nostra societat.
[@more@]
Les localitats amb més «NO» són localitats en les quals el PP treu bons resultats (Hospitalet, Salou, Vielha, etc).