Ángel Sánchez (El Periódico) fa el retrat de Patxi López, secretari general del Partit Socialista d’Euskadi i un bon present i futur del socialisme basc en particular i d’Euskadi en general:
Nou manament polític: no s’ha de pronunciar el nom de Patxi López en va. ¿Què li queda per sentir, procedent de la dreta espanyolista més recalcitrant, al secretari general del socialisme basc després d’haver anunciat que es reuniria amb Batasuna per "atraure’ls a la legalitat"?
En la inauguració del Cinquè Congrés del PSE, l’octubre passat, Patxi López Álvarez (Portugalete, Biscaia, 4-10-1959) va anunciar amb una solemnitat inusual: "Estem al llindar d’un nou temps. No parlo per parlar". Efectivament, ell sabia que hi havia alguna cosa que s’estava movent a Euskadi després d’anys i anys d’esperar el final de la violència. Va ser reelegit com a líder pel 96,7% dels vots. ¿A qui representen, doncs, aquests socialistes bascos que l’ataquen per haver- se desmarcat del PP des que, el març del 2002, va succeir al capdavant del partit un Redondo Terreros cada vegada més en sintonia amb l’aznarisme? Llavors, Patxi, fill de l’històric dirigent del PSOE López Albizu, va deixar clar que els socialistes bascos eren "gent d’esquerra" que no "anirien agafats de la mà del PP" ni es llançarien "als braços del PNB".
[@more@]
