Avui m’ha cridat l’atenció una carta que Rafael Julivert, de
Vilanova i
Fa uns quants anys, les cadenes de televisió van emetre una sèrie d’anuncis en els quals es veia uns ninots de plastilina que es deien Los García, en un ambient urbà, els quals asseguraven que la immediata incorporació de la moneda de l’euro no acabaria suposant cap pujada en els preus. M’agradaria que algun creatiu fes un remake en el qual poguéssim veure Los García en un estat d’empobriment creixent i en el qual en aquell ambient de barri haguessin florit com bolets entitats creditícies, empreses de reunificació de crèdits i, per exemple, es veiessin en cartells ben grans les ofertes dels bancs amb hipoteques a 40 i 50 anys. A tot això, haurien de passar per la placeta de barri una convenció d’empresaris amb clars símptomes d’autisme, un representant sindical en la inòpia i un membre del Govern fent especulacions metafísiques.
[@more@]