Llegeixo avui a El Periódico de Catalunya que, en l’actualitat, només la meitat dels nens catalans fan la primera comunió. La situació actual, quan és normal tant fer la comunió com no fer-la, és totalment diferent a la d’anys enrere. Jo, nascut l’any 1979, i per decisió pròpia, tampoc vaig fer la comunió. En un moment en què la llibertat que donaven els pares als fills a l’hora de decidir era gairebé nul·la, els meus pares recordo que em van explicar què era això de la comunió, el que havia de fer, etc., i, a més, recordo que m’ho van explicar d’una manera totalment objectiva perquè jo pogués prendre la decisió amb total llibertat. I així ho vaig fer. Després d’unes setmanes havent anat a la famosa catequesi, vaig dir a casa que no volia fer la comunió perquè no li trobava cap tipus de sentit. No entenia ni el sentit religiós ni el sentit d’obtenir beneficis a través de regals, tal i com senten molts nens, les coses clares! Ara, n’estic més orgullós que mai d’haver pres aquesta decisió, tot i que us podeu imaginar els comentaris de la gent de l’època quan un nen de 8, 9, 10 anys decideix no fer la comunió. Llavors, érem minoria els que preníem aquesta decisió. Afortunadament, les coses han canviat. Però, em segueixo fent una pregunta. Les coses han canviat en el sentit de deixar decidir als fills? O són els pares els que segueixen imposant la seva pròpia decisió sobre si es vol que el fill faci la comunió o que no la faci?
Tal i com diu la informació d’El Periódico, parròquies, esglésies, col·legis i restaurants a tot Catalunya tornen a reflectir aquest mes de maig l’habitual enrenou de nens que fan la primera comunió, amb gran festí posterior o sense. Però són força menys que abans, que fa 10 anys per exemple, i el descens de la natalitat no n’és l’única causa. L’any passat, només la meitat dels nens de Catalunya van prendre l’hòstia per primera vegada, percentatge molt per sota que al conjunt d’Espanya, on es manté al voltant del 74%.
Segons xifres recopilades entre les 10 diòcesis catalanes, el 2005 van ser 27.173 els nens entre 8 i 10 anys que van passar pel ritu tradicional de l’Església catòlica. Suposen més o menys la meitat del total, prenent com a referència el grup d’edat de 9 anys, amb uns 55.000 nens a Catalunya. La xifra real de comunions, no obstant, és lleugerament superior, ja que no totes les parròquies envien les dades als registres centrals de la diòcesi.
"És veritat que en general hi ha menys nens, però d’aquests són també menys els que fan la primera comunió. No és una disminució molt important, i és una cosa bastant normal, amb el menor interès per la pràctica religiosa en general", explica Xavier Armengol, rector de l’església de Santa Magdalena d’Esplugues de Llobregat.
En aquesta àrea d’influència de l’arquebisbat de Barcelona –incloent-hi les diòcesis de Terrassa i Sant Feliu, que fa només dos anys que es van independitzar–, el descens respecte del 1995 ha estat del 21%. Baixades similars s’han registrat també a Girona, Lleida i Vic, mentre que a Tortosa, amb el 35% menys, falten encara dades de bastantes parròquies, segons el secretari de la diòcesi. Només a Tarragona ha pujat el nombre de nens que feien la primera comunió aquests 10 anys, mentre que a Urgell i Solsona el descens ha estat mínim.
"Això és perquè en el món rural els valors religiosos es mantenen gairebé com abans. La primera comunió forma part de la tradició de la gent d’aquí", explica Joan Pujol, sacerdot del bisbat d’Urgell. "Calculo que el 80% i escaig dels nens d’aquí es bategen i després el 70% dels batejats es confirmen. El que ha caigut en picat són els matrimonis religiosos, abans la gent es casava molt més per l’església. Això deu ser perquè també hi ha moltes segones núpcies".
Tradicionalment, les xifres a Catalunya han estat bastant inferiors que a la resta d’Espanya des que en la democràcia va desaparèixer el caràcter eminentment religiós de l’educació tant pública com privada. Abans, fins i tot els pares amb menys conviccions religioses es veien gairebé obligats a portar el seu fill a la catequesi –que fins i tot s’impartia al col·legi mateix– i, dels espanyols més grans de 30 anys, pràcticament tots han passat per l’església vestits de mariner, almirall, núvia o monja.
Ara, per a molts pares que opten per la comunió dels seus fills, aquest dia primaveral del mes de maig significa una de les poquíssimes vegades que ells mateixos van a missa, ja que fins i tot aquesta meitat de nens és superior al nombre de catòlics que practiquen regularment la seva religió.
A la resta d’Espanya, no obstant, el descens del nombre de primeres comunions, de més de 400.000 el 1990 fins als 271.000 de l’any 2004, ha seguit exactament el mateix ritme que la disminució de la natalitat. El nombre de nens espanyols que participen per primera vegada en aquest sagrament gairebé no ha baixat mai del 70%.
Seguint aquestes pautes, el nombre de comunions podria tornar a pujar d’aquí a dos o tres anys gràcies a la recuperació de la natalitat. De fet, en números absoluts ja hi ha una línia ascendent des del 1998, quan amb 365.000 naixements es va arribar al punt més baix de natalitat: va ser fa justament vuit anys, l’edat en què els nens poden fer la comunió. El 2004 ja van néixer gairebé 455.000 nens a Espanya.
Font: El Periódico de Catalunya 1-5-06
[@more@]
