EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Potser no arribarà a ser president dels Estats Units o ni serà el candidat dels demòcrates nord-americans.  Potser ho tindrà més difícil a la resta dels Estats però, de moment, Barack Obama ha aconseguit una fita que li pot donar una empenta de cara als propers dies i mesos.  Obama ha guanyat les primàries demòcrates a l’Estat d’Iowa, el primer on s’ha iniciat el llarg procés d’unes eleccions primàries que tindran lloc a tots els Estats que configuren el país.  Iowa no és un dels territoris més importants a l’hora de realitzar un anàlisi exhaustiu del possible resultat global, però sí cal destacar el fet de ser el primer on s’hi fan les primàries, ja que el candidat guanyador s’assegura ser portada i noticia a tots els mitjans nacionals i internacionals, més enllà de l’anàlisi real i futur de la situació.  I, a més, aquest fet pot ocasionar una repercussió amb més o menys intensitat de cara als resultats de les primàries dels altres estats, tot afavorint les posicions del “primer” guanyador.  Tot i això, res està decidit si fem un anàlisi seriós i exhaustiu.  Manquen eleccions primàries a una cinquantena de territoris, uns territoris amb realitats, sensibilitats i posicionaments molt diversos.  Ara bé, la imatge del dia, el gran protagonista d’avui i el que a partir d’ara s’hi posarà més atenció, és evidentment el demòcrata Barack Obama.  Com a mínim durant aquests primers dies de primàries tindrà un protagonisme que tothom buscava a partir d’aquest “assalt” inicial.  Obama ha aconseguit que la seva imatge sigui portada a arreu a l’inici del camí cap a la Casa Blanca. A Estats Units la imatge acostuma a ser-ho tot, malgrat cada cop aquesta imatge s’aprecia més acompanyada d’un bon missatge, cosa que també està passant.    *Els resultats de les primàries demòcrates: Obama 37,6%; Edwards 29,7%; Clinton 29,5% – Els resultats de les primàries republicanes: Huckabee 34,3%; Mitt Romney 25,3%; Thompson 13,4%.  Els favorits en el còmput global són Hillary Clinton (tercera dels demòcrates a Iowa) i Rudolph Giuliani (només un 4% a les primàries republicanes d’Iowa tot i que encapçala la llista a nivell nacional).

[@more@]

Tweet

Hi havia unes primàries convocades, i encara segueixen convocades. S’havien presentat 5 candidats fins ara, però cap d’ells prou conegut.  I ara, cop d’efecte del líder de Ciutadans.  Ha estat el cap més visible del partit, Albert Rivera, qui ha donat un pas endavant i ha decidit participar en aquestes primàries que tot apunta que finalment es convertiran en un recolzament unànime al president del Partit de la Ciutadania, per tal que encapçali la llista per Barcelona de cara a les generals del 9 de març.  Per què afirmo això ?  Doncs perquè els 5 candidats que havien presentat precandidatura per Barcelona, li han manifestat a Rivera la seva intenció de retirar-se i unir esforços.   Sens dubte un bon cop d’efecte de Ciutadans en general i de Rivera en particular, tot i que és una estratègia més d’allunyament de la regeneració democràtica que propugnen des del mateix partit, ja que entra en el joc dels partits tradicionals.  Primer:  a les enquestes no apareix Ciutadans per enlloc;  Segon:  la crisi interna i els subgrups existents dins de la formació són cada cop més visibles;  Tercer:  l’aparició de la formació de Rosa Díez (UPD) i la decisió d’aquesta de no voler fer coalició amb Ciutadans, va ser un cop fort pel jove partit;  Quart:  el no coneixement, per part de l’electorat, del possible candidat per Barcelona és un problema que podia donar la raó a les enquestes.  Conclusió:  cal donar una empenta al partit, neutralitzant les diferents branques i unint uns electors que ja tenen a l’Albert Rivera com a referent.  Realment, Rivera és l’únic membre conegut de Ciutadans.  I és evident, doncs, que Ciutadans – Partit de la Ciutadania ha fet ús d’una estratègia habitual de tots els partits polítics tradicionals:  “utilitzar” un nom, una persona, un líder que sobresurt, per guanyar adeptes.  Per cert, recordeu l’efecte Carod Rovira a les darreres generals del 2004, quan es va presentar de cap de llista al Congrés per Barcelona ?   Amb aquest cop d’efecte, Ciutadans ha guanyat molt i té més possibilitats d’obtenir representant/s al Congrés dels Diputats. Ara bé, crec que ha perdut a l’hora d’anar fent realitat el seu discurs de “regeneració democràtica”, ja que, com dic, segueix unes clares pautes dels partits de tota la vida.  Evidentment també és obvi que ha de ser difícil portar a la realitat la regeneració democràtica que es propugna, quan el sistema no t’ajuda en aquest sentit, ans el contrari, i et posa tots els impediments socials, mediàtics, econòmics, legals i d’estructura possibles.   

[@more@]

Tweet

Hi havia unes primàries convocades, i encara segueixen convocades. S’havien presentat 5 candidats fins ara, però cap d’ells prou conegut.  I ara, cop d’efecte del líder de Ciutadans.  Ha estat el cap més visible del partit, Albert Rivera, qui ha donat un pas endavant i ha decidit participar en aquestes primàries que tot apunta que finalment es convertiran en un recolzament unànime al president del Partit de la Ciutadania, per tal que encapçali la llista per Barcelona de cara a les generals del 9 de març.  Per què dic això ?  Doncs perquè els 5 candidats que havien presentat precandidatura per Barcelona, li han manifestat a Rivera la seva intenció de retirar-se i unir esforços.   Sens dubte un bon cop d’efecte de Ciutadans en general i de Rivera en particular, tot i que és una estratègia més d’allunyament de la regeneració democràtica que propugnen des del mateix partit, ja que entra en el joc dels partits tradicionals.  Primer:  a les enquestes no apareix Ciutadans per enlloc;  Segon:  la crisi interna i els subgrups existents dins de la formació són cada cop més visibles;  Tercer:  l’aparició de la formació de Rosa Díez (UPD) i la decisió d’aquesta de no voler fer coalició amb Ciutadans, va ser un cop fort pel jove partit;  Quart:  el no coneixement, per part de l’electorat, del possible candidat per Barcelona és un problema que podia donar la raó a les enquestes.  Conclusió:  cal donar una empenta al partit, neutralitzant les diferents branques i unint uns electors que ja tenen a l’Albert Rivera com a referent.  Realment, Rivera és l’únic membre conegut de Ciutadans.  I és evident, doncs, que Ciutadans – Partit de la Ciutadania ha fet ús d’una estratègia habitual de tots els partits polítics tradicionals:  “utilitzar” un nom, una persona, un líder que sobresurt, per guanyar adeptes.  Per cert, recordeu l’efecte Carod Rovira a les darreres generals del 2004, quan es va presentar de cap de llista al Congrés per Barcelona ?   Amb aquest cop d’efecte, Ciutadans ha guanyat molt i té més possibilitats d’obtenir representant/s al Congrés dels Diputats. Ara bé, crec que ha perdut a l’hora d’anar fent realitat el seu discurs de “regeneració democràtica”, ja que, com dic, segueix unes clares pautes dels partits de tota la vida.  Evidentment també és obvi que ha de ser difícil propugnar i portar a la realitat la regeneració democràtica que es propugna, quan el sistema no t’ajuda en aquest sentit, ans el contrari, i et posa tots els impediments socials, econòmics, legals i d’estructura possibles.   [@more@]

Tweet

Quan anem a comprar el diari, entre molts altres, podem escollir l’AVUI, LA RAZÓN o EL PERDIÓDICO DE CATALUNYA. Evidentment són tres mitjans molts diferents. I ara algú es preguntarà el motiu d’haver escollit aquests tres diaris com exemple.  Doncs bé, el cas és que avui he pogut llegir que la família Asensio vol vendre el Grupo Zeta, del qual n’és l’empresa estrella el diari El Periódico.    En aquest sentit, doncs, el Grupo Planeta es perfila com el principal candidat interessat per a la compra del Grupo Zeta.   El Grupo Planeta, amb José Manuel Lara Bosch al capdavant, ja ha realitzat inversions en premsa diària tan diversa com La Razón, l'Avui o el gratuït ADN.  Per qui encara no  ho sàpiga, doncs sí, heu llegit bé: el diari LA RAZÓN i el diari AVUI són dues branques que surten d’un mateix arbre (les branques d’un mateix arbre poden ser diferents, és clar) Podeu comprovar el que dic visitant aquesta pàgina del Grupo Planeta:http://www.planeta.es/esp/asp/areasnegociofa64.html?codarea=07  (fixeu-vos concretament amb l’apartat de la dreta de la pantalla, sota el títol “Empresas”).    En definitiva, ara es pot donar el cas que El Periódico de Catalunya arribi a formar part d’aquest grup que engloba Antena 3 i Onda Cero, a part dels ja esmentats AVUI i LA RAZÓN i altres mitjans.  Evidentment també es parla d’una imminent substitució del director del diari més llegit a Catalunya, en cas de fer-se realitat la compra per part del Grupo Planeta.  Fins i tot es comenta que Rafael Nadal pot ser substituït per l’actual director del diari ADN, Albert Montagut. [@more@]

Tweet

 [@more@]

Tweet

Us reprodueixo tres comentaris escrits a l’article d’aquest Diari titulat “Romania (Revolució 1989): Nicolae Ceausescu va passar d'ostentar el poder total i dictatorial a ser jutjat i executat pel seu propi país” (30/12/07):  Isabel M. diu “Impressionants imatges. Jo era més gran quan les vaig veure però em segueixen impressionant. En Franco i la seva dona haurien d'haver estat humiliats així. Spain is different.”  /// La Sandra replica “Pensava que en els països civilitzats no érem partidaris de la pena de mort. Ningú es mereix aquesta humiliació per mal que hagi fet.” /// I la Isabel M. torna a opinar “Molt bé Sandra. A Espanya hem sigut civilitzats, potser massa! I mira com ens ha anat. I avui en Fraga diu que l’època de Franco va servir per posar ordre a Espanya i que el temps col·locarà a Franco al seu lloc (bon lloc, és clar). I el problema no és que ho pensi en Fraga, sinó que ho pensa molta gent.”  [@more@]

Tweet

Us desitjo a totes i a tots, i especialment als lectors i comentaristes del meu Diari, el millor per al 2008.  Sobretot us desitjo molt bona salut, per tal que a partir d'aquest requisit indispensable es puguin fer realitat alguns dels vostres millors desigs, o com a mínim intentar-ho.  Feliç 2008! I feu cas del missatge d’aquesta cançó de Luz Casal: http://www.youtube.com/watch?v=MSvXrC77J2k&feature=related 

[@more@]

Tweet

Augmenta l’oferta informativa a Caldes d’Estrac.  El novembre passat es va repartir un primer número de presentació de la nova revista "Mira qui parla" i ara, a finals de desembre, s’ha repartit una segona edició.   Aquesta revista també tindrà la seva versió digital, tot i que encara es troba en construcció:  http://www.miraquiparla.com  A partir d’avui teniu l’enllaç a l’apartat dels Enllaços de Caldes d’Estrac d’aquest bloc.  Benvinguda “Mira qui parla”, molta sort i endavant ![@more@]

Tweet

Nicolae Ceausescu va ser secretari general del Partit Comunista de Romania i president del seu país entre 1965 i 1989.  Després de la gran revolució contra la dictadura, Nicolae Ceausescu i la seva dona, Elena Ceausescu, van ser condemnats a mort i executats d’immediat un cop es va fer pública la decisió judicial.  El 25 de desembre de 1989 va ser el dia del judici i de l’execució.  Jo tenia 10 anys, però les imatges que van donar la volta el món em van quedar gravades per sempre. Cada cop que sento o veig alguna referència de Romania, recordo aquestes imatges.  La revolució contra la dura dictadura comunista va començar a incrementar-se el desembre del 1989, sense que les forces repressives poguessin fer massa.  El 22 de desembre les Forces Armades van fraternitzar amb els protestants. El mateix dia 22, Ceausescu i la seva dona van fugir de la capital, Bucarest,  en un helicòpter, mentre un ajudant apuntava el cap del pilot amb una pistola. El pilot va aterrar després de simular una avaria mecànica i Ceausescu va ser capturat per les Forces Armades. I com deia, el 25 de desembre Nicolae Ceausescu (71 anys) i Elena Ceausescu (70 anys) van ser condemnats a mort per una Cort marcial en un judici sumari que, entre altres fets, els condemnava per genocidi, sent executats a Târgoviset. La Televisió Romanesa va emetre les imatges que us adjunto en aquest article.   Romania va ser l'únic país de l’Europa de l’est que va enderrocar violentament al seu règim comunista.  Ion Iliescu va guanyar les eleccions presidencials democràtiques que es van celebrar l’any 1990.   Avís:   les  següents imatges són una mica dures  http://www.youtube.com/watch?v=U57SJnwcLgE   I per conèixer més aspectes sobre Romania, el seu passat, el present, podeu entrar a http://es.wikipedia.org/wiki/Rumania

[@more@]

Tweet

El millor homenatge a Benazir Bhutto, exprimera ministra del Pakistan i candidata pel Partit Popular del seu país, símbol de la democràcia i la llibertat, és mantenir latent el seu missatge i seguir intentant fer-lo realitat, sobretot pel bé del seu poble.  Doncs posem-nos en marxa! A continuació us transcric l’article de Bhutto que es va publicar a LA VANGUARDIA el 14 de novembre passat:   Las democracias occidentales deben actuar       El 3 de noviembre del 2007 será recordado como el día más negro de la historia de Pakistán. Seamos claros: Pakistán es una dictadura militar. El pasado sábado, el general Pervez Musharraf abandonó cualquier pretensión de querer emprender un proceso de transición hacia la democracia y llevó a cabo lo que constituye en la práctica un nuevo golpe extraconstitucional.       Con ello, ha puesto en peligro la viabilidad de Pakistán en tanto que Estado independiente. También ha planteado a las fuerzas democráticas una dura alternativa: asentir a la brutalidad de la dictadura o tomar las calles y mostrar al mundo la verdadera posición del pueblo pakistaní.    También ha planteado al mundo democrático -y, en especial, a Occidente- una pregunta. ¿Respaldará su retórica democrática con una acción concreta o retrocederá una vez más ante el farol del general Musharraf?    En mi opinión, el partido gobernante del general Musharraf había comprendido que saldría derrotado en cualquier elección democrática y, junto con sus aliados en el seno de los servicios de inteligencia, se las ha ingeniado para suspender la Constitución y postergar de modo indefinido los comicios. De modo muy conveniente, el intento de asesinato que sufrí el mes pasado y que causó la muerte de al menos 140 personas se ha utilizado como justificación interrumpir un proceso democrático gracias al cual mi partido habría barrido con toda probabilidad en las elecciones legislativas. Quizá esto explique por qué el gobierno se niega a permitir que el FBI y Scotland Yard colaboren en la investigación forense del atentado.    Mientras escribo, se están produciendo manifestaciones en todo el país. La policía ha detenido sin presentar acusaciones a miembros de partidos opositores, abogados, jueces, defensores de los derechos humanos y periodistas. La prensa se ve muy limitada. Se cree que el presidente del Tribunal Supremo y muchos otros jueces se encuentran bajo arresto domiciliario.    Estados Unidos, Gran Bretaña y gran parte de Occidente siempre han dicho lo adecuado acerca de la democracia en Pakistán y otras partes del mundo. Recuerdo las palabras del presidente Bush en su segundo discurso inaugural: "Cuantos viven en una tiranía deben saber una cosa: EE.UU. no hará caso omiso de vuestra opresión ni excusará a vuestros opresores. Cuando os levantéis en favor de vuestra libertad, estaremos con vosotros".    Sólo Estados Unidos ha dado al gobierno de Musharraf más de 700 millones de euros en ayuda desde el 2001. No sabemos exactamente dónde ni cómo se ha gastado ese dinero, pero está claro que no ha logrado la derrota de los talibanes ni de Al Qaeda, ni la captura de Osama bin Laden, ni la desarticulación del tráfico de opio. Lo que sí está claro es que no ha logrado mejorar la calidad de vida de los niños y las familias de Pakistán.    EE.UU. puede promover la democracia -la única manera de contener de verdad el extremismo y el terrorismo- diciéndole al general Musharraf que no acepta la ley marcial y que espera que celebre unas elecciones libres, transparentes, imparciales y supervisadas internacionalmente en el plazo de 60 días bajo la dirección de una comisión electoral reconstituida. Así, Musharraf debería enfrentarse a la siguiente alternativa: democracia o dictadura con aislamiento.    Si bien el mundo debe realizar su parte para enfrentarse a la tiranía, la responsabilidad principal recae en manos del pueblo de Pakistán. Corresponde a los pakistaníes decirle al general Musharraf que la ley marcial no puede mantenerse. Los pakistaníes son, en su abrumadora mayoría, moderados; espero que se unan en una coalición regida por la moderación para marginar a los dictadores y a los extremistas, para restaurar la hegemonía civil en la presidencia y para cerrar las madrazas políticas, las escuelas islámicas que almacenan armas y predican la violencia.     Enfrentarse a una dictadura militar es peligroso, pero más peligroso aún es no hacerlo. Ha llegado el momento de que las democracias occidentales nos muestren con sus acciones, y no sólo con su retórica, de qué lado están.  B. BHUTTO, primera ministra de Pakistán entre 1988-1990 y 1993-1996, dirige el Partido Popular de Pakistán  Traducción: Juan Gabriel López Guix   A continuació podeu visitar el  WEB OFICIAL DEL PPP http://www.ppp.org.pk/  i el WEB OFICIAL DE B. BHUTTO http://www.benazirbhutto.org/ [@more@]

Tweet