EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Editorial d’El Periódico d’avui:    Les xifres de morts a les carreteres espanyoles en l'inici de la Setmana Santa resulten descoratjadores. Almenys 38 persones havien deixat la vida en l'asfalt des de les 15 hores de divendres passat, moment en què va començar el dispositiu especial d'aquestes dates, fins a les 20 hores d'ahir a la nit. És una xifra bastant semblant a la de l'any passat, cosa que fa baixar l'optimisme que en el seu dia va despertar la implantació del carnet per punts. El fet que siguin tan llargs els tràmits des que es produeix la sanció fins a la retirada efectiva dels punts s'apunta pels experts com la possible causa de la pèrdua d'efecte intimidatori del nou sistema.   Les primeres anàlisis dels accidents ocorreguts aquests dies destaquen la velocitat inadequada com a principal causa, en uns dies, a més a més, plujosos. Tant el carnet per punts com les encertades campanyes posades en marxa per la Direcció General de Trànsit posen un especial relleu en la reducció de la velocitat per evitar la repetició de les dramàtiques xifres de morts en carretera en períodes vacacionals com aquest. S'haurà de concloure, per tant, que ni la via intimidatòria –la por a la multa i a la pèrdua del permís de conduir– ni la persuasiva –els missatges que insisteixen en la inutilitat de jugar-se la vida per arribar al destí uns minuts abans– han fet l'efecte suficient en una societat que contempla les estadístiques de sinistralitat a les carreteres amb una inexplicable fredor.   L'objectiu de reduir significativament el nombre de morts i ferits de l'any passat encara és possible, però per això cal que la societat en el seu conjunt es vegi sacsejada pel drama i assumeixi la seva responsabilitat.[@more@]

Tweet

El PSC de Caldes d´Estrac ( http://caldesdestrac.socialistes.cat ) va aprovar, en una Assemblea que es va dur a terme el dissabte 10 de març, la candidatura que es presenta a les eleccions del 27 de maig. La candidatura de la formació que ha obtingut un gran recolzament majoritari de la ciutadania de Caldes en totes les eleccions locals, presenta enguany un equip que combina experiència i renovació, amb un grup de gent heterogeni i que mostra el sentit transversal de la nostra proposta de futur, en la qual el gran objectiu, com sempre, seran les persones i la millora constant del seu benestar. Ara, perquè cal MÉS IL.LUSIÓ PER CALDES D´ESTRAC, AQUESTA ÉS LA TEVA GENT…  01-JOSEP MARIA FREIXAS  02-ROSABEL CANTENYS  03-MIQUEL GONZÁLEZ  04-RICARDO PÉREZ  05-ELENA DÍAZ 06-MARC VERGÉS  07-PEDRO CANO 08-PERE MONTELLS 09-JOAN SUBIRANAS 10-LUISA RAMÍREZ  11-ROSER TORRENTÓ SUPLENTS: 12-JOSEP BOSCH 13-MARCEL XAMPENY 14-BARTOMEU ROIG[@more@]

Tweet

En un article meu, publicat a la revista Els Tr3s Micos (núm. 6), vaig realitzar una crítica constructiva envers l’estat del web de l’Ajuntament de Caldes www.caldetes.cat .  Doncs bé, com que crec que val més tard que mai, i reconeixent també la feina que comporta tot plegat, els caldencs hem de sentir-nos satisfets perquè avui es posa en marxa la nova versió del web del nostre poble:  www.viscacaldes.net o www.caldetes.cat té ara més informació i és molt més útil per a la ciutadania de Caldes i dels qui ens visiten.  El Web de Caldes inicia una nova etapa amb un futur immediat que haurà de donar uns serveis bàsics, a través de la xarxa, a tot aquell ciutadà que així ho desitgi, així com rebre informació puntual d’interès local amb una actualització constant.  Us convido a donar-hi una passejada per comprovar els canvis substancials del nou lloc de Caldes a Internet.  Aquest només és l’inici i, ara, caldrà anar incorporant opcions i perfeccionant les ja existents per, com sempre, intentar donar un millor servei al poble i als seus visitants.

[@more@]

Tweet

Article d’Antonio San José a ELPLURAL.COM:   Ya está bien, señores. Somos muchos los que en verdad no nos resignamos a un tipo de oposición tan poco responsable como escasamente efectiva para sus propios intereses de partido (popular, se entiende). Estamos hartos de crispación, de descalificaciones permanentes, de insultos en las calles contra las instituciones legítimamente establecidas, de medias palabras y medias tintas, de sugerir sin señalar del todo, de apuntar y no dar, de falta de patriotismo envuelto en la bandera de todos…   Aburridos de la cantinela del no sempiterno, del ¿de qué se trata?, que me opongo, del miedo que irresponsablemente se inocula en miles de ciudadanos de buena voluntad con amenazas y añagazas que no cuelan. Señores, España no se rompe, el Gobierno no es una panda de terroristas, nadie quiere liquidar el país desde la Moncloa ni desde ningún sitio… Guarden, por favor, sus propios fantasmas y dejen que vivamos en paz, sin temores, sin atavismos, disfrutando de la libertad de acción y pensamiento conquistada por todos hace tanto tiempo: ¡Ya está bien!    El Partido Popular de Mariano Rajoy parece haber entrado en una espiral suicida dispuesta a llevarse todo por delante con tal de dar pábulo a sus quimeras. Es verdad que España necesita un partido de derechas moderno, laico, con personalidad y homologable a lo que existe ahí fuera. ¿Dónde está el Nicolas Sarkozy español? ¿Dónde el David Cameron?… ¿Acebes..? ¿Zaplana…? ¿Rajoy…? Hablemos en serio, por favor.    En su huida hacia adelante, hacia el suicidio, han decidido plantear un boicot en toda regla a los medios del grupo Prisa, en lo que supone una reacción sin precedentes en la democracia europea. Como no les gustan determinadas palabras del presidente del primer grupo de comunicación de habla hispana, Jesús de Polanco, los de Rajoy han urdido una maniobra en contra de los lectores, oyentes y espectadores del grupo que son, únicamente ellos, los auténticos depositarios del sacrosanto derecho a la información.    Esto, tan sencillo, parece no haber sido tenido en cuenta por los populares, quizá por las prisas (no va con retintín) o, seguramente, debido a su propio desconocimiento. En términos militares viene a ser lo que se denomina “un tiro en el pie”, porque cuando se acercan unas reñidas elecciones autonómicas y municipales, este boicot no parece la mejor medida ni tampoco la más inteligente, atendido, simplemente, el don de la oportunidad.    Cuando hacíamos la mili solíamos bromear diciendo: “Para qué se fastidie el coronel, hoy no como el rancho”. Pues eso. Y es que los hay que no aprenden y caminan por la política de victoria en victoria hasta la derrota final.

[@more@]

Tweet

Em dic Marc Vergés Ros, o simplement Marc, i vaig néixer el 6 de febrer de 1979. Des de sempre he viscut a Caldes d'Estrac, aquest meravellós petit poble que es troba al centre de la costa d'El Maresme. Diplomat en Gestió i Administració Pública per la Universitat Pompeu Fabra i Llicenciat en Ciències Polítiques per la mateixa Universitat, em considero pròxim a la socialdemocràcia i molt respectuós amb les diferents ideologies existents. Sóc força crític amb la política en general i amb moltes de les maneres de fer de polítics de tots els colors. Crec que no em cansaré mai de pensar, i sempre tindrà sentit dir, que hi ha una altra manera d'entendre la política, de fer política i sentir la política i que cal creure's que la política és necessària per organitzar-nos com a societat. Caldenc, català, espanyol, europeu i ciutadà de la terra, dues de les meves passions (a part de la Política amb majúscula) són la cultura popular i la comunicació, les quals gaudeixo gràcies a que sóc membre de la Colla de Geganters i Grallers de Caldes d'Estrac, corealitzador i copresentador del programa "Apuntdepetar" de l'emissora local de Caldes d'Estrac, Caldetes Ràdio, i col.laborador de la revista Els Tr3s Micos de Caldes d'Estrac.   Aquest és un espai de reflexió, d'opinió, de diàleg, d'intercanvi d'idees, de transmissió de sentiments, d'informació i de comentaris personals. Et convido a donar-hi una passejada, tot esperant que gaudeixis d'aquest camí ple de paraules. També desitjo que les teves paraules facin més llarg aquest camí. Gràcies per visitar-me.

[@more@]

Tweet

Editorial d’El Periódico d’avui:  En la voràgine d'informació sobre preus desorbitats de pisos, indici del final del boom immobiliari, i la inquietant pujada, lenta però efectiva, dels tipus d'interès oficials a Europa, ha aparegut una notícia insòlita: a Fuenlabrada, població pròxima a Madrid –en termes barcelonins, estaria dins de l'àrea metropolitana–, s'ha venut una promoció de cases a un preu cinc vegades inferior al del mercat en aquell municipi. Les dades són curioses per insòlites. Una urbanització de 402 vivendes de tres habitacions, amb garatge, traster, aire condicionat i piscina comunitària s'ha venut a una mitjana de 85.000 euros cada una. ¿Un promotor filantrop o tapadora d'alguna cosa més? Més aviat un cas singular, del qual hi ha precedents. Un exregidor de Fuenlabrada (200.000 habitants), conegut per la seva militància d'esquerra radical, és al darrere de la idea, d'aparent senzillesa: si els pisos es venguessin a preu de cost, el seu preu es reduiria a una cinquena part. És a dir, l'especulació i la cobdícia justifiquen que els preus siguin desorbitats. La denúncia és meritòria, tot i que l'escassetat de dades precises sobre el preu del sòl i la qualitat dels acabats de la promoció exigeixen cautela en la valoració del fenomen. D'altra banda, el règim de cooperativa de construcció, i encara més si el futur propietari segueix la promoció des del seu origen, sempre ha estat un model alternatiu eficaç al món insensible de les grans immobiliàries.   Amb tot, la denúncia és clara: la mala política de sòl de la majoria d'ajuntaments, combinada amb l'ambició il.limitada d'alguns promotors explica els preus prohibitius. A Fuenlabrada s'ha posat un exemple.[@more@]

Tweet

Avui és 27 de març.  Just d’aquí dos mesos, 27 de maig, serà el dia que els caldencs i les caldenques seran cridats a escollir a les 11 persones que els representaran a l’Ajuntament durant els propers 4 anys.    De les formacions polítiques que es presenten, el PSC ha estat el qui ha tingut responsabilitats de Govern durant més anys (última legislatura, 2003-2007, amb 7 regidors sobre 11).  S’ha fet feina, i molta.  Hi ha hagut encerts, però també errors.  Qualsevol govern comet errors… qui es mou i fa feina, es pot equivocar.  Ara, pels nous temps que se’ns presenten, cal MÉS IL·LUSIÓ PER CALDES D’ESTRAC.  Amb ganes, il·lusió, entusiasme i un sentiment profund de necessitat de servei al poble, amb prou empenta i compromís per tirar endavant noves polítiques basades en la participació, el diàleg, la transparència i la proximitat a la ciutadania, he decidit, després que em fessin l’oferiment, formar part de la candidatura del PSC de Caldes d’Estrac que es presentarà a les eleccions del mes de maig.  M’hi he decidit per la proximitat a la gent que forma part del Grup del PSC de Caldes, però sobretot pel convenciment que el poble necessita una empenta i alguns canvis que poden realitzar-se des de dins mateix del Grup Municipal Socialista, un grup format per gent heterogènia però amb un objectiu comú: treballar, treballar i treballar pel benestar del nostre poble.  Durant aquests últims quatre anys he estat crític amb algunes de les actuacions del Govern local, però això mai ha significat anar en contra d’ells.  Ans el contrari, ja que aquesta crítica sempre ha estat constructiva i creient que algunes coses s’haurien pogut fer millor o es poden fer millor.  I aquest és un dels altres motius pel qual m’he decidit embarcar-me en el vaixell del PSC de Caldes, reconeixent també la feina feta pel Govern actual.  Des de la meva independència, vull treballar de valent al costat de gent amb experiència i de gent nova, amb la finalitat de millorar tot allò millorable i mantenir tot allò que funciona.  Vull treballar juntament amb la gent del PSC, un grup que pensa amb les persones per damunt de tot, amb l’interès general i amb el progrés del poble.  Per altra banda, us comunico que aviat es donarà a conèixer públicament, i oficialment, la gent que formarem part de la candidatura del PSC de Caldes (primer per escrit i en segon lloc en un acte públic previsiblement  durant la campanya).

[@more@]

Tweet

Escrit de Juan Carlos Velasco, filòsof polític i investigador del CSIC, a EL PAÍS d’avui:    La disidencia política y la protesta social precisan de un ámbito físico en donde escenificarse y poder encontrar la resonancia social buscada. A falta de un acceso rutinario a los medios de comunicación de masas y a los mecanismos establecidos para hacer política institucional, las calles y las plazas son el lugar utilizado con más frecuencia para ello. Las manifestaciones en la vía pública no son, sin embargo, el camino más adecuado para quienes disponen de un acceso habitual a los canales resolutivos de la política establecida, como, por ejemplo, los partidos políticos dotados de una notable representación parlamentaria y con recursos para poder hacer llegar su opinión disidente al conjunto de la ciudadanía.    Salvo en circunstancias extraordinarias, la utilización de esta forma de manifestación por tales actores políticos cualificados como vía preferente de hacer política denotaría una clara desconfianza en el funcionamiento de la democracia parlamentaria de cuyas instituciones y beneficios participan. Algo bien distinto cabe afirmar de quienes carecen de esos medios y del grado de organización requerido en las sociedades de masas, que en esas circunstancias se ven impelidos a hacer uso de formas extrainstitucionales de expresión.[@more@]

Tweet

PROGRAMA 30 MINUTS / TV3 / 21.40 H / DIUMENGE 25 MARÇ:   Amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la firma del Tractat de Roma, l'embrió de l'actual Unió Europea (UE), 30 minuts emet avui el reportatge Oh, Europa!, en què ciutadans de diverses nacionalitats exposen la seva opinió sobre els canvis polítics i socials que ha viscut el continent en tot aquest període. Al llarg de mig segle, la UE ha passat de sis a 27 membres, transformació que ha suposat un experiment polític i econòmic sense precedents, que culmina avui amb la Declaració de Berlín, que han de firmar els líders europeus.   ¿Europa viu la crisi dels 50 anys? La pregunta és un punt de partida per analitzar, a través dels ciutadans i des de diverses perspectives, el moment que viu la Unió Europea. Estudiants d'Erasmus, funcionaris, professionals de diversos àmbits i diputats del Parlament europeu opinen sobre els canvis, al treball que firmen Roser Oliver i Mireia Pigrau. El punt d'inflexió va ser l'enderrocament l'any 1989 del mur de Berlín, que durant gairebé tres dècades va separar l'Europa d'influència soviètica de l'occidental. Actualment, Europa està unida, comparteix moneda i fronteres i viu en pau. Però tot i així, aquest reportatge aprofundeix en algunes preocupacions sobre el seu futur.   ¿És governable una comunitat de 27 països i gairebé 500 milions d'habitants? ¿És compatible la diversitat amb la presa conjunta de decisions? ¿Què passarà amb la Constitució europea? 30 minuts ha viatjat per França, Alemanya i Polònia per prendre el pols a allò que pensen els ciutadans europeus. Tots expressen les seves esperances, però també els temors que provoca el difícil i costós procés d'integració.  FONT:  EL PERIÓDICO DE CATALUNYA 25/03/07 [@more@]

Tweet

Article de l’escriptora Flavia Company a El Periódico d’avui:    No és una guerra, sinó tot al contrari. A les guerres, el fort esclafa el feble, i s'ha acabat. Ara es tracta de mostrar que la civilització i la cultura serveixen per a alguna cosa i que hem comprès que en democràcia la força no és un criteri ni una raó de pes. Els que ara tenen i administren el poder al nostre país han entès que han de ser justos i que per ser-ho s'ha de començar per la base: la igualtat d'oportunitats.   Espanya ha fet un pas més en la seva lluita pels drets humans. Les llistes electorals paritàries ho demostren. Veus demagògiques afirmen que no es pot imposar a ningú per ser d'un sexe determinat, ja que això no garanteix que sigui el millor candidat, però ho diuen només al referir-se a les dones.   A tots i a totes ens agradaria que les coses funcionessin per sentit comú, sense que calgués estrictes lleis que les regulessin. Potser la humanitat sigui capaç algun dia de construir aquest paradís, però de moment ens hem d'atenir a la realitat i adonar-nos que perquè hi hagi igualtat, senzillament, n'hi ha d'haver.[@more@]

Tweet