Cases de 85.000 euros

Editorial d’El Periódico d’avui:  En la voràgine d'informació sobre preus desorbitats de pisos, indici del final del boom immobiliari, i la inquietant pujada, lenta però efectiva, dels tipus d'interès oficials a Europa, ha aparegut una notícia insòlita: a Fuenlabrada, població pròxima a Madrid –en termes barcelonins, estaria dins de l'àrea metropolitana–, s'ha venut una promoció de cases a un preu cinc vegades inferior al del mercat en aquell municipi. Les dades són curioses per insòlites. Una urbanització de 402 vivendes de tres habitacions, amb garatge, traster, aire condicionat i piscina comunitària s'ha venut a una mitjana de 85.000 euros cada una. ¿Un promotor filantrop o tapadora d'alguna cosa més? Més aviat un cas singular, del qual hi ha precedents. Un exregidor de Fuenlabrada (200.000 habitants), conegut per la seva militància d'esquerra radical, és al darrere de la idea, d'aparent senzillesa: si els pisos es venguessin a preu de cost, el seu preu es reduiria a una cinquena part. És a dir, l'especulació i la cobdícia justifiquen que els preus siguin desorbitats. La denúncia és meritòria, tot i que l'escassetat de dades precises sobre el preu del sòl i la qualitat dels acabats de la promoció exigeixen cautela en la valoració del fenomen. D'altra banda, el règim de cooperativa de construcció, i encara més si el futur propietari segueix la promoció des del seu origen, sempre ha estat un model alternatiu eficaç al món insensible de les grans immobiliàries.   Amb tot, la denúncia és clara: la mala política de sòl de la majoria d'ajuntaments, combinada amb l'ambició il.limitada d'alguns promotors explica els preus prohibitius. A Fuenlabrada s'ha posat un exemple.[@more@]

Tweet