EL DIARI D\’EN MARC VERGÉS ROS

Ahir dissabte, la candidatura del PSC de Caldes va ser presentada en públic, en un acte dut a terme a la Sala Cultural de l’Ajuntament. Aquesta va ser la meva breu  però sincera intervenció: En primer lloc sóc aquí perquè vull llançar l’important missatge que, pels nous temps que se’ns presenten, cal més il·lusió per Caldes, cal més il·lusió per a vosaltres.  Precisament amb il·lusió, ganes, entusiasme, i amb un profund sentiment de necessitat de servei al meu poble, vull tenir l’oportunitat de tirar endavant, juntament amb les meves companyes i companys de viatge, unes noves polítiques basades en la participació, el diàleg, la transparència i sobretot en la proximitat a la ciutadania. Per mi això és bàsic. Escoltant al poble es fa avançar Caldes.    Quan se’m va fer l’oferiment de formar part d’aquesta candidatura, em vaig decantar per l’acceptació, pel Sí, per diversos motius però, sobretot, per la proximitat a les persones que en formen part i perquè crec en un projecte de poble que ara necessita una empenta i una mirada cap endavant, com sempre, amb l’objectiu de la millora del benestar de tots vosaltres, de tots nosaltres com a caldenques i caldencs.  Jo sempre he cregut que els canvis cap a millor són bons i estic convençut que el canvi del canvi es pot realitzar des de dins del Grup Municipal Socialista, sobretot perquè l’objectiu sempre ha estat anar a més.  Jo no vull un altre Caldes, jo vull un Caldes millor.   Durant aquests últims quatre anys, i alguns de vosaltres ja ho sabeu o ho penseu en aquests moments, he estat crític amb alguna de les actuacions del Govern Municipal i no me n’amago i no he de perquè amagar-me, i els meus companys ho saben.  I per això també els agraeixo, encara més, que hagin comptat amb mi.  La veritat és que, enfront d’altres crítiques, aquesta crítica que he utilitzat sempre he intentat que fos constructiva, com segurament han estat les crítiques d’alguns de vosaltres. La crítica constructiva i l’autocrítica sempre han de ser benvingudes si són útils per a millorar.    M’he embarcat, doncs, en el vaixell del PSC de Caldes, perquè des de la meva independència vull treballar de valent al costat de persones amb experiència i de nova gent, amb la finalitat de millorar tot allò millorable i mantenir i impulsar tot allò que funciona.  S’ha fet molta feina, i bona, i això no es pot negar.  Ara, més que mai, tindrem en compte a les persones per damunt de tot i aquest també és un dels motius del perquè em trobo aquí.   Per anar acabant la meva intervenció, dir-vos i remarcar que no vull i no m’agrada que la política sigui sinònim de crispació, d’enfrontaments superficials, d’insults, desprecis, manipulacions i mentides. I si més no, cal intentar trencar amb aquests sinònims. Jo vull que la política, la nostra política,  la local,  la més propera al ciutadà,  es pugui únicament utilitzar per fer-nos la vida una mica més fàcil a tots.  Moltes gràcies.[@more@]

Tweet

Us recomano llegir detingudament el Programa de Govern que presentem la candidatura del Grup Municipal Socialista per a la legislatura 2007-2011. Aquí teniu l’enllaç directe del web del PSC de Caldes:  http://www.socialistes.cat/media/000000188500/000000188556000000178094.pdf [@more@]

Tweet

Entre avui i demà, és a dir a les 00:00 hores, s’inicia la campanya electoral per a les eleccions del 27 de maig.  Després d’una llarga precampanya i dels preparatius per a les eleccions, tenim 15 dies perquè tots presentem les nostres propostes, projectes, parlem encara més amb la gent, realitzem actes públics… Seran 15 dies intensos pels que formem part d’alguna de les candidatures que es presenten, així com pels col·laboradors i simpatitzants.  Per a la majoria de caldencs i caldenques, hauran de ser uns dies de reflexió, de comparació de projectes, de persones…   Per altra banda, necessitem un gran majoritari recolzament del poble perquè, a partir del 27 de maig, es puguin aplicar les NOVES IDEES PER CALDES.  A partir de demà divendres podreu consultar el programa de Govern del PSC al web http://caldesdestrac.socialistes.cat , un programa que hem elaborat amb i per a la gent, amb sentit comú i realista. I el dissabte 12 de maig el PSC presenta la seva candidatura (19 hores a la Sala Cultural). Ara, a fer una campanya en positiu perquè a partir del 27 puguem fer un Caldes millor!  Esperem rebre la vostra confiança perquè tots junts puguem anar fent Caldes.[@more@]

Tweet

Aquest matí, durant el meu habitual viatge en tren, m’he despertat de cop al sintonitzar el programa de l’Antoni Bassas (Catalunya Ràdio) i escoltar la primera noticia del dia.  M’he despertat de cop!, i això que avui anava més adormit que altres dies.   Sincerament, quan et vas fent una idea sobre aquest món, la seva dinàmica i els seus habitants, sempre penses que ja ho has vist i sentit tot, quan en realitat això és fals i, dia a dia, la realitat ho demostra.  Ara em refereixo a un cas concret de casa nostra.  El Delegat de la Generalitat a Madrid, Raimon Martínez Fraile, ha dimitit a petició del president del Govern de Catalunya, José Montilla, pel fet que aquest últim ha considerat un "fet molt greu" que el ja ex Delegat qualifiqués d' "una mica malalt" l’ex President de la Generalitat, Pasqual Maragall.  Però no simplement va dir “una mica malalt”, sinó que va afegir “tant físicament com psicològicament”.  Tot plegat,  arran de les darreres declaracions sobre l'Estatut que ha fet Maragall.  Això, com a molt, ho podria haver pensat molt i molt i molt interiorment, però ni això, ja que per aquestes declaracions de l’expresident no hauria estat lògic ni pensar amb aquestes paraules molt interiorment.  Però bé, el cas és que ho ha dit en veu alta, amb una sortida de to com la que se’ns pot escapar a tots segons l’entorn i el context on et trobes, però que una persona amb una responsabilitat com la del senyor Martínez Fraile, no se’l pot simplement perdonar.  Molt bona i ràpida decisió la del President Montilla. I al senyor Martínez Fraile, no cal dir-li res. Ja deu estar passant el seu mal moment.

[@more@]

Tweet

Article de Josep Pernau a El Periódico:   Hi ha alguns polítics que es van llançar a l'activitat pública amb el pluralisme posat. ¿Per què vincular-se a un ideari de per vida, si fins i tot moltes vocacions religioses tenen data de caducitat i abunden aquells religiosos que pengen els hàbits que van prometre vestir pels segles dels segles, amén?   Proven unes conviccions, com el que prova una camisa, observen que no els va i es dirigeixen al supermercat de les ideologies a la recerca d'unes idees que s'acomodin al seu penjador. És un súper molt ben assortit. Ric en matisos dintre de les doctrines de tot l'arc ideològic. El canvi de camisa no serà per a ells cap problema. Tenen la rara virtut de saber adaptar totes les creences al seu pensament. Es diria que els posen un producte que els treu rigidesa i els dóna elasticitat. No sempre se'ls entén. Moltes vegades se'ls acusa de trànsfugues i d'oportunistes, quan a l'únic que aspiren és a formar part d'una organització en què se sentin còmodes.   Són molts els casos que es podrien citar. Però serà ben difícil trobar-ne un d'un pluralisme ideològic tan ric com el del candidat de Platja d'Aro Martín Palahí, que ha fet uns salts descomunals. Va començar la seva carrera política amb el Partit Popular, va passar a l'altre extrem de les opcions, que és Iniciativa per Catalunya, i ara apareix amb Ciutadans. Dos no es barallen si un no ho vol. Ha estat un cas exemplar de concòrdia entre formacions que acostumen a estar enfrontades. I el més curiós és que ningú dóna per tancat el periple ideològic del susdit, ja que encara li queden CDC i el PSC per provar. Aquells que l'han tractat no descarten que els provi tots, i amb això Catalunya veuria un altre rècord inscrit en el Llibre Guinness.[@more@]

Tweet

Un Govern el formen un grup determinat de regidors que han estat escollits per un grup determinat de ciutadans.  Malgrat aquest fet, un Govern no només ha de treballar pel grup concret que ha recolzat la candidatura, o candidatures, dins les quals es troben els regidors escollits.  Un Govern ho és de tot el municipi, dels que han votat la candidatura guanyadora, dels que han votat la candidatura de l’oposició, dels que no han votat, dels que ho han fet en blanc…   Cal, doncs, tenir una visió global de l’interès general del poble i dels ciutadans. Ara, més que mai, l’objectiu del Grup Municipal Socialista seran les persones, en totes les dimensions possibles que les envolten.  L’important sempre ha estat el ciutadà i millorar la seva qualitat de vida a Caldes.  Ara, però, cal donar-li encara més importància.  En el Programa de Govern que podreu llegir d’aquí pocs dies, observareu un dels nostres objectius principals pels propers anys:  governar escoltant i donant encara més protagonisme a les persones, a les seves necessitats, inquietuds i interessos. A partir del 27 de maig, MÉS IL.LUSIÓ PER CALDES D'ESTRAC, NOVES IDEES.

[@more@]

Tweet

Article de Joan Ollé a El Periódico:    Potser el que José Agustín Goytisolo va escriure a la seva filla Julia també pot servir per a tu, Sofia: "Tú no puedes volver atrás/ porque la vida ya te empuja/ como un aullido interminable". Benvinguda a la realitat, menuda. Tens l'estrany privilegi d'ocupar moltes portades pel sol fet d'haver nascut, quan el més habitual en la infància és sortir a la premsa per una mort que arriba massa d'hora. I sovint, ni així.   Coneixem el ritual perquè la teva germana i molts cosinets t'han precedit. Surt el papa anunciant que la mama i la criatura esteu bé, el vostre futur nom i pes, la seva extrema felicitat… És de les rares ocasions en què sentim la seva veu, perquè la reialesa és parca en paraula pública, sempre previsible. Quan no llegeixen se'ns assemblen, i és llavors quan els adjectivem de "planer", "molt senzilla" i fins i tot "republicans", que ja em diràs. Un cop superat el tràmit de les bates verdes, les anades i vingudes de cotxes oficials, muntanyes de flors i regals carrinclons, les pròximes estacions seran: sortida de la clínica, presentació oficial, bateig, estiuejos a Mallorca, primer dia de col.le, de neu, quan jugant amb Elionor et facis pupeta i ploris… la vida.   La teva vida no serà normal, perquè no ho és tenir un pare que es diu com un portaavions ni avis amb noms d'avinguda o hotel de cinc estrelles. Ni és normal corregir la Carta Magna perquè els peücs de la teva germana són de color rosa, no blaus –com la vostra sang–, i no per causes més plebees. Alguns diuen que veniu dels déus; uns altres, que viviu de gorra. La nostra mirada us fa millors. Ja no pots tornar enrere, Sofia, nom que a la Grècia de la teva àvia vinculen a l'ofici de ser savi.[@more@]

Tweet

Ja podeu llegir, i comentar, el meu article d’Els Tr3s Micos número 9.  Aquí teniu l’enllaç directe: http://escomar.bloc.cat/post/4806/159531

[@more@]

Tweet

Els joves som unes de les actuals generacions i la futura generació de Caldes.  Per aquest motiu, i perquè precisament som els qui tenim unes inquietuds i necessitats concretes que es troben en diferents àmbits de la nostra vida, hem de ser més escoltats i se’ns ha de tenir una atenció especial.  Ha arribat el moment de treure’ns de sobre, encara més, el tòpic aquell que diu que les Regidories de Joventut són una pura imatge de màrqueting de tot govern i que, en realitat, no serveixen ni fan res.  A Caldes, malgrat la dimensió del nostre poble, molt petita en territori però molt gran en qualitat humana, ens cal una Regidoria de Joventut que s’encarregui de les polítiques que afecten als joves de diferents trams d’edat.  I quan dic totes les polítiques, em refereixo a TOTES, i no només tenir en compte a la joventut del nostre poble per organitzar i celebrar festes diverses, que també és important !.  La joventut és molt més que festa i en aquest sentit és per on ha de treballar una Regidoria de Joventut eficient i eficaç.  Aviat, podreu consultar el que proposem per als joves de Caldes al programa de Govern que presentarà el Grup Municipal Socialista per a la legislatura 2007-2011.  Són unes propostes que tenen com a protagonistes el diàleg, la transversalitat dels temes a tractar, les instal·lacions per als joves de Caldes i, evidentment, també l’oci i les festes juvenils.   A partir del 27 de maig, MÉS IL.LUSIÓ PER CALDES D'ESTRAC, NOVES IDEES.

[@more@]

Tweet

Seguint amb el costum dels darrers diumenges, avui us recomano un altre reportatge:   La història de la ultradreta espanyola –falangistes, carlistes i alfonsins– entre el 1922 (abans de la República) i el 1942 (en plena postguerra civil). Aquest és el tema de l'últim documental històric realitzat per Dolors Genovès, titulat Entre el jou i l'espasa, i que aquesta nit (21.35 hores) estrena TV-3. Com és habitual en aquest tipus de treballs d'investigació, Genovès ha comptat amb la col·laboració de 21 persones, entre experts i protagonistes d'aquest important capítol de la història d'Espanya, que ha patit visions molt tergiversades.   Entre el jou i l'espasa analitza en profunditat Falange Española, de José Antonio Primo de Rivera, i es recupera la història d'un falangista català, Josep Roig Trinxant, que durant el franquisme va treballar com a agent auxiliar d'investigació i vigilància. El treball també reconstrueix com aquests grups feixistes es van unir amb els colpistes per enderrocar la República, el seu paper en la guerra civil i en la dura postguerra.   Amb l'estrena d'El jou i l'espasa, TV-3 compleix 15 anys realitzant documentals d'investigació històrica, gènere que va obrir el 1986 amb In memòriam –el retrat d'una família de Sants durant la guerra civil–, però que va tenir una clara política de continuïtat a partir del 1992, amb Operació Nikolai –la reconstrucció de l'assassinat d'Andreu Nin–, que va ser el primer treball de Genovès. L'or de Moscou, Sumaríssim 477 i Roig i negre són algunes de les obres més destacades d'aquests 15 anys recuperant la memòria històrica. FONT: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA 29/04/2007

[@more@]

Tweet