Article del psicòleg Jaume Funes a El Periódico d’avui:
El treball infantil consisteix a jugar, i amb l’estiu arriba un temps de treball intens. De manera diferent a cada edat, el joc és una eina de desenvolupament, de relacions, de gestió simbòlica del món, d’obtenció de plaer, de dissolució de les tensions. Permet exercir de nen, de nena, d’adolescent, construir-se com a persona.
Per a desesperació dels professionals de les ludoteques i també de l’educació en el temps lliure, aquesta no és la concepció dominant. El joc és farciment o, com a màxim, descans. Els pares i les mares tendim més aviat a pensar que la seva feina és estudiar i que amb les vacances arriba la seva vagància i el nostre esgotament.
Més enllà de les tensions que la falta de temps personal i familiar genera en les nostres vides, les experiències familiars d’aquests mesos poden servir per recuperar el valor del joc i pensar en les formes d’educar que oblidem durant la resta de l’any. Els fills no se’n van de colònies per deixar-nos lliures (encara que ho necessitem i ens va bé), sinó per créixer d’una altra manera, sense la nostra tutela. Però hauríem d’entendre que durant el curs han de seguir assistint a un grup d’educació, i no només a classes d’anglès.
Potser descobrim que el nostre preadolescent passa hores enganxat a l’ordinador. És el moment d’intentar conèixer per on navega, deixar-li que ens doni lliçons de com xatejar i plantejar-nos quin espai ocuparà la xarxa en la seva vida. Podem observar com juguen i creen els més petits i, probablement, descobrirem el sentit que tenen totes aquestes activitats rares que fan –o haurien de fer– a la guarderia. Distanciats de l’estrès laboral, fins i tot podem substituir la inevitable televisió, fer- nos nens amb ells i elles.
[@more@]
